Tag Archives: transparència

La XIP a LocalTIC

LocalTicEls passats 21 i 22 d’abril va tenir lloc, a Cunit, el I Congrés Local de Tecnologies de la Informació i la Comunicació i la XIP hi va participar, a la taula rodona sobre Transparència i Govern Obert, juntament amb Lourdes Muñoz de Dones en Xarxa. A la taula es van recordar els àmbits d’actuació del govern obert (transparència, participació i col·laboració), els actors que hi intervenen (ciutadania, entitats, empreses, partits polítics i treballadors públics) tot situant la TIC com una eina que ajuda en tot aquest engranatge. Es va animar els assistents a aprofundir en els 42 conceptes que apareixen en el vídeo consultant el llibre 42 veus del govern obert.

Es va centrar el tema de la transparència com el primer àmbit a abordar, ja que sense informació difícilment es pot participar i col·laborar, i es van comentar els tipus de transparència que podem tenir:

  • Passiva: dret de la ciutadania a rebre la informació pública que demani.
  • Activa: publicació proactiva de dades per part de l’Administració, com una rutina de treball.
  • Col·laborativa: obligació de l’Administració a publicar les dades crues, amb el dret de la ciutadania a processar-les per produir nova informació.

Es va posar l’èmfasi en tres punts importants per tal d’aconseguir unes administracions i unes organitzacions més transparents:

  • Cal impulsar un canvi cultural ja que no estem acostumats a exigir transparència (com a ciutadans) ni a treballar en organitzacions transparents. Cal anar més enllà de complir la llei com una checklist i fomentar el treball en obert, compartint la informació.
  • Cal tenir una transparència real: informant amb un llenguatge entenedor i publicant les dades “crues” per poder reutilitzar-les.
  • Transparència no és una qüestió TIC, és una qüestió d’organització i per això cal un lideratge clar, implicar els treballadors públics i gestionar el canvi que suposa passar a ser una organització transparent.

Van quedar qüestions obertes per a la reflexió, com ara com podem tenir els ciutadans accés a les dades si els ajuntaments no les tenen disponibles, o si cal posar un límit a les dades que s’han d’obrir, com és el cas de les dades de salut.

Podeu veure la presentació des d’aquest enllaç

 

Llegeix-ne més

Unes XIPs amb Ismael Blanco

Foto Ismael BlancoContinuant amb els posts que agrupem sota el nom “Unes XIPs amb…” avui us oferim les opinions d’Ismael Blanco, investigador Ramon Cajal de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i el Departament de Ciència Política i Dret Públic de l’UAB.

1. Quins canvis creus que serien necessaris per modernitzar l’administració?

Des dels anys 70 han estat dominants les propostes vinculades a la nova gestió pública (New Public Management). Per a la nova gestió pública (NGP), l’objectiu prioritari de la modernització administrativa és la millora de l’economia i de l’eficiència del sector públic: reduir la despesa pública, o si més no contenir-ne el creixement. Sense negar la importància d’aquests objectius, cal tenir present que la modernització administrativa es pot plantejar des de valors alternatius, que reconeguin i posin en valor les especificitats públiques de la gestió.

Des d’aquesta mirada alternativa, hauríem de canviar la nostra manera de definir el problema de l’administració: la clau és la col·laboració, més que no pas la competència. Necessitem uns serveis públics més oberts al diàleg i a l’intercanvi en tots els nivells: entre diferents administracions, entre diferents àrees dins dels mateixos nivells administratius, entre agents públics i privats, entre agents públics i socials… Cal anar cap a l’administració deliberativa, cap a una administració que dialoga, més democràtica i intel·ligent, amb més capacitat de donar resposta als problemes complexos que avui afronta la nostra societat.

