Tag Archives: XIP

Xarxes socials i missatgeria instantània a l’Administració pública

Taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017

Imatge del taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017 que és la font d’aquest article.

Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria, que es caracteritzen per la seva immediatesa, suposen per a l’Administració un conjunt  d’oportunitats, de reptes i dilemes que poden transformar l’accés i la qualitat dels serveis públics. L’Administració, que no pot ni ha de quedar al marge de les tendències i formes de relacionar-se de la ciutadania, afronta l’ús d’aquestes eines de comunicació buscant respostes a les següents preguntes.

 

1. Hem de ser presents a les xarxes socials? En quines?

Si la ciutadania és present a les xarxes, l’Administració també hi ha de ser. Per fer-hi una escolta activa i per sondejar el que s’hi diu.

Davant la diversitat actual de plataformes (Twitter, Facebook, Youtube, Instagram, Snapchat…), cal fer prèviament una reflexió estratègica sobre quina ha de ser la presència corporativa que s’hi té d’acord amb els objectius i els públics de l’organització i els recursos disponibles. Obrir perfils i després deixar-los abandonats és contraproduent.

En entitats públiques, els objectius poden anar des de la informació, l’atenció ciutadana o la transparència fins a la visibilitat o la captació de dades. En aquest sentit, l’obertura i disponibilitat de canals ha d’anar lligada a les necessitats de l’usuari i no a l’estructura interna de la institució: la hiperfragmentació de canals i la rèplica en xarxes de l’organigrama perjudica el ciutadà.

2. Quin ha de ser el perfil de les persones que gestionen els comptes?

En la gestió de les xarxes socials, podem diferenciar dos vessants: comunicació versus atenció.

En tots dos casos és important disposar de mecanismes de coordinació eficients, definició de rols i funcions, d’una planificació editorial i de protocols de gestió de crisis. En aquest sentit, convé destacar els criteris que fixa la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, que ha servit d’inspiració per a moltes Administracions i institucions.

En el cas dels perfils que no provenen de l’àmbit de la comunicació, i que tradicionalment han atès la ciutadania via telefònica, per correu electrònic o presencialment, convé fer un acompanyament i una mínima capacitació en habilitats digitals.

3. Quins continguts funcionen més a xarxes?

En l’era de la infoxicació, la nostra capacitat d’atenció clarament s’ha reduït. En aquest context, l’Administració té el repte de ser efectiva en els missatges que difon, tant en el contingut com en la forma. Com podem fer-ho? Creant continguts atractius i creatius a través de formats gràfics, audiovisuals, interactius i lúdics i de difondre dades que, sense ser complexes, generin curiositat i transmetin experiències.

Humanitzant la cara més burocràtica de l’Administració i connectant amb els usuaris a nivell més emocional podem canviar la percepció que habitualment se n’ha tingut i tenir impacte.

També convindria “transformar” en llenguatge de servei i d’atenció ciutadana els continguts de caire més institucional, corporatiu o fins i tot polític, que actualment passen desapercebuts.

4. Com es mesura l’èxit a les xarxes socials?

A nivell qualitatiu, les mostres d’agraïment i de suport dels usuaris a les xarxes representen un indicador molt valuós de la informació i atenció que es dona. A nivell quantitatiu, mètriques com ara el compromís (en anglès, “engagement”), la interacció dels usuaris participatius o les accions amb prescriptors destaquen per sobre d’altres com el nombre de seguidors.

5. Quin és el canvi més destacat que les xarxes han provocat en l’Administració?

Les xarxes socials han suposat una oportunitat per al canvi en l’Administració. D’una banda, com a revulsiu per redissenyar i agilitar processos organitzatius tradicionalment lents, i de l’altra, per fer caure barreres culturals i projectar una imatge de la l’Administració més renovada, eficient i “moderna”. En aquest sentit, si els mateixos treballadors es converteixen en prescriptors, la visibilitat i la reputació de la organització augmenta.

