Tag Archives: participació

#9N2014. Crida a la participació

Pariticpa 9N. Pacte nacional pel dret a decidirEl passat divendres, tots els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir ens vam comprometre a treballar de manera unitària per tal que el proper 9 de novembre sigui una jornada de gran mobilització democràtica. Volem, i així ho vam manifestar, que el vot que emetrem, així com altres formes de mobilització, reforcin el sentit participatiu dels ciutadans en aquest procés.

Perquè això sigui una realitat necessitem que el 9N hi hagi una gran participació. Necessitem que un percentatge molt alt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya vagin a votar el proper 9 de novembre.

En aquest sentit, en virtut del que va acordar el PNDD divendres, demanem a tots els associats, simpatitzants i col·laboradors de la XIP que participem diumenge que ve en la jornada del 9N.

Llegeix-ne més

Daus de brou del coneixement

4202332_2dfeb85d87L’any 1810, després de 14 anys d’experimentació, el confiter Nicolas Appert va guanyar el concurs, dotat amb 12.000 francs, que Napoleó havia establert a qui trobés un procediment de conservació que permetés garantir l’alimentació dels seus exèrcits en temps de guerra. El procediment d’Appert consistia a col·locar els aliments en ampolles de vidre i escalfar-les al bany Maria durant un temps determinat. Evolucionant la idea, l’any 1908 l’emprenedor suís Julius Maggi va començar la comercialització del que avui coneixem com a daus de brou.

Més enllà del debat culinari sobre la qualitat de la sopa resultant, els daus de brou són la metàfora perfecta de la sintetització del coneixement dels experts que permet a algú sense cap coneixement de cuina preparar una sopa de manera fàcil i ràpida.

De la mateixa manera, avui, més que mai, la tecnologia ens apodera i ens permet fer de forma fàcil i ràpida coses que mai no ens hauríem imaginat de poder abastar.

L’Administració, és clar, no ha de ser una excepció en aquest procés generalitzat i ha de ser capaç d’empaquetar i sintetitzar el coneixement dels seus tècnics, dirigents i institucions apoderant la ciutadania amb eines que permetin la seva integració dins dels processos participatius, en el treball conjunt de definició i creació de polítiques i serveis, de presa de decisions i en el control de l’Administració i el Govern mateixos.

Ho veieu possible, això, o és ciència ficció? L’Administració farà aquest canvi cultural?

Llegeix-ne més

Per això malgrat la boira cal caminar!

5007703932_3a8800c378Ens trobem immersos en un escenari amb fortes transformacions i canvis de tota índole. Hi sobresurten tres elements: la forta crisi econòmica occidental, la desafecció política creixent i la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Aquestes tres forces profundament transformadores suposen –i demanen– canvis de la societat i, conseqüentment, en les nostres institucions, administracions i models representatius. Tot això succeeix en uns moments en què Catalunya està vivint el debat, les mobilitzacions i les tensions sobre la seva possible independència com a nou estat d’Europa.

Amb tot, dins aquest escenari extraordinàriament complex i difícil, el conjunt de la societat catalana continua marcant la direcció del seu progrés i és capaç de generar iniciatives concretes que demostren la seva vitalitat i el seu dinamisme. En aquest post en citem algunes [de les moltes que, al nostre entendre, hi ha]: els moviments nacionals de base participativa i en xarxa, Escó 136 (Parlament de Catalunya), el portal de transparència de la Generalitat, Open Data Cloud Barcelona, les iniciatives dels ajuntaments com Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Premià de Mar… o d’organismes com Catalunya Dades.

Aquestes iniciatives palesen el dinamisme de la societat catalana, malgrat les difícils circumstàncies actuals, per edificar les bases d’una societat més participativa, col·laborativa i transparent.

Dia a dia s’evidencia la nostra capacitat de construir una societat més justa, equitativa, participativa i implicada en el seu Govern i Administració, bo i aprofitant que les TIC ens hi poden ajudar enormement. I, en correspondència amb això, tot i que mai prou de pressa, es comença a albirar la capacitat de les nostres institucions per construir un Govern –i una Administració– amb més qualitat democràtica i que tinguin com a objectiu el benestar de cada una de les persones que formem part d’aquesta societat.

Caminem!

Llegeix-ne més

Escó 136: participació de la ciutadania en l’elaboració de la llei de transparència. Valoració de la XIP

Aquest divendres el Parlament ha publicat Escó 136, un espai de participació perquè la ciutadania faci comentaris o suggeriments als projectes i proposicions en tramitació. Les aportacions es podran contestar i ser utilitzades pels membres dels òrgans tramitadors en els treballs d’elaboració de les lleis, visualitzar-se en el mateix portal i també quedar reflectides com a incorporades en el text en una memòria annexa a les iniciatives tramitades. La primera llei exposada a escrutini ciutadà és la de transparència i accés a la informació pública i bon govern. Cal felicitar el Parlament perquè amb Escó 136 és un primer pas per institucionalitzar la participació ciutadana en l’elaboració de lleis i l’accés a la informació dels treballs parlamentaris en temps real. I, a més, perquè és la seva actuació més ambiciosa per combatre la distància de la ciutadania envers les institucions legislatives. Com que és una actuació en la línia d’avançar cap a un Parlament més obert a la participació ciutadana, des de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública) ens agradaria ajudar a millorar-la perquè no perdi efecte aviat i pugui coincidir amb les expectatives de participació que tenen els ciutadans sobre les normes que elabora el seu parlament. Voleu conèixer les propostes de la XIP? Continueu llegint i doneu-nos la vostra opinió...

Llegeix-ne més

Diada 2013, la ciutadania s’organitza en xarxa

La Via Catalana organitzada amb motiu de la Diada 2013 ha estat una demostració del bon ús de la xarxa i la participació de la gent en la consecució d’objectius comuns. Des de la Xarxa d’Innovació Pública volem destacar els trets que han caracteritzat aquesta reivindicació:

  • Cívica. Des de la base a partir d’assemblees territorials que han vehiculat l’acció d’una ciutadania que sembla lluny de la desafecció política i dels afers públics.
  • En xarxa. Una forma d’organització basada en la relació transversal i entre iguals d’agents que es doten d’una estructura reticular per amplificar i fer més eficaces les actuacions; amb les dificultats que comporta treballar així com molt bé coneixem a la XIP.
  • Festiva. Tots els detalls de l’esdeveniment s’expressaven amb un nou estil; amb cordialitat, alegria, optimisme i confiança en la gent.

Per tot això la gent de l’Assemblea Nacional Catalana es mereixen la felicitació i el reconeixement per la feina feta!

Imatges de la Via Catalana a TV3   |   Ressò internacional de la Via

Llegeix-ne més

Transparència parlamentària

Un dels àmbits de regulació que, malgrat tenir-ne competències, encara no s’ha desenvolupat a Catalunya, per raons diverses i les quals no són objecte d’aquest apunt, és l’electoral. Catalunya no disposa d’una llei electoral pròpia i, en conseqüència, des de l’esfera política mai s’ha obert un debat públic sobre la forma com accedeixen els diputats a les responsabilitats parlamentàries i en quina mesura les funcions que hi porten a terme es deuen a la representativitat ciutadana o a les voluntats estratègiques partidistes. Segurament en l’actual escenari es donen les dues variables i són les dinàmiques ja adquirides aquelles que marquen l’actuació diària. Tanmateix, el nou paradigma social basat en l’evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) cap a entorns més participatius i col·laboratius per l’efecte de les xarxes socials amb incidència en tots els camps de la nostra vida també té conseqüències en la forma com es desenvolupa l’acció legislativa. En la nostra realitat més propera, doncs, trobem com els principis de transparència, participació i col·laboració són assumits amb major o menor mesura en el debat, la definició, la creació o l’avaluació de les polítiques públiques, però pel que fa a l’escenari parlamentari, aquest es troba estancat en allò que té a veure amb la implementació de l’Open Government. A Catalunya, per part de tots els actors, s’ha generat una actitud passiva i allunyada sobre l’activitat parlamentària i el rendiment de comptes que se’n deriva. Ciutadania i parlamentaris no es reconeixen entre si i no han sabut, o volgut, explotar, d’una banda, les eines que des del Parlament volen experimentar la participació i, d’altra banda, sotmetre a monitoratge l’activitat parlamentaria. Darrerament en diferents països s’estan desenvolupant iniciatives, siguin d’origen parlamentari o civil, que plantegen impulsar l’obertura i la participació dels parlaments. L’objectiu és aconseguir fer d’aquestes institucions públiques uns ens permeables amb l’entorn a partir de reenfocar la seva visió cap a una actitud favorable a la posada a disposició de la informació i l’activitat que les ocupa.

Llegeix-ne més

La veu de la XIP al Parlament

Aquesta tarda, la XIP ha comparegut a la sessió de treball de la ponència que s'està portant a terme sobre transparència al Parlament de Catalunya. Des de la XIP s'han exposat els principis que fonamenten el govern obert, fent especial incidència en els àmbits de transparència i participació. Els diputats de la ponència han plantejat molts dubtes i qüestions sobre els aspectes pràctics de la implantació real d'aquesta futura norma: com impulsar la participació des de l'inici, com fer efectiu el canvi cultural en les persones encarregades de fer efectiva la transparència , els límits i les institucions que hagin de vetllar pel compliment de la llei... La impressió dels membres de la XIP que han assistit a la sessió ha estat molt positiva i ha destacat la bona predisposició a mantenir obert el canal de comunicació.

Llegeix-ne més

I si reformem els experts que volen reformar la funció pública?

Els titulars mediàtics sobre supressions de la major part de llocs de funcionaris i l’anunci de canvis que generaran molta resistència van acompanyats, com és habitual, d’articles d’opinió on, per referir-se al rol dels empleats públics i el seu entorn, es fa gala d’un ventall d’expressions com mediocritat, model clientelar, patologia, contractació heterodoxa... No volem entrar a polemitzar, sols defensem l’honestedat i la professionalitat dels servidors públics de l’Administració. En una època qualificada de relacional pels experts en organitzacions, ¿com es poden comunicar idees tan serioses sense contrastar-les amb altres nodes d’opinió? ¿Es pot reflexionar sobre la funció pública catalana sense els professionals públics i les xarxes on s’agrupen? ¿Es poden continuar exposant idees postulades durant anys que han servit poc per capacitar i canviar la cultura de funcionaris i directius?¿No deu ser que tot ha canviat molt i que cal reformar també els opinadors i fer-los saber quina és la realitat?

Llegeix-ne més

Desafecció ≠ transparència

Les funcionalitats de la tecnologia més actual, sobretot en la forma de xarxes socials,  ha potenciat i apoderat la ciutadania com mai no havia passat abans. Li ha posat a l’abast recursos tecnològics d’ús fàcil i intuïtiu que li confereix més poder per incidir en afers públics i multiplicar-ne l’efecte exponencialment mitjançant l’apoderament col·lectiu. Aquesta situació dóna lloc a noves maneres de crear i difondre informació, de treballar, de formar-se, d’aprendre… basades en les capacitats de les persones.

El canvi es produeix molt de pressa i malauradament el sistema –en totes les seves formes (legislació, institucions, partits, sindicats, càrrecs directius i electes…)– ho fa a poc a poc i molt sovint amb el pas canviat.

Això és el que explica l’allunyament de la ciutadania. No és, per a res, desafecció; ans al contrari: en moltes ocasions el que s’està demanant és poder participar més.

Convindria, per tant, no barrejar aquest distanciament dels ciutadans amb la falta endèmica de transparència. Aquest és un tema de valors. El mateix de què fa gala l’amo del gos que, portant una bossa a la mà, deixa de recollir-ne els excrements quan té la certesa que no el veu ningú.

Fotografia: Night net, de la galeria de Flickr de DBduo Photography (CC BY-SA 2.0)

Llegeix-ne més

Cap a entorns d’innovació més líquids: aprenent dels pingüins

Un dels principals reptes a què s’enfronten les administracions públiques a l’hora d’innovar és de quina manera han de configurar els equips d’innovació perquè donin els resultats esperats. D’una banda, les organitzacions tenen una manera força rígida d’estructurar-se, basada en l’adscripció de persones a unitats i perfils i que dificulta, en gran mesura, l’intercanvi d’idees i la permeabilitat en les converses. De l’altra, hi ha una significativa manca de tradició a l’hora d’articular estructures temporals i líquides, que es facin i desfacin amb la mateixa facilitat, per tal de respondre a les demandes concretes d’innovació: tendim a organitzar els entorns d’innovació de manera semblant a com ho fem per a la resta d’àrees, de manera que acabem per tenir el més semblant a una sitja. El debat sobre com de tancat o obert ha de ser un entorn d’innovació no és nou. Ja hi ha veus que defensen la necessitat d’unes estructures més líquides: equips d’innovació, comunitats de pràctiques o xarxes professionals. Després de nombroses converses mantingudes amb persones que condueixen equips d'innovació dins i fora de l’Administració pública, arribem a la conclusió que comparteixen dos trets comuns: d’una banda, totes elles experimenten les mateixes barreres a la innovació; de l’altra, admeten que no tenen totes les respostes. Així doncs, situar determinats individus en entorns altament innovadors però alhora tancats, aïllats de la resta, pot abocar a l’exhauriment de la capacitat innovadora d’un grup fins cremar-lo. A l’altre extrem, trobem una palesa dificultat per incorporar el coneixement d’aquells que, tot i que són a la perifèria, romanen en permanent contacte amb l’exterior, amb el que es cou més enllà de les fronteres organitzatives, amb les demandes reals d’innovació, però que alhora no se’n senten part activa. Així, el nus de la qüestió rau en com de sostenible és en el temps la innovació segons aquests models, com roman i creix en el temps la capacitat d’innovar o, ans al contrari, minva sense remei malgrat disposar d’equips d’alt rendiment dedicats a aquesta tasca. I és que les idees més disruptives es produeixen per contacte, mitjançant les converses i el compartir coneixement, sense que això impliqui ni molt menys renunciar a espais personals de creació i ideació. Necessitem ser més líquids.

Llegeix-ne més