Tag Archives: reforma

Fracassar per innovar

Fracassar per innovar. Imatge de Pixabay.com

Font: Pixabay

La millora incremental ha funcionat durant molts anys en el món de l’Administració. Avui, però, el ritme del canvi ja no és incremental, sinó exponencial. Actualment, s’estima que el coneixement humà es duplica aproximadament cada dotze mesos. Al 2020, es duplicarà cada dotze hores.

La innovació és un procés iteratiu que es fonamenta en el clàssic mètode de “prova i error”, sense el qual no es genera coneixement. Aquest mètode, per tant, conviu inevitablement amb el fracàs, el qual habitualment és una fase prèvia a la solució. És a dir, el més improbable és encertar-la a la primera.

La nostra cultura, tanmateix, penalitza el fracàs i no tolera l’error, sobretot en el món del treball. Per tant, quan, per evitar equivocar-nos, centrem el que fem dins de la nostra zona d’expertesa, ens estem resistint, en realitat, a la veritable innovació. Per innovar, hem de trencar la dependència de la nostra zona de confort.  

Tenint en compte la velocitat a la qual creix el coneixement, necessitem adquirir noves habilitats i noves formes de pensar. Ens cal revaloritzar l’assaig i l’error com a parts necessàries de l’aprenentatge o tindrem poques possibilitats d’innovar, i per tant, poques possibilitats d’adaptar-nos a un món que més que futur ja és present.

Si parlem concretament de l’Administració, de la mateixa manera que l’estructura burocràtica va néixer per donar resposta a una societat que demandava racionalitat i processos estandarditzats en busca d’estabilitat,  avui ens cal una organització on es pugui innovar, donar solucions personalitzades i reaccionar ràpidament als canvis.

Com ho podem fer?

  • Incorporant el test i el prototipatge en el procés d’implementació dels serveis públics.
  • Reconeixent el reaprenentatge com a procés continuu, necessari i indissociable de la feina dels servidors públics.
  • Facilitant l’autonomia i l’aflorament de propostes al marge dels propòsits corporatius.
  • Acompanyant els intraemprenedors públics a provar i implementar els seus projectes.
  • No tenint por del fracàs i incloent la perseverança entre els valors de l’organització.

Innovar és fer coses diferents, de manera diferent. I sobretot, generar el context perquè passin aquestes coses. Donem espai, confiança i la possibilitat de repensar les idees perquè flueixin la innovació i les solucions als problemes.

Inspirat en https://www.govloop.com/community/blog/pressing-case-driving-innovation-government/

Llegeix-ne més

Sobre la reforma de les administracions públiques

piano_stringsAquesta vegada centrem la nostra atenció en el tema de la reforma de les administracions públiques i fem una adaptació dels posts que l’AOC i Gencat han publicat en els seus blogs per tal de resumir les principals novetats sobre aquest tema:

L’objectiu d’aquesta reforma és implantar una administració totalment electrònica, interconnectada i transparent. Les dues lleis que regulen aquesta reforma són:

Aquesta reforma té dos eixos complementaris:

  1. el que fa correspon a les relacions externes de l’Administració amb els ciutadans (apartat 1a) i les empreses (apartat 1b), segons la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques,
  2. el que fa referència a l’organització i relacions internes dins de cada Administració i entre les diferents administracions, en la qual se centra la Llei de règim jurídic del sector públic.

1- Sobre les relacions externes de l’Administració amb els ciutadans i les empreses

1a) Principals novetats per als ciutadans

  • Es faciliten les relacions electròniques dels ciutadans amb l’Administració. S’habilita la presentació d’escrits en qualsevol moment en el registre electrònic de qualsevol Administració, amb independència a qui es dirigeixin.
  • Es simplifiquen els mitjans d’identificació i de signatura electrònica que es poden utilitzar per als tràmits administratius. Ús de claus electròniques, assistència personal i avisos push al ciutadà.
  • S’estableix com a regla general la no sol·licitud de documents originals (per exemple, la declaració de la renda o els certificats d’empadronament, etcètera) que ja estan en els arxius de l’Administració.
  • Es guanya en reducció de terminis i agilitat: hi haurà un únic procediment comú, més fàcil de conèixer, i un procediment “exprés” per a supòsits de menor complexitat.
  • Es pot reduir l’import de les sancions per pagament o per reconeixement de la responsabilitat.
  • A través del Pla anual normatiu els ciutadans podran conèixer les principals reformes que té previst aprovar.

1b) Principals novetats per a les empreses

  • Les empreses es relacionaran obligatòriament de forma electrònica amb totes les administracions.
  • Es redueixen càrregues administratives en no exigir com a regla general documents que hagin estat presentats amb anterioritat, o elaborats per la mateixa Administració.
  • En l’àmbit estatal, es fixa amb caràcter general una data comuna (gener i juny) d’entrada en vigor de les normes que imposin obligacions a professionals i empreses per al desenvolupament de la seva activitat econòmica o professional.

