Tag Archives: revolucions

De les acampades al govern obert

Estem vivint uns moments de canvi, el moviment dels anomenats “indignats” (nascut de les manifestacions del 15 de maig arreu d’Espanya) no és una protesta més, les acampades que s’han derivat certifiquen que això és quelcom més que una manifestació, de fet, el que estem és davant d’una transformació de la societat, el temps ens dirà si estem davant d’una lleu modificació de la societat o un canvi radical.

Encara és prematur extreure’n conclusions definitives, els esdeveniments se succeeixen en una velocitat de vertigen, el que ahir semblava era impossible avui ja és una realitat.

No obstant, mica en mica es van obtenir documents resultants de les deliberacions en les assemblees, un ha estat aquest document de mínims.

Llegeix-ne més

Xarxes socials, revoltes àrabs i ciutadania indignada a Occident

Encara corre per Egipte aquest acudit: Hosni Mubàrak es troba els expresidents egipcis Anwar as-Sadat i Gamal Abdel Nàsser al més enllà, i Mubàrak pregunta a Nàsser com ha anat a parar allà. “Verí”, diu Nàsser. Mubàrak s’adreça a Sadat: “I tu?”, pregunta. “La bala d’un assassí”, diu Sadat. “I tu, Hosni?”, a la qual cosa Mubàrak respon: “Facebook”.

En aquest interessant moment de la història, on les revoltes al món àrab serveixen com a model d’inspiració per a mobilitzar sectors de la ciutadania cada cop més indignats, hi ha un debat entre els especialistes que donen gran importància al paper desenvolupat pel web social durant les revoltes i els que, sense negar-lo, en minimitzen l’impacte. Entre aquests últims trobaríem Malcolm Gladwell (Small Change. Why the revolution will not be tweeted) o José López Ponce (Rizomática) (Túnez. La fe etnocentrista 2.0 en una revolución 1.0).

Aquests autors es refereixen al fet que els joves tunisians que participaven en les manifestacions no es dedicaven a tuitejar des dels seus mòbils ni hi havia una pàgina a FB, sinó que els centres de mobilització eren presents als barris, als centres d’estudis, als cafès, a les mesquites, als hammams, als mercats i a les viles (en els països àrabs el grau de socialització en els espais públics és elevadíssim, sobretot en el cas dels homes). En definitiva, aquesta línia de pensament confluiria en el que anomenen visió etnocentrista occidental (o ciberactivisme de sofà), molt allunyada dels vincles forts en el compromís i en les idees en què s’han de basar les revolucions i els moviments reivindicatius.

Llegeix-ne més