Tag Archives: transparència

Obertura de dades, on som?

communityAra ja fa dos anys de l’aprovació de la Llei de transparència catalana. Aquesta llei obligava les nostres administracions a obrir les dades que generen i amb les quals treballen, amb l’objectiu de fer possible la informació de la ciutadania, la generació de valor afegit sobre aquestes dades per part del sector privat i la transparència del conjunt de l’Administració.

Avui el grau d’aplicació de la llei, en allò referent a les dades obertes, és dispar. Per bé que  algunes administracions i ajuntaments sí que han fet els deures i ens ofereixen dades útils, actualitzades i accessibles en forma d’arxius o de serveis web, dins les pàgines web de les nostres administracions on han proliferat els apartats de transparència i de dades obertes, majoritàriament, el contingut real que hi trobem és mínim i poc usable.

Alguns d’aquests ens al·leguen manca de recursos o pressupost, altres senzillament no han entès els beneficis socials que suposa l’obertura de les “seves” dades i les han obert a contracor, i alguns altres continuen amagant part de les dades que generen (!).

Amb tot, encara que hi ha molt per fer, el fet és que si entenem l’obertura de dades com un procés a mitjà termini, aquest avança. Més enllà del que es fa o deixa de fer des de les administracions, la societat en conjunt va articulant propostes que empenyen els processos reals d’obertura.

Algunes iniciatives van encaixant dins el puzle de l’open data i alhora que exigeixen a les administracions dades de qualitat, al dia i accessibles, també aporten demostradors tangibles dels beneficis de l’obertura que donen sentit al procés:

  • Iniciativa Barcelona Open Data és una iniciativa mixta amb una doble vessant. D’una banda, de difusió del coneixement i possibilitats de les dades obertes al conjunt de la ciutadania i, de l’altra, una vessant formativa que cerca la formació de qualitat d’emprenedors i professionals d’empreses i administracions.
  • Transparencia.press és un portal en el qual es publica informació periodística obtinguda a través de peticions d’informació mitjançant la Llei de transparència. Els usuaris poden fer arribar al web peticions de dades que són articulades des del portal cap a la corresponent administració. Es tracta d’un impuls (push) directe en pro de la transparència de l’Administració.
  • La xarxa ciutadana de Llefià, Llefi@Net, és un bon exemple de reutilitzador local. Es tracta d’un projecte d’innovació social que fomenta el coneixement i l’ús de les TIC al barri de Llefià de Badalona cercant la integració de la ciutadania dins la societat de la informació.

Aquestes són tres bones iniciatives; és cert que queda molt per fer, però el procés comença a prendre vida pròpia més enllà de la llei. La societat comença a pressionar l’Administració cap a l’obertura decidida i eficaç de les dades i fa aflorar valor real basat en dades obertes, valor que retroalimenta la necessitat de continuar el procés complet d’obertura.

Amb tot la nostra societat encara ha de tancar el cercle de les dades obertes. Els esforços fets fins ara per les nostres administracions són poca cosa si no hi ha una reutilització real i efectiva per part de la ciutadania i les empreses. Les administracions que creuen en les dades obertes, i que han fet els deures, necessiten ara casos que demostrin internament i externament que cal continuar el procés d’obertura de dades de forma decidida.

I perquè això passi realment cal entendre que generar valor real a partir de dades obertes no passa ja només per posar-les en el portal de dades obertes a disposició del públic general, ni per organitzar hackatons generalistes amb codificadors (coders) i “motivats” pel tema open data. Hem de pujar un grau en el procés i adonar-nos que el valor afegit de cada conjunt de dades arribarà quan siguin els experts i les institucions especialitzades els que treballin, tractin, analitzin i edifiquin valor sobre aquelles dades que coneixen i entenen.

Arribats on som, cal entendre que la reutilització real de les dades es produirà si som capaços d’arribar i dinamitzar, ja no només la comunitat generalista de reutilitzadors, sinó cadascuna de les comunitats especialitzades que tenen la capacitat d’entendre les dades i sumar la seva expertesa per edificar així VALOR REAL.