2. Com relacioneu les teories de govern obert amb aquests canvis?

D’una banda, aquestes teories ens porten més enllà de les preocupacions de l’NGP per l’economia i per l’eficiència del sector públic; sense negar el valor d’aquesta perspectiva en circumstàncies concretes, el problema principal continua sent la manca de reconeixement de les especificitats publiques de la gestió: cal que parlem de ciutadania, i no de clients. D’aquesta manera, cal posar l’accent en el repte de la democratització de les relacions entre les administracions publiques i la ciutadania, cal parlar de la necessitat d’una administració més transparent, més participativa i més col·laborativa. Les teories del govern obert posen en valor tot això.

D’altra banda, les teories de govern obert posen en valor i fan evidents les potencialitats que ens ofereixen els avenços tecnològics per tal de desenvolupar aquest nou paradigma de gestió pública, on la web 2.0, les xarxes socials, les aplicacions mòbils… tenen un paper central en el desenvolupament d’un nou paradigma molt més democràtic de relació entre el sector públic i la ciutadania.

3. Ara que la transparència s’ha regulat per una llei considerada avançada, què cal fer per impulsar polítiques de participació efectives?

Fins ara hem tendit a posar molt l’accent en la regulació del dret d’accés a la informació pública sense pensar prou en les mesures que promouran l’exercici efectiu d’aquest dret per part de la ciutadania. Cal impulsar polítiques actives que facilitin la màxima difusió dels nous drets d’accés i d’ús de la informació pública; polítiques que capacitin a les persones per tal d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les plataformes digitals. És important promoure un ús democràtic d’internet entre les noves generacions, un ús que va molt més enllà dels seus valors de consum.

Finalment, cal valorar les lleis de transparència com a motor de la participació democràtica. L’accés a la informació és un requisit necessari per a la democratització de l’administració, però no és un requisit suficient. Cal acompanyar la transparència administrativa amb canals efectius de participació ciutadana en la presa de decisions. Les noves tecnologies també poden tenir un paper molt important en aquest sentit.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquesta entrevista a Medium

 

Llegeix-ne més

Sobre la reforma de les administracions públiques

piano_stringsAquesta vegada centrem la nostra atenció en el tema de la reforma de les administracions públiques i fem una adaptació dels posts que l’AOC i Gencat han publicat en els seus blogs per tal de resumir les principals novetats sobre aquest tema:

L’objectiu d’aquesta reforma és implantar una administració totalment electrònica, interconnectada i transparent. Les dues lleis que regulen aquesta reforma són:

Aquesta reforma té dos eixos complementaris:

  1. el que fa correspon a les relacions externes de l’Administració amb els ciutadans (apartat 1a) i les empreses (apartat 1b), segons la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques,
  2. el que fa referència a l’organització i relacions internes dins de cada Administració i entre les diferents administracions, en la qual se centra la Llei de règim jurídic del sector públic.

1- Sobre les relacions externes de l’Administració amb els ciutadans i les empreses

1a) Principals novetats per als ciutadans

  • Es faciliten les relacions electròniques dels ciutadans amb l’Administració. S’habilita la presentació d’escrits en qualsevol moment en el registre electrònic de qualsevol Administració, amb independència a qui es dirigeixin.
  • Es simplifiquen els mitjans d’identificació i de signatura electrònica que es poden utilitzar per als tràmits administratius. Ús de claus electròniques, assistència personal i avisos push al ciutadà.
  • S’estableix com a regla general la no sol·licitud de documents originals (per exemple, la declaració de la renda o els certificats d’empadronament, etcètera) que ja estan en els arxius de l’Administració.
  • Es guanya en reducció de terminis i agilitat: hi haurà un únic procediment comú, més fàcil de conèixer, i un procediment “exprés” per a supòsits de menor complexitat.
  • Es pot reduir l’import de les sancions per pagament o per reconeixement de la responsabilitat.
  • A través del Pla anual normatiu els ciutadans podran conèixer les principals reformes que té previst aprovar.

