Tag Archives: talent

Fracassar per innovar

Fracassar per innovar. Imatge de Pixabay.com

Font: Pixabay

La millora incremental ha funcionat durant molts anys en el món de l’Administració. Avui, però, el ritme del canvi ja no és incremental, sinó exponencial. Actualment, s’estima que el coneixement humà es duplica aproximadament cada dotze mesos. Al 2020, es duplicarà cada dotze hores.

La innovació és un procés iteratiu que es fonamenta en el clàssic mètode de “prova i error”, sense el qual no es genera coneixement. Aquest mètode, per tant, conviu inevitablement amb el fracàs, el qual habitualment és una fase prèvia a la solució. És a dir, el més improbable és encertar-la a la primera.

La nostra cultura, tanmateix, penalitza el fracàs i no tolera l’error, sobretot en el món del treball. Per tant, quan, per evitar equivocar-nos, centrem el que fem dins de la nostra zona d’expertesa, ens estem resistint, en realitat, a la veritable innovació. Per innovar, hem de trencar la dependència de la nostra zona de confort.  

Tenint en compte la velocitat a la qual creix el coneixement, necessitem adquirir noves habilitats i noves formes de pensar. Ens cal revaloritzar l’assaig i l’error com a parts necessàries de l’aprenentatge o tindrem poques possibilitats d’innovar, i per tant, poques possibilitats d’adaptar-nos a un món que més que futur ja és present.

Si parlem concretament de l’Administració, de la mateixa manera que l’estructura burocràtica va néixer per donar resposta a una societat que demandava racionalitat i processos estandarditzats en busca d’estabilitat,  avui ens cal una organització on es pugui innovar, donar solucions personalitzades i reaccionar ràpidament als canvis.

Com ho podem fer?

  • Incorporant el test i el prototipatge en el procés d’implementació dels serveis públics.
  • Reconeixent el reaprenentatge com a procés continuu, necessari i indissociable de la feina dels servidors públics.
  • Facilitant l’autonomia i l’aflorament de propostes al marge dels propòsits corporatius.
  • Acompanyant els intraemprenedors públics a provar i implementar els seus projectes.
  • No tenint por del fracàs i incloent la perseverança entre els valors de l’organització.

Innovar és fer coses diferents, de manera diferent. I sobretot, generar el context perquè passin aquestes coses. Donem espai, confiança i la possibilitat de repensar les idees perquè flueixin la innovació i les solucions als problemes.

Inspirat en https://www.govloop.com/community/blog/pressing-case-driving-innovation-government/

Llegeix-ne més

El 2014, any de l’Administració pública catalana

Aquesta setmana els governs català i estatal han fet públics els seus plans de treball per a la reforma de les administracions públiques.

En el marc de l’acte de celebració del 10è aniversari del Màster en direcció pública, el 20è aniversari de l’Institut de Governança i Direcció Pública i del 30è aniversari del Programa de Gestió Pública d’ESADE, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha presentat el Pla de reforma per a l’Administració pública catalana. Un pla calendaritzat i a curt termini, a desenvolupar durant el 2014. Un pla que passa per introduir els canvis necessaris en el model de governança i en els models de gestió per garantir els drets dels ciutadans. Un pla basat, segons la vicepresidenta, en valors com la transparència, els principis d’imparcialitat, eficàcia, eficiència, rendiment de comptes, innovació i participació.

Pel que fa al Govern central, ha fet públiques les polèmiques mesures recentralitzadores impulsades per la Subcomissió de Duplicitats Administratives, dependent de la Comissió de Reforma de l’Administració Pública (CORA, en PDF). Les 120 mesures que abasten diversos àmbits competencials com els de Justícia, contractació pública, cooperació al desenvolupament, sanitat, telecomunicacions, meteorologia, turisme, comerç electrònic, polítiques socials, educació universitària.

Deixant de banda l’aspecte competencial, que sens dubte suscitarà punts de vista absolutament contraposats entre ambdós governs, perquè poden afectar organismes i institucions de  la Generalitat com les sindicatures de Greuges i de Comptes, l’Agència Catalana de Protecció de Dades, el Tribunal de la Competència, Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCSP), l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Institut Català d’Energia (ICAEN), el Meteocat, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), l’Institut Cartogràfic i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya).

Tot sembla indicar que el 2014 serà un any crucial per a l’Administració pública catalana, tant per als seus professionals com per als directius polítics que impulsaran les reformes. Esperem que sigui un treball conjunt de polítics i professionals i que, com ha dit la vicepresidenta del Govern català, es pugui assolir el repte principal de disposar d’una Administració més transparent, més eficient i més professional i capaç d’aprofitar el talent intern de què disposa.

Llegeix-ne més

Es busquen líders: n’ets un?

Amb tot el que està succeint, seria imperdonable que administracions i empreses no es  dediquessin en cos i ànima a buscar a tothora recursos i solucions per encarar el demolidor escenari en què ens trobem.