2- Sobre l’organització i relacions internes dins de cada Administració (apartats 2a i 2b) i entre les diferents administracions (apartat 2c)
2a) Major transparència i funcionament més àgil de les Administracions Públiques

  • Reducció del temps de tramitació en preveure que totes les comunicacions entre administracions seran íntegrament electròniques en tots els seus procediments.
  • Creació d’un inventari únic i públic de tots els organismes i entitats vinculats o dependents de totes les administracions.
  • Creació d’un nou registre estatal en el qual constarà tot el llistat d’òrgans de cooperació en què participa l’Administració General de l’Estat, així com dels convenis que l’Estat té subscrits amb altres administracions.
  • Es podran consultar via web les propostes normatives amb caràcter previ, i hi haurà una avaluació de les iniciatives normatives aprovades l’any anterior com a mecanisme de control expost i per fer, si cal, propostes de modificació o derogació.
  • Les conferències sectorials (principal òrgan de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes) han de ser informades sobre els projectes normatius, quan afectin l’àmbit competencial d’altres administracions públiques, amb l’objectiu de millorar l’intercanvi d’informació i evitar l’aparició de duplicitats.

2b) Major control i disciplina de les Administracions Públiques per reforçar la consolidació fiscal

  • El Projecte de Llei de règim jurídic del sector públic simplifica el sector públic institucional.
  • Es creen nous controls sobre les entitats i organismes del sector públic, tant de supervisió contínua, com de control d’eficàcia.
  • Es fa més exigent la creació de nous organismes i entitats estatals per evitar la seva proliferació injustificada.
  • S’aclareix el contingut mínim dels convenis subscrits entre administracions públiques, i es regulen els tràmits i informes preceptius als quals s’han de sotmetre.

2c) Millor cooperació i coordinació entre les diferents administracions públiques

  • Es regulen els elements bàsics de composició i funcionament de la Conferència de Presidents, formada pel president del Govern i els presidents autonòmics.
  • Es regulen les Conferències sectorials com a òrgans de cooperació essencials entre l’Estat i les comunitats autònomes.
  • S’inclouen mesures específiques per millorar el funcionament de l’Administració General de l’Estat, com els requisits d’idoneïtat dels alts càrrecs o la tramitació electrònica de les propostes i acords del Consell de Ministres.

 Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Piano_strings_3.jpg

Llegeix-ne més

Unes XIPs amb Jordi Foz

jordi fozfotocarnetAquest és el primer d’una sèrie de posts que agrupem sota el nom “Unes XIPs amb…” en què recollirem les opinions de persones rellevants de les nostres institucions que ens expliquen quins canvis creuen que són necessaris per modernitzar l’Administració.

Avui és el torn d’en Jordi Foz, cap de la sectorial administracions públiques d’ERC, president d’Òmnium Gràcia i gestor públic en temes d’urbanisme.

Des d’una mirada molt republicana, en Jordi Foz creu que és important que el poder estigui ben distribuït i que la societat la formin ciutadans que participin i se’n sentin responsables, que siguin actius i virtuosos. Cal recuperar la virtut en la política, la virtut republicana.

La clau de volta d’una administració pública forta és l’empleat públic que ha de tenir la capacitat -i assumir la responsabilitat- d’incidir amb la seva feina diària per tal de millorar la societat.

Pel que fa al debat de si cal una transformació radical de l’administració pública, en Jordi té clar que això requereix un lideratge polític centralitzat molt fort i molt perseverant en el temps, perquè malauradament les resistències a vegades són molt fortes i no podem arribar a portar a terme el canvi que volem.

És per aquest motiu que confia més en una altra visió, potser menys radical d’entrada, que es basa a aprofitar aspectes importants i clau dins l’Administració per fer-los servir de palanques de canvi, de manera que es converteixin en motors per si sols i serveixin per provocar transformacions més importants al llarg del temps.

Un d’aquests aspectes o temes clau seria, en primer lloc, la transparència. Ara que la transparència s’ha regulat per una llei considerada avançada, tenim l’oportunitat des de l’Administració per aprofundir en la transparència entre les unitats, entre els departaments i a la vegada entre les diferents administracions públiques, ja que dissortadament les estratègies internes actuals es recolzen en moltes ocasions en un poder basat en l’opacitat. Hem d’aprofitar la llei, d’una banda, per canviar aquestes dinàmiques internes que serviran per desterrar determinades irregularitats i pràctiques de frau, i de l’altra, per acostumar-nos internament a treballar en xarxa de manera transparent i compartint aquesta informació en obert. Hem de posar llum a la foscor, no permetre racons amagats on s’amagui el frau o l’exercici del poder arbitrari.

