Tag Archives: transparència

I si fem que la contractació pública sigui atractiva?

cadenat02Els dies 7 i 8 de juliol va tenir lloc la Ideató de dades obertes de la contractació pública, que es plantejava definir serveis web i aplicacions que utilitzin les dades obertes per aconseguir una contractació pública més ètica, socialment responsable i accessible per a la ciutadania.

La XIP hi va participar amb un equip de 5 persones –reforçat per Laia Puig– i va abordar el repte de millorar la visualització de les dades de contractació per a la ciutadania, és a dir, buscar la manera per poder comunicar millor a la ciutadania de les dades de contractació pública per a fer-les més comprensibles.

El servei proposat va ser el “Tinder de la contractació”: Tinder és una xarxa social que permet establir relacions consentides amb persones del nostre voltant. Si aquest tipus de xarxes han transformat la manera com ens relacionem, per què no podem fer-ho també amb les dades obertes de contractació? Aquestes eines presenten la informació de manera àgil, entenedora i intuïtiva, i faciliten les relacions entre les persones.

Ideató 2017Per què no presentar les dades de contractació amb la  mateixa facilitat que trobem persones a Tinder i que s’hi pugui interactuar: preguntar, opinar i compartir? Els datasets que obtenim per treballar amb dades obertes són complexos, avorrits, només aptes per a experts i requereixen un treball d’adaptació abans d’obtenir-ne resultats. Amb aquesta nova eina la ciutadania trobaria respostes fàcils de manera lúdica i a través de la tafaneria aniria descobrint les dades de contractació pública.

Les pantalles de selecció també serien les pròpies d’aquestes aplicacions però en comptes de triar home/dona, triaríem òrgan de contractació o empresa, i el mateix passaria amb el període d’adjudicació dels contractes, l’àmbit del contracte o, quan els datasets ho permetin, utilitzar tècniques de geolocalització per trobar les relacions en el territori.

P1

P2P3

 

 

 

 

 

 

 

De manera semblant, les pantalles resultants de les cerques, serien molt gràfiques i facilitarien que els ciutadans interactuessin valorant contractes en lloc de persones, amb emoticones que indiquessin l’acord amb les dades del contracte, les dubtes o el desacord amb el que s’hi presenta. A partir d’aquí es podrien elaborar productes derivats, com ara el rànquing dels contractes més consultats o els que han generat més dubtes.

Cal felicitar el projecte guanyador, Open Frau, una proposta que pretén ajudar a prevenir, detectar i denunciar les males pràctiques en contractació, a partir de la utilització d’uns algoritmes de detecció de patrons de risc en la contractació, aplicats al tractament massiu i dinàmic de les dades; també el segon, ContraKtació, un sistema que ajuda els responsables del contracte a fer-ne el seguiment de l’execució la participació ciutadana en la valoració del grau de qualitat i compliment dels contractes.

Llavors… i si juguem amb la contractació pública?

Llegeix-ne més

La postveritat en governs i administracions

La postveritat en governs i administracions. Imatge de Pixabay.

Font: Pixabay

En els darrers temps, les xarxes socials estan evolucionant cap a autèntics mitjans de comunicació que, com qualsevol altre instrument d’edició digital en perspectiva d’empresa, hauria de tenir cura dels continguts que publiquen. Segons els partidaris d’aquest punt de vista, Facebook, Twitter i Google han d’ajudar a posar en valor els continguts amb una mínima ètica periodística i netejar totes aquelles inexactituds i falsedats que vehiculen.

La pregunta és si s’han d’exigir mesures correctores de la postveritat. Per fer-ho encara més evident, ¿seria acceptable en tots els assumptes d’índole pública el desplegament d’estratègies postveritables?

