Tag Archives: organitzacions

Es busca… la fórmula màgica de l’aprenentatge

together-2450090_960_720

Font: Pixabay

Adaptar els models d’aprenentatge, les assignatures o els currículums a la realitat, aquest és el repte amb què s’enfronten els departaments de formació i de recursos humans, a dia d’avui. Si se centra el tema en els processos d’aprenentatge dins de les organitzacions, la diferència rau en la rapidesa per adaptar-se als canvis.

Per mantenir la competitivitat en un mercat exigent, les empreses i els seus directius necessiten prendre consciència de quin és el capital humà de què disposen. Per minimitzar l’impacte dels canvis de personal, necessiten retenir el talent i assegurar la transferència de coneixement. A més, la velocitat dels canvis, obliga el personal a actualitzar-se constantment. L’aprenentatge -i el seu foment- es converteix en una necessitat vital i permanent.

El sector públic no pot ni ha de quedar al marge d’aquest plantejament. Resulta complicat que l’Administració s’adapti a la mateixa velocitat que els canvis però no hauria de ser impossible.

En aquest sentit, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va organitzar la xerrada “Experiències d’aprenentatge en acció” per donar a conèixer iniciatives pioneres en models de formació. La taula coordinada per Virginio Gallardo, director d’Humanonova, va comptar amb la intervenció dels directors de recursos humans de tres grans empreses: Joaquín Azcue Castillón per Telefònica, Ramón García Espeleta per La Caixa i  Inés Rodríguez Rodero per Microsoft. Tots ells van coincidir en aquests aspectes:

  • Cal que hi hagi proactivitat per part de l’individu davant l’aprenentatge.
  • S’ha de fomentar l’ús dels espais virtuals com entorns de treball col·laboratiu o per crear comunitats virtuals destinades a millorar la pràctica professional, on els membres comparteixin els seus coneixements i perquè a través de la informalitat de les relacions socials s’arribi a l’aprenentatge.
  • S’han de potenciar els bancs de males pràctiques per aprendre dels errors.
  • Cal el reconeixement de l’autoprenentatge, i incorporar-lo automàticament a l’expedient.
  • Són necessaris formadors interns, sense increments salarials, que comptin amb reconeixement públic i formació específica.

L’èxit d’aquest model d’aprenentatge es basa en la comunicació entesa com un procés bidireccional i que requereix d’una voluntat participativa. El periodista i consultor especialitzat en TIC, Luis Ángel Fernández Hermana,  va destacar la saturació, fatiga i escepticisme de la participació en la societat en general. També en les organitzacions apareixen dificultats per aconseguir la implicació activa del personal. Educadors, dinamitzadors i gestors de comunitats virtuals necessiten habilitats especials per estimular la participació, però també cal educar els professionals i a la ciutadania per dur a terme una participació realment efectiva.

De tot plegat, què en penseu? Es poden aplicar a l’administració els models d’altres experiències com les exposades? La participació és un dret o una obligació? Quins són els ingredients de la fórmula?

Llegeix-ne més

La teva actitud ho és tot

TEDKDes de la XIP i també des de moltes altres organitzacions hi ha molta gent que, cada dia, optem per deixar de veure la vida de color gris, abandonem les queixes constants i en comptes de donar la culpa a algú altre de les coses que no funcionen, aportem el nostre gra de sorra per canviar les situacions quotidianes. Som els que com diu en Víctor Küppers, anem “xutats” per dins.

Som els que sabem que el coneixement, les habilitats i l’experiència sumen, però també que l’actitud multiplica. L’actitud és la clau que ho canvia tot. Tal i com explica en aquest vídeo que avui us recomanem, no té perdó que els que no tenim drames, ens queixem… I som del parer que si algú no té il·lusions, se les ha de crear perquè la vida no ens les posarà davant.

L’entorn ens pot intentar condicionar però si canviem la nostra actitud ens és més fàcil afrontar el dia a dia i, escollir una opció o una altra és el que ens apropa a la grandesa o la mediocritat. Això és el que separa el crac i el ‘xusquero’.
Tots tenim 20 coses fantàstiques a la vida. Tan sols es tracta de gaudir de les coses ordinàries… que poden ser extraordinàries!

No sempre podem canviar les circumstàncies però sí la nostra actitud davant d’aquestes. Tant de bo puguem aconseguir afrontar tots els nostres reptes professionals i socials amb aquesta perspectiva! I com que l’actitud també s’encomana, ja som molts els que anem inoculant el virus del canvi a les organitzacions on treballem.

