Tag Archives: transformació

Governar és servir

 

Enllaç a l'estratègia de transformació del govern britànic del 2017-2020

Governar és servir. Així comença el document en què el govern britànic descriu l’estratègia per a la seva transformació des d’ara al 2020. Ara que Catalunya està construint la seva pròpia estratègia en el marc del Pacte Nacional per a la societat digital, no estaria de més tenir present quins són els objectius i els passos que es planteja un dels països digitalment més avançats del món.

Una de les parts més valuoses del document és el pròleg. En aquest, el ministre del Cabinet Office afirma sense embuts que, tot i els esforços, la ciutadania manté la percepció que el govern és incapaç de fer allò per al que va ser escollit, o ineficient a l’hora de respondre a les necessitats populars: el govern no ha estat prou hàbil a aprofitar el potencial de transformació que proporcionen les noves tecnologies per generar canvis. El govern és gran i lent. I en un món on cada cop es demana més agilitat i efectivitat, el repte és considerable.

Per aquest motiu, la transformació digital és una eina molt potent per renovar la legitimitat del paper del govern en la gestió del que és públic, però sobretot per posar la democràcia al nivell que es mereix el poble.

Comptant la feina feta des del 2012 amb l’Estratègia de Govern Digital, Gran Bretanya es proposa arribar al 2020 havent transformat tots els serveis d’atenció a la ciutadania i havent-ne millorat l’experiència d’usuari, havent transformat l’organització (en termes de flexibilitat, eficiència i multicanalitat), i havent transformat el funcionament intern per produir el “canvi” eficientment.

Per fer-ho, faran ús de les oportunitats que les eines, la tecnologia i els enfocaments propis de l’era digital ofereixen, per entendre millor les necessitats de les persones, construir serveis de manera més ràpida i al cost més baix i  prendre decisions a partir de les dades i els fets contrastables.

Al cap i a la fi, el motor de transformació del govern (i de l’Administració) és apoderar els ciutadans i fer l’Administració responsable de les seves necessitats.

La mutació digital del govern té unes finalitats ben identificades:

  • Que els usuaris tinguin una bona experiència d’usuari i que sigui coherent en la seva interacció amb l’Administració
  • Que els governs electes tinguin més impacte en les seves polítiques proveint serveis i informació de manera més ràpida i fent canvis àgilment
  • Que es redueixi el temps i el cost de governar amb més agilitat per respondre al canvis socials, econòmics i polítics
  • Que millori la confiança de la ciutadania en el govern, garantint la seguretat de les dades personals i aplicant transparència en publicar dades de caràcter no personal perquè es puguin reutilitzar adequadament
  • Que hi hagi sistemes de seguretat per defecte, combatent el cibercrim a cada etapa de la transformació digital.

Aquestes 5 finalitats van acompanyades de 5 objectius per transformar la relació entre la ciutadania i el govern britànic per al 2020:

  • Continuar oferint serveis digitals per a tothom i transformar la manera d’actuar de l’Administració
  • Desenvolupar les habilitats i cultures correctes entre els servidors i líders públics i generar un entorn iteratiu i d’aprenentatge centrat en els ciutadans
  • Proporcionar millors eines i dissenyar processos de treball que facilitin la feina als servidors públics i els permeti desenvolupar les seves funcions més efectivament
  • Fer un millor ús de les dades, no només per transparència sinó per contribuir a la transformació del sector públic i el sector privat
  • Crear, operar, iterar i incorporar plataformes de tramitació i gestió compartides i reutilitzables que potenciïn la transformació, i que siguin de codi obert

L’estratègia britànica destaca perquè, a més d’establir les prioritats d’acció fins al 2020, busca el seu impacte no tan sols en la ciutadania sinó també en la necessitat de transformar internament l’organització. Han arribat a la conclusió que per donar un millor servei i acompanyament a la ciutadania, cal capacitar i invertir en els treballadors públics, potenciant noves habilitats i aptituds, així com reclutant nous perfils professionals.

Podeu consultar el document complet a: https://www.gov.uk/government/publications/government-transformation-strategy-2017-to-2020

 

Llegeix-ne més

La XIP amb la innovació al món local

XIP_GironaEl dia 29 de març va tenir lloc la jornada Els governs locals com a motors d’innovació, que pretenia aportar idees sobre com la innovació pot esdevenir una eina facilitadora per al treball en xarxa, especialment en els municipis petits. Per tal de dur-ho a terme, s’hi van analitzar experiències locals i casos concrets de xarxes d’innovació, entre ells el de la XIP.

