Tag Archives: transparència

Existeix l’accountability?

Acabem de retornar de les vacances d’estiu. Costa tornar a començar; tanmateix tenim la sensació d’haver carregat les piles per afrontar el nou –i complex– any acadèmic. De ben segur que tindran lloc fets que poden ser transcendents en molts dels temes de què tractem al blog de la XIP: economia, país, govern, transparència, obertura, funció pública... Precisament durant l’agost el periodista Albert Montagut va publicar un article a La Vanguardia que semblava la continuació expressa del darrer apunt que vam publicar al blog, ‘Partits polítics democràtics, oberts i transparents’, del qual va ser autor Carlos Guadián. Montagut invocava la falta d’accountability en les nostre contrades. Es queixava del retard en l’inici del procés de regeneració democràtica que tan necessita el país com a mesura inajornable per començar a sortir de la crisi. Pel seu interès el reproduïm sencer a continuació.

Llegeix-ne més

Partits polítics democràtics, oberts i transparents

El panorama polític està canviant ràpidament. Tot indica que el bipartidisme, o, més ben dit, els partits de govern tradicionals estan patint la crisi de confiança que la ciutadania té en el sistema polític actual. Es parla de renovació. D'obrir portes. De fer primàries. Però són canvis tímids que no acaben de convèncer ningú. Gairebé ni la pròpia militància. Continua predominant el corporativisme tant dins una formació política com entre formacions suposadament rivals en la lluita ideològica. La tecnologia també està afectant el rol que tenen els partits polítics, i és un fet que la desintermediació política genera noves dinàmiques de fer política. El problema és el temps de reacció dels partits i dels polítics.

Llegeix-ne més

Transparència parlamentària

Un dels àmbits de regulació que, malgrat tenir-ne competències, encara no s’ha desenvolupat a Catalunya, per raons diverses i les quals no són objecte d’aquest apunt, és l’electoral. Catalunya no disposa d’una llei electoral pròpia i, en conseqüència, des de l’esfera política mai s’ha obert un debat públic sobre la forma com accedeixen els diputats a les responsabilitats parlamentàries i en quina mesura les funcions que hi porten a terme es deuen a la representativitat ciutadana o a les voluntats estratègiques partidistes. Segurament en l’actual escenari es donen les dues variables i són les dinàmiques ja adquirides aquelles que marquen l’actuació diària. Tanmateix, el nou paradigma social basat en l’evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) cap a entorns més participatius i col·laboratius per l’efecte de les xarxes socials amb incidència en tots els camps de la nostra vida també té conseqüències en la forma com es desenvolupa l’acció legislativa. En la nostra realitat més propera, doncs, trobem com els principis de transparència, participació i col·laboració són assumits amb major o menor mesura en el debat, la definició, la creació o l’avaluació de les polítiques públiques, però pel que fa a l’escenari parlamentari, aquest es troba estancat en allò que té a veure amb la implementació de l’Open Government. A Catalunya, per part de tots els actors, s’ha generat una actitud passiva i allunyada sobre l’activitat parlamentària i el rendiment de comptes que se’n deriva. Ciutadania i parlamentaris no es reconeixen entre si i no han sabut, o volgut, explotar, d’una banda, les eines que des del Parlament volen experimentar la participació i, d’altra banda, sotmetre a monitoratge l’activitat parlamentaria. Darrerament en diferents països s’estan desenvolupant iniciatives, siguin d’origen parlamentari o civil, que plantegen impulsar l’obertura i la participació dels parlaments. L’objectiu és aconseguir fer d’aquestes institucions públiques uns ens permeables amb l’entorn a partir de reenfocar la seva visió cap a una actitud favorable a la posada a disposició de la informació i l’activitat que les ocupa.

