Tag Archives: xarxes socials

Però qui innova ara a l’Administració?

innovationA aquestes alçades, sembla que ningú dubta que les institucions que no innoven acabaran desapareixent. Què passa en el cas de l’Administració? També podria desaparèixer? O acabarà esdevenint una organització irreconeixible?

Fins ara, la innovació a l’Administració s’ha fet de la manera més tradicional. Ha millorat procediments i els ha tecnificat quan ha pogut. Aquesta via ha donat lloc  a uns resultats limitats i de vegades no satisfactoris, que no han trencat la dinàmica dels processos a innovar de manera disruptiva per provocar un efecte real i mesurable.

Com que és una demanda inajornable, cal accelerar el procés i plantejar noves estratègies i ús de recursos. Cal un nou lideratge a l’Administració per a l’àrea de gestió del canvi, és a dir, detectar quin és el pas que cal fer i com fer-lo. La resta –millora de la gestió, sistemes d’informació, estratègia…– ja la cobreixen les escoles de formació i els màsters especialitzats.

Des del punt de vista de l’organització, el model d’innovació que necessita l’Administració és completament diferent. L’han de liderar persones que, en les seves diverses esferes d’actuació, ja són al món de les xarxes socials, les dades obertes i els serveis mòbils. Persones que actuen de facto en lògica de xarxa, la qual els imbueix del coneixement per entendre de quin model s’està parlant. I un aclariment: la integració de la tecnologia en l’estratègia d’innovació no vol dir que sigui responsabilitat de l’àrea TIC. La tecnologia ha d’acompanyar sempre l’estratègia, la qual ha d’estar dissenyada pel líder directiu.

Aquest és el capteniment de la XIP. Per entendre aquest pas disruptiu més enllà, cal viure una autèntica dinàmica innovadora en totes les perspectives: personal, social i professional. Així aconseguirem els canvis necessaris!

Imatge: Missy Schmidt CC BY 2.0

Llegeix-ne més

Som ara una generació més culta?

Tothom recordarà aquell gag de l’APM on pregunten a una jove model com es deien els Reis catòlics i ella contesta: “Carles?”. Quan l’entrevistadora li indica que es deien Isabel i Ferran, es dirigeix a la càmera per demanar disculpes: “Hola Ferran, em sap greu, els nervis...”. Sovint desfilen pels canals de TV personatges mediàtics que no són precisament un model de saviesa. Tot plegat ens fa pensar en el nivell cultural del jovent actual i reflexionar sobre si és el mateix, inferior o molt inferior respecte del de les generacions anteriors. Diversos experts es mostren contraris als que afirmen que el nivell cultural dels joves d'ara és pitjor que el dels joves d'abans perquè sovint, els que així s’expressen, provenen de famílies amb un nivell cultural elevat i es comparen, ells i els seus amics llegits, amb els joves d'ara en general, en comptes de fer la comparació amb el conjunt de la joventut de la seva època. El fet cert és que probablement estem davant del jovent més ben format de la història, i una bona prova d’això són els bons resultats que els joves investigadors que treballen a Catalunya obtenen a Europa. A més, caldria afegir l'"efecte Flynn", segons el qual el quocient intel·lectual augmenta generació rere generació gairebé arreu del món.

Llegeix-ne més

#Datanalysis15m: visualització i anàlisi dels moviments de protesta social

La xarxa de xarxes, Internet, s'està erigint com un immens i complex territori pel qual discorren l'activitat econòmica, les interaccions socials i les dinàmiques polítiques del segle XXI. Hi flueix un corrent gairebé infinit de coneixements, descobriments, interaccions, campanyes, una ciutadania posada dempeus… que eixamplen de manera impressionant els límits de la interacció humana. Potser per aquesta raó, per entendre les dinàmiques de les xarxes, darrerament han agafat molta volada la visualització de la informació i l’anàlisi de dades. Sorgeixen, doncs, una gran quantitat de mètodes emergents d'anàlisis que prenen com a mostres la gairebé infinita quantitat de dades generades dia a dia les xarxes. N’és un bon exemple el treball fet per Paradigma Labs sobre el moviment de protesta mundial del 15 octubre de 2011, on es va palesar clarament el poder de les xarxes socials, fonamentalment Twitter. El vídeo següent mostra l'evolució en el temps de l'activitat relacionada amb Twitter, al voltant del 15 d'octubre de 2011, prenent un conjunt de dades de 1,2 milions de tuits (des del dia 13 fins al 18 d’octubre), creant visualitzacions geolocalitzades al voltant de Nova York, San Francisco, Barcelona i Madrid i mostrant com les etiquetes (hashtags) relacionats van evolucionar durant aquest període de temps.

