Tag Archives: política

Avaluant el Portal de Transparència de la Generalitat

Dilluns va tenir lloc al Palau de la Generalitat la I Jornada de Transparència de la Generalitat de Catalunya. A l’acte van participar els experts en polítiques de transparència i govern obert Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política i social i director de l’Institut de Governança Democràtica, i Manuel Villoria, catedràtic de ciència política i membre de Transparency International, així com el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, i el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, que va presentar les novetats del portal de transparència de la Generalitat.

La nova versió incorpora dades sobre les retribucions, dietes i contractacions menors, així com informació referent a l’Escó 136 i un apartat amb les preguntes més freqüents. A més dels formats existents actualment (HTML, dades obertes i infografies) el portal incorporarà també el format audiovisual.

El conseller Francesc Homs va cloure la jornada anunciant la futura aprovació d’un nou codi ètic i de bones pràctiques per a tots els alts càrrecs.

Llegeix-ne més

Escó 136: participació de la ciutadania en l’elaboració de la llei de transparència. Valoració de la XIP

Aquest divendres el Parlament ha publicat Escó 136, un espai de participació perquè la ciutadania faci comentaris o suggeriments als projectes i proposicions en tramitació. Les aportacions es podran contestar i ser utilitzades pels membres dels òrgans tramitadors en els treballs d’elaboració de les lleis, visualitzar-se en el mateix portal i també quedar reflectides com a incorporades en el text en una memòria annexa a les iniciatives tramitades. La primera llei exposada a escrutini ciutadà és la de transparència i accés a la informació pública i bon govern. Cal felicitar el Parlament perquè amb Escó 136 és un primer pas per institucionalitzar la participació ciutadana en l’elaboració de lleis i l’accés a la informació dels treballs parlamentaris en temps real. I, a més, perquè és la seva actuació més ambiciosa per combatre la distància de la ciutadania envers les institucions legislatives. Com que és una actuació en la línia d’avançar cap a un Parlament més obert a la participació ciutadana, des de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública) ens agradaria ajudar a millorar-la perquè no perdi efecte aviat i pugui coincidir amb les expectatives de participació que tenen els ciutadans sobre les normes que elabora el seu parlament. Voleu conèixer les propostes de la XIP? Continueu llegint i doneu-nos la vostra opinió...

Llegeix-ne més

El problema són els interins, a la Generalitat?

A la Mesa Sectorial de l’Administració de la Generalitat que va tenir lloc el passat dilluns 16 de setembre, es va comunicar que sortirien a concurs totes les places ocupades per personal interí des d’ara fins a finals de 2014. A la pràctica, com que, encara que no es parli obertament d’amortització de places, no hi haurà recol·locació automàtica dels interins desplaçats, això significaria que uns quants milers de persones podrien perdre el seu lloc de feina a l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

La Xarxa d’Innovació Pública manifesta la seva preocupació i disconformitat perquè aquesta mesura és sols fruit d’una necessitat imperiosa per estalviar diners a causa de la greu crisi econòmica que afecta el país. Hem reiterat en aquest blog que hi ha moltes altres vies per intentar fer l’Administració i el sector públic més eficients, però aquesta escomesa està lligada més a polítiques de modernització i racionalització.

No n’hi ha prou a centrar-nos exclusivament en les fàcils (congelació i reducció de sous, no cobriment de vacants…). Un problema greu de falta de liquiditat econòmica com és aquest, ¿no caldria afrontar-lo més aviat des de la seva perspectiva natural, la política? I això requereix, òbviament, un altre tipus d’accions.

Llegeix-ne més

Existeix l’accountability?

Acabem de retornar de les vacances d’estiu. Costa tornar a començar; tanmateix tenim la sensació d’haver carregat les piles per afrontar el nou –i complex– any acadèmic. De ben segur que tindran lloc fets que poden ser transcendents en molts dels temes de què tractem al blog de la XIP: economia, país, govern, transparència, obertura, funció pública... Precisament durant l’agost el periodista Albert Montagut va publicar un article a La Vanguardia que semblava la continuació expressa del darrer apunt que vam publicar al blog, ‘Partits polítics democràtics, oberts i transparents’, del qual va ser autor Carlos Guadián. Montagut invocava la falta d’accountability en les nostre contrades. Es queixava del retard en l’inici del procés de regeneració democràtica que tan necessita el país com a mesura inajornable per començar a sortir de la crisi. Pel seu interès el reproduïm sencer a continuació.

Llegeix-ne més

Partits polítics democràtics, oberts i transparents

El panorama polític està canviant ràpidament. Tot indica que el bipartidisme, o, més ben dit, els partits de govern tradicionals estan patint la crisi de confiança que la ciutadania té en el sistema polític actual. Es parla de renovació. D'obrir portes. De fer primàries. Però són canvis tímids que no acaben de convèncer ningú. Gairebé ni la pròpia militància. Continua predominant el corporativisme tant dins una formació política com entre formacions suposadament rivals en la lluita ideològica. La tecnologia també està afectant el rol que tenen els partits polítics, i és un fet que la desintermediació política genera noves dinàmiques de fer política. El problema és el temps de reacció dels partits i dels polítics.