6. Quines són les previsions i tendències de futur?

Actualment, la missatgeria instantània i les xarxes que ofereixen contingut més gràfic, audiovisual i efímer estan recollint bona part de les converses i l’activitat. És en aquest context que també es detecta una gran oportunitat per arribar a públics que tradicionalment no s’han relacionat amb l’Administració, com les audiències més joves, que exigeixen nous formats de comunicació.

Pel que fa a les plataformes de missatgeria instantània, representen un nou entorn de relació amb la ciutadania (el xat, el canal de difusió i el bot de Telegram de la Generalitat en són ja un exemple).  

Un altre dels grans reptes (tecnològic i de privacitat, en aquest cas), que queda per davant a l’Administració és la integració de les bases de dades personals de la ciutadania amb els corresponents perfils de xarxes socials en sistemes de gestió de la relació amb el client (CRM).

En definitiva, convé estar alerta i copsar els nous usos que la ciutadania fa de les xarxes. En aquest nou entorn comunicatiu, estem obligats a adaptar-nos constantment al canvi.

Font: Taller – Xarxes socials i missatgeria instantània amb Sergi Xaudiera (Direcció General d’Atenció Ciutadana), Mar Lobato (Ajuntament de Rubí) i Maria Cortés (TERMCAT). Congrès de Govern Digital 2017. El repte de la societat digital i la transformació de les Administracions Públiques

Llegeix-ne més

Però qui innova ara a l’Administració?

innovationA aquestes alçades, sembla que ningú dubta que les institucions que no innoven acabaran desapareixent. Què passa en el cas de l’Administració? També podria desaparèixer? O acabarà esdevenint una organització irreconeixible?

Fins ara, la innovació a l’Administració s’ha fet de la manera més tradicional. Ha millorat procediments i els ha tecnificat quan ha pogut. Aquesta via ha donat lloc  a uns resultats limitats i de vegades no satisfactoris, que no han trencat la dinàmica dels processos a innovar de manera disruptiva per provocar un efecte real i mesurable.

Com que és una demanda inajornable, cal accelerar el procés i plantejar noves estratègies i ús de recursos. Cal un nou lideratge a l’Administració per a l’àrea de gestió del canvi, és a dir, detectar quin és el pas que cal fer i com fer-lo. La resta –millora de la gestió, sistemes d’informació, estratègia…– ja la cobreixen les escoles de formació i els màsters especialitzats.

Des del punt de vista de l’organització, el model d’innovació que necessita l’Administració és completament diferent. L’han de liderar persones que, en les seves diverses esferes d’actuació, ja són al món de les xarxes socials, les dades obertes i els serveis mòbils. Persones que actuen de facto en lògica de xarxa, la qual els imbueix del coneixement per entendre de quin model s’està parlant. I un aclariment: la integració de la tecnologia en l’estratègia d’innovació no vol dir que sigui responsabilitat de l’àrea TIC. La tecnologia ha d’acompanyar sempre l’estratègia, la qual ha d’estar dissenyada pel líder directiu.

Aquest és el capteniment de la XIP. Per entendre aquest pas disruptiu més enllà, cal viure una autèntica dinàmica innovadora en totes les perspectives: personal, social i professional. Així aconseguirem els canvis necessaris!

Imatge: Missy Schmidt CC BY 2.0

Llegeix-ne més

5a reunió plenària de la XIP

El passat divendres 13 de juny va tenir lloc la cinquena reunió plenària de la XIP. Aquests són els punts acordats:

5a plenària de la XIP

  1. S’hi va destacar el prestigi assolit per la XIP en els tres anys i mig d’existència. Tots els membres de la XIP tenim la responsabilitat d’engrandir-la. Es constata que la XIP està esdevenint una xarxa d’influència, un lobby, en l’àmbit de la innovació i la modernització de la gestió pública. De manera consegüent, la XIP ha de concentrar l’esforç en accions eficaces i rendibles; és a dir, que multipliquin l’efecte del [poc] temps disponible de cadascú. Per això, s’insisteix a afinar molt bé les actuacions per no malbaratar l’energia invertida pels seus nodes i membres.
    Com diu Genís Roca, en la seva recent adhesió, la XIP és un exemple de ciutadania que actua de laboratori per explorar les noves oportunitats que ofereix la tecnologia com a motor de canvi.
  2. La XIP usa un nou entorn, les comunitats de Google+. D’una banda, tots els membres de la XIP tenen accés obert a una comunitat pública, amb tots els continguts i participen activament en decisions, debats, preguntes, etc. De l’altra, les persones que volen esdevenir nodes (o membres actius de la XIP) estableixen ja una relació de treball al voltant de cada projecte vigent o dels que es plantegin de nou. Amb això s’aconsegueix simplificar molt l’ús de recursos tecnològics (fins ara s’usava una plataforma basada en Google Sites i Grups, principalment).
  3. S’amplia l’equip de relators de publicació i interacció a les xarxes socials, atès el seu bon funcionament i la necessitat de reforç. I s’acorda la continuïtat del butlletí electrònic (newsletter) de la XIP.
  4. El llibre ’42 veus sobre govern obert’ està a punt de publicar-se la versió en anglès. La versió castellana ja ha estat publicada i difosa. A partir del setembre s’inicia un nou projecte amb entrevistes a persones destacades relacionades amb els temes del llibre 42 veus; se’n faran petits vídeos i potser també es publicaran per escrit.
  5. A partir del setembre també, es començarà a valorar l’oportunitat de treballar altres projectes (com un sintetització del coneixement, un altre sobre mentoratge invers de càrrecs a l’Administració, etc.).
  6. En els darrers mesos, la XIP s’ha reunit amb diversos partits polítics per assessorar-los sobre el tema del govern obert i en especial sobre transparència. Així  mateix, una delegació de la XIP es va entrevistar amb la secretària de Funció Pública de la Generalitat de Catalunya i van valorar conjuntament les oportunitats de col·laborar plegats. 

Llegeix-ne més

42 veus sobre el govern obert

Mobile_World_Centre_-_2013_-_Barcelona_01Aquest és el títol de la publicació col·laborativa que presentarem el dijous 10 d’abril a les 16.30 hores al Mobile World Centre de Barcelona (Fontanella 2, plaça Catalunya). Hi intervindran:

  • Marta Morera (@martamorera), membre de la XIP: Presentació de l’acte
  • Marc Torres (@marc_torres_), membre de la XIP: “Com hem fet el llibre?”
  • Màrius Serra (@mariusserra), escriptor i enigmista català: “Presentació del llibre 42 veus sobre el govern obert”

La XIP ha proposat a diversos experts de tot el món que parlin dels 42 estàndards que el vídeo de la XIP sobre govern obert estableix que han de complir els governs que pretenguin anomenar-se oberts. La idea és facilitar-ne el coneixement i la difusió.

La publicació resultant és espectacular: 42 articles curts i variats que ens donen pistes per entendre millor el govern obert i saber com avançar-hi, dels quals properament us en podrem donar els noms 🙂

Oi que no ens perdrem la presentació? Ens hi podem inscriure amb aquest formulari. Afanya-t’hi, que l’aforament és limitat!

Imatge: Jordiferrer (Own work) [CC-BY-SA-3.0], via Wikimedia Commons

Llegeix-ne més

Us desitgem un 2014 ple d’idees i esdeveniments nous!

Hem acabat l’any estrenant per Nadal –com diu el refrany– el butlletí electrònic de la XIP, que el passat 19 de desembre vam rebre més de cinc-centes persones vinculades a la XIP. Ara per començar aquest 2014, curull de nous projectes i amplis horitzons, us oferim un petit present.

El dodecàedre retallable ens recordarà durant l’any la XIP i seu anhel: professionals treballant en administracions on la qualitat sobreïxi arreu ;-).

calendari XIP 2014

Llegeix-ne més

19 d’octubre: 3r aniversari. Felicitats XIP!