Llegeix-ne més

La veu de la XIP al Parlament

Aquesta tarda, la XIP ha comparegut a la sessió de treball de la ponència que s'està portant a terme sobre transparència al Parlament de Catalunya. Des de la XIP s'han exposat els principis que fonamenten el govern obert, fent especial incidència en els àmbits de transparència i participació. Els diputats de la ponència han plantejat molts dubtes i qüestions sobre els aspectes pràctics de la implantació real d'aquesta futura norma: com impulsar la participació des de l'inici, com fer efectiu el canvi cultural en les persones encarregades de fer efectiva la transparència , els límits i les institucions que hagin de vetllar pel compliment de la llei... La impressió dels membres de la XIP que han assistit a la sessió ha estat molt positiva i ha destacat la bona predisposició a mantenir obert el canal de comunicació.

Llegeix-ne més

Desafecció ≠ transparència

Les funcionalitats de la tecnologia més actual, sobretot en la forma de xarxes socials,  ha potenciat i apoderat la ciutadania com mai no havia passat abans. Li ha posat a l’abast recursos tecnològics d’ús fàcil i intuïtiu que li confereix més poder per incidir en afers públics i multiplicar-ne l’efecte exponencialment mitjançant l’apoderament col·lectiu. Aquesta situació dóna lloc a noves maneres de crear i difondre informació, de treballar, de formar-se, d’aprendre… basades en les capacitats de les persones.

El canvi es produeix molt de pressa i malauradament el sistema –en totes les seves formes (legislació, institucions, partits, sindicats, càrrecs directius i electes…)– ho fa a poc a poc i molt sovint amb el pas canviat.

Això és el que explica l’allunyament de la ciutadania. No és, per a res, desafecció; ans al contrari: en moltes ocasions el que s’està demanant és poder participar més.

Convindria, per tant, no barrejar aquest distanciament dels ciutadans amb la falta endèmica de transparència. Aquest és un tema de valors. El mateix de què fa gala l’amo del gos que, portant una bossa a la mà, deixa de recollir-ne els excrements quan té la certesa que no el veu ningú.

Fotografia: Night net, de la galeria de Flickr de DBduo Photography (CC BY-SA 2.0)

Llegeix-ne més

Una Catalunya amb govern obert!

La Diada històrica d’aquest any i les seves repercussions de tota mena han orientat la societat catalana cap a un nou escenari. Mai com fins ara s’havia mostrat tan proper l’objectiu d’un estat propi. El món de les xarxes i Internet faciliten que ens adonem encara més del cost de pertànyer a un estat gran com l’espanyol que penalitza el nostre creixement econòmic. En primer lloc, perquè la ciutadania, les entitats i les empreses no volen perpetuar l’actual dèficit fiscal envers Catalunya i la falta de desinversió en les infraestructures que afecten directament la competitivitat de la seva economia. Però, en un segon lloc, trobem una altra raó de pes: la distància del govern central respecte la ciutadania. Hi ha estudis recents que mostren com, entre els 27 estats de la Unió Europea, els països de menys de 10 milions d’habitants són els que més creixen, perquè són més oberts i perquè parteixen d’un sector públic reduït i eficient. Per això, la Xarxa d’Innovació Pública considera que amb les properes eleccions al Parlament s’obre un nou escenari idoni per al país perquè les forces guanyadores s’han de marcar com a objectiu bastir unes noves estructures d’estat que, indefectiblement, assumeixin els principis de la governança oberta (oGov o Open Government), que impulsi un sistema democràtic amb molta més qualitat. El nou govern de Catalunya ha de respondre a les necessitats ciutadanes, basant-se en la transparència, la rendició de comptes i l’assumpció i la depuració de responsabilitats, i també facilitant la participació ciutadana en l’acció de govern. Un dels primers passos del nou govern ha de ser impulsar la llei per regular la transparència i l’accés a la informació. Cal avançar cap a una altra gestió pública, enfocada a l’obtenció de resultats i l’exigència de responsabilitats, per aconseguir que l’Administració (Generalitat i Administració local) sigui més productiva i amb una estructura funcionarial i directiva autènticament professional i independent, que s’allunyi dels alts nivells de politització que l’afecten. Aquest pot ser el gran fet diferencial català del segle XXI.