Sembla que la postmodernitat hagi portat una certa condescendència amb la postveritat (deu ser una qüestió de prefix ;-), que fa que es pugui considerar que les persones observem la realitat a partir de la nostra mirada i creences. Aquest ha estat el recurs àmpliament emprat pel Govern central, juntament amb fake news i altres. A tall d’exemple, exalçar a partir de dades i estudis els avantatges econòmics que una Catalunya independent comportaria per als catalans no és ben bé una postveritat. Però sí que ho és, en canvi, fer córrer notícies sobre determinats capteniments (o opinions no contrastades o tretes de context, o exagerades o directament mentides periodístiques) sobre persones o organitzacions impulsores del Procés. ¿Què passaria si aquestes institucions favorables al Procés [per al Referèndum] al seu torn empressin també aquesta mena d’estratègies?

Si acabem admetent aquesta influència hegemònica de la postveritat a les xarxes socials, aleshores ¿on situem tot allò que dèiem que les xarxes eren el mitjà ideal per filtrar socialment el coneixement per atorgar-li precisament la condició de veraç? Allò que en dèiem el coneixement col·lectiu. L’exemple anterior, com molts d’altres que podem observar cada dia a internet i a les xarxes, mostra la nova via que les instàncies del poder tenen per anul·lar la capacitat més social i democratitzadora d’aquests entorns.

Què hem de fer finalment? Cal promoure o censurar la postveritat? De fet, algunes d’aquestes xarxes ja han posat en funcionament mecanismes per alertar sobre fake news, però està per demostrar si són efectius.

Així doncs, ens caldrà avançar en els dos sentits: d’una banda, reclamar a les grans plataformes el control real de les fake news i, de l’altra, continuar insistint que la millor manera de detectar-les també pot ser treballant i compartint de manera intensiva el coneixement en xarxa. I això sí fer-ho basant-nos en una certa metodologia.

Ho veieu així?

Llegeix-ne més

La XIP amb #DibaOberta

DibaOberta_p

La Diputació de Barcelona ha iniciat la campanya #dibaoberta, que cerca transformar els actuals models de governança tot direccionant-los cap al Govern Obert. En aquest marc, el dia 17 de maig va organitzar una Jornada a l’espai Francesca Bonnamaisson de Barcelona.

A la jornada hi va haver diverses intervencions i taules rodones amb l’objectiu de debatre i difondre què són i com podem definir i implementar polítiques de govern obert en els nostres municipis. Així, es van compartir iniciatives i projectes relacionats amb la participació de la ciutadania, la transparència, les dades obertes i tot allò que engloba el concepte govern obert.

La XIP hi va ser present per compartir la seva visió i opinió. Primerament, el nostre vídeo explicatiu del govern obert va ajudar a escalfar motors al principi de la jornada.

Poc després, Sandra Lomas va participar a la taula de debat sobre “Pilars del Govern Obert: Transparència”. Hi va aportar una idea de transparència que va més enllà de l’acompliment d’uns estàndards determinats, ja que estem en un moment en què caldria valorar la utilitat dels portals existents, la coincidència dels indicadors o, fins i tot, el grau de coneixement intern, és a dir, dels  treballadors públics. Interioritzar la transparència en la feina diària apuntaria cap a una nova Administració, on la innovació pogués generar nous productes i serveis.

La transparència hauria d’esdevenir una eina capacitadora i no infoxicadora, hauria de facilitar l’accés a informació d’interès per a la ciutadania, fent que hi intervingués, o sigui, cocreant, coproduint i coavaluant informació per a l’Administració, com ja estan fent passivament en altres àmbits. Caldria buscar un ecosistema de participació activa en què els usuaris entenguin tot el que poden guanyar si som transparents, com ja estan fent en casos com l’aportació de dades de salut per a la recerca.

Finalment, a la darrera taula de debat sobre “Situació i experiències de Govern Obert”, Marc Torres va repassar on som en el procés de govern obert, diferenciant allà on anem incidint amb força i quins són aquells aspectes que encara cal seguir madurant. De manera generalitzada sembla que tot i que anem articulant elements referents a la participació ciutadana, la transparència i les dades obertes, els aspectes relatius a la coproducció de serveis resulten els menys desenvolupats.

