Tag Archives: persones

Fracassar per innovar

Fracassar per innovar. Imatge de Pixabay.com

Font: Pixabay

La millora incremental ha funcionat durant molts anys en el món de l’Administració. Avui, però, el ritme del canvi ja no és incremental, sinó exponencial. Actualment, s’estima que el coneixement humà es duplica aproximadament cada dotze mesos. Al 2020, es duplicarà cada dotze hores.

La innovació és un procés iteratiu que es fonamenta en el clàssic mètode de “prova i error”, sense el qual no es genera coneixement. Aquest mètode, per tant, conviu inevitablement amb el fracàs, el qual habitualment és una fase prèvia a la solució. És a dir, el més improbable és encertar-la a la primera.

La nostra cultura, tanmateix, penalitza el fracàs i no tolera l’error, sobretot en el món del treball. Per tant, quan, per evitar equivocar-nos, centrem el que fem dins de la nostra zona d’expertesa, ens estem resistint, en realitat, a la veritable innovació. Per innovar, hem de trencar la dependència de la nostra zona de confort.  

Tenint en compte la velocitat a la qual creix el coneixement, necessitem adquirir noves habilitats i noves formes de pensar. Ens cal revaloritzar l’assaig i l’error com a parts necessàries de l’aprenentatge o tindrem poques possibilitats d’innovar, i per tant, poques possibilitats d’adaptar-nos a un món que més que futur ja és present.

Si parlem concretament de l’Administració, de la mateixa manera que l’estructura burocràtica va néixer per donar resposta a una societat que demandava racionalitat i processos estandarditzats en busca d’estabilitat,  avui ens cal una organització on es pugui innovar, donar solucions personalitzades i reaccionar ràpidament als canvis.

Com ho podem fer?

  • Incorporant el test i el prototipatge en el procés d’implementació dels serveis públics.
  • Reconeixent el reaprenentatge com a procés continuu, necessari i indissociable de la feina dels servidors públics.
  • Facilitant l’autonomia i l’aflorament de propostes al marge dels propòsits corporatius.
  • Acompanyant els intraemprenedors públics a provar i implementar els seus projectes.
  • No tenint por del fracàs i incloent la perseverança entre els valors de l’organització.

Innovar és fer coses diferents, de manera diferent. I sobretot, generar el context perquè passin aquestes coses. Donem espai, confiança i la possibilitat de repensar les idees perquè flueixin la innovació i les solucions als problemes.

Inspirat en https://www.govloop.com/community/blog/pressing-case-driving-innovation-government/

Llegeix-ne més

Twitter per a tothom, també per als governs

Manual Twitter“La participació ciutadana no serà puntual sinó permanent, i les xarxes ho faciliten cada vegada més”; aquesta va ser una de les frases pronunciades per Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, a la presentació del Manual dels governs a Twitter. Pautes per a institucions públiques a partir de l’experiència del Govern de Catalunya, que va tenir lloc el dia 15 de maig, al Museu d’Història.de Catalunya. Tal com diu a la seva introducció, el Manual pretén aportar tècniques i idees, a institucions de govern i administracions públiques, per actuar d’una manera coherent i efectiva en una  xarxa social que ha esdevingut imprescindible en l’estratègia de comunicació de governs i administracions.

Al llarg de la presentació, i en la participació paral·lela a les xarxes socials, va quedar  palesa la necessitat d’anar una mica més enllà i aplicar-hi una visió dinàmica. Twitter constitueix un reflex de la societat amb totes les seves virtuts i els seus defectes, i per això cal potenciar-hi la participació de la ciutadania i dels propis treballadors de la Generalitat. D’aquesta manera, cal considerar les xarxes com una eina de governança; en l’entrada anterior al nostre blog ja es destacava el paper que hi han de tenir les entitats públiques: informant, amb una escolta activa, captant dades i sempre amb un lligam a les necessitats personalitzades de l’usuari, no a l’inrevès.

En algun moment, des de la XIP ja hem comentat que innovar a l’Administració passa per adaptar-la al món d’avui, dinàmic i en canvi constant, a la societat a qui serveix, a la seva estructura en xarxa, a les noves possibilitats tecnològiques. Això significa no donar solucions als problemes d’avui amb les eines d’ahir i dialogar des dels canals habituals de la ciutadania, com ara les xarxes socials, per connectar-hi. En aquest sentit ha estat important que el president hagi destacat que, a la llarga, tots els professionals de l’Administració participaran a les xarxes socials, i no només els community managers.

IMG_9055pFinalment, tot i que vivim en un món cada vegada més connectat, on necessitem compartir amb l’altre i reaccionar ràpidament, també s’hi va esmentar la importància d’invertir en estratègia, creativitat i màrqueting, afegint-hi valor humà. És important que ens deixem sorprendre, tant a Twitter com a la nostra feina habitual. Si volem aconseguir una comunicació efectiva, sobretot amb la ciutadania, hem de generar serveis imaginatius que els facilitin la interacció amb l’Administració (i la vida en general). Què esperem per començar?

Podeu descarregar el Manual dels governs a Twitter al web de Gencat en català, castellà i anglès.

Llegeix-ne més

Referents per als servidors públics

Pictograma dona-home

Amb aquest post, iniciem un tema que tractarem de manera reiterada per la rellevància que té en les administracions: els valors de les persones.

Aquest estiu han desaparegut tres personalitats rellevants i referents de diferents àmbits culturals de Catalunya: Jaume Vallcorba, Pere Pubill ‘Peret’ i Manuel Pertegaz.

El referent és una persona que acompanya algú en moments importants. Que amb el seu cop de mà ajuda a prendre decisions o influencia en la manera de ser. Moltes vegades aquest referent no el tenim a prop, no ens pot donar el cop de mà, però sí exerceix influència sobre molta gent.

Aquestes tres personalitats, a la vista de la seva obra vital, podrien ser uns referents per als treballadors públics, tot aprofitant alguns dels seus valors: rigor, alegria, capacitat de treball.

Jaume Vallcorba, editor i professor. Va destacar per la seva innovació en l’edició de llibres. El 1979 va fundar l’editorial Quaderns Crema. Va seleccionar autors que creia que podien interessar als lectors. Va introduir dissenys originals, amb una tipografia estudiada, impresos en un tipus de paper que en garantia la conservació en el temps. Va conrear la creativitat i el rigor pensant en el lector. La seva passió pels llibres era molt gran, com ho demostra el seu discurs escrit per a la clausura del Màster d’edició de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, del passat 1 de juliol. Una passió extrapolable a altres àmbits.

Pere Pubill ‘Peret’, creador de la rumba catalana (o potser va ser l’Antonio González, el Pescaílla), un estil de música que segons els entesos és una barreja de diferents estils. Durant la seva vida, en Peret va saber connectar amb la gent a través de la música i també amb el seu compomís cívic. Ha distret la gent de les seves preocupacions, amb cançons que han esdevingut populars. La seva vida ens ha transmès alegria i despreocupació per les coses poc importants.

Manuel Pertegaz, potser el més desconegut del tres, perquè el seu àmbit de treball era més selecte, l’alta costura. Però diuen que la seva capacitat de treball era molt gran, i la seva exigència també. Va saber intuir els canvis que s’imposarien en el camp de la moda, cosa que el va convertir en un precursor i a posar-se al nivell de noms com Dior, Coco Chanel o Balenciaga. Avançar-se als esdeveniments pot suposar un motor de canvi per a una organització.

Alguns dels valors que aquestes persones van conrear: creativitat, rigor, alegria, capacitat de treball, exigència…  no creieu que els servidors públics també els hauríem de practicar?

 

Imatge: Pixabay CC 3.0 Public Domain http://pixabay.com/p-40643/?no_redirect

Llegeix-ne més

El problema són els interins, a la Generalitat?

A la Mesa Sectorial de l’Administració de la Generalitat que va tenir lloc el passat dilluns 16 de setembre, es va comunicar que sortirien a concurs totes les places ocupades per personal interí des d’ara fins a finals de 2014. A la pràctica, com que, encara que no es parli obertament d’amortització de places, no hi haurà recol·locació automàtica dels interins desplaçats, això significaria que uns quants milers de persones podrien perdre el seu lloc de feina a l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

La Xarxa d’Innovació Pública manifesta la seva preocupació i disconformitat perquè aquesta mesura és sols fruit d’una necessitat imperiosa per estalviar diners a causa de la greu crisi econòmica que afecta el país. Hem reiterat en aquest blog que hi ha moltes altres vies per intentar fer l’Administració i el sector públic més eficients, però aquesta escomesa està lligada més a polítiques de modernització i racionalització.

No n’hi ha prou a centrar-nos exclusivament en les fàcils (congelació i reducció de sous, no cobriment de vacants…). Un problema greu de falta de liquiditat econòmica com és aquest, ¿no caldria afrontar-lo més aviat des de la seva perspectiva natural, la política? I això requereix, òbviament, un altre tipus d’accions.

Llegeix-ne més

Diada 2013, la ciutadania s’organitza en xarxa

La Via Catalana organitzada amb motiu de la Diada 2013 ha estat una demostració del bon ús de la xarxa i la participació de la gent en la consecució d’objectius comuns. Des de la Xarxa d’Innovació Pública volem destacar els trets que han caracteritzat aquesta reivindicació:

  • Cívica. Des de la base a partir d’assemblees territorials que han vehiculat l’acció d’una ciutadania que sembla lluny de la desafecció política i dels afers públics.
  • En xarxa. Una forma d’organització basada en la relació transversal i entre iguals d’agents que es doten d’una estructura reticular per amplificar i fer més eficaces les actuacions; amb les dificultats que comporta treballar així com molt bé coneixem a la XIP.
  • Festiva. Tots els detalls de l’esdeveniment s’expressaven amb un nou estil; amb cordialitat, alegria, optimisme i confiança en la gent.

Per tot això la gent de l’Assemblea Nacional Catalana es mereixen la felicitació i el reconeixement per la feina feta!

Imatges de la Via Catalana a TV3   |   Ressò internacional de la Via

Llegeix-ne més

Parlem en positiu. El Congrés Internacional EDO 2012

Ens comentava un empresari que fa massa temps que en tots els àmbits només se sent parlar de crisi, de retallada. I com que tots nosaltres, directament o indirecta, patim les conseqüències d’aquesta situació, ens és fàcil d’enganxar-nos-hi. Aquest empresari ens deia: hem oblidat, potser, que els moments de crisi són una fantàstica oportunitat de canvi? Per què no parlem, doncs, de possibilitats de millora, d’innovació? Per què no mirem bé al nostre voltant i destaquem allò que s’està fent bé i no solament allò que decau? I, en certa manera, això és el que ens va aportar el II Congrés Internacional EDO 2012, que va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de Barcelona els dies 23, 24 i 25 de maig de 2012. El Congrés, organitzat pel CEJFE en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, duia per títol “Gestió del coneixement i desenvolupament organitzatiu: formació i formació corporativa”. Els objectius del Congrés ja mostraven el desig dels organitzadors d’incentivar un procés de canvi: fomentar, promoure, conèixer, valorar, impulsar... Es buscava sobre tot la connexió entre persones, l’establiment de xarxes col·laboratives i línies de treball conjunt, el coneixement de bones pràctiques i experiències... l’aprofitament dels recursos i la valoració positiva de qualsevol iniciativa emprenedora i oberta.

Llegeix-ne més

Fer, comprar o construir capacitats per a la provisió de serveis públics

Tradicionalment, la necessitat de nous serveis, les administracions públiques la resolen des d’una perspectiva dicotòmica: cada organització ha de decidir quines activitats es duran a terme dins dels límits de l’organització (fer) i quines es diferiran a tercers (comprar). Habitualment, aquesta elecció s’entén en termes excloents entre les dues opcions, de manera que rarament es conjuguen ambdues alhora. L’establiment de la incapacitat per assumir els reptes amb els recursos propis disponibles i les capacitats observades són, per norma general, l’origen de la majoria de les decisions de compra. Pràcticament ningú no nega, en un marc teòric, la necessitat de construir relacions que transcendeixin més enllà de les fronteres que delimiten les diferents administracions públiques, que desdibuixin els límits entre allò que hom sempre ha considerat que està dins i allò que es troba fora. Ni tampoc que sigui una premissa ineludible utilitzar tots els actius disponibles procedents d’administracions ben diverses per tal de connectar individus que puguin idear serveis des d’una perspectiva d’innovació i de millora, que puguin desenvolupar i implementar idees, que siguin capaços d’idear solucions a problemes complexos. Però quan una administració pública ha de cercar l’ajut extern en l’àmbit dels serveis, es troba que l’enfocament actual de la contractació no s’orienta a fomentar la innovació mitjançant totes les vies possibles de treball conjunt. Quin és el futur per al disseny de serveis en el sector públic i com es vincula a la tan discutida innovació pública? Com la configuració actual dels equips limita l’abast dels projectes? És aquest fet el causant que es perdin oportunitats d’innovar?

Llegeix-ne més

Cal saber aprofitar el sacrifici i l’esforç de les persones

Cada dia que passa es publiquen notícies amb dades que informen que l’ús de les xarxes socials és més generalitzat, que hi ha més persones que les utilitzen. Però hi ha la impressió que l’ús que se’n fa és més per temes d’oci que per feina. Per altra banda tots coneixem les dificultats que hi ha per introduir a la feina diària l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Tenim la sensació que no les aprofitem, que no les hi traiem el suc que ens poden donar. Així doncs, tenim un repte: com podem fer que les ganes de col·laborar de les persones i la gestió de la direcció de l’organització empenyin en la mateixa direcció? És possible aquesta sinèrgia? Hi ha metodologia per desenvolupar sinèrgies?

Llegeix-ne més

I ara… com ens organitzem?

Tant empreses com administracions disposen de recursos materials -econòmics bàsicament-, de recursos humans i de recursos intangibles, com el coneixement, per assolir els seus objectius. Aquests recursos els han de permetre complir la seva raó de ser. Tanmateix, amb el pas del temps, els objectius o la prioritat de complir-los, el context social i econòmic i la conjuntura política és possible que canviïn. I al seu torn, això hauria de fer modificar certs criteris o determinades actuacions perquè s'adiguin a la nova realitat o a les noves circumstàncies i requeriments. En el context actual, on per imperatius econòmics es limiten els recursos humans i les prioritats de certes actuacions, s’imposa una redistribució d’efectius així com una redistribució organitzativa, ja que les càrregues de treball que patien temps enrere diverses unitats han anat minvant i per contra, d’altres es troben amb càrregues superiors i sense possibilitats d’ampliar la seva plantilla. I aquesta pràctica de redistribució d’efectius hauria de ser una constant a les administracions. Com ho veieu?

Llegeix-ne més

Radicals lliures i innovació pública

Tradicionalment, s’ha acusat el sector públic de ser pobre en innovació, d’innovar poc. La paradoxa esdevé quan es fa evident que les administracions compten amb un bon nombre de professionals innovadors, però alhora l’organització mostra una capacitat limitada per aprofitar i propiciar el seu talent i la seva creativitat. Avui dia, aquesta percepció dels ens públics és rebatuda per l’actitud innovadora de multitud de treballadors públics que actuen com a radicals lliures, agrupant-se i donant cos a noves conductes a partir de coalicions creatives. Què empeny les persones –també a les administracions publiques– a connectar-se entre elles per donar sortida a les seves inquietuds? Com s’expliquen aquestes conductes espontànies? Si coneguéssim aquest codi, si es pogués sintetitzar aquesta mena d’ADN, els esforços de les administracions publiques per sistematitzar la innovació es veurien fortament impulsats.

Llegeix-ne més