Llegeix-ne més

Petites xarxes per canviar grans organitzacions I

Al llarg dels posts de la XIP no ens cansem de reiterar els canvis que les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) estan produint en el conjunt de la societat. El consum de la informació –que ha esdevingut una commodity, no costa esforç accedir-hi– ha canviat significativament i s’ha adaptat als nous dispositius mòbils: smartphones i tauletes. Al seu torn, aquests dispositius estan canviant la manera com utilitzem Internet, ara disposem de la informació quan la necessitem i allà on som. Les xarxes socials estan canviant la manera de relacionar-nos entre les persones, entre clients i empreses, entre alumnes i mestres, entre ciutadania i govern. Com a persones estem disposades a compartir i a treballar per allò que ens motiva; esdevenim així una font de coneixement especialitzat que troba en les xarxes la possibilitat de participar i compartir aquests coneixements. D’aquesta manera, la societat en què vivim es va articulant en organitzacions reticulars autònomes que amalgamen individus amb un mateix denominador comú: un tema, una activitat, un hobby... o bé que estan orientades a la resolució d’algun problema o a les necessitats de la comunitats. La xarxa acaba sent un aglomerat de petites xarxes que es connecten i interactuen entre si mitjançant nodes (persones) comuns. I nosaltres? Ens animem a llançar alguna microxarxa per solucionar, millorar o innovar algun tema, entrebanc o interès? Tenim un ingredient clau: la nostra actitud! Si tenim el repte de millorar l’Administració en el conjunt de la societat, la nostra microxarxa és la XIP!

Llegeix-ne més

Els Reis han passat per la XIP!

Aquest any els Reis –no els de mentida; els de debò, els Mags!– ens han fet una visita a la XIP i ens han donat un present per a tots els nostres seguidors i professionals al servei de les administracions públiques. Es tracta d'un giny (widget) de text en html per poder mostrar –als blocs que tinguem en Wordpress– la nostra presència en els serveis d'Internet més emprats: Wordpress, Twitter, Facebook, Linkedin, Google+, Slideshare, Youtube, Flickr, Diigo, Delicious, Foursquare, Storify i Vizify.

Llegeix-ne més

Iniciatives en temps de crisi

La crisi econòmica mundial ens empaita per tot arreu. A casa nostra, estem vivint una època difícil. Veiem com els governs apliquen mesures restrictives i retallades pressupostàries. Tot plegat crea sentiments contradictoris a la ciutadania; d'una banda, perquè cal retallar despesa per contenir el dèficit, però també perquè aquestes mesures generen incertesa pel que fa al que la societat més necessita: creixement econòmic i generació d’ocupació. En contrast amb aquesta situació, trobem iniciatives en algunes organitzacions que esdevenen una alenada d’aire fresc, perquè es plantegen amb sentit constructiu, imaginació, esforç i constància, i també perquè estan alineades amb l’essència del nou paradigma econòmic: coneixement, dades i relació en xarxa. En el cas de les administracions sorgeixen iniciatives que sobresurten per la seva qualitat i sobretot també per l’aplicació de fórmules de treball en grup, en comunitats, que acaben enriquint el servei o el producte que conceptualitzen, dissenyen, gestionen i presten. Un dels darrers exemples el trobem a la Generalitat de Catalunya, en l’elaboració i implementació de la Guia d'usos i estil de les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya.

Llegeix-ne més

Deu ser que estem canviant?

Segons els experts, ens hem anat acostumant que les institucions basin la seva raó de ser en metarrelats per estructurar-ne l'organització que tots els membres han d’acceptar sense piular (el programa d'un partit polític o d'un sindicat, la missió d'una empresa, el funcionament organitzatiu de l’Administració, etc.). Tanmateix, la realitat d’un món que canvia vertiginosament de la mà d’Internet i sobretot de les xarxes socials és que a les persones no els acaben de satisfer les estructures organitzatives (institucions i mercats) i troben en el web la via idònia per relacionar-se com a individus i grups amb la flexibilitat que demana el temps actual.

Llegeix-ne més

Reflexions al voltant de les reestructuracions organitzatives a l’Administració pública

La màquina gegantina. Després d’anys de funcionament de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, existeix cert sobredimensionament d’estructures en alguns departaments, sectors o àmbits que fan més difícil donar servei a la ciutadania de manera àgil, eficaç i eficient. La gran maquinària administrativa té molts engranatges, alguns perfectament greixats, i d'altres que grinyolen per tot arreu. No entrarem a analitzar el per què s’ha produït, simplement constatem una realitat. Parlem de la innovació de serveis al ciutadà, que ha de ser una prioritat de l’Administració, òbviament, però la innovació aplicada a processos de reestructuració i/o fusió d’organitzacions, que són tan complexos, és possible?

Llegeix-ne més

De les acampades al govern obert

Estem vivint uns moments de canvi, el moviment dels anomenats “indignats” (nascut de les manifestacions del 15 de maig arreu d’Espanya) no és una protesta més, les acampades que s’han derivat certifiquen que això és quelcom més que una manifestació, de fet, el que estem és davant d’una transformació de la societat, el temps ens dirà si estem davant d’una lleu modificació de la societat o un canvi radical.

Encara és prematur extreure’n conclusions definitives, els esdeveniments se succeeixen en una velocitat de vertigen, el que ahir semblava era impossible avui ja és una realitat.

No obstant, mica en mica es van obtenir documents resultants de les deliberacions en les assemblees, un ha estat aquest document de mínims.

Llegeix-ne més