Més enllà de les interessants iniciatives que la societat va articulant en relació amb les dades obertes, avui cal que les administracions contactin amb les comunitats especialitzades de cada tema i promoguin la reutilització directa d’aquestes dades. Altrament seguirem esperant tenir una llista llarga i de qualitat de casos d’èxit de reutilització.

Imatge: http://insectime.org/main/wp-content/uploads/2013/02/community.jpg.

Llegeix-ne més

No hi ha bon govern sense govern obert

sweb46El dia 18 de gener va tenir lloc la 46a sessió web amb el títol de “És possible un país amb govern obert?” , a càrrec de Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, i Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert.

La sessió pretenia explicar les estratègies de govern obert impulsades pel Govern de Catalunya. S’hi va parlar del govern obert com a oportunitat per al canvi cultural per mitjà de la personalització de la relació entre l’Administració i les persones, i en tot moment va quedar palesa la importància del paper del treballador públic com a punt de contacte principal entre les estructures administratives i la ciutadania.

En paraules del conseller, la ciutadania no es mostra com un ens homogeni i vol esdevenir un actor en la presa de decisions, que serà una manera d’aprofitar el fet evident que fora de l’Administració hi ha més intel·ligència que a dins. Si es pretén que la relació entre les persones i els ens administratius estigui basada en la confiança, cal que els treballadors públics estiguin apoderats i convençuts del canvi, i d’aquesta manera es podrà aprofitar, també, l’expertesa interna per millorar la nostra Administració. Cal gestionar els assumptes públics a partir del coneixement i la capacitat de tots els actors, amb absoluta transparència, rendint comptes i més enllà dels cicles electorals. En definitiva, no hi ha bon govern sense govern obert.

La intervenció del secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz, va estar més centrada a mostrar les accions dutes a terme per anar cap al govern obert, moltes d’elles relacionades amb la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, de la qual ja hem parlat en algun post anterior. Realment s’han fet molts avenços en l’aplicació de la llei com ara la posada en marxa dels portals, la publicitat activa o la millora de l’accés amb recursos com ara l’idCAT SMS, però cal fer passos endavant per fer-los més entenedors, reforçar els canals d’accés a la informació i potenciar altres usos que hi poden estar relacionats (per exemple, el periodisme de dades). La transparència fa la feina més fàcil al gestor públic.

Es plantegen uns quants reptes importants per als temps més immediats, com ara la nova arquitectura del portal de transparència de la Generalitat, la nova política de dades obertes, o els nous portals de participació que han d’afavorir el canvi de paradigma en la prestació de serveis públics i que per força han d’atorgar més protagonisme als treballadors públics per tal d’aconseguir una Administració propera a la ciutadania.

Llegeix-ne més

Els spin doctors 74: Atenció ciutadana, governs transparents i oberts

spindoctors_jgEl passat 27 de juny, Toni Aira va entrevistar Jordi Graells per al programa ‘Els spin doctors’ de Catalunya Ràdio, acompanyat de Francesc Canosa, Núria Escalona i Sergi Cutillas. Com a director general d’Atenció Ciutadana, va poder explicar els projectes que s’impulsen actualment des de la ‪Direcció General i de com de necessari és que els governs donin tota la rellevància del món a l’àmbit d’atenció ciutadana.

Entre altres temes s’hi va parlar del pas del govern de l’era industrial al govern de l’era digital: la funció pública que coneixem avui pràcticament no ha canviat en els últims 160 anys, quan pels volts de 1850 es va adaptar a l’era industrial de llavors, per fer efectives les seves funcions més importants. I és que no ha tingut, en tots aquests anys, una necessitat peremptòria d’adaptar-se al ritme creixent dels canvis.

Però ara la situació és completament diferent. El canvi s’esdevindrà ineludiblement tant si l’Administració vol com si no. Ja no es tracta d’una simple substitució de la tecnologia. Cal pensar de manera molt més profunda perquè no podem afrontar amb les mateixes solucions els problemes que se’ns plantegen.