1b) Principals novetats per a les empreses

  • Les empreses es relacionaran obligatòriament de forma electrònica amb totes les administracions.
  • Es redueixen càrregues administratives en no exigir com a regla general documents que hagin estat presentats amb anterioritat, o elaborats per la mateixa Administració.
  • En l’àmbit estatal, es fixa amb caràcter general una data comuna (gener i juny) d’entrada en vigor de les normes que imposin obligacions a professionals i empreses per al desenvolupament de la seva activitat econòmica o professional.

2- Sobre l’organització i relacions internes dins de cada Administració (apartats 2a i 2b) i entre les diferents administracions (apartat 2c)
2a) Major transparència i funcionament més àgil de les Administracions Públiques

  • Reducció del temps de tramitació en preveure que totes les comunicacions entre administracions seran íntegrament electròniques en tots els seus procediments.
  • Creació d’un inventari únic i públic de tots els organismes i entitats vinculats o dependents de totes les administracions.
  • Creació d’un nou registre estatal en el qual constarà tot el llistat d’òrgans de cooperació en què participa l’Administració General de l’Estat, així com dels convenis que l’Estat té subscrits amb altres administracions.
  • Es podran consultar via web les propostes normatives amb caràcter previ, i hi haurà una avaluació de les iniciatives normatives aprovades l’any anterior com a mecanisme de control expost i per fer, si cal, propostes de modificació o derogació.
  • Les conferències sectorials (principal òrgan de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes) han de ser informades sobre els projectes normatius, quan afectin l’àmbit competencial d’altres administracions públiques, amb l’objectiu de millorar l’intercanvi d’informació i evitar l’aparició de duplicitats.

2b) Major control i disciplina de les Administracions Públiques per reforçar la consolidació fiscal

  • El Projecte de Llei de règim jurídic del sector públic simplifica el sector públic institucional.
  • Es creen nous controls sobre les entitats i organismes del sector públic, tant de supervisió contínua, com de control d’eficàcia.
  • Es fa més exigent la creació de nous organismes i entitats estatals per evitar la seva proliferació injustificada.
  • S’aclareix el contingut mínim dels convenis subscrits entre administracions públiques, i es regulen els tràmits i informes preceptius als quals s’han de sotmetre.

2c) Millor cooperació i coordinació entre les diferents administracions públiques

  • Es regulen els elements bàsics de composició i funcionament de la Conferència de Presidents, formada pel president del Govern i els presidents autonòmics.
  • Es regulen les Conferències sectorials com a òrgans de cooperació essencials entre l’Estat i les comunitats autònomes.
  • S’inclouen mesures específiques per millorar el funcionament de l’Administració General de l’Estat, com els requisits d’idoneïtat dels alts càrrecs o la tramitació electrònica de les propostes i acords del Consell de Ministres.

 Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Piano_strings_3.jpg

Llegeix-ne més

Valoració de quatre mesos de la Llei de transparència

Dichroic_filtersJa fa quatre mesos que va entrar en vigor la Llei catalana de transparència, accés a la informació pública i bon govern i, per tant, hi ha prou recorregut per començar a fer algunes valoracions.

Fets

  • S’ha publicat el portal Transparència Catalunya que pretén aglutinar tota la informació que hi ha arreu de Catalunya sobre aquesta matèria.
  • S’ha modificat el disseny del portal de la transparència de Gencat i s’hi han enllaçat molts dels continguts que la Llei 19/2014 obliga a publicar.
  • S’han publicat diversos formularis, segons l’Administració a què ens adrecem, perquè els ciutadans puguem iniciar un procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública.
  • S’ha publicat la normativa que desplega el títol IV de la Llei: Dels grups d’interès: el Decret 171/2015 sobre el registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic i des de l’1 d’octubre és oberta la inscripció com a grup d’interès en aquest registre i, a més, es poden consultar els grups d’interès que s’hi hagin inscrit. Actualment n’hi ha uns quants de pendents però cap d’inscrit.
  • S’ha publicat el portal Participa.gencat, el portal de participació ciutadana en línia de la Generalitat creat “per facilitar la implicació dels ciutadans en les tasques de govern del nostre país”.
  • S’ha publicat també el Pla estratègic de polítiques de transparència.
  • S’ha aprovat la Llei 20/2015, de 29 de juliol, de modificació de la Llei 20/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents

Mancances

Quan la Llei 19/2014 es va aprovar, ja se’n van criticar alguns aspectes fonamentals:

  • Una llei de transparència hauria d’haver estat exemplar: podria haver estat l’ocasió per redactar una norma en l’idioma que parlem els ciutadans i no en el tecnolecte jurídic. Però la Llei 19/2014 rebla encara més el clau: es remet sovint a altres normes i en alguns articles determina terminis pocs clars que els mateixos juristes no acaben d’entendre i això no és apropar les normes a la societat, ni facilitar la participació ni la transparència.
  • La Llei 19/2014 cau en algunes contradiccions  i aleshores cal recórrer a la interpretació. També s’hi troben altres contradiccions per desplegar la Llei sobretot quan entra en conflicte amb la Llei 19/2013, estatal, que és normativa bàsica (l’exemple més comentat: el sentit del silenci administratiu -negatiu a la Llei espanyola i positiu a la Llei catalana)
  • L’extensió: és una llei massa extensa amb pretensions de regular, de manera molt desigual, diverses matèries i algunes, especialment el bon govern i el govern obert, són difícilment regulables.

No resulta fàcil accedir a la informació pública ni sol·licitar-la perquè:

  • Cal cercar-la a portals, web i entorns diferents: per molt que el portal transparència Catalunya integri diferents enllaços no hi ha cap cercador que permeti obtenir de manera transversal informació de diverses (o de totes) les administracions i, per tant, cal anar espigolant per espais dispersos. Fins ara hi ha representats al portal de la transparència de Catalunya sols un consell comarcal i 19 ajuntaments.
  • Encara no s’han publicat molts dels continguts de publicitat activa que estableix la Llei 19/2014. I és que la transparència, el govern obert, els espais de participació han d’anar més enllà de la publicació dels béns i el patrimoni dels parlamentaris, dels consellers o dels alts càrrecs, un tema que aquests dies és present a molt mitjans de comunicació. També cal predicar amb la transparència en aquests casos, però la gent en vol més i això és merament l’anècdota del canvi que s’està esperant.
  • Cal utilitzar formularis diferents segons l’administració a què adreçar-se i, per tant, la informació que se subministrarà sempre serà fragmentada i caldrà anar tocant a tantes portes com calgui perquè la donin.

D’altra banda, el 30 d’abril es va constituir la Comissió de Garanties del Dret d’Accés a la Informació Pública, des d’aleshores no es coneix si s’hi han presentat resolucions, quines ha dictat la Comissió o si hi ha hagut algun procés de mediació. Seria interessant de conèixer-ho.

I la gran oblidada: les dades obertes (l’open data). Sortosament la Generalitat disposa des de fa temps d’un portal de dades obertes. I en aquesta matèria es podria haver anat més lluny, però la Llei 19/2014 no entra gaire en detall i simplement calca els articles de la llei espanyola.

Per acabar, cal recordar que el govern obert el constitueixen tres conceptes: transparència, participació i rendició de comptes. I queda clar, doncs, que amb aquesta llei s’inicia un curt recorregut cap a la transparència, però queden distants els termes participació (que s’esmenta de passada i des d’un punt de vista completament teòric i allunyat dels sistemes que la ciutadania ja està utilitzant –xarxes, agrupacions per interessos…– i encara més de la rendició de comptes (Un de molt bàsic: on s’esmenten els resultats del Pla de govern: fins on s’ha arribat en l’assoliment d’objectius marcats?)