A tall de resum, les tres idees més importants del discurs eren:

  1. Fins ara estem fent processos participatius molt generalistes. Cal acotar les preguntes a la resposta i definir qui són realment els que hi han de participar. Cal pensar aquest processos com veritables xarxes de coneixement: amb un objectiu ben definit i amb un procés de curació, debat i extracció de coneixement guiat.
  2. La participació de la ciutadania ha de ser transversal dins les nostres institucions. Hem d’entendre la participació com una eina al servei de les diferents parts d’un organisme. De fet, s’ha de poder participar sense processos participatius. La participació pot començar en els serveis socials, en l’atenció al públic, en el ple municipal.
  3. Atès que la societat s’adapta amb més rapidesa que l’Administració als canvis disruptius que vivim, cal que l’Administració aprofiti la inèrcia de la societat. En aquest sentit l’Administració ha de ser possibilitadora de la materialització de les propostes que s’articulin des de la societat.
Adaptació del gràfic de Buckminster Fuller

Gràfic adaptat. Font: Downes, L. “The Laws of Disruption: Harnessing the New Forces that Govern Life and Business in the Digital Age”. Basic Books. 2009.

Hem d’agrair als responsables de la Diputació de Barcelona la seva atenció amb la XIP i felicitar-los per aquesta valuosa jornada.

Podeu consultar la presentació a l’Slideshare de la XIP

 

Llegeix-ne més

Cal que les administracions aprenguin a fer les preguntes adequades

EAPC XIP 006pAquesta és una de les idees que van aparèixer, el passat 21 de febrer, a la segona sessió del cicle #eapcOpenLab, que va ser impartida per Sandra Lomas, de la XIP,  amb el títol “Innovem als serveis públics”. A partir d’aquest enunciat tan directe es plantejava saber com es pot innovar a les administracions públiques i quin és el paper que hi tenim tots plegats, des dels polítics i els directius fins als empleats públics i la ciutadania.

En un món on han canviat les regles, on resulten habituals els conceptes d’intermediació renovada, simplicitat d’eines, superació de límits geogràfics, multicanalitat o resolució transversal dels problemes, la innovació es configura com una de les eines fonamentals per donar resposta a aquesta realitat superposada i complexa. En aquest entorn canviant ens enfrontem a una nova escala de valors i el sector públic necessita noves eines.

També s’hi va destacar la necessitat de comptar amb la participació de tots els actors, començant per la ciutadania, a l’hora de dissenyar els serveis que ha de proporcionar l’Administració. En aquest sentit innovar consistiria a aportar solucions adequades o a servir la ciutadania a partir d’entendre els problemes i la realitat. I com s’aconsegueix això? Compartint coneixement, posant en contacte socis de negoci, connectant xarxes, apoderant els usuaris, etc. Cal que l’Administració entengui les emocions del ciutadà/client i per a això necessita fer les preguntes adequades i aplicar l’empatia.

Un dels exemples que es va aportar a la sessió va ser la tasca duta a terme per la XIP tots aquests anys, i la projecció del vídeo del projecte Programari lliure i de codi obert – Societat lliure i govern obert va mostrar com avui en dia s’està transformant el nostre món i la necessitat que ens apoderem com a individus, com a col·lectius i com a societat. Els usuaris no són passius i també generen productes i serveis: si l’Administració els fa participar de manera activa, al mateix temps que col·laboren i formen part de la comunitat, generarà riquesa i transparència. Al cap i a la fi, qui determina la qualitat d’un servei no és el directiu, sinó l’usuari.

Tant al desenvolupament de la ponència com a l’espai de participació dels assistents va quedar clar que vivim un bon moment per innovar i que els treballadors públics preferirien unes unitats de recursos humans dedicades no únicament a tasques de control sinó que vetllessin per visualitzar el talent intern, i per promoure espais neutrals, on no mani ningú i tothom pugui fer-hi aportacions.  Si volem aconseguir una nova Administració pública, haurà de ser des de la passió, la creativitat i el compromís: amb aquestes eines podrem construir un nou model que doni resposta a les necessitats de la societat, a qui l’Administració serveix i de la qual ha de ser part activa.