També es va destacar que de mica en mica es van construint les bases de governs i administracions a internet. L’element digital serà inherent a tot perquè la gran majoria de serveis ha de ser digital. Les administracions hauran de contractar persones digitalment expertes i les hauran d’animar perquè hi romanguin. I aquí cal destacar el pacte intergeneracional entre la generació X (nascuts 1960-70) i la generació Y (1980-90), que és la que governarà les administracions properament.

Si de debò ens creiem el pas cap a una Administració del segle XXI, més predictiva que preventiva, que escolta més la gent, amb més govern sobre les dades i, per tant, que creua tota mena de dades per millorar el servei ciutadà, aleshores cal dedicar més atenció –redundància volguda– a les unitats d’atenció ciutadana i dotar-les de més recursos. Cal reformar l’Administració i moure els recursos cap als òrgans que poden aportar més valor i intel·ligència a la interacció governs/administracions-ciutadans. I estar a l’alçada de l’experiència que han de viure els ciutadans (GovUX: governar per a l’experiència de la ciutadania).

Podeu consultar l’entrevista sencera a http://bit.ly/spindoctorsgraells

Imatge de la web del programa Els spin doctors a la CCMA

Llegeix-ne més

Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert

img FOSSAvui us presentem el llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert, un recull de 24 articles escrits per experts de diferents camps que ens donen una visió de 360 graus sobre què és en realitat el programari lliure i de codi obert (Free and Open Source Software, FOSS) i  com avui en dia està transformant el nostre món i apoderant-nos com a individus, com a col·lectius i com a societat.

El debat que va suposar la versió anglesa del llibre de la XIP 42 veus sobre el govern obert va evidenciar que havíem tingut poc en consideració el programari lliure com a part de l’ecosistema de govern obert que en el llibre es definia.

A més, el fet que fos als Estats Units on això es posés de relleu, demostra el  desconeixement que la nostra societat té del significat i potencial del programari lliure. Segurament seguim ancorats en els clixés de programadors barbuts picant coses incomprensibles, “gratis però poc usable”, coses de techies

Dins de l’ecosistema TIC emergent, el programari lliure ha trobat les condicions idònies per a desenvolupar-se  i arriba a la maduresa. Grans volums de codi informàtic es troben en repositoris web oberts i poden ser reutilitzats, millorats, adaptats i emprats com a base de nous desenvolupaments.

Programadors, col·lectius, organitzacions, petites i grans empreses i administracions d’arreu del món han trobat en el FOSS la base que els permet desenvolupar, sense haver de partir de zero, les seves aplicacions. A més, han entès que obrir el codi que ells mateixos generen repercuteix en el benefici propi i del conjunt de la societat.

Com a societat, cal que entenguem les enormes possibilitats que se’ns obren si treballem basant-nos en el programari lliure. Cal que observem com, a les societats avançades, l’Administració genera riquesa i transparència, col·laborant i formant part de les comunitats que el desenvolupen. Cal que prenguem consciència de com el programari lliure ens apodera com a ciutadania.

Mentre llegiu aquest llibre, observareu que paraules com comunitat, transparència, reutilització, col·laboració es repeteixen. Són aquestes mateixes paraules les que es repetien en el 42 veus sobre el govern obert. Certament, el programari lliure i de codi obert i el govern obert comparteixen el mateix ADN i es complementen.

Us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Us el podeu descarregar des d’aquest enllaç i el podeu consultar en línia des de l’adreça http://programarilliure.xarxaip.cat/

Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible!!!

Llegeix-ne més

La XIP al TEDxPlaçadelFòrum

TEDPDFEl passat 27 de maig va tenir lloc el TEDxPlaçadelFòrum, a Tarragona, on Sandra Lomas, de la XIP, va participar com a ponent. Els TEDx són esdeveniments organitzats de manera local, seguint el mateix esperit que els TED (tecnologia, entreteniment i disseny) de “difondre idees que valen la pena” i que en l’actualitat ja cobreixen gairebé tots els temes.