Conclusions

Amb tot, l’avanç cap a polítiques de governança oberta no té a veure solament amb una normativa i tot el desplegament reglamentari que suposi, sinó que cal un canvi cultural a la societat, cal un canvi cultural dintre de l’administració i encara queda molt camí per recórrer.

I al mateix temps és fàcil constatar que el camí que ara s’està recorrent ja no té volta enrere: per molt desgastats que quedin els termes transparència, govern obert, rendició de comptes i participació, s’avança –molt a poc a poc, sí– però en la direcció correcta.

Imatge: Dichroic filters (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Dichroic_filters.jpg)

Llegeix-ne més

Fent efectiva la Llei de transparència

transparència_gLa setmana passada, ja ho comentàvem en l’apunt anterior, va entrar en vigor la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La Llei regula minuciosament temes tan rellevants com la publicitat activa i el procediment per accedir a la informació pública, tan ben custodiada fins ara per les administracions públiques.

Els darrers mesos les diferents institucions que han de complir obligacions de publicitat activa han estat seleccionant i publicant tot allò que estableix la Llei. En l’àmbit de la Generalitat i amb la finalitat de facilitar la recerca de matèries que cal fer transparents de les diferents institucions, el dia 1 de juliol es va publicar el portal de la transparència de Catalunya, que inclou els enllaços cap als diferents actors obligats. El portal els agrupa en apartats diferents: Generalitat de Catalunya, Administració local, Administració corporativa, universitats públiques, associacions i fundacions privades, prestadors privats de serveis, partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, i grups d’interès.

A l’Administració de la Generalitat, i també a molts municipis de Catalunya, ja existia un portal de la transparència específic, des de fa gairebé dos anys, abans que s’aprovés la Llei de transparència. També els darrers temps s’ha treballat per adaptar aquest portal a les obligacions específiques de publicitat activa que estableix la llei. Així, en sis apartats clars i descriptius, s’agrupen totes aquestes matèries: organització, economia i finances, contractació, territori, línies d’actuació i procediments i actuacions jurídiques.

transparència_fPerò, a més, l’1 de juliol també es van presentar dues eines que han de fer no només més transparent, sinó també més propera i participativa la nostra Administració: d’una banda, un formulari en línia per poder sol·licitar l’accés a la informació pública que vulguem demanar, sense que calgui motivar la petició que fem; d’altra banda, Participa.gencat una plataforma que permetrà que, com a ciutadans, puguem accedir a processos participatius on opinar, col·laborar amb les institucions públiques i manifestar allò que pensem.

L’accés a la informació pública comptarà amb un organisme, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, que vetllarà pel compliment d’aquest dret.

La Llei de transparència, però, regula amb intensitats diferents altres temàtiques que a hores d’ara encara estan pendents de desenvolupament normatiu i d’execució real, com són els grups d’interès o el bon govern.

La Llei ha generat i generarà a partir d’ara un seguit de canvis que necessàriament faran modificar actituds, percepcions i sobretot la manera com fins ara es treballava a l’Administració pública. La Llei de transparència provocarà, dintre de totes les institucions, de la més gran a la més petita, un canvi de paradigma, fluxos i circuits ben diferents i tot plegat comportarà -esperem- un enfortiment de la democràcia, gràcies a la participació dels ciutadans amb l’Administració, la col·laboració i el coneixement nítid i clar del funcionament de les organitzacions públiques.

 

Llegeix-ne més

Avui entra en vigor la Llei de transparència catalana

transparènciaEl Parlament de Catalunya va aprovar, en el Ple del passat 18 de desembre, la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquesta Llei va significar, en la seva fase de compareixença, un veritable esforç per part dels parlamentaris per escoltar el parer d’un nombre important d’organitzacions i persones expertes. La XIP va tenir l’oportunitat de participar-hi activament i hi va comparèixer.