Amb aquesta situació tan greu, és una bona via seguir  el consell dels consultors experts en organitzacions, que demanen de fer aflorar sense dilació el talent ocult al seu si. Cercar els intraemprenedors (com apunta el llibre d’Ortiz de Zárate), aquelles persones que volen participar i contribuir amb més coses de les que la institució els deixa fer. I cal trobar-les ja: persones que siguin capaces d’assumir reptes interns per aportar valor amb idees que puguin transformar-se en projectes i conduir-les fins a la societat i al mercat. Malauradament, coneixem massa entitats amb polítiques participatives de cartró pedra:  a tot estirar demanen que s’aportin munts d’idees, que s’acaben podrint al tinter, a la intranet o, encara més greu, a l’aplicació que van comprar expressament (paradoxalment, a la Xarxa n’hi ha un munt de gratuïtes :P).

En aquesta era de la col·laboració, es necessiten més que mai directius que exerceixin un lideratge natural i connector, com postula Gary Hamel, que creïn entorns de col·laboració i innovació i permetin avançar així cap a la xarxarquia (en anglès wirearchy i en castellà redarquia. La xarxarquia, segons José Cabrera, és una estructura més líquida, més transversal, on tothom és coresponsable i alhora copartícip dels èxits i dels fracassos de l’organització. Un «nou ordre no necessàriament basat en el poder i l’autoritat de la jerarquia formal, sinó en les relacions de participació i els fluxos d’activitat que, de forma natural, sorgeixen a les xarxes de col·laboració, basades en el valor afegit de les persones, l’autenticitat i la confiança».

Capacitar líders de debò, dels que amb la seva actitud afavoreixin un ambient optimista dins l’organització. Com en el vídeo de Derek Sivers al TED, que sàpiguen encomanar una il·lusió col·lectiva perquè l’empresa o l’Administració recuperin l’esperit del principi, quan eren emprenedores i amb una accentuada actitud de servei.

Llegeix-ne més

Ara ja en tenim proves: podem millorar l’Administració mitjançant la col·laboració!

Aquest dimecres es va celebrar a la sala d’actes del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (@CEJFE) la 31a sessió web ‘Millorar els serveis de l’Administració mitjançant la col·laboració’, a càrrec de Jesús Martínez (@jesusmartinez), responsable de Formació Directiva i Nous Programes del CEJFE. L’objectiu de la sessió era reflexionar sobre els elements que fan possible que organitzacions com les administracions, no dissenyades originàriament per permetre la participació dels empleats, esdevinguin espais d’innovació i millora permanent dels seus serveis per la implicació directa dels professionals. A l'Administració hi ha moltes persones que produeixen idees i cal donar-los un espai de trobada. La clau és no contraposar estructures sinó superposar-les, connectar l'estructura formal amb la informal. El programa i les comunitats de pràctica creen un nou ecosistema a l'organització, una vertebració diferent del coneixement: connexions al marge d'organigrama. Ara ja sabem que hi ha experiències, com el programa @compartim o les comunitats de l’Agència de Salut Pública i algunes altres més que han dut a la pràctica el repte d’entrar en la dinàmica col·laborativa per produir millor i fer-ho amb més satisfacció personal. Molt bons exemples a seguir!

Llegeix-ne més

Radicals lliures i innovació pública

Tradicionalment, s’ha acusat el sector públic de ser pobre en innovació, d’innovar poc. La paradoxa esdevé quan es fa evident que les administracions compten amb un bon nombre de professionals innovadors, però alhora l’organització mostra una capacitat limitada per aprofitar i propiciar el seu talent i la seva creativitat. Avui dia, aquesta percepció dels ens públics és rebatuda per l’actitud innovadora de multitud de treballadors públics que actuen com a radicals lliures, agrupant-se i donant cos a noves conductes a partir de coalicions creatives. Què empeny les persones –també a les administracions publiques– a connectar-se entre elles per donar sortida a les seves inquietuds? Com s’expliquen aquestes conductes espontànies? Si coneguéssim aquest codi, si es pogués sintetitzar aquesta mena d’ADN, els esforços de les administracions publiques per sistematitzar la innovació es veurien fortament impulsats.

Llegeix-ne més

Reflexions al voltant de les reestructuracions organitzatives a l’Administració pública

La màquina gegantina. Després d’anys de funcionament de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, existeix cert sobredimensionament d’estructures en alguns departaments, sectors o àmbits que fan més difícil donar servei a la ciutadania de manera àgil, eficaç i eficient. La gran maquinària administrativa té molts engranatges, alguns perfectament greixats, i d'altres que grinyolen per tot arreu. No entrarem a analitzar el per què s’ha produït, simplement constatem una realitat. Parlem de la innovació de serveis al ciutadà, que ha de ser una prioritat de l’Administració, òbviament, però la innovació aplicada a processos de reestructuració i/o fusió d’organitzacions, que són tan complexos, és possible?

Llegeix-ne més

El nou desig de les organitzacions: el talent dels seus treballadors

Els experts (Castells, Tapscott, Suárez Arroyo, etc) fa temps que diuen que estem vivint de manera privilegiada un canvi de paradigma social: el pas de la societat industrial a la societat digital, la societat basada en el coneixement, la societat basada en l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació, les TIC.

En qualsevol canvi de paradigma social les “regles del joc” es modifiquen completament; per exemple, són evidents els canvis en les organitzacions que van provocar la transició entre la societat agrària i la societat industrial. Ara estem vivint uns nous canvis profunds: el ràpid pas de la societat industrial a la societat del coneixement

Llegeix-ne més