Tag Archives: societat

Res no serà el mateix

railroadAquesta entrada no pretén ser pessimista, encara que ho pugui semblar pel títol. Tenim molt recents en el record els atemptats del 17 d’agost i totes les imatges colpidores que ens han deixat presents en la memòria. La resposta de la ciutadania ha estat exemplar, especialment, la dels treballadors públics que han donat el bo i millor (cossos policials, personal d’assistència sanitària, responsables de xarxes socials, etc.), per fer front a aquest sotrac. Ens afegim al reconeixement unànime i merescut de la seva tasca.

En la línia que indica el títol, tampoc no podem oblidar la data que la societat catalana té al cap: l’1 d’octubre. Hores d’ara resulta difícil avançar què ens trobarem el dia 2, però està clar que res no serà el mateix després de totes les declaracions i els posicionaments dels últims mesos; referèndum, eleccions, independència… són diferents escenaris sobre els quals s’ha parlat molt, ja sigui des dels estaments polítics, els mitjans de comunicació o entre la ciutadania. El país es mou. El país canvia. I tots nosaltres amb ell.

També, estem davant d’una sèrie de canvis tecnològics i socials que presagien canvis importants en el nostre dia a dia: els avanços en intel·ligència artificial, els moviments d’empreses com Amazon o Uber, la creixent automatització de feines, la capacitat de votar electrònicament en algun ajuntament o les possibilitats que ofereix la tecnologia de la cadena de blocs (blockchain).

No cal esperar més senyals. El canvi ja ha arribat. Llavors, què hem de fer els treballadors públics?

No cal repetir que la societat està mutant d’una manera que necessita una Administració diferent, que adopti aquests models emergents si vol mantenir la seva vocació de servei a la ciutadania. Certament, ara per ara constitueixen realitats bastant allunyades, que van a dues velocitats, i ens podem arribar a plantejar, com Xavier Marcet, si Té remei l’Administració?. Les receptes que hi proposa són vàlides (potenciar la intraprenedoria, adaptar-se a la ciutadania, desburocratitzar, etc.) però no admeten adormir-se.

La frase final de l’article resulta prou reveladora: tot això és massa seriós com per deixar l’Administració només a l’Administració. Necessitem a les persones. Per tant, és el moment de prendre la iniciativa, d’aprofitar el talent intern i d’incorporar maneres de fer diferents en el nostre dia a dia, amb confiança, responsabilitat i emoció, sense esperar que els canvis ens vinguin donats externament.

Des de la XIP procurarem posar el nostre gra de sorra en aquest canvi, i ens teniu a la vostra disposició per tirar endavant els projectes que el puguin fer realitat.

Ens hi posem?

Font de la imatge: Pixabay

Llegeix-ne més

Versió castellana del llibre programari lliure i de codi obert/ societat lliure i govern obert

foss-castgAvui us presentem la versió castellana del llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert, un recull de 24 articles escrits per experts de diferents camps que us vam presentar el mes de juny i que ens donen una visió de 360 graus sobre què és en realitat el programari lliure i de codi obert (Free and Open Source Software, FOSS).

Tal com us vam comentar en el moment de compartir la versió catalana del llibre, estem davant un ecosistema TIC emergent, on el programari lliure ha trobat les condicions idònies per a desenvolupar-se  i arriba a la maduresa. Grans volums de codi informàtic es troben en repositoris web oberts i poden ser reutilitzats, millorats, adaptats i emprats com a base de nous desenvolupaments.

En aquests repositoris, comunitats d’usuaris formades per programadors i petites empreses, però també multinacionals i governs, posen a l’abast de tothom el codi que generen, coneixedors del potencial col·laboratiu de la xarxa que continua i millora el seu desenvolupament.

És un bon moment perquè l’Administració comenci a aplicar una política basada en programari lliure i de codi obert amb accions ben simples com ara analitzant abans de comprar programari privatiu si ja hi ha una solució FOSS adient, obrint sistemàticament el codi que genera, mantenint i dinamitzant repositoris de codi obert tot fent aflorar el programari ja existent dins les institucions, i entenent la pròpia Administració no només com a consumidora de FOSS, també com a productora.

És hora que comprenguem el nou escenari tecnològic i social derivat d’aquest procés. És hora d’entendre els beneficis i les noves possibilitats que treballar amb programari lliure i de codi obert ens dóna com a societat. És hora que les nostres administracions s’adonin de l’enorme potencial i els avantatges de treballar sobre la base del FOSS

Un cop més, us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Us podeu descarregar el llibre des d’aquest enllaç i el podeu consultar en línia des de l’adreça http://softwarelibre.xarxaip.cat

Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible un cop més!

Llegeix-ne més

La importància dels valors personals

El passat mes d’octubre es va presentar a l’Auditori de Barcelona el Pla nacional de valors. Amb el títol Catalunya Innova. Consciència, valors i lideratge i un Auditori ple de gom a gom, la coordinadora de Pla, Pepa Ninou, en presència de la consellera de Benestar i Família, Neus Munté, va presentar les línies generals i l’esperit d’aquest Pla de valors.

L’objectiu del Pla és promoure una nova cultura cívica que garanteixi la cohesió social, la convivència i el benestar dels catalans. Per això, 400 persones entre experts i diferents actors de la societat han treballat voluntàriament per fer un diagnòstic de situació de les diferents àrees d’interès del Pla i proposar mesures per millorar-la.

La XIP ha participat també en els treballs de l’àmbit d’organitzacions. La conclusió més important a què es va arribar en aquest àmbit és que cal que construïm organitzacions amb sentit, orientades al bé comú. Cal fomentar organitzacions amb valors, que promoguin el diàleg, que tendeixin a un model d’excel·lència creant valor econòmic i social alhora. Pel que fa a la gestió organitzativa, és important que tinguin en compte la dignitat de les persones que hi treballen i el seu desenvolupament professional. Finalment, cal que siguin organitzacions ètiques, que respectin el medi ambient i estiguin en diàleg constant amb el seu entorn.