Imatge: Actitud | Victor Küppers | TEDxAndorralaVella

Llegeix-ne més

Un salt radical

IMG post salt radicalEl sector públic està inquiet! Necessita d’una disrupció!

Les organitzacions també compleixen anys. Com fan els éssers humans a l’etapa adulta en la qual adquireixen ple domini de les emocions per afrontar els problemes, han de fer passos decisius per emancipar-se perquè ja disposen de l’adequat grau de maduresa per adoptar nous models.

Aquest salt implica que les organitzacions deixin enrere la protecció, el control, l’estructura jeràrquica, l’aprenentatge individual, el perfeccionament, etc. Tots aquests elements són més característics de les etapes d’infància i d’adolescència. Ara cal passar a assumir riscos, compartir coneixement, treballar en xarxa, afegir valor, etc. Amb aquestes qualitats, més pròpies de la fase adulta, la maduresa ja es palesa per la capacitat d’innovació de les persones que les conformen.

Però, la mentalitat innovadora incipient en aquestes organitzacions requereix d’un hàbitat idoni per poder-se desenvolupar i donar fruits. Probablement l’entorn adient són les organitzacions líquides, horitzontals, obertes, que permeten crear espais de participació i formació d’equips al voltant de projectes comuns. Aquests organismes fan aflorar el coneixement col·lectiu i el talent de professionals entusiastes, implicats, apassionats en la recerca de respostes i solucions a reptes i necessitats que la societat planteja.

I, nosaltres, volem fer aquest salt?

Autores: Esther Sans i Mercè Pascual

Llegeix-ne més

La importància dels valors personals

El passat mes d’octubre es va presentar a l’Auditori de Barcelona el Pla nacional de valors. Amb el títol Catalunya Innova. Consciència, valors i lideratge i un Auditori ple de gom a gom, la coordinadora de Pla, Pepa Ninou, en presència de la consellera de Benestar i Família, Neus Munté, va presentar les línies generals i l’esperit d’aquest Pla de valors.

L’objectiu del Pla és promoure una nova cultura cívica que garanteixi la cohesió social, la convivència i el benestar dels catalans. Per això, 400 persones entre experts i diferents actors de la societat han treballat voluntàriament per fer un diagnòstic de situació de les diferents àrees d’interès del Pla i proposar mesures per millorar-la.

La XIP ha participat també en els treballs de l’àmbit d’organitzacions. La conclusió més important a què es va arribar en aquest àmbit és que cal que construïm organitzacions amb sentit, orientades al bé comú. Cal fomentar organitzacions amb valors, que promoguin el diàleg, que tendeixin a un model d’excel·lència creant valor econòmic i social alhora. Pel que fa a la gestió organitzativa, és important que tinguin en compte la dignitat de les persones que hi treballen i el seu desenvolupament professional. Finalment, cal que siguin organitzacions ètiques, que respectin el medi ambient i estiguin en diàleg constant amb el seu entorn.

Llegeix-ne més

El vídeo de la XIP en francès, una col·laboració extraordinària

El gener de 2013 la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) va presentar el vídeo explicatiu del Govern obert que conté els estàndards que un govern o administració ha d’atendre per considerar-se obert.

La difusió d’aquest vídeo a la xarxa, en les versions catalana, castellana i anglesa, ha estat considerable. El vídeo s’està usant amb caràcter divulgatiu i és base de debat dins d’organitzacions i administracions. I la conseqüència són un seguit de comentaris i missatges positius rebuts dels quals la XIP se sent molt satisfeta ;-).

En l’apunt d’avui, ens centrem en un d’aquests missatges: “It’s a great video, really!! Do you have a french version of this video? If the french version does’t exist, I’m ready to pay for translation. Can I have a contact to discuss this matter please? Thanks”. (Patrick Parent)

Intentant correspondre a la generosa proposició, la resposta va ser immediata: “Thank you for your words, they are energy for the people of the Innovation Public Network. Obviously, a version in french would be a great oportunity to continue spreading the open government concept. Yes, we can collaborate, no with money, but working together. Please: xarxaip(at)gmail.com”.

Dues xarxes col·laboratives llunyanes però amb un ADN comú, la XIP, d’una banda, i E-Gouv Quebec, de l’altra, es van posar a fer la versió en francés del vídeo sobre govern obert. En el camí hem trobat la complicitat de la Ville de Quebec, que és qui ha asumit les despeses de la traducció del text i de gravació de veu.