La redacció final de la Llei, com és saludable que passi, té defensors i detractors: és massa agosarada per uns i és queda curta per a altres. En el cas de la XIP, tot i reconèixer-li tants aspectes positius per descomptat, la considerem ben fluixa pel que fa a obertura de dades i reutilització; segurament per la falta de domini en el coneixement d’aquesta facultat que pot ser cabdal per a les nostres institucions a l’hora de posar-se al capdavant dels països avançats en l’economia del coneixement. En aquesta matèria no aporta res de nou respecte a la llei espanyola, per exemple.

Amb tot, la Llei era necessària per contribuir a definir el marc de relacions i confiança entre la ciutadania, els seus representants polítics, els treballadors públics i el conjunt de l’Administració.

Avui, dia 1 de juliol, és el dia marcat per la Llei perquè les administracions generals de Catalunya garanteixin el dret d’accés de la ciutadania a la informació i la documentació publiques (els ens locals tenen sis mesos més de termini), i també perquè l’Administració transparenti més la seva activitat i obri també les seves dades pensant en la reutilització i la revalorització que signifiquen per al conjunt de la societat.

Avui, ja són diverses les institucions i organismes que han canviat les seves llicències i condicions d’ús, de caire restrictiu, per d’altres que afavoreixen que es reusi coneixement i dades.

Per bé que la interpretació i l’aplicació de la Llei seran les que l’ompliran de significat real, des de la XIP celebrem el que el dia d’avui representa, com a passa important cap aquest concepte global que anomenem Govern Obert.

Mostrem interès per les dades i continguts dels poders públics! Demanem-los la informació que necessitem! Reutilitzem-la també!

 

Imatge: Wikimedia Commons

Llegeix-ne més

Per això malgrat la boira cal caminar!

5007703932_3a8800c378Ens trobem immersos en un escenari amb fortes transformacions i canvis de tota índole. Hi sobresurten tres elements: la forta crisi econòmica occidental, la desafecció política creixent i la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Aquestes tres forces profundament transformadores suposen –i demanen– canvis de la societat i, conseqüentment, en les nostres institucions, administracions i models representatius. Tot això succeeix en uns moments en què Catalunya està vivint el debat, les mobilitzacions i les tensions sobre la seva possible independència com a nou estat d’Europa.

Amb tot, dins aquest escenari extraordinàriament complex i difícil, el conjunt de la societat catalana continua marcant la direcció del seu progrés i és capaç de generar iniciatives concretes que demostren la seva vitalitat i el seu dinamisme. En aquest post en citem algunes [de les moltes que, al nostre entendre, hi ha]: els moviments nacionals de base participativa i en xarxa, Escó 136 (Parlament de Catalunya), el portal de transparència de la Generalitat, Open Data Cloud Barcelona, les iniciatives dels ajuntaments com Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Premià de Mar… o d’organismes com Catalunya Dades.

Aquestes iniciatives palesen el dinamisme de la societat catalana, malgrat les difícils circumstàncies actuals, per edificar les bases d’una societat més participativa, col·laborativa i transparent.

Dia a dia s’evidencia la nostra capacitat de construir una societat més justa, equitativa, participativa i implicada en el seu Govern i Administració, bo i aprofitant que les TIC ens hi poden ajudar enormement. I, en correspondència amb això, tot i que mai prou de pressa, es comença a albirar la capacitat de les nostres institucions per construir un Govern –i una Administració– amb més qualitat democràtica i que tinguin com a objectiu el benestar de cada una de les persones que formem part d’aquesta societat.

Caminem!

Llegeix-ne més

El 2014, any de l’Administració pública catalana

Aquesta setmana els governs català i estatal han fet públics els seus plans de treball per a la reforma de les administracions públiques.