Llegeix-ne més

Big Data Week i Catalunya Dades Weekend: en xarxa per anar més lluny

Del 22 al 28 d'abril, en més de 25 ciutats de tot el món, ha tingut lloc la Big Data Week, que a Catalunya s’ha seguit amb les etiquetes #bdw13, #Barcelona i #wd. Al llarg d’aquesta setmana s’han esdevingut centenars d’actes per parlar, pensar, investigar, discutir, reflexionar sobre big data: què és, per a què serveix, quin impacte té i acabarà tenint en les nostres vides. En la vintena d’actes tothom hi ha pogut trobar alguna cosa per aprendre i alguna cosa per aportar entre científics, tecnòlegs, visualitzadors, acadèmics, comunicadors i empreses de dades. A Catalunya, la setmana l’han organitzada conjuntament media140 i Catalunya Dades. Aquesta darrera és una xarxa modèlica integrada pels representants de les administracions catalanes que ja obren dades, per empreses privades que n’estan reutilitzant, pel món acadèmic i de la recerca, pel sector de les comunicacions i pel conjunt de la societat civil, que observa activament com les dades i les relacions intel·ligents que s’hi acaben trobant canvien el sistema de generació de valor del sistema social i econòmic. Ha estat, per damunt de tot, una oportunitat única per a Catalunya i la seva capital, Barcelona, i per a moltes institucions i individus que investiguen, pensen, són creatius, i s'esforcen per construir un món millor a partir de nous paradigmes com la innovació oberta que es valen d’una tecnologia cada cop més social. La millor manera d’agrair-los-ho deu ser fent un ‘M’agrada’ a www.facebook.com/catalunyadades o entrant al seu blog a fer-hi comentaris. Oi?

Llegeix-ne més

RSC i administracions

A cap de nosaltres se’ns escapa la capacitat de les administracions públiques per impulsar al si de la societat noves maneres de fer i actuar. En els darrers anys, l'Administració ha esmerçat esforços perquè les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) passin a formar part de l’ideari dels poders públics, de les pràctiques habituals de les nostres empreses i de les activitats de la ciutadania. Penseu que les nostres administracions s’apliquen prou en implementar aquestes pràctiques?

Llegeix-ne més

Deu ser que estem canviant?

Segons els experts, ens hem anat acostumant que les institucions basin la seva raó de ser en metarrelats per estructurar-ne l'organització que tots els membres han d’acceptar sense piular (el programa d'un partit polític o d'un sindicat, la missió d'una empresa, el funcionament organitzatiu de l’Administració, etc.). Tanmateix, la realitat d’un món que canvia vertiginosament de la mà d’Internet i sobretot de les xarxes socials és que a les persones no els acaben de satisfer les estructures organitzatives (institucions i mercats) i troben en el web la via idònia per relacionar-se com a individus i grups amb la flexibilitat que demana el temps actual.

Llegeix-ne més

De les acampades al govern obert

Estem vivint uns moments de canvi, el moviment dels anomenats “indignats” (nascut de les manifestacions del 15 de maig arreu d’Espanya) no és una protesta més, les acampades que s’han derivat certifiquen que això és quelcom més que una manifestació, de fet, el que estem és davant d’una transformació de la societat, el temps ens dirà si estem davant d’una lleu modificació de la societat o un canvi radical.

Encara és prematur extreure’n conclusions definitives, els esdeveniments se succeeixen en una velocitat de vertigen, el que ahir semblava era impossible avui ja és una realitat.

No obstant, mica en mica es van obtenir documents resultants de les deliberacions en les assemblees, un ha estat aquest document de mínims.

Llegeix-ne més

Xarxes socials, revoltes àrabs i ciutadania indignada a Occident

Encara corre per Egipte aquest acudit: Hosni Mubàrak es troba els expresidents egipcis Anwar as-Sadat i Gamal Abdel Nàsser al més enllà, i Mubàrak pregunta a Nàsser com ha anat a parar allà. “Verí”, diu Nàsser. Mubàrak s’adreça a Sadat: “I tu?”, pregunta. “La bala d’un assassí”, diu Sadat. “I tu, Hosni?”, a la qual cosa Mubàrak respon: “Facebook”.

En aquest interessant moment de la història, on les revoltes al món àrab serveixen com a model d’inspiració per a mobilitzar sectors de la ciutadania cada cop més indignats, hi ha un debat entre els especialistes que donen gran importància al paper desenvolupat pel web social durant les revoltes i els que, sense negar-lo, en minimitzen l’impacte. Entre aquests últims trobaríem Malcolm Gladwell (Small Change. Why the revolution will not be tweeted) o José López Ponce (Rizomática) (Túnez. La fe etnocentrista 2.0 en una revolución 1.0).

Aquests autors es refereixen al fet que els joves tunisians que participaven en les manifestacions no es dedicaven a tuitejar des dels seus mòbils ni hi havia una pàgina a FB, sinó que els centres de mobilització eren presents als barris, als centres d’estudis, als cafès, a les mesquites, als hammams, als mercats i a les viles (en els països àrabs el grau de socialització en els espais públics és elevadíssim, sobretot en el cas dels homes). En definitiva, aquesta línia de pensament confluiria en el que anomenen visió etnocentrista occidental (o ciberactivisme de sofà), molt allunyada dels vincles forts en el compromís i en les idees en què s’han de basar les revolucions i els moviments reivindicatius.

Llegeix-ne més