La Xarxa d’Innovació Pública celebra avui el seu tercer aniversari d’ençà de la senzilla i emotiva reunió de constitució. Amb tres anys de vida, la Xarxa encara se sent més experta, consistent i vigorosa. Amb aquesta renovada empenta continuarà sent referent en la millora i el canvi a l’Administració pública, reforçant-ne el rol de garant de l’Estat del Benestar!

En aquest tercer any, la Xarxa ha teixit actuacions ben destacades:

  • Elaboració i publicació del vídeo sobre govern obert (en català, castellà, anglès i properament en francès), que és considerat a hores d’ara el referent internacional per definir els estàndards d’aquesta mena de governança.
  • Presentació del vídeo de govern obert i de la XIP al Parlament, al Govern català i a parlamentaris europeus.
  • La XIP ha encomanat la seva experiència a nivell estatal (CIP, NovaGob…) i internacional.
  • La Xarxa ha col·laborat a organitzar esdeveniments rellevants a Catalunya.
  • Inici de contactes per a una coordinació efectiva amb l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP), la Casa Pública i diverses institucions, com l’Ajuntament de Sabadell, participant en projectes d’innovació d’abast internacional.

Són fites que ens fan sentir orgullosos de participar-hi…  Ens hi vols acompanyar?

Llegeix-ne més

Premi Blocs Catalunya a la XIP i, per tant, a tot el funcionariat català :)

Divendres al vespre, a Reus es va celebrar l'acte de gala de lliurament dels V Premis Blocs Catalunya que cada any atorga l'associacio Stic.cat amb l'objectiu d'impulsar la llengua catalana a la blogosfera. L'associació Stic.cat (Societat de Tecnologia i Coneixement) és una entitat que vol generar interactivitat i innovació en el context de la llengua i la cultura catalanes amb la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eix vertebrador. L'alegria de tota la XIP és doblement immensa. Per la feina que hi ha al darrere ( feina en hores intempestives...), però encara més perquè el bloc de la XIP és un espai de trobada on participem moltes persones no tan sols escrivint sinó, encara més, comentant i aportant idees de com millorar l'Administració. Per això, cal que ens congratulem el conjunt de professionals del sector públic, ara que tanta gent ens intenta fer viure en hores baixes i sota un anonimat absolutament forassenyada, som molts els professionals d'administracions que treballem un munt d'hores per fer la vida de la ciutadania millor des de les institucions públiques. Vés qui ho havia de dir, gent treballant molt per trencar el tòpic fàcil que sovint hom sol assignar al funcionari. :-)

Llegeix-ne més

T’agraden els/les xips?

En l’Administració, com la resta d’organitzacions, hi ha molta por cap a la cultura corporativa democratitzadora del saber, més oberta, que ens arriba de la mà d’Internet i les xarxes socials. Fins ara s’han basat en metarelats que tots els membres acceptaven sense piular (el programa d'un partit polític o d'un sindicat, la missió d'una empresa, els mercats, etc.). Aquestes estructures ens satisfan ben poc i d’aquí que nasqués la xip, la Xarxa d'Innovació Pública, composta per professionals de totes les administracions públiques catalanes que volem transformar el sector públic des de dins mateix. Aplicant la flexibilitat i el dinamisme de les xarxes socials, ens hem dedicat a buscar punts d’acord entre nosaltres, des de baix; tota una nova manera de funcionar J. Ara estem molt contents perquè tenim un ideari i unes accions per plantejar noves formes de treball, innovar en processos, serveis i productes, incloure la ciutadania en les decisions de governança, i tot un grapat d’idees més. Sabem que hi ha més significats xips a la vida i que, com a tu, ens agraden perquè ens són propers: els circuits i processadors –som un organisme petit però que volem dur a terme moltes operacions–; les patates, de fet segurament és així com ens veuen, com una patata –potser calenta–, el conjunt d’organitzacions públiques centrades encara en la lògica analògica; el soroll de les gotes del plugim; altres xarxes molt dignes i pencaires... Però, ara, et volíem preguntar: t’agrada la nostra xip? Ens dones un cop de mà? Comentant aquest post, adherint-te al manifest, incorporant-t’hi per treballar (molt benvinguts!)...

Llegeix-ne més