Podeu consultar el material de la sessió al web de l’EAPC

Llegeix-ne més

Obertura de dades, on som?

communityAra ja fa dos anys de l’aprovació de la Llei de transparència catalana. Aquesta llei obligava les nostres administracions a obrir les dades que generen i amb les quals treballen, amb l’objectiu de fer possible la informació de la ciutadania, la generació de valor afegit sobre aquestes dades per part del sector privat i la transparència del conjunt de l’Administració.

Avui el grau d’aplicació de la llei, en allò referent a les dades obertes, és dispar. Per bé que  algunes administracions i ajuntaments sí que han fet els deures i ens ofereixen dades útils, actualitzades i accessibles en forma d’arxius o de serveis web, dins les pàgines web de les nostres administracions on han proliferat els apartats de transparència i de dades obertes, majoritàriament, el contingut real que hi trobem és mínim i poc usable.

Alguns d’aquests ens al·leguen manca de recursos o pressupost, altres senzillament no han entès els beneficis socials que suposa l’obertura de les “seves” dades i les han obert a contracor, i alguns altres continuen amagant part de les dades que generen (!).

Amb tot, encara que hi ha molt per fer, el fet és que si entenem l’obertura de dades com un procés a mitjà termini, aquest avança. Més enllà del que es fa o deixa de fer des de les administracions, la societat en conjunt va articulant propostes que empenyen els processos reals d’obertura.

Algunes iniciatives van encaixant dins el puzle de l’open data i alhora que exigeixen a les administracions dades de qualitat, al dia i accessibles, també aporten demostradors tangibles dels beneficis de l’obertura que donen sentit al procés:

  • Iniciativa Barcelona Open Data és una iniciativa mixta amb una doble vessant. D’una banda, de difusió del coneixement i possibilitats de les dades obertes al conjunt de la ciutadania i, de l’altra, una vessant formativa que cerca la formació de qualitat d’emprenedors i professionals d’empreses i administracions.
  • Transparencia.press és un portal en el qual es publica informació periodística obtinguda a través de peticions d’informació mitjançant la Llei de transparència. Els usuaris poden fer arribar al web peticions de dades que són articulades des del portal cap a la corresponent administració. Es tracta d’un impuls (push) directe en pro de la transparència de l’Administració.
  • La xarxa ciutadana de Llefià, Llefi@Net, és un bon exemple de reutilitzador local. Es tracta d’un projecte d’innovació social que fomenta el coneixement i l’ús de les TIC al barri de Llefià de Badalona cercant la integració de la ciutadania dins la societat de la informació.

Aquestes són tres bones iniciatives; és cert que queda molt per fer, però el procés comença a prendre vida pròpia més enllà de la llei. La societat comença a pressionar l’Administració cap a l’obertura decidida i eficaç de les dades i fa aflorar valor real basat en dades obertes, valor que retroalimenta la necessitat de continuar el procés complet d’obertura.

Amb tot la nostra societat encara ha de tancar el cercle de les dades obertes. Els esforços fets fins ara per les nostres administracions són poca cosa si no hi ha una reutilització real i efectiva per part de la ciutadania i les empreses. Les administracions que creuen en les dades obertes, i que han fet els deures, necessiten ara casos que demostrin internament i externament que cal continuar el procés d’obertura de dades de forma decidida.

I perquè això passi realment cal entendre que generar valor real a partir de dades obertes no passa ja només per posar-les en el portal de dades obertes a disposició del públic general, ni per organitzar hackatons generalistes amb codificadors (coders) i “motivats” pel tema open data. Hem de pujar un grau en el procés i adonar-nos que el valor afegit de cada conjunt de dades arribarà quan siguin els experts i les institucions especialitzades els que treballin, tractin, analitzin i edifiquin valor sobre aquelles dades que coneixen i entenen.

Arribats on som, cal entendre que la reutilització real de les dades es produirà si som capaços d’arribar i dinamitzar, ja no només la comunitat generalista de reutilitzadors, sinó cadascuna de les comunitats especialitzades que tenen la capacitat d’entendre les dades i sumar la seva expertesa per edificar així VALOR REAL.