En el marc de l’acte de celebració del 10è aniversari del Màster en direcció pública, el 20è aniversari de l’Institut de Governança i Direcció Pública i del 30è aniversari del Programa de Gestió Pública d’ESADE, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha presentat el Pla de reforma per a l’Administració pública catalana. Un pla calendaritzat i a curt termini, a desenvolupar durant el 2014. Un pla que passa per introduir els canvis necessaris en el model de governança i en els models de gestió per garantir els drets dels ciutadans. Un pla basat, segons la vicepresidenta, en valors com la transparència, els principis d’imparcialitat, eficàcia, eficiència, rendiment de comptes, innovació i participació.

Pel que fa al Govern central, ha fet públiques les polèmiques mesures recentralitzadores impulsades per la Subcomissió de Duplicitats Administratives, dependent de la Comissió de Reforma de l’Administració Pública (CORA, en PDF). Les 120 mesures que abasten diversos àmbits competencials com els de Justícia, contractació pública, cooperació al desenvolupament, sanitat, telecomunicacions, meteorologia, turisme, comerç electrònic, polítiques socials, educació universitària.

Deixant de banda l’aspecte competencial, que sens dubte suscitarà punts de vista absolutament contraposats entre ambdós governs, perquè poden afectar organismes i institucions de  la Generalitat com les sindicatures de Greuges i de Comptes, l’Agència Catalana de Protecció de Dades, el Tribunal de la Competència, Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCSP), l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Institut Català d’Energia (ICAEN), el Meteocat, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), l’Institut Cartogràfic i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya).

Tot sembla indicar que el 2014 serà un any crucial per a l’Administració pública catalana, tant per als seus professionals com per als directius polítics que impulsaran les reformes. Esperem que sigui un treball conjunt de polítics i professionals i que, com ha dit la vicepresidenta del Govern català, es pugui assolir el repte principal de disposar d’una Administració més transparent, més eficient i més professional i capaç d’aprofitar el talent intern de què disposa.

Llegeix-ne més

Avaluant el Portal de Transparència de la Generalitat

Dilluns va tenir lloc al Palau de la Generalitat la I Jornada de Transparència de la Generalitat de Catalunya. A l’acte van participar els experts en polítiques de transparència i govern obert Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política i social i director de l’Institut de Governança Democràtica, i Manuel Villoria, catedràtic de ciència política i membre de Transparency International, així com el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, i el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, que va presentar les novetats del portal de transparència de la Generalitat.

La nova versió incorpora dades sobre les retribucions, dietes i contractacions menors, així com informació referent a l’Escó 136 i un apartat amb les preguntes més freqüents. A més dels formats existents actualment (HTML, dades obertes i infografies) el portal incorporarà també el format audiovisual.

El conseller Francesc Homs va cloure la jornada anunciant la futura aprovació d’un nou codi ètic i de bones pràctiques per a tots els alts càrrecs.

Llegeix-ne més

El problema són els interins, a la Generalitat?

A la Mesa Sectorial de l’Administració de la Generalitat que va tenir lloc el passat dilluns 16 de setembre, es va comunicar que sortirien a concurs totes les places ocupades per personal interí des d’ara fins a finals de 2014. A la pràctica, com que, encara que no es parli obertament d’amortització de places, no hi haurà recol·locació automàtica dels interins desplaçats, això significaria que uns quants milers de persones podrien perdre el seu lloc de feina a l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

La Xarxa d’Innovació Pública manifesta la seva preocupació i disconformitat perquè aquesta mesura és sols fruit d’una necessitat imperiosa per estalviar diners a causa de la greu crisi econòmica que afecta el país. Hem reiterat en aquest blog que hi ha moltes altres vies per intentar fer l’Administració i el sector públic més eficients, però aquesta escomesa està lligada més a polítiques de modernització i racionalització.

No n’hi ha prou a centrar-nos exclusivament en les fàcils (congelació i reducció de sous, no cobriment de vacants…). Un problema greu de falta de liquiditat econòmica com és aquest, ¿no caldria afrontar-lo més aviat des de la seva perspectiva natural, la política? I això requereix, òbviament, un altre tipus d’accions.

Llegeix-ne més