Tag Archives: professionals

Pel fruit, es coneixen els arbres. Per una Administració meritocràtica

mar_llibresAmb aquesta traducció lliure del refrany castellà «obras son amores y no buenas razones» ens volem referir a la falta de meritocràcia a l’Administració. Sou d’aquesta opinió? La compartiu?

Fa pocs dies l’inefable Carles Capdevila retratava amb mestratge al diari ARA el moment de canvi trencador que vivim a tots nivells, d’interregne, en deia, agafant l’expressió de Zygmunt Bauman.

En la contemplació d’aquest període de pas cap un altre paradigma, tot i no saber encara què el substituirà, també nosaltres, funcionaris catalans, tenim la necessitat de dir com ens agradaria que fos l’Administració i comprometre’ns a intentar aconseguir-ho. I afirmem sense embuts que a la democràcia li cal un funcionariat preparat a l’alçada del país nou que volem construir.

Per això hem triat un post amb aquest títol. Volem una Administració autènticament meritocràtica, on els mèrits que es considerin als càrrecs directius i els professionals siguin pel valor que aporten a l’organització i no pas exclusivament pels títols, cursos i coneixements reactius diversos. I això és aplicable tant als directius que han forjat la seva carrera professional a base de màsters com també als funcionaris especialitzats en l’acumulació de cursos de gestió pública clàssica. Uns i altres s’han beneficiat dels mecanismes de promoció professional que estableix la reglamentació de la funció pública, amb un cost de recursos i econòmic en la majoria de casos assumit per l’Administració mateixa, és a dir, a càrrec de la resta d’empleats i ciutadania.

A l’altre costat, trobem professionals que poc poden assistir a activitats formatives (o s’espavilen per consumir-les en altres formats per les seves habilitats tecnològiques) perquè tenen al cap un únic objectiu: materialitzar projectes. Fins i tot, en alguns casos, per les seves condicions d’interinitat laboral, paradoxalment, acaben sent desplaçats (fins perdre la feina) per les persones sobreformades per aquesta via en competències que en força casos, com que s’han apuntat indiscriminadament a tota la que han volgut, poc tenen a veure amb el que requereixen els llocs de treball. Però ai las! el sistema reconeix aquests mèrits com a determinants per ocupar places a l’Administració.

La falta de meritocràcia origina la profusió de nous models de gestió pública i/o de governança (qualitat, electrònica, oberta…afegiu-hi l’adjectiu que vulgueu) directius que no es duran mai a la pràctica perquè hi ha un excés ja sigui en teoritzar o en transferir a organismes tercers la teoria dels primers per ser executada :-P. Sembla evident que el que és difícil i meritori és portar-les a la pràctica. De fet, quantes idees coneixem que no han superat la fase del ppt! Superar el discurs semàntic i acabar executant projectes dels quals es pugui mesurar l’efectivitat, aquesta és la qüestió. I sense cap dubte que seria una bona mesura per a la carrera professional a la nostra Administració!

El model de mèrits actual hauria de ser posat en qüestió per les organitzacions representatives més institucionalitzades, com són partits polítics i sindicats, i reformular amb urgència noves propostes que, en una nova lògica d’acord amb la societat xarxa actual, estableixin un tipus de mèrit més social, és a dir, la capacitat que té la Xarxa per reconèixer quan una idea s’ha acabat implementant amb forma de projecte i ha causat uns resultats evidents.

Nosaltres, des del blog de la XIP, volem col·laborar perquè sigui així. Per això, ens trobareu sempre explicant els exemples que la Xarxa considera socialment reeixits perquè s’han dut a terme i han provocat transformacions en el seu entorn.

Per posar-hi una mica humor, tot plegat ens ha fet recordar aquell equip de canoa espanyol que volia competir amb un de japonès

Com en Capdevila, hem volgut plantejar el tema en to ben alt, lliurement i sota el risc de ser mirats amb condescendència. Perquè, com ell, ens agrada ser valents i dir que «el món el canvia la gent que fa coses i les fa bé».

Imatge de la galeria de Flickr de Richie Rich

Llegeix-ne més

Compromís, motivació i tècniques de reanimació dels treballadors públics

xipEn una excel·lent TED Talk de l’any 2009, l’analista Dan Pink explicava el que els sociòlegs han demostrat, però la majoria de persones que lideren equips encara no han assumit: els mètodes tradicionals de recompenses procedents de l’exterior no sempre són efectius perquè el que realment ens motiva es troba en el fons de nosaltres mateixos.

Segons Pink, les recompenses del segle XX funcionen només en unes circumstàncies molt concretes i es caracteritzen per la seva absència de creativitat. Pink demostra com el secret d’un rendiment elevat no es fonamenta sobre un sistema de recompenses i càstigs, sinó en un impuls intrínsec que no es veu: l’impuls per fer les coses perquè són importants, ens agrada fer-les i fer-les bé. Una  bona mostra de les teories de Pink és l’aparició de la Viquipèdia, un model de negoci que basa la gestió dels seus contingut en l’aportació de milions de persones voluntàries que no obtenen cap mena de recompensa econòmica.

El sistema operatiu que proposa Pink per estimular el personal de les organitzacions, i que també es podria implementar a l’Administració, se sustenta sobre tres eixos: autonomia (en l’execució de la feina), mestratge (el desig de ser cada cop millors) i propòsit (l’anhel de fer el que fem al servei d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos).

Durant la crisi molts empleats públics han donat molt més del que s’esperava i ha quedat palès el seu compromís. Fóra bo que ara es mostrés certa reciprocitat, estimulant un procés de canvi i millora en les administracions públiques, per exemple amb la incorporació d’una gerència pública professionalitzada i la creació d’espais de participació entre directius i personal que fes partícips ambdós col·lectius dels objectius de l’organització.

El disseny d’una veritable carrera professional objectiva, la discriminació positiva envers els treballadors més compromesos (amb iniciativa i inquietud per formar-se), el reconeixement de la feina i la constatació de quins són els resultats visibles d’aquella feina són altres fórmules aplicables al concepte de motivació de la funció pública del segle XXI. La superació de la ideologia motivadora basada en els pals i les pastanagues permetrà enfortir la nostra Administració i, potser, canviar el món.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de Jeff Turner (CC by 2.0).

Llegeix-ne més