Més enllà de les interessants iniciatives que la societat va articulant en relació amb les dades obertes, avui cal que les administracions contactin amb les comunitats especialitzades de cada tema i promoguin la reutilització directa d’aquestes dades. Altrament seguirem esperant tenir una llista llarga i de qualitat de casos d’èxit de reutilització.

Imatge: http://insectime.org/main/wp-content/uploads/2013/02/community.jpg.

Llegeix-ne més

No hi ha bon govern sense govern obert

sweb46El dia 18 de gener va tenir lloc la 46a sessió web amb el títol de “És possible un país amb govern obert?” , a càrrec de Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, i Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert.

La sessió pretenia explicar les estratègies de govern obert impulsades pel Govern de Catalunya. S’hi va parlar del govern obert com a oportunitat per al canvi cultural per mitjà de la personalització de la relació entre l’Administració i les persones, i en tot moment va quedar palesa la importància del paper del treballador públic com a punt de contacte principal entre les estructures administratives i la ciutadania.

En paraules del conseller, la ciutadania no es mostra com un ens homogeni i vol esdevenir un actor en la presa de decisions, que serà una manera d’aprofitar el fet evident que fora de l’Administració hi ha més intel·ligència que a dins. Si es pretén que la relació entre les persones i els ens administratius estigui basada en la confiança, cal que els treballadors públics estiguin apoderats i convençuts del canvi, i d’aquesta manera es podrà aprofitar, també, l’expertesa interna per millorar la nostra Administració. Cal gestionar els assumptes públics a partir del coneixement i la capacitat de tots els actors, amb absoluta transparència, rendint comptes i més enllà dels cicles electorals. En definitiva, no hi ha bon govern sense govern obert.

La intervenció del secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz, va estar més centrada a mostrar les accions dutes a terme per anar cap al govern obert, moltes d’elles relacionades amb la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, de la qual ja hem parlat en algun post anterior. Realment s’han fet molts avenços en l’aplicació de la llei com ara la posada en marxa dels portals, la publicitat activa o la millora de l’accés amb recursos com ara l’idCAT SMS, però cal fer passos endavant per fer-los més entenedors, reforçar els canals d’accés a la informació i potenciar altres usos que hi poden estar relacionats (per exemple, el periodisme de dades). La transparència fa la feina més fàcil al gestor públic.

Es plantegen uns quants reptes importants per als temps més immediats, com ara la nova arquitectura del portal de transparència de la Generalitat, la nova política de dades obertes, o els nous portals de participació que han d’afavorir el canvi de paradigma en la prestació de serveis públics i que per força han d’atorgar més protagonisme als treballadors públics per tal d’aconseguir una Administració propera a la ciutadania.

Llegeix-ne més

Els spin doctors 74: Atenció ciutadana, governs transparents i oberts

spindoctors_jgEl passat 27 de juny, Toni Aira va entrevistar Jordi Graells per al programa ‘Els spin doctors’ de Catalunya Ràdio, acompanyat de Francesc Canosa, Núria Escalona i Sergi Cutillas. Com a director general d’Atenció Ciutadana, va poder explicar els projectes que s’impulsen actualment des de la ‪Direcció General i de com de necessari és que els governs donin tota la rellevància del món a l’àmbit d’atenció ciutadana.

Entre altres temes s’hi va parlar del pas del govern de l’era industrial al govern de l’era digital: la funció pública que coneixem avui pràcticament no ha canviat en els últims 160 anys, quan pels volts de 1850 es va adaptar a l’era industrial de llavors, per fer efectives les seves funcions més importants. I és que no ha tingut, en tots aquests anys, una necessitat peremptòria d’adaptar-se al ritme creixent dels canvis.

Però ara la situació és completament diferent. El canvi s’esdevindrà ineludiblement tant si l’Administració vol com si no. Ja no es tracta d’una simple substitució de la tecnologia. Cal pensar de manera molt més profunda perquè no podem afrontar amb les mateixes solucions els problemes que se’ns plantegen.