El fil conductor de la presentació consistia a mostrar com és possible fer una Administració pública diferent, una Administració oberta. A partir d’una situació dominada per la burocràcia apareixen iniciatives com la de la XIP, que intenten incorporar el potencial de les xarxes socials a la cultura operativa i estratègica de l’Administració. Cal superar la idea que els processos, el llenguatge, en definitiva tot el que ha de donar garanties, només s’entén si hi treballes, ja que la burocratització mal entesa senzillament acabava produint efectes adversos.

També s’hi va obrir una reflexió al canvi que s’està produint al món, a partir de la hiperconnectivitat a Internet i del nou paradigma econòmic basat en l’economia del coneixement, nous models de negoci, noves generacions educades en l’ús de la tecnologia. El paper de l’Administració moltes vegades s’ha limitat simplement a informatitzar tràmits o a crear webs corporatius d’informació pública a partir d’una aplicació limitada del concepte de transparència.

Enfront de tot això, el govern obert implica una nova manera de relacionar-se, en alguns casos fins i tot una primera manera d’interrelacionar-se ciutadans, empreses i entitats amb administracions públiques i governs, amb l’objectiu d’aprofitar el coneixement compartit per portar a terme una nova gestió pública capaç de generar valor a la societat.

La transparència també ha de capacitar-nos per entendre, com a ciutadans, per entendre aquestes organitzacions com a gestores de tot el que ens pertany i fer nostra la gestió pública. Si volem convertir-nos en una societat democràticament avançada, la transparència ha de ser capaç de generar el coneixement necessari perquè qualsevol de nosaltres puguem entendre com i per què es prenen les decisions públiques.

Com a conclusió, l’Administració ha de treballar per a persones informades, connectades, capacitades per a la discussió pública i que puguin influir directament en les decisions. Obrir governs significa crear i gestionar serveis públics per a la ciutadania que els finança. És entendre que Internet i les xarxes socials han ajudat a canviar el món. L’objectiu d’obrir governs ha de ser, en tot moment, la millora de la qualitat de vida de les persones i la manera d’aconseguir-ho és, senzillament, fer-ho diferent.

 

Llegeix-ne més

Govern obert i transparència: taula rodona a la Universitat de Barcelona

transpg2El passat 17 de maig va tenir lloc la taula rodona sobre govern obert i transparència, on va participar la XIP en el marc de l’assignatura Direcció i Gestió d’Institucions Públiques, del Màster en Gestió Pública Avançada de la Universitat de Barcelona. També en formaven part Jordi Foz, com a secretari de Transparència, de Govern Obert i de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya, i Miquel Estapé, subdirector al Consorci Administració Oberta de Catalunya.

A partir de la visualització conjunta del vídeo sobre Govern Obert de la XIP, s’hi va fer una introducció al govern digital, definint alguns dels conceptes bàsics associats al govern obert, per passar a presentar els projectes que s’estan iniciant, com també els reptes que s’apunten per avançar en aquest camp. Molts d’aquests conceptes es troben recollits al llibre 42 veus del govern obert, elaborat per la XIP amb l’objectiu de generar debat i difondre la idea de govern obert per augmentar la qualitat de les societats democràtiques aprofitant les dinàmiques en xarxa que ofereix la tecnologia actual.

La intervenció de la XIP es va centrar sobretot a explicar la necessitat que les organitzacions, i especialment l’Administració, s’adaptin per afrontar els canvis que plantegen l’aplicació dels conceptes de govern obert i de transparència, a través de nous lideratges facilitadors, i per mitjà de l’aprofitament de tots els canals d’informació i comunicació que tenim a l’abast.

En aquest punt es va destacar que resulta especialment important adoptar un llenguatge clar i entenedor en les normes i en la relació, és a dir, cal adaptar-se a les necessitats d’una ciutadania que cada cop està més capacitada digitalment i que és conscient dels seus drets i de com exercir-los. Això passa, sobretot, per una capacitació dels treballadors públics i per una modificació profunda de les seves estructures per poder donar resposta adequada als reptes que tenim al davant.