La ponència central va anar a càrrec de Joan Subirats, que va exposar diferents enfocaments sobre la innovació, decantant-se per aquell que respon a la transformació social i econòmica que estem vivint actualment, on estructures que fins ara consideràvem estables, com ara la família o l’escola, deixen de ser-ho. Estem vivint un canvi d’època en què no es pot funcionar de la mateixa manera. Són moments marcats per l’heterogeneïtat social i la fragilitat d’entorns en què l’Administració ha de deixar de “derivar” per treballar en xarxa, per tractar la complexitat des de més a prop.

Per tal d’il·lustrar el concepte dels motors d’innovació en els municipis petits, Joaquim Brugué va presentar el seu treball “Polítiques socials innovadores en contextos de crisi i austeritat” on es planteja, entre altres preguntes, si els municipis petits són espais potencialment innovadors. La resposta és afirmativa, però mentrestant cal superar les resistències d’una Administració que no està pensada per ser innovadora i que va ser creada per oferir seguretat i garanties. Segons l’estudi, els municipis petits, en canvi, resulten ens més adequats per gestionar la inexactitud que demanen els temps actuals.

La participació de la XIP es va centrar en una taula sobre com es generen xarxes d’innovació pública, compartida amb la Xarxa d’Innovació Social del Vallès, on es va fer un repàs a la trajectòria de la XIP i els principals projectes on ens hem implicat. En la línia del que s’havia anat comentant al llarg de la Jornada, es va posar èmfasi en la necessitat d’adaptar l’Administració al món d’avui, facilitant espais de creixement als treballadors públics com a motors principals de la innovació i sense oblidar el component emocional que hauria d’acompanyar aquests processos.

Llegeix-ne més

Com ha anat el I Congrés de Govern Digital?

I Congrés Govern DigitalEls dies 21 i 22 de gener ha tingut lloc al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona de Montjuïc el I Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci AOC (Administració Oberta de Catalunya) i la participació activa de diverses administracions (ajuntaments de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, Localret, Diputació de Barcelona…).

La XIP hi ha tingut un lloc destacat, tant en l’organització mateixa com en la participació de diversos dels seus membres com a ponents i com a personal organitzador i relator.

Al llarg dels dos dies, 1.300 professionals de les administracions catalanes i altres professionals vinculats al sector públic han exposat i debatut idees i experiències per ser posades en pràctica per transformar les respectives organitzacions públiques: govern obert, transparència, innovació pública, contractació pública electrònica, identitat digital, agenda digital europea 2020, relació amb les empreses… Properament se’n publicaran de manera oficial les conclusions.

Us fem un tast de l’àmbit més de governança de país. S’hi ha evidenciat que cal un canvi de cultura institucionals acompanyat d’un canvi de valors. És molt important que els governs defineixin un pla estratègic que vagi més enllà dels límits d’un sol mandat, que porti a la pràctica els principis de governança oberta amb tots els seus elements –transparència, rendició de comptes, assumpció de responsabilitats, participació, col·laboració i intraemprenentatge–. I més, com s’ha anat insistint en el Congrés, que el context polític i social que estem vivint com a país pot esdevenir crucial per accelerar i materialitzar aquestes polítiques.

En el vessant més metodològic, es constata la necessitat de definir un model d’innovació públic que ompli de sentit aquest tema. Com han reiterat diversos ponents, encara que les administracions no han estat dissenyades per innovar, és inajornable marcar-se reptes, que ajudin a implementar idees innovadores per canviar les rutines ineficients actuals. Per això, ens caldrà definir bé l’estratègia (qui i on volem ser, com deia Linnar Viik, d’Estònia), admetre també el fracàs com a aprenentatge i, sobretot, crear espais de participació dels empleats (intraemprenentatge) i de la ciutadania.

En el món local, també amb aquesta visió més d’estratègia a llarg termini –marcada especialment per l’Horitzó 2020, d’agenda per als ens locals–, s’han destacat els punts clau a tenir en compte: governança de la transició a la digitalització, gestió de recursos humans, reutilització del coneixement, col·laboració pública i privada, compartició d’infraestructures, transició de productes a serveis, interoperabilitat, seguretat, presència a les xarxes socials, gestió del funcionament de les ciutats i de les necessitats dels habitants.

Llegeix-ne més