Llegeix-ne més

Transparència parlamentària

Un dels àmbits de regulació que, malgrat tenir-ne competències, encara no s’ha desenvolupat a Catalunya, per raons diverses i les quals no són objecte d’aquest apunt, és l’electoral. Catalunya no disposa d’una llei electoral pròpia i, en conseqüència, des de l’esfera política mai s’ha obert un debat públic sobre la forma com accedeixen els diputats a les responsabilitats parlamentàries i en quina mesura les funcions que hi porten a terme es deuen a la representativitat ciutadana o a les voluntats estratègiques partidistes. Segurament en l’actual escenari es donen les dues variables i són les dinàmiques ja adquirides aquelles que marquen l’actuació diària. Tanmateix, el nou paradigma social basat en l’evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) cap a entorns més participatius i col·laboratius per l’efecte de les xarxes socials amb incidència en tots els camps de la nostra vida també té conseqüències en la forma com es desenvolupa l’acció legislativa. En la nostra realitat més propera, doncs, trobem com els principis de transparència, participació i col·laboració són assumits amb major o menor mesura en el debat, la definició, la creació o l’avaluació de les polítiques públiques, però pel que fa a l’escenari parlamentari, aquest es troba estancat en allò que té a veure amb la implementació de l’Open Government. A Catalunya, per part de tots els actors, s’ha generat una actitud passiva i allunyada sobre l’activitat parlamentària i el rendiment de comptes que se’n deriva. Ciutadania i parlamentaris no es reconeixen entre si i no han sabut, o volgut, explotar, d’una banda, les eines que des del Parlament volen experimentar la participació i, d’altra banda, sotmetre a monitoratge l’activitat parlamentaria. Darrerament en diferents països s’estan desenvolupant iniciatives, siguin d’origen parlamentari o civil, que plantegen impulsar l’obertura i la participació dels parlaments. L’objectiu és aconseguir fer d’aquestes institucions públiques uns ens permeables amb l’entorn a partir de reenfocar la seva visió cap a una actitud favorable a la posada a disposició de la informació i l’activitat que les ocupa.

Llegeix-ne més

Sol·licitud d’informació i petició d’explicacions als poders públics

L'any 2007 Access Info Europe, una organització que malda perquè els governs siguin més transparents, va portar el Govern Espanyol als tribunals després de no rebre resposta a la seva petició sobre quines accions estava fent per lluitar contra la corrupció. Access Info Europe volia obtenir aquesta informació per poder participar en el debat sobre la lluita de la corrupció a l’Estat espanyol. Ara -cinc anys després- el Tribunal Suprem ha resolt que, tot i que lamenta la manca de resposta del Govern, conclou que aquesta petició d’informació no és tal, sinó que “en realitat és una forma de demanar explicacions al govern i no una sol·licitud d'informació”. Desestima, així, la demanda d’aquesta ONG i l’obliga a assumir les costes processals (3.000 euros). No és per casualitat que aquesta organització, tot i que la seva activitat és internacional, tingui la seu a Madrid. Espanya és l’únic país de la Unió Europea de més d’un milió d’habitants que encara no té cap llei d’accés a la informació pública.

Llegeix-ne més

Com de transparents han de ser Govern i Administració?
¿Cuán transparentes deben ser Gobierno y Administración?

El lliure accés a la informació no tan sols permet al ciutadà controlar la gestió dels governs, vetllar per la netedat dels procediments, evitar la corrupció i aconseguir que rendeixin comptes. És molt més que tot això. Tal com mostren les diapositives de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública), els avantatges de la transparència i l’accés a la informació són molt més grans per als governs: poden garantir l’estat del benestar amb una Administració més productiva (serveis de més qualitat amb els mateixos o menys recursos) gràcies a la coproducció dels serveis amb tots els altres actors (ciutadania, empreses, entitats, proveïdors...). Què en penseu?

Llegeix-ne més

Comentaris de la XIP sobre la consulta pública a l’Avantprojecte de Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern proposat pel Govern espanyol

Una llei que faciliti la transparència informativa i, en el fons, que aporti la millor manera de gobernar és, òbviament, d’interès per a la Xarxa d’Innovació Pública. La XIP sempre ha defensat la necessitat d’obrir les nostres administracions públiques de cara a la ciutadania, només així, amb una estreta col·laboració entre l’Administració i la ciutadania, podrem assolir un sector públic eficient que dóna resposta real a les necessitats dels ciutadans. De fet, recentment s’ha reconegut la nostra experiència en aquesta matèria en demanar-nos la nostra opinió en la redacció de la futura llei basca de transparència informativa. Però, per aconseguir aquesta “estreta col·laboració”, necessitem una participació ciutadana efectiva; per això és necessari un pas previ: informar-ne, sense cap trava, els ciutadans. Aquesta és la importància d’una llei de transparència informativa. Què creieu que hauria de regular una llei de transparència i accés a la informació? Ha de preveure com vehicular també la participació i prendre en consideració els canals digitals?

Llegeix-ne més

De les acampades al govern obert

Estem vivint uns moments de canvi, el moviment dels anomenats “indignats” (nascut de les manifestacions del 15 de maig arreu d’Espanya) no és una protesta més, les acampades que s’han derivat certifiquen que això és quelcom més que una manifestació, de fet, el que estem és davant d’una transformació de la societat, el temps ens dirà si estem davant d’una lleu modificació de la societat o un canvi radical.

Encara és prematur extreure’n conclusions definitives, els esdeveniments se succeeixen en una velocitat de vertigen, el que ahir semblava era impossible avui ja és una realitat.

No obstant, mica en mica es van obtenir documents resultants de les deliberacions en les assemblees, un ha estat aquest document de mínims.

Llegeix-ne més