Imatge de la galeria de Flickr d’HonestReporting

Llegeix-ne més

La XIP a LocalTIC

LocalTicEls passats 21 i 22 d’abril va tenir lloc, a Cunit, el I Congrés Local de Tecnologies de la Informació i la Comunicació i la XIP hi va participar, a la taula rodona sobre Transparència i Govern Obert, juntament amb Lourdes Muñoz de Dones en Xarxa. A la taula es van recordar els àmbits d’actuació del govern obert (transparència, participació i col·laboració), els actors que hi intervenen (ciutadania, entitats, empreses, partits polítics i treballadors públics) tot situant la TIC com una eina que ajuda en tot aquest engranatge. Es va animar els assistents a aprofundir en els 42 conceptes que apareixen en el vídeo consultant el llibre 42 veus del govern obert.

Es va centrar el tema de la transparència com el primer àmbit a abordar, ja que sense informació difícilment es pot participar i col·laborar, i es van comentar els tipus de transparència que podem tenir:

  • Passiva: dret de la ciutadania a rebre la informació pública que demani.
  • Activa: publicació proactiva de dades per part de l’Administració, com una rutina de treball.
  • Col·laborativa: obligació de l’Administració a publicar les dades crues, amb el dret de la ciutadania a processar-les per produir nova informació.

Es va posar l’èmfasi en tres punts importants per tal d’aconseguir unes administracions i unes organitzacions més transparents:

  • Cal impulsar un canvi cultural ja que no estem acostumats a exigir transparència (com a ciutadans) ni a treballar en organitzacions transparents. Cal anar més enllà de complir la llei com una checklist i fomentar el treball en obert, compartint la informació.
  • Cal tenir una transparència real: informant amb un llenguatge entenedor i publicant les dades “crues” per poder reutilitzar-les.
  • Transparència no és una qüestió TIC, és una qüestió d’organització i per això cal un lideratge clar, implicar els treballadors públics i gestionar el canvi que suposa passar a ser una organització transparent.

Van quedar qüestions obertes per a la reflexió, com ara com podem tenir els ciutadans accés a les dades si els ajuntaments no les tenen disponibles, o si cal posar un límit a les dades que s’han d’obrir, com és el cas de les dades de salut.

Podeu veure la presentació des d’aquest enllaç

 

Llegeix-ne més

Unes XIPs amb Ismael Blanco

Foto Ismael BlancoContinuant amb els posts que agrupem sota el nom “Unes XIPs amb…” avui us oferim les opinions d’Ismael Blanco, investigador Ramon Cajal de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i el Departament de Ciència Política i Dret Públic de l’UAB.

1. Quins canvis creus que serien necessaris per modernitzar l’administració?

Des dels anys 70 han estat dominants les propostes vinculades a la nova gestió pública (New Public Management). Per a la nova gestió pública (NGP), l’objectiu prioritari de la modernització administrativa és la millora de l’economia i de l’eficiència del sector públic: reduir la despesa pública, o si més no contenir-ne el creixement. Sense negar la importància d’aquests objectius, cal tenir present que la modernització administrativa es pot plantejar des de valors alternatius, que reconeguin i posin en valor les especificitats públiques de la gestió.

Des d’aquesta mirada alternativa, hauríem de canviar la nostra manera de definir el problema de l’administració: la clau és la col·laboració, més que no pas la competència. Necessitem uns serveis públics més oberts al diàleg i a l’intercanvi en tots els nivells: entre diferents administracions, entre diferents àrees dins dels mateixos nivells administratius, entre agents públics i privats, entre agents públics i socials… Cal anar cap a l’administració deliberativa, cap a una administració que dialoga, més democràtica i intel·ligent, amb més capacitat de donar resposta als problemes complexos que avui afronta la nostra societat.

2. Com relacioneu les teories de govern obert amb aquests canvis?

D’una banda, aquestes teories ens porten més enllà de les preocupacions de l’NGP per l’economia i per l’eficiència del sector públic; sense negar el valor d’aquesta perspectiva en circumstàncies concretes, el problema principal continua sent la manca de reconeixement de les especificitats publiques de la gestió: cal que parlem de ciutadania, i no de clients. D’aquesta manera, cal posar l’accent en el repte de la democratització de les relacions entre les administracions publiques i la ciutadania, cal parlar de la necessitat d’una administració més transparent, més participativa i més col·laborativa. Les teories del govern obert posen en valor tot això.

D’altra banda, les teories de govern obert posen en valor i fan evidents les potencialitats que ens ofereixen els avenços tecnològics per tal de desenvolupar aquest nou paradigma de gestió pública, on la web 2.0, les xarxes socials, les aplicacions mòbils… tenen un paper central en el desenvolupament d’un nou paradigma molt més democràtic de relació entre el sector públic i la ciutadania.

3. Ara que la transparència s’ha regulat per una llei considerada avançada, què cal fer per impulsar polítiques de participació efectives?

Fins ara hem tendit a posar molt l’accent en la regulació del dret d’accés a la informació pública sense pensar prou en les mesures que promouran l’exercici efectiu d’aquest dret per part de la ciutadania. Cal impulsar polítiques actives que facilitin la màxima difusió dels nous drets d’accés i d’ús de la informació pública; polítiques que capacitin a les persones per tal d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les plataformes digitals. És important promoure un ús democràtic d’internet entre les noves generacions, un ús que va molt més enllà dels seus valors de consum.

Finalment, cal valorar les lleis de transparència com a motor de la participació democràtica. L’accés a la informació és un requisit necessari per a la democratització de l’administració, però no és un requisit suficient. Cal acompanyar la transparència administrativa amb canals efectius de participació ciutadana en la presa de decisions. Les noves tecnologies també poden tenir un paper molt important en aquest sentit.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquesta entrevista a Medium

 

Llegeix-ne més

Sobre la reforma de les administracions públiques

piano_stringsAquesta vegada centrem la nostra atenció en el tema de la reforma de les administracions públiques i fem una adaptació dels posts que l’AOC i Gencat han publicat en els seus blogs per tal de resumir les principals novetats sobre aquest tema:

L’objectiu d’aquesta reforma és implantar una administració totalment electrònica, interconnectada i transparent. Les dues lleis que regulen aquesta reforma són:

Aquesta reforma té dos eixos complementaris:

  1. el que fa correspon a les relacions externes de l’Administració amb els ciutadans (apartat 1a) i les empreses (apartat 1b), segons la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques,
  2. el que fa referència a l’organització i relacions internes dins de cada Administració i entre les diferents administracions, en la qual se centra la Llei de règim jurídic del sector públic.

1- Sobre les relacions externes de l’Administració amb els ciutadans i les empreses

1a) Principals novetats per als ciutadans

  • Es faciliten les relacions electròniques dels ciutadans amb l’Administració. S’habilita la presentació d’escrits en qualsevol moment en el registre electrònic de qualsevol Administració, amb independència a qui es dirigeixin.
  • Es simplifiquen els mitjans d’identificació i de signatura electrònica que es poden utilitzar per als tràmits administratius. Ús de claus electròniques, assistència personal i avisos push al ciutadà.
  • S’estableix com a regla general la no sol·licitud de documents originals (per exemple, la declaració de la renda o els certificats d’empadronament, etcètera) que ja estan en els arxius de l’Administració.
  • Es guanya en reducció de terminis i agilitat: hi haurà un únic procediment comú, més fàcil de conèixer, i un procediment “exprés” per a supòsits de menor complexitat.
  • Es pot reduir l’import de les sancions per pagament o per reconeixement de la responsabilitat.
  • A través del Pla anual normatiu els ciutadans podran conèixer les principals reformes que té previst aprovar.

1b) Principals novetats per a les empreses

  • Les empreses es relacionaran obligatòriament de forma electrònica amb totes les administracions.
  • Es redueixen càrregues administratives en no exigir com a regla general documents que hagin estat presentats amb anterioritat, o elaborats per la mateixa Administració.
  • En l’àmbit estatal, es fixa amb caràcter general una data comuna (gener i juny) d’entrada en vigor de les normes que imposin obligacions a professionals i empreses per al desenvolupament de la seva activitat econòmica o professional.