Llegeix-ne més

Sol·licitud d’informació i petició d’explicacions als poders públics

L'any 2007 Access Info Europe, una organització que malda perquè els governs siguin més transparents, va portar el Govern Espanyol als tribunals després de no rebre resposta a la seva petició sobre quines accions estava fent per lluitar contra la corrupció. Access Info Europe volia obtenir aquesta informació per poder participar en el debat sobre la lluita de la corrupció a l’Estat espanyol. Ara -cinc anys després- el Tribunal Suprem ha resolt que, tot i que lamenta la manca de resposta del Govern, conclou que aquesta petició d’informació no és tal, sinó que “en realitat és una forma de demanar explicacions al govern i no una sol·licitud d'informació”. Desestima, així, la demanda d’aquesta ONG i l’obliga a assumir les costes processals (3.000 euros). No és per casualitat que aquesta organització, tot i que la seva activitat és internacional, tingui la seu a Madrid. Espanya és l’únic país de la Unió Europea de més d’un milió d’habitants que encara no té cap llei d’accés a la informació pública.

Llegeix-ne més

Presentació de l’avantprojecte de llei basca de transparència i bon govern

El 27 de juny a la tarda es va publicar una pàgina sobre l’avantprojecte de llei basca de transparència i bon govern des de la qual es poden formular aportacions, comentaris i observacions navegant pel text de la llei o bé es pot emetre una opinió genèrica en favor o en contra de la llei. El termini d’aquest procés de participació acaba el 15 de setembre.

Al llarg del mateix dia va tenir lloc una jornada de treball sobre la llei a la qual el Govern basc havia convidat diversos experts en matèria de govern obert i transparència, entre els quals hi havia dos membres de la XIP, Marc Garriga (@mgarrigap) i Núria Vives (@nuriavives).

Llegeix-ne més

Com de transparents han de ser Govern i Administració?
¿Cuán transparentes deben ser Gobierno y Administración?

El lliure accés a la informació no tan sols permet al ciutadà controlar la gestió dels governs, vetllar per la netedat dels procediments, evitar la corrupció i aconseguir que rendeixin comptes. És molt més que tot això. Tal com mostren les diapositives de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública), els avantatges de la transparència i l’accés a la informació són molt més grans per als governs: poden garantir l’estat del benestar amb una Administració més productiva (serveis de més qualitat amb els mateixos o menys recursos) gràcies a la coproducció dels serveis amb tots els altres actors (ciutadania, empreses, entitats, proveïdors...). Què en penseu?

Llegeix-ne més

Comentaris de la XIP sobre la consulta pública a l’Avantprojecte de Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern proposat pel Govern espanyol

Una llei que faciliti la transparència informativa i, en el fons, que aporti la millor manera de gobernar és, òbviament, d’interès per a la Xarxa d’Innovació Pública. La XIP sempre ha defensat la necessitat d’obrir les nostres administracions públiques de cara a la ciutadania, només així, amb una estreta col·laboració entre l’Administració i la ciutadania, podrem assolir un sector públic eficient que dóna resposta real a les necessitats dels ciutadans. De fet, recentment s’ha reconegut la nostra experiència en aquesta matèria en demanar-nos la nostra opinió en la redacció de la futura llei basca de transparència informativa. Però, per aconseguir aquesta “estreta col·laboració”, necessitem una participació ciutadana efectiva; per això és necessari un pas previ: informar-ne, sense cap trava, els ciutadans. Aquesta és la importància d’una llei de transparència informativa. Què creieu que hauria de regular una llei de transparència i accés a la informació? Ha de preveure com vehicular també la participació i prendre en consideració els canals digitals?

Llegeix-ne més