També es va destacar que de mica en mica es van construint les bases de governs i administracions a internet. L’element digital serà inherent a tot perquè la gran majoria de serveis ha de ser digital. Les administracions hauran de contractar persones digitalment expertes i les hauran d’animar perquè hi romanguin. I aquí cal destacar el pacte intergeneracional entre la generació X (nascuts 1960-70) i la generació Y (1980-90), que és la que governarà les administracions properament.

Si de debò ens creiem el pas cap a una Administració del segle XXI, més predictiva que preventiva, que escolta més la gent, amb més govern sobre les dades i, per tant, que creua tota mena de dades per millorar el servei ciutadà, aleshores cal dedicar més atenció –redundància volguda– a les unitats d’atenció ciutadana i dotar-les de més recursos. Cal reformar l’Administració i moure els recursos cap als òrgans que poden aportar més valor i intel·ligència a la interacció governs/administracions-ciutadans. I estar a l’alçada de l’experiència que han de viure els ciutadans (GovUX: governar per a l’experiència de la ciutadania).

Podeu consultar l’entrevista sencera a http://bit.ly/spindoctorsgraells

Imatge de la web del programa Els spin doctors a la CCMA

Llegeix-ne més

Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert

img FOSSAvui us presentem el llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert, un recull de 24 articles escrits per experts de diferents camps que ens donen una visió de 360 graus sobre què és en realitat el programari lliure i de codi obert (Free and Open Source Software, FOSS) i  com avui en dia està transformant el nostre món i apoderant-nos com a individus, com a col·lectius i com a societat.

El debat que va suposar la versió anglesa del llibre de la XIP 42 veus sobre el govern obert va evidenciar que havíem tingut poc en consideració el programari lliure com a part de l’ecosistema de govern obert que en el llibre es definia.

A més, el fet que fos als Estats Units on això es posés de relleu, demostra el  desconeixement que la nostra societat té del significat i potencial del programari lliure. Segurament seguim ancorats en els clixés de programadors barbuts picant coses incomprensibles, “gratis però poc usable”, coses de techies

Dins de l’ecosistema TIC emergent, el programari lliure ha trobat les condicions idònies per a desenvolupar-se  i arriba a la maduresa. Grans volums de codi informàtic es troben en repositoris web oberts i poden ser reutilitzats, millorats, adaptats i emprats com a base de nous desenvolupaments.

Programadors, col·lectius, organitzacions, petites i grans empreses i administracions d’arreu del món han trobat en el FOSS la base que els permet desenvolupar, sense haver de partir de zero, les seves aplicacions. A més, han entès que obrir el codi que ells mateixos generen repercuteix en el benefici propi i del conjunt de la societat.

Com a societat, cal que entenguem les enormes possibilitats que se’ns obren si treballem basant-nos en el programari lliure. Cal que observem com, a les societats avançades, l’Administració genera riquesa i transparència, col·laborant i formant part de les comunitats que el desenvolupen. Cal que prenguem consciència de com el programari lliure ens apodera com a ciutadania.

Mentre llegiu aquest llibre, observareu que paraules com comunitat, transparència, reutilització, col·laboració es repeteixen. Són aquestes mateixes paraules les que es repetien en el 42 veus sobre el govern obert. Certament, el programari lliure i de codi obert i el govern obert comparteixen el mateix ADN i es complementen.

Us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Us el podeu descarregar des d’aquest enllaç i el podeu consultar en línia des de l’adreça http://programarilliure.xarxaip.cat/

Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible!!!

Llegeix-ne més

La XIP al TEDxPlaçadelFòrum

TEDPDFEl passat 27 de maig va tenir lloc el TEDxPlaçadelFòrum, a Tarragona, on Sandra Lomas, de la XIP, va participar com a ponent. Els TEDx són esdeveniments organitzats de manera local, seguint el mateix esperit que els TED (tecnologia, entreteniment i disseny) de “difondre idees que valen la pena” i que en l’actualitat ja cobreixen gairebé tots els temes.