El proppassat dia 18, el blog d’E-Gouv Québec es feia ressò de l’acabament dels treballs i publicava la versió francesa del vídeo http://egouvquebec.org/2013/11/18/une-collaboration-internationale-pour-la-promotion-du-gouvernement-ouvert. El resultat és un producte amb molta qualitat tant en la traducció com en la gravació.

La Ville de Quebec, E-Gov Quebec i la XIP ens sentim orgullosos d’aquesta col·laboració única i poc convencional. Més enllà de complir l’objectiu fixat en recursos i temps, el vídeo palesa la capacitat creativa i de producció que tenen les xarxes malgrat les distàncies físiques i culturals que hi puguin haver.

La XIP vol agrair molt especialment a Patrick Parent la dedicació, l’esforç i la confiança que ha esmerçat en aquest projecte.

La versió francesa del vídeo és a: https://www.youtube.com/watch?v=bln9ZGd26KE

Llegeix-ne més

Es busquen líders: n’ets un?

Amb tot el que està succeint, seria imperdonable que administracions i empreses no es  dediquessin en cos i ànima a buscar a tothora recursos i solucions per encarar el demolidor escenari en què ens trobem.

Amb aquesta situació tan greu, és una bona via seguir  el consell dels consultors experts en organitzacions, que demanen de fer aflorar sense dilació el talent ocult al seu si. Cercar els intraemprenedors (com apunta el llibre d’Ortiz de Zárate), aquelles persones que volen participar i contribuir amb més coses de les que la institució els deixa fer. I cal trobar-les ja: persones que siguin capaces d’assumir reptes interns per aportar valor amb idees que puguin transformar-se en projectes i conduir-les fins a la societat i al mercat. Malauradament, coneixem massa entitats amb polítiques participatives de cartró pedra:  a tot estirar demanen que s’aportin munts d’idees, que s’acaben podrint al tinter, a la intranet o, encara més greu, a l’aplicació que van comprar expressament (paradoxalment, a la Xarxa n’hi ha un munt de gratuïtes :P).

En aquesta era de la col·laboració, es necessiten més que mai directius que exerceixin un lideratge natural i connector, com postula Gary Hamel, que creïn entorns de col·laboració i innovació i permetin avançar així cap a la xarxarquia (en anglès wirearchy i en castellà redarquia. La xarxarquia, segons José Cabrera, és una estructura més líquida, més transversal, on tothom és coresponsable i alhora copartícip dels èxits i dels fracassos de l’organització. Un «nou ordre no necessàriament basat en el poder i l’autoritat de la jerarquia formal, sinó en les relacions de participació i els fluxos d’activitat que, de forma natural, sorgeixen a les xarxes de col·laboració, basades en el valor afegit de les persones, l’autenticitat i la confiança».

Capacitar líders de debò, dels que amb la seva actitud afavoreixin un ambient optimista dins l’organització. Com en el vídeo de Derek Sivers al TED, que sàpiguen encomanar una il·lusió col·lectiva perquè l’empresa o l’Administració recuperin l’esperit del principi, quan eren emprenedores i amb una accentuada actitud de servei.

Llegeix-ne més

Dimensió internacional de la XIP: Xile i Portugal

El passat 4 de juliol, a la Universidad Central de Santiago de Xile, la XIP va ser present dins el seminari ‘Cocreació de serveis públics: innovant amb els usuaris per crear valor’, amb el suport del BID, SEGPRES e Imagina-Chile. Es tractava de compartir informació, experiències, pràctiques i contactes en la innovació pública. I en aquest sentit el vídeo de la XIP va servir per animar la creació d’una xarxa d’innovadors públics també a Xile.

El mateix dia, es va presentar el vídeo de govern obert de la XIP en el Congrés de l’OIDP (Observatori Internacional de la Democràcia Participativa: http://www.oidp.net), a Cascais (Portugal).

Dos exemples més que mostren com els idearis i el coneixement de la XIP troben encaix en altres indrets del món.

Llegeix-ne més

Petites xarxes per canviar grans organitzacions I

Al llarg dels posts de la XIP no ens cansem de reiterar els canvis que les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) estan produint en el conjunt de la societat. El consum de la informació –que ha esdevingut una commodity, no costa esforç accedir-hi– ha canviat significativament i s’ha adaptat als nous dispositius mòbils: smartphones i tauletes. