Tag Archives: participació

Es busca… la fórmula màgica de l’aprenentatge

together-2450090_960_720

Font: Pixabay

Adaptar els models d’aprenentatge, les assignatures o els currículums a la realitat, aquest és el repte amb què s’enfronten els departaments de formació i de recursos humans, a dia d’avui. Si se centra el tema en els processos d’aprenentatge dins de les organitzacions, la diferència rau en la rapidesa per adaptar-se als canvis.

Per mantenir la competitivitat en un mercat exigent, les empreses i els seus directius necessiten prendre consciència de quin és el capital humà de què disposen. Per minimitzar l’impacte dels canvis de personal, necessiten retenir el talent i assegurar la transferència de coneixement. A més, la velocitat dels canvis, obliga el personal a actualitzar-se constantment. L’aprenentatge -i el seu foment- es converteix en una necessitat vital i permanent.

El sector públic no pot ni ha de quedar al marge d’aquest plantejament. Resulta complicat que l’Administració s’adapti a la mateixa velocitat que els canvis però no hauria de ser impossible.

En aquest sentit, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va organitzar la xerrada “Experiències d’aprenentatge en acció” per donar a conèixer iniciatives pioneres en models de formació. La taula coordinada per Virginio Gallardo, director d’Humanonova, va comptar amb la intervenció dels directors de recursos humans de tres grans empreses: Joaquín Azcue Castillón per Telefònica, Ramón García Espeleta per La Caixa i  Inés Rodríguez Rodero per Microsoft. Tots ells van coincidir en aquests aspectes:

  • Cal que hi hagi proactivitat per part de l’individu davant l’aprenentatge.
  • S’ha de fomentar l’ús dels espais virtuals com entorns de treball col·laboratiu o per crear comunitats virtuals destinades a millorar la pràctica professional, on els membres comparteixin els seus coneixements i perquè a través de la informalitat de les relacions socials s’arribi a l’aprenentatge.
  • S’han de potenciar els bancs de males pràctiques per aprendre dels errors.
  • Cal el reconeixement de l’autoprenentatge, i incorporar-lo automàticament a l’expedient.
  • Són necessaris formadors interns, sense increments salarials, que comptin amb reconeixement públic i formació específica.

L’èxit d’aquest model d’aprenentatge es basa en la comunicació entesa com un procés bidireccional i que requereix d’una voluntat participativa. El periodista i consultor especialitzat en TIC, Luis Ángel Fernández Hermana,  va destacar la saturació, fatiga i escepticisme de la participació en la societat en general. També en les organitzacions apareixen dificultats per aconseguir la implicació activa del personal. Educadors, dinamitzadors i gestors de comunitats virtuals necessiten habilitats especials per estimular la participació, però també cal educar els professionals i a la ciutadania per dur a terme una participació realment efectiva.

De tot plegat, què en penseu? Es poden aplicar a l’administració els models d’altres experiències com les exposades? La participació és un dret o una obligació? Quins són els ingredients de la fórmula?

Llegeix-ne més

Fracassar per innovar

Fracassar per innovar. Imatge de Pixabay.com

Font: Pixabay

La millora incremental ha funcionat durant molts anys en el món de l’Administració. Avui, però, el ritme del canvi ja no és incremental, sinó exponencial. Actualment, s’estima que el coneixement humà es duplica aproximadament cada dotze mesos. Al 2020, es duplicarà cada dotze hores.

La innovació és un procés iteratiu que es fonamenta en el clàssic mètode de “prova i error”, sense el qual no es genera coneixement. Aquest mètode, per tant, conviu inevitablement amb el fracàs, el qual habitualment és una fase prèvia a la solució. És a dir, el més improbable és encertar-la a la primera.

La nostra cultura, tanmateix, penalitza el fracàs i no tolera l’error, sobretot en el món del treball. Per tant, quan, per evitar equivocar-nos, centrem el que fem dins de la nostra zona d’expertesa, ens estem resistint, en realitat, a la veritable innovació. Per innovar, hem de trencar la dependència de la nostra zona de confort.  

Tenint en compte la velocitat a la qual creix el coneixement, necessitem adquirir noves habilitats i noves formes de pensar. Ens cal revaloritzar l’assaig i l’error com a parts necessàries de l’aprenentatge o tindrem poques possibilitats d’innovar, i per tant, poques possibilitats d’adaptar-nos a un món que més que futur ja és present.

Si parlem concretament de l’Administració, de la mateixa manera que l’estructura burocràtica va néixer per donar resposta a una societat que demandava racionalitat i processos estandarditzats en busca d’estabilitat,  avui ens cal una organització on es pugui innovar, donar solucions personalitzades i reaccionar ràpidament als canvis.

Com ho podem fer?

  • Incorporant el test i el prototipatge en el procés d’implementació dels serveis públics.
  • Reconeixent el reaprenentatge com a procés continuu, necessari i indissociable de la feina dels servidors públics.
  • Facilitant l’autonomia i l’aflorament de propostes al marge dels propòsits corporatius.
  • Acompanyant els intraemprenedors públics a provar i implementar els seus projectes.
  • No tenint por del fracàs i incloent la perseverança entre els valors de l’organització.

Innovar és fer coses diferents, de manera diferent. I sobretot, generar el context perquè passin aquestes coses. Donem espai, confiança i la possibilitat de repensar les idees perquè flueixin la innovació i les solucions als problemes.

Inspirat en https://www.govloop.com/community/blog/pressing-case-driving-innovation-government/

Llegeix-ne més

La postveritat en governs i administracions

La postveritat en governs i administracions. Imatge de Pixabay.

Font: Pixabay

En els darrers temps, les xarxes socials estan evolucionant cap a autèntics mitjans de comunicació que, com qualsevol altre instrument d’edició digital en perspectiva d’empresa, hauria de tenir cura dels continguts que publiquen. Segons els partidaris d’aquest punt de vista, Facebook, Twitter i Google han d’ajudar a posar en valor els continguts amb una mínima ètica periodística i netejar totes aquelles inexactituds i falsedats que vehiculen.

La pregunta és si s’han d’exigir mesures correctores de la postveritat. Per fer-ho encara més evident, ¿seria acceptable en tots els assumptes d’índole pública el desplegament d’estratègies postveritables?

Sembla que la postmodernitat hagi portat una certa condescendència amb la postveritat (deu ser una qüestió de prefix ;-), que fa que es pugui considerar que les persones observem la realitat a partir de la nostra mirada i creences. Aquest ha estat el recurs àmpliament emprat pel Govern central, juntament amb fake news i altres. A tall d’exemple, exalçar a partir de dades i estudis els avantatges econòmics que una Catalunya independent comportaria per als catalans no és ben bé una postveritat. Però sí que ho és, en canvi, fer córrer notícies sobre determinats capteniments (o opinions no contrastades o tretes de context, o exagerades o directament mentides periodístiques) sobre persones o organitzacions impulsores del Procés. ¿Què passaria si aquestes institucions favorables al Procés [per al Referèndum] al seu torn empressin també aquesta mena d’estratègies?

Si acabem admetent aquesta influència hegemònica de la postveritat a les xarxes socials, aleshores ¿on situem tot allò que dèiem que les xarxes eren el mitjà ideal per filtrar socialment el coneixement per atorgar-li precisament la condició de veraç? Allò que en dèiem el coneixement col·lectiu. L’exemple anterior, com molts d’altres que podem observar cada dia a internet i a les xarxes, mostra la nova via que les instàncies del poder tenen per anul·lar la capacitat més social i democratitzadora d’aquests entorns.

Què hem de fer finalment? Cal promoure o censurar la postveritat? De fet, algunes d’aquestes xarxes ja han posat en funcionament mecanismes per alertar sobre fake news, però està per demostrar si són efectius.

Així doncs, ens caldrà avançar en els dos sentits: d’una banda, reclamar a les grans plataformes el control real de les fake news i, de l’altra, continuar insistint que la millor manera de detectar-les també pot ser treballant i compartint de manera intensiva el coneixement en xarxa. I això sí fer-ho basant-nos en una certa metodologia.

Ho veieu així?

Llegeix-ne més

La XIP amb #DibaOberta

DibaOberta_p

La Diputació de Barcelona ha iniciat la campanya #dibaoberta, que cerca transformar els actuals models de governança tot direccionant-los cap al Govern Obert. En aquest marc, el dia 17 de maig va organitzar una Jornada a l’espai Francesca Bonnamaisson de Barcelona.

A la jornada hi va haver diverses intervencions i taules rodones amb l’objectiu de debatre i difondre què són i com podem definir i implementar polítiques de govern obert en els nostres municipis. Així, es van compartir iniciatives i projectes relacionats amb la participació de la ciutadania, la transparència, les dades obertes i tot allò que engloba el concepte govern obert.

La XIP hi va ser present per compartir la seva visió i opinió. Primerament, el nostre vídeo explicatiu del govern obert va ajudar a escalfar motors al principi de la jornada.

Poc després, Sandra Lomas va participar a la taula de debat sobre “Pilars del Govern Obert: Transparència”. Hi va aportar una idea de transparència que va més enllà de l’acompliment d’uns estàndards determinats, ja que estem en un moment en què caldria valorar la utilitat dels portals existents, la coincidència dels indicadors o, fins i tot, el grau de coneixement intern, és a dir, dels  treballadors públics. Interioritzar la transparència en la feina diària apuntaria cap a una nova Administració, on la innovació pogués generar nous productes i serveis.

La transparència hauria d’esdevenir una eina capacitadora i no infoxicadora, hauria de facilitar l’accés a informació d’interès per a la ciutadania, fent que hi intervingués, o sigui, cocreant, coproduint i coavaluant informació per a l’Administració, com ja estan fent passivament en altres àmbits. Caldria buscar un ecosistema de participació activa en què els usuaris entenguin tot el que poden guanyar si som transparents, com ja estan fent en casos com l’aportació de dades de salut per a la recerca.

Finalment, a la darrera taula de debat sobre “Situació i experiències de Govern Obert”, Marc Torres va repassar on som en el procés de govern obert, diferenciant allà on anem incidint amb força i quins són aquells aspectes que encara cal seguir madurant. De manera generalitzada sembla que tot i que anem articulant elements referents a la participació ciutadana, la transparència i les dades obertes, els aspectes relatius a la coproducció de serveis resulten els menys desenvolupats.

A tall de resum, les tres idees més importants del discurs eren:

  1. Fins ara estem fent processos participatius molt generalistes. Cal acotar les preguntes a la resposta i definir qui són realment els que hi han de participar. Cal pensar aquest processos com veritables xarxes de coneixement: amb un objectiu ben definit i amb un procés de curació, debat i extracció de coneixement guiat.
  2. La participació de la ciutadania ha de ser transversal dins les nostres institucions. Hem d’entendre la participació com una eina al servei de les diferents parts d’un organisme. De fet, s’ha de poder participar sense processos participatius. La participació pot començar en els serveis socials, en l’atenció al públic, en el ple municipal.
  3. Atès que la societat s’adapta amb més rapidesa que l’Administració als canvis disruptius que vivim, cal que l’Administració aprofiti la inèrcia de la societat. En aquest sentit l’Administració ha de ser possibilitadora de la materialització de les propostes que s’articulin des de la societat.
Adaptació del gràfic de Buckminster Fuller

Gràfic adaptat. Font: Downes, L. “The Laws of Disruption: Harnessing the New Forces that Govern Life and Business in the Digital Age”. Basic Books. 2009.

Hem d’agrair als responsables de la Diputació de Barcelona la seva atenció amb la XIP i felicitar-los per aquesta valuosa jornada.

Podeu consultar la presentació a l’Slideshare de la XIP

 

Llegeix-ne més

Twitter per a tothom, també per als governs

Manual Twitter“La participació ciutadana no serà puntual sinó permanent, i les xarxes ho faciliten cada vegada més”; aquesta va ser una de les frases pronunciades per Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, a la presentació del Manual dels governs a Twitter. Pautes per a institucions públiques a partir de l’experiència del Govern de Catalunya, que va tenir lloc el dia 15 de maig, al Museu d’Història.de Catalunya. Tal com diu a la seva introducció, el Manual pretén aportar tècniques i idees, a institucions de govern i administracions públiques, per actuar d’una manera coherent i efectiva en una  xarxa social que ha esdevingut imprescindible en l’estratègia de comunicació de governs i administracions.

Al llarg de la presentació, i en la participació paral·lela a les xarxes socials, va quedar  palesa la necessitat d’anar una mica més enllà i aplicar-hi una visió dinàmica. Twitter constitueix un reflex de la societat amb totes les seves virtuts i els seus defectes, i per això cal potenciar-hi la participació de la ciutadania i dels propis treballadors de la Generalitat. D’aquesta manera, cal considerar les xarxes com una eina de governança; en l’entrada anterior al nostre blog ja es destacava el paper que hi han de tenir les entitats públiques: informant, amb una escolta activa, captant dades i sempre amb un lligam a les necessitats personalitzades de l’usuari, no a l’inrevès.

En algun moment, des de la XIP ja hem comentat que innovar a l’Administració passa per adaptar-la al món d’avui, dinàmic i en canvi constant, a la societat a qui serveix, a la seva estructura en xarxa, a les noves possibilitats tecnològiques. Això significa no donar solucions als problemes d’avui amb les eines d’ahir i dialogar des dels canals habituals de la ciutadania, com ara les xarxes socials, per connectar-hi. En aquest sentit ha estat important que el president hagi destacat que, a la llarga, tots els professionals de l’Administració participaran a les xarxes socials, i no només els community managers.

IMG_9055pFinalment, tot i que vivim en un món cada vegada més connectat, on necessitem compartir amb l’altre i reaccionar ràpidament, també s’hi va esmentar la importància d’invertir en estratègia, creativitat i màrqueting, afegint-hi valor humà. És important que ens deixem sorprendre, tant a Twitter com a la nostra feina habitual. Si volem aconseguir una comunicació efectiva, sobretot amb la ciutadania, hem de generar serveis imaginatius que els facilitin la interacció amb l’Administració (i la vida en general). Què esperem per començar?

Podeu descarregar el Manual dels governs a Twitter al web de Gencat en català, castellà i anglès.

Llegeix-ne més

Xarxes socials i missatgeria instantània a l’Administració pública

Taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017

Imatge del taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017 que és la font d’aquest article.

Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria, que es caracteritzen per la seva immediatesa, suposen per a l’Administració un conjunt  d’oportunitats, de reptes i dilemes que poden transformar l’accés i la qualitat dels serveis públics. L’Administració, que no pot ni ha de quedar al marge de les tendències i formes de relacionar-se de la ciutadania, afronta l’ús d’aquestes eines de comunicació buscant respostes a les següents preguntes.

 

1. Hem de ser presents a les xarxes socials? En quines?

Si la ciutadania és present a les xarxes, l’Administració també hi ha de ser. Per fer-hi una escolta activa i per sondejar el que s’hi diu.

Davant la diversitat actual de plataformes (Twitter, Facebook, Youtube, Instagram, Snapchat…), cal fer prèviament una reflexió estratègica sobre quina ha de ser la presència corporativa que s’hi té d’acord amb els objectius i els públics de l’organització i els recursos disponibles. Obrir perfils i després deixar-los abandonats és contraproduent.

En entitats públiques, els objectius poden anar des de la informació, l’atenció ciutadana o la transparència fins a la visibilitat o la captació de dades. En aquest sentit, l’obertura i disponibilitat de canals ha d’anar lligada a les necessitats de l’usuari i no a l’estructura interna de la institució: la hiperfragmentació de canals i la rèplica en xarxes de l’organigrama perjudica el ciutadà.

2. Quin ha de ser el perfil de les persones que gestionen els comptes?

En la gestió de les xarxes socials, podem diferenciar dos vessants: comunicació versus atenció.

En tots dos casos és important disposar de mecanismes de coordinació eficients, definició de rols i funcions, d’una planificació editorial i de protocols de gestió de crisis. En aquest sentit, convé destacar els criteris que fixa la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, que ha servit d’inspiració per a moltes Administracions i institucions.

En el cas dels perfils que no provenen de l’àmbit de la comunicació, i que tradicionalment han atès la ciutadania via telefònica, per correu electrònic o presencialment, convé fer un acompanyament i una mínima capacitació en habilitats digitals.

3. Quins continguts funcionen més a xarxes?

En l’era de la infoxicació, la nostra capacitat d’atenció clarament s’ha reduït. En aquest context, l’Administració té el repte de ser efectiva en els missatges que difon, tant en el contingut com en la forma. Com podem fer-ho? Creant continguts atractius i creatius a través de formats gràfics, audiovisuals, interactius i lúdics i de difondre dades que, sense ser complexes, generin curiositat i transmetin experiències.

Humanitzant la cara més burocràtica de l’Administració i connectant amb els usuaris a nivell més emocional podem canviar la percepció que habitualment se n’ha tingut i tenir impacte.

També convindria “transformar” en llenguatge de servei i d’atenció ciutadana els continguts de caire més institucional, corporatiu o fins i tot polític, que actualment passen desapercebuts.

4. Com es mesura l’èxit a les xarxes socials?

A nivell qualitatiu, les mostres d’agraïment i de suport dels usuaris a les xarxes representen un indicador molt valuós de la informació i atenció que es dona. A nivell quantitatiu, mètriques com ara el compromís (en anglès, “engagement”), la interacció dels usuaris participatius o les accions amb prescriptors destaquen per sobre d’altres com el nombre de seguidors.

5. Quin és el canvi més destacat que les xarxes han provocat en l’Administració?

Les xarxes socials han suposat una oportunitat per al canvi en l’Administració. D’una banda, com a revulsiu per redissenyar i agilitar processos organitzatius tradicionalment lents, i de l’altra, per fer caure barreres culturals i projectar una imatge de la l’Administració més renovada, eficient i “moderna”. En aquest sentit, si els mateixos treballadors es converteixen en prescriptors, la visibilitat i la reputació de la organització augmenta.

6. Quines són les previsions i tendències de futur?

Actualment, la missatgeria instantània i les xarxes que ofereixen contingut més gràfic, audiovisual i efímer estan recollint bona part de les converses i l’activitat. És en aquest context que també es detecta una gran oportunitat per arribar a públics que tradicionalment no s’han relacionat amb l’Administració, com les audiències més joves, que exigeixen nous formats de comunicació.

Pel que fa a les plataformes de missatgeria instantània, representen un nou entorn de relació amb la ciutadania (el xat, el canal de difusió i el bot de Telegram de la Generalitat en són ja un exemple).  

Un altre dels grans reptes (tecnològic i de privacitat, en aquest cas), que queda per davant a l’Administració és la integració de les bases de dades personals de la ciutadania amb els corresponents perfils de xarxes socials en sistemes de gestió de la relació amb el client (CRM).

En definitiva, convé estar alerta i copsar els nous usos que la ciutadania fa de les xarxes. En aquest nou entorn comunicatiu, estem obligats a adaptar-nos constantment al canvi.

Font: Taller – Xarxes socials i missatgeria instantània amb Sergi Xaudiera (Direcció General d’Atenció Ciutadana), Mar Lobato (Ajuntament de Rubí) i Maria Cortés (TERMCAT). Congrès de Govern Digital 2017. El repte de la societat digital i la transformació de les Administracions Públiques

Llegeix-ne més

La XIP a LocalTIC

LocalTicEls passats 21 i 22 d’abril va tenir lloc, a Cunit, el I Congrés Local de Tecnologies de la Informació i la Comunicació i la XIP hi va participar, a la taula rodona sobre Transparència i Govern Obert, juntament amb Lourdes Muñoz de Dones en Xarxa. A la taula es van recordar els àmbits d’actuació del govern obert (transparència, participació i col·laboració), els actors que hi intervenen (ciutadania, entitats, empreses, partits polítics i treballadors públics) tot situant la TIC com una eina que ajuda en tot aquest engranatge. Es va animar els assistents a aprofundir en els 42 conceptes que apareixen en el vídeo consultant el llibre 42 veus del govern obert.

Es va centrar el tema de la transparència com el primer àmbit a abordar, ja que sense informació difícilment es pot participar i col·laborar, i es van comentar els tipus de transparència que podem tenir:

  • Passiva: dret de la ciutadania a rebre la informació pública que demani.
  • Activa: publicació proactiva de dades per part de l’Administració, com una rutina de treball.
  • Col·laborativa: obligació de l’Administració a publicar les dades crues, amb el dret de la ciutadania a processar-les per produir nova informació.

Es va posar l’èmfasi en tres punts importants per tal d’aconseguir unes administracions i unes organitzacions més transparents:

  • Cal impulsar un canvi cultural ja que no estem acostumats a exigir transparència (com a ciutadans) ni a treballar en organitzacions transparents. Cal anar més enllà de complir la llei com una checklist i fomentar el treball en obert, compartint la informació.
  • Cal tenir una transparència real: informant amb un llenguatge entenedor i publicant les dades “crues” per poder reutilitzar-les.
  • Transparència no és una qüestió TIC, és una qüestió d’organització i per això cal un lideratge clar, implicar els treballadors públics i gestionar el canvi que suposa passar a ser una organització transparent.

Van quedar qüestions obertes per a la reflexió, com ara com podem tenir els ciutadans accés a les dades si els ajuntaments no les tenen disponibles, o si cal posar un límit a les dades que s’han d’obrir, com és el cas de les dades de salut.

Podeu veure la presentació des d’aquest enllaç

 

Llegeix-ne més

Unes XIPs amb Ismael Blanco

Foto Ismael BlancoContinuant amb els posts que agrupem sota el nom “Unes XIPs amb…” avui us oferim les opinions d’Ismael Blanco, investigador Ramon Cajal de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i el Departament de Ciència Política i Dret Públic de l’UAB.

1. Quins canvis creus que serien necessaris per modernitzar l’administració?

Des dels anys 70 han estat dominants les propostes vinculades a la nova gestió pública (New Public Management). Per a la nova gestió pública (NGP), l’objectiu prioritari de la modernització administrativa és la millora de l’economia i de l’eficiència del sector públic: reduir la despesa pública, o si més no contenir-ne el creixement. Sense negar la importància d’aquests objectius, cal tenir present que la modernització administrativa es pot plantejar des de valors alternatius, que reconeguin i posin en valor les especificitats públiques de la gestió.

Des d’aquesta mirada alternativa, hauríem de canviar la nostra manera de definir el problema de l’administració: la clau és la col·laboració, més que no pas la competència. Necessitem uns serveis públics més oberts al diàleg i a l’intercanvi en tots els nivells: entre diferents administracions, entre diferents àrees dins dels mateixos nivells administratius, entre agents públics i privats, entre agents públics i socials… Cal anar cap a l’administració deliberativa, cap a una administració que dialoga, més democràtica i intel·ligent, amb més capacitat de donar resposta als problemes complexos que avui afronta la nostra societat.

2. Com relacioneu les teories de govern obert amb aquests canvis?

D’una banda, aquestes teories ens porten més enllà de les preocupacions de l’NGP per l’economia i per l’eficiència del sector públic; sense negar el valor d’aquesta perspectiva en circumstàncies concretes, el problema principal continua sent la manca de reconeixement de les especificitats publiques de la gestió: cal que parlem de ciutadania, i no de clients. D’aquesta manera, cal posar l’accent en el repte de la democratització de les relacions entre les administracions publiques i la ciutadania, cal parlar de la necessitat d’una administració més transparent, més participativa i més col·laborativa. Les teories del govern obert posen en valor tot això.

D’altra banda, les teories de govern obert posen en valor i fan evidents les potencialitats que ens ofereixen els avenços tecnològics per tal de desenvolupar aquest nou paradigma de gestió pública, on la web 2.0, les xarxes socials, les aplicacions mòbils… tenen un paper central en el desenvolupament d’un nou paradigma molt més democràtic de relació entre el sector públic i la ciutadania.

3. Ara que la transparència s’ha regulat per una llei considerada avançada, què cal fer per impulsar polítiques de participació efectives?

Fins ara hem tendit a posar molt l’accent en la regulació del dret d’accés a la informació pública sense pensar prou en les mesures que promouran l’exercici efectiu d’aquest dret per part de la ciutadania. Cal impulsar polítiques actives que facilitin la màxima difusió dels nous drets d’accés i d’ús de la informació pública; polítiques que capacitin a les persones per tal d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les plataformes digitals. És important promoure un ús democràtic d’internet entre les noves generacions, un ús que va molt més enllà dels seus valors de consum.

Finalment, cal valorar les lleis de transparència com a motor de la participació democràtica. L’accés a la informació és un requisit necessari per a la democratització de l’administració, però no és un requisit suficient. Cal acompanyar la transparència administrativa amb canals efectius de participació ciutadana en la presa de decisions. Les noves tecnologies també poden tenir un paper molt important en aquest sentit.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquesta entrevista a Medium

 

Llegeix-ne més

Participar sí, però com?

I-likeTothom volem participar, en més o menys mesura, per decidir les coses que ens afecten com a ciutadans. Però, tenim poc temps i volem eficàcia allà on col·laborem i també que provoqui algun tipus d’efecte immediat en allò que fan governs i administracions.

I és que –no ens cansem de repetir-ho– les TIC poden fer realitat grans transformacions socials per fer evolucionar la democràcia representativa cap a altres formes que posin al ciutadà en el centre de la seva activitat. Aquesta orientació ciutadacèntrica es basa en la participació de la ciutadania fins i tot en els processos de definició de polítiques i en la creació dels serveis que l’Administració elabora.

Governs que interpreten la participació i el seu tempus en lògica exclusiva de partit polític, sense que cap procés participatiu en modifiqui el full de ruta. I administracions que basen els seus serveis en un cicle de vida ciutadà del segle XX i ofereixen formes de participació incapaces de captar el valor que la ciutadania pot arribar a oferir. Com ara formularis i plataformes web pensades en perspectiva dels serveis informàtics, consells de barri amb vida només analògica, només per citar alguns exemples…

Certament la participació és clau en un nou escenari de governança oberta, però cal madurar-ne les formes, la metodologia, la intensitat i permanència, la vinculació de les decisions que prengui la ciutadania. Ens hi poden ajudar aquestes pautes:

  1. Definir les eines de participació per a cada tipus de procés de participació segons el fi que perseguim (caixa d’eines de participació).
  2. Dotar de metodologia científica els processos i preparar els professionals públics que n’hagin de ser els motivadors, moderadors i curadors.
  3. Entendre que els processos participatius s’han d’acotar als objectius, a la metodologia i la conducció d’experts.

En el tema de la participació hi ha molt recorregut a fer. Des de la XIP manifestem l’interès a fer-lo de bracet amb tots els que s’hi animin.

Imatge: Adam Fagen CC 3.0 BY-NC-SA http://flickr.com/photos/afagen/5133070639

Llegeix-ne més

#9N2014. Crida a la participació

Pariticpa 9N. Pacte nacional pel dret a decidirEl passat divendres, tots els membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir ens vam comprometre a treballar de manera unitària per tal que el proper 9 de novembre sigui una jornada de gran mobilització democràtica. Volem, i així ho vam manifestar, que el vot que emetrem, així com altres formes de mobilització, reforcin el sentit participatiu dels ciutadans en aquest procés.

Perquè això sigui una realitat necessitem que el 9N hi hagi una gran participació. Necessitem que un percentatge molt alt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya vagin a votar el proper 9 de novembre.

En aquest sentit, en virtut del que va acordar el PNDD divendres, demanem a tots els associats, simpatitzants i col·laboradors de la XIP que participem diumenge que ve en la jornada del 9N.

Llegeix-ne més