Un segon aspecte cabdal és que els treballadors de l’administració pública estiguin capacitats per prendre decisions i responsabilitzar-se’n. L’administració és molt burocràtica i molt centralitzada, i ens costa prendre decisions si els caps no les han autoritzat. Per aquest motiu cal, d’una banda, dotar de competències (de tota mena, també les pressupostàries i de personal) tota l’estructura i no centralitzar innecessàriament el poder. Cal poder prendre decisions sense por.

D’altra banda, ha d’estar molt ben delimitada quina feina fa cadascú, i distingir molt bé els actors que intervenen en els processos: els polítics, els directius públics i els treballadors públics. És imprescindible que els directius tinguin experiència i estiguin acreditats per les seves funcions, per tant no han de ser per quota de partit.

El tercer aspecte primordial per aprofundir en la democràcia des de la visió republicana és el del de la col·laboració i la participació ciutadana. S’ha avançat molt en temes de participació, però cal incidir-hi encara més. Hem de comptar amb la ciutadania des de l’inici, en la definició de les polítiques públiques, i no només limitar-nos a demanar als ciutadans que proposin quan els presentem propostes ja elaborades.

No val a presentar-los idees preconcebudes i demanar-los que triïn la que els sembli millor, sinó que és amb la ciutadania amb qui ens hem de plantejar les preguntes sobre què hem de fer i com ho hem de fer, perquè si aprofitem les seves idees i el potencial de les TIC podrem fer moltes més coses, molt millor i més ràpid.

Llegeix-ne més

La proposta de reforma de l’Administració de la FERA

Diverses entitats de la societat civil catalana agrupades en el Fòrum per a la Reforma de l’Administració (FERA) –entre les quals l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP)– es van reunir ahir al Palau de la Generalitat amb el president, la vicepresidenta, el secretari de Govern i la secretària d’Administració i Funció Pública. Van demanar-los que, en el moment d’afrontar la necessària reforma de l’Administració pública, es tingui en compte el document que lliuraven i també amb el coneixement acadèmic i les capacitats dels servidors públics.

Les línies mestres del document no es focalitzen tant el dimensionament de l’ocupació pública, com exposaven altres propostes, sinó més aviat en els problemes endèmics del sector públic, com ara finançament, productivitat, imatge social, prestigi dels professionals, responsabilització, ètica pública, innovació, tecnologia, relació amb sector privat, estructures d’estat, agenda per a la reforma consensuada amb els agents del país… En definitiva, s´hi palesa la intenció de centrar les mesures de millora en els resultats més que no pas en aspectes de procés (regulació, jerarquia, etc.) com s’ha estat fent tradicionalment fins ara.

Per aquesta iniciativa, des de la XIP felicitem la iniciativa –i també a l’ACGP, amb qui mantenim una relació de treball i col·laboració periòdica– que contribuirà ben segur a una visió de la reforma de l’Administració pública que defugi plantejaments amb una visió més clàssica i s’apropi a les característiques dels temps que corren sobre les quals conversem tants cops en aquest blog.

Document de 30 mesures per a la reforma de l’Administració pública presentat pel FERA

Llegeix-ne més

El problema de l’Administració són les duplicitats?

En èpoques de crisi, tothom busca bocs expiatoris. I sembla clar que el nivell d’imaginació de l’entorn no dóna per a més: de bon començament les crítiques es concentren gairebé de manera obsessiva en l’Administració. Fins ara tots els intents de modernitzar-la es mouen exclusivament en l’esfera tècnica (congelació i reducció de sous, regulació de les baixes...). Caldria situar, però, el rerefons en dos eixos rellevants. D’una banda, la reforma de l’Administració afecta l’àmbit polític, a la manera com s’ha estructurat l’Estat –raons històriques i socials evidents– i al consegüent repartiment de responsabilitats entre institucions i organismes. Avui mateix amb el pretext de la modernització s’afavoreix una recentralització que pot trencar aquest consens assolit. De l’altra, perquè les administracions del nostre entorn, com la majoria d’organitzacions del país, no són ni eficaces ni eficients, i això és un obstacle per al desenvolupament del país. La ineficiència es correlaciona amb els temes de finançament i de capacitat de gestió. Però l’eficàcia depèn en bona mesura de la motivació dels professionals: no podem demanar organitzacions eficaces si no hi ha objectius clarament definits, si no s’assagen noves formes de producció més vinculades a la compartició del coneixement i bones pràctiques i al món de les xarxes, entre moltes altres qüestions.

Llegeix-ne més