Tag Archives: serveis

Dimensió internacional de la XIP: Xile i Portugal

El passat 4 de juliol, a la Universidad Central de Santiago de Xile, la XIP va ser present dins el seminari ‘Cocreació de serveis públics: innovant amb els usuaris per crear valor’, amb el suport del BID, SEGPRES e Imagina-Chile. Es tractava de compartir informació, experiències, pràctiques i contactes en la innovació pública. I en aquest sentit el vídeo de la XIP va servir per animar la creació d’una xarxa d’innovadors públics també a Xile.

El mateix dia, es va presentar el vídeo de govern obert de la XIP en el Congrés de l’OIDP (Observatori Internacional de la Democràcia Participativa: http://www.oidp.net), a Cascais (Portugal).

Dos exemples més que mostren com els idearis i el coneixement de la XIP troben encaix en altres indrets del món.

Llegeix-ne més

Fer, comprar o construir capacitats per a la provisió de serveis públics

Tradicionalment, la necessitat de nous serveis, les administracions públiques la resolen des d’una perspectiva dicotòmica: cada organització ha de decidir quines activitats es duran a terme dins dels límits de l’organització (fer) i quines es diferiran a tercers (comprar). Habitualment, aquesta elecció s’entén en termes excloents entre les dues opcions, de manera que rarament es conjuguen ambdues alhora. L’establiment de la incapacitat per assumir els reptes amb els recursos propis disponibles i les capacitats observades són, per norma general, l’origen de la majoria de les decisions de compra. Pràcticament ningú no nega, en un marc teòric, la necessitat de construir relacions que transcendeixin més enllà de les fronteres que delimiten les diferents administracions públiques, que desdibuixin els límits entre allò que hom sempre ha considerat que està dins i allò que es troba fora. Ni tampoc que sigui una premissa ineludible utilitzar tots els actius disponibles procedents d’administracions ben diverses per tal de connectar individus que puguin idear serveis des d’una perspectiva d’innovació i de millora, que puguin desenvolupar i implementar idees, que siguin capaços d’idear solucions a problemes complexos. Però quan una administració pública ha de cercar l’ajut extern en l’àmbit dels serveis, es troba que l’enfocament actual de la contractació no s’orienta a fomentar la innovació mitjançant totes les vies possibles de treball conjunt. Quin és el futur per al disseny de serveis en el sector públic i com es vincula a la tan discutida innovació pública? Com la configuració actual dels equips limita l’abast dels projectes? És aquest fet el causant que es perdin oportunitats d’innovar?

Llegeix-ne més

Cap a la provisió mixta i col·laborativa

Sembla del tot ineludible la racionalització de serveis que es plantegen a hores d’ara totes les administracions. En uns moments de crisi estructural es fa imprescindible afrontar una actuació transparent d'ordenació de serveis amb la idea de mancomunar, reutilitzar i oferir serveis que siguin realment necessaris. En aquesta reordenació del catàleg de serveis públics als quals s'accedeix gratuïtament (o amb alguna forma de copagament) independentment de la titularitat de l'ens que els presta, l'Administració ha de continuar sent qui garanteix aquest accés públic. Però pot deixar de tenir un rol intervencionista excessiu, per dedicar-se a corregir desequilibris o situacions de prepotència o monopolístiques d'algunes empreses. Es fa molt necessari adoptar mesures com: 1. Reducció d’alguns serveis (canvi en el catàleg) que no siguin imprescindibles. 2. Diversificació del model de prestació de serveis públics, amb proveïdors de titularitat no pública. 3. Avançament cap a formes de treball més participatives, deliberatives i col·laboratives, que aportin eficiència a l’Administració. Aquestes fórmules de col·laboració i coproducció (crowdsourcing) aplicat a l’àmbit de governs i administracions són un recurs molt potent per aprofitar el coneixement col·lectiu de la ciutadania (ciutadans, empreses, associacions...) per millorar els serveis públics i la qualitat de vida de la gent. De fet, la participació de la ciutadania en la presa de decisions en afers públics és l’element clau de la nova governança, el Govern Obert (Open Government o oGov), que requereix d’una nova cultura política i d’un fort lideratge per ser implantat. Tot això serà cada cop més possible en la mesura que clients, ciutadans i professionals puguin tractar les dades de l'Administració i que en facin tota mena de serveis –gratuïts i de pagament– que solucionin les seves necessitats i facin una vida més satisfactòria i de qualitat. Tant en el cas del crowdsourcing com en la reformulació del catàleg de serveis públics són mesures que s’orienten cap a una funció pública pròpia del segle XXI, en una societat de persones i organitzacions cada cop més connectades en xarxa.

Llegeix-ne més

El debat: infraestructures vs serveis

Darrerament revifa un tema sovint controvertit: on cal invertir? En la creació i millora d'infraestructures per millorar els serveis que es presten a la ciutadania, o en la creació i millora de serveis sobre infraestructures ja construïdes? De ben segur que no hi ha una resposta única, així que podem caure en el típic cercle de l'ou i la gallina. D'exemples de com un aeroport o una línia de tren milloren la competitivitat de les regions i les empreses en tenim tots al cap. Per contra, instal·lacions deficitàries esdevenen un llast per als comptes públics. Els models que ens arriben de fora tampoc ajuden a resoldre la qüestió. Països en creixement econòmic que excel·leixen en ensenyament i sanitat, com ara Finlàndia no disposen d'una xarxa de trens d'alta velocitat. Certament, una instal·lació o equipament ajuda, però no és garantia de bon servei.

Llegeix-ne més