2- Sobre l’organització i relacions internes dins de cada Administració (apartats 2a i 2b) i entre les diferents administracions (apartat 2c)
2a) Major transparència i funcionament més àgil de les Administracions Públiques

  • Reducció del temps de tramitació en preveure que totes les comunicacions entre administracions seran íntegrament electròniques en tots els seus procediments.
  • Creació d’un inventari únic i públic de tots els organismes i entitats vinculats o dependents de totes les administracions.
  • Creació d’un nou registre estatal en el qual constarà tot el llistat d’òrgans de cooperació en què participa l’Administració General de l’Estat, així com dels convenis que l’Estat té subscrits amb altres administracions.
  • Es podran consultar via web les propostes normatives amb caràcter previ, i hi haurà una avaluació de les iniciatives normatives aprovades l’any anterior com a mecanisme de control expost i per fer, si cal, propostes de modificació o derogació.
  • Les conferències sectorials (principal òrgan de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes) han de ser informades sobre els projectes normatius, quan afectin l’àmbit competencial d’altres administracions públiques, amb l’objectiu de millorar l’intercanvi d’informació i evitar l’aparició de duplicitats.

2b) Major control i disciplina de les Administracions Públiques per reforçar la consolidació fiscal

  • El Projecte de Llei de règim jurídic del sector públic simplifica el sector públic institucional.
  • Es creen nous controls sobre les entitats i organismes del sector públic, tant de supervisió contínua, com de control d’eficàcia.
  • Es fa més exigent la creació de nous organismes i entitats estatals per evitar la seva proliferació injustificada.
  • S’aclareix el contingut mínim dels convenis subscrits entre administracions públiques, i es regulen els tràmits i informes preceptius als quals s’han de sotmetre.

2c) Millor cooperació i coordinació entre les diferents administracions públiques

  • Es regulen els elements bàsics de composició i funcionament de la Conferència de Presidents, formada pel president del Govern i els presidents autonòmics.
  • Es regulen les Conferències sectorials com a òrgans de cooperació essencials entre l’Estat i les comunitats autònomes.
  • S’inclouen mesures específiques per millorar el funcionament de l’Administració General de l’Estat, com els requisits d’idoneïtat dels alts càrrecs o la tramitació electrònica de les propostes i acords del Consell de Ministres.

 Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Piano_strings_3.jpg

Llegeix-ne més

Valoració de quatre mesos de la Llei de transparència

Dichroic_filtersJa fa quatre mesos que va entrar en vigor la Llei catalana de transparència, accés a la informació pública i bon govern i, per tant, hi ha prou recorregut per començar a fer algunes valoracions.

Fets

  • S’ha publicat el portal Transparència Catalunya que pretén aglutinar tota la informació que hi ha arreu de Catalunya sobre aquesta matèria.
  • S’ha modificat el disseny del portal de la transparència de Gencat i s’hi han enllaçat molts dels continguts que la Llei 19/2014 obliga a publicar.
  • S’han publicat diversos formularis, segons l’Administració a què ens adrecem, perquè els ciutadans puguem iniciar un procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública.
  • S’ha publicat la normativa que desplega el títol IV de la Llei: Dels grups d’interès: el Decret 171/2015 sobre el registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic i des de l’1 d’octubre és oberta la inscripció com a grup d’interès en aquest registre i, a més, es poden consultar els grups d’interès que s’hi hagin inscrit. Actualment n’hi ha uns quants de pendents però cap d’inscrit.
  • S’ha publicat el portal Participa.gencat, el portal de participació ciutadana en línia de la Generalitat creat “per facilitar la implicació dels ciutadans en les tasques de govern del nostre país”.
  • S’ha publicat també el Pla estratègic de polítiques de transparència.
  • S’ha aprovat la Llei 20/2015, de 29 de juliol, de modificació de la Llei 20/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents

Mancances

Quan la Llei 19/2014 es va aprovar, ja se’n van criticar alguns aspectes fonamentals:

  • Una llei de transparència hauria d’haver estat exemplar: podria haver estat l’ocasió per redactar una norma en l’idioma que parlem els ciutadans i no en el tecnolecte jurídic. Però la Llei 19/2014 rebla encara més el clau: es remet sovint a altres normes i en alguns articles determina terminis pocs clars que els mateixos juristes no acaben d’entendre i això no és apropar les normes a la societat, ni facilitar la participació ni la transparència.
  • La Llei 19/2014 cau en algunes contradiccions  i aleshores cal recórrer a la interpretació. També s’hi troben altres contradiccions per desplegar la Llei sobretot quan entra en conflicte amb la Llei 19/2013, estatal, que és normativa bàsica (l’exemple més comentat: el sentit del silenci administratiu -negatiu a la Llei espanyola i positiu a la Llei catalana)
  • L’extensió: és una llei massa extensa amb pretensions de regular, de manera molt desigual, diverses matèries i algunes, especialment el bon govern i el govern obert, són difícilment regulables.

No resulta fàcil accedir a la informació pública ni sol·licitar-la perquè:

  • Cal cercar-la a portals, web i entorns diferents: per molt que el portal transparència Catalunya integri diferents enllaços no hi ha cap cercador que permeti obtenir de manera transversal informació de diverses (o de totes) les administracions i, per tant, cal anar espigolant per espais dispersos. Fins ara hi ha representats al portal de la transparència de Catalunya sols un consell comarcal i 19 ajuntaments.
  • Encara no s’han publicat molts dels continguts de publicitat activa que estableix la Llei 19/2014. I és que la transparència, el govern obert, els espais de participació han d’anar més enllà de la publicació dels béns i el patrimoni dels parlamentaris, dels consellers o dels alts càrrecs, un tema que aquests dies és present a molt mitjans de comunicació. També cal predicar amb la transparència en aquests casos, però la gent en vol més i això és merament l’anècdota del canvi que s’està esperant.
  • Cal utilitzar formularis diferents segons l’administració a què adreçar-se i, per tant, la informació que se subministrarà sempre serà fragmentada i caldrà anar tocant a tantes portes com calgui perquè la donin.

D’altra banda, el 30 d’abril es va constituir la Comissió de Garanties del Dret d’Accés a la Informació Pública, des d’aleshores no es coneix si s’hi han presentat resolucions, quines ha dictat la Comissió o si hi ha hagut algun procés de mediació. Seria interessant de conèixer-ho.

I la gran oblidada: les dades obertes (l’open data). Sortosament la Generalitat disposa des de fa temps d’un portal de dades obertes. I en aquesta matèria es podria haver anat més lluny, però la Llei 19/2014 no entra gaire en detall i simplement calca els articles de la llei espanyola.

Per acabar, cal recordar que el govern obert el constitueixen tres conceptes: transparència, participació i rendició de comptes. I queda clar, doncs, que amb aquesta llei s’inicia un curt recorregut cap a la transparència, però queden distants els termes participació (que s’esmenta de passada i des d’un punt de vista completament teòric i allunyat dels sistemes que la ciutadania ja està utilitzant –xarxes, agrupacions per interessos…– i encara més de la rendició de comptes (Un de molt bàsic: on s’esmenten els resultats del Pla de govern: fins on s’ha arribat en l’assoliment d’objectius marcats?)

Conclusions

Amb tot, l’avanç cap a polítiques de governança oberta no té a veure solament amb una normativa i tot el desplegament reglamentari que suposi, sinó que cal un canvi cultural a la societat, cal un canvi cultural dintre de l’administració i encara queda molt camí per recórrer.

I al mateix temps és fàcil constatar que el camí que ara s’està recorrent ja no té volta enrere: per molt desgastats que quedin els termes transparència, govern obert, rendició de comptes i participació, s’avança –molt a poc a poc, sí– però en la direcció correcta.

Imatge: Dichroic filters (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Dichroic_filters.jpg)

Llegeix-ne més