El fil conductor de la presentació consistia a mostrar com és possible fer una Administració pública diferent, una Administració oberta. A partir d’una situació dominada per la burocràcia apareixen iniciatives com la de la XIP, que intenten incorporar el potencial de les xarxes socials a la cultura operativa i estratègica de l’Administració. Cal superar la idea que els processos, el llenguatge, en definitiva tot el que ha de donar garanties, només s’entén si hi treballes, ja que la burocratització mal entesa senzillament acabava produint efectes adversos.

També s’hi va obrir una reflexió al canvi que s’està produint al món, a partir de la hiperconnectivitat a Internet i del nou paradigma econòmic basat en l’economia del coneixement, nous models de negoci, noves generacions educades en l’ús de la tecnologia. El paper de l’Administració moltes vegades s’ha limitat simplement a informatitzar tràmits o a crear webs corporatius d’informació pública a partir d’una aplicació limitada del concepte de transparència.

Enfront de tot això, el govern obert implica una nova manera de relacionar-se, en alguns casos fins i tot una primera manera d’interrelacionar-se ciutadans, empreses i entitats amb administracions públiques i governs, amb l’objectiu d’aprofitar el coneixement compartit per portar a terme una nova gestió pública capaç de generar valor a la societat.

La transparència també ha de capacitar-nos per entendre, com a ciutadans, per entendre aquestes organitzacions com a gestores de tot el que ens pertany i fer nostra la gestió pública. Si volem convertir-nos en una societat democràticament avançada, la transparència ha de ser capaç de generar el coneixement necessari perquè qualsevol de nosaltres puguem entendre com i per què es prenen les decisions públiques.

Com a conclusió, l’Administració ha de treballar per a persones informades, connectades, capacitades per a la discussió pública i que puguin influir directament en les decisions. Obrir governs significa crear i gestionar serveis públics per a la ciutadania que els finança. És entendre que Internet i les xarxes socials han ajudat a canviar el món. L’objectiu d’obrir governs ha de ser, en tot moment, la millora de la qualitat de vida de les persones i la manera d’aconseguir-ho és, senzillament, fer-ho diferent.

 

Llegeix-ne més

Govern obert i transparència: taula rodona a la Universitat de Barcelona

transpg2El passat 17 de maig va tenir lloc la taula rodona sobre govern obert i transparència, on va participar la XIP en el marc de l’assignatura Direcció i Gestió d’Institucions Públiques, del Màster en Gestió Pública Avançada de la Universitat de Barcelona. També en formaven part Jordi Foz, com a secretari de Transparència, de Govern Obert i de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya, i Miquel Estapé, subdirector al Consorci Administració Oberta de Catalunya.

A partir de la visualització conjunta del vídeo sobre Govern Obert de la XIP, s’hi va fer una introducció al govern digital, definint alguns dels conceptes bàsics associats al govern obert, per passar a presentar els projectes que s’estan iniciant, com també els reptes que s’apunten per avançar en aquest camp. Molts d’aquests conceptes es troben recollits al llibre 42 veus del govern obert, elaborat per la XIP amb l’objectiu de generar debat i difondre la idea de govern obert per augmentar la qualitat de les societats democràtiques aprofitant les dinàmiques en xarxa que ofereix la tecnologia actual.

La intervenció de la XIP es va centrar sobretot a explicar la necessitat que les organitzacions, i especialment l’Administració, s’adaptin per afrontar els canvis que plantegen l’aplicació dels conceptes de govern obert i de transparència, a través de nous lideratges facilitadors, i per mitjà de l’aprofitament de tots els canals d’informació i comunicació que tenim a l’abast.

En aquest punt es va destacar que resulta especialment important adoptar un llenguatge clar i entenedor en les normes i en la relació, és a dir, cal adaptar-se a les necessitats d’una ciutadania que cada cop està més capacitada digitalment i que és conscient dels seus drets i de com exercir-los. Això passa, sobretot, per una capacitació dels treballadors públics i per una modificació profunda de les seves estructures per poder donar resposta adequada als reptes que tenim al davant.

Imatge de la galeria de Flickr d’HonestReporting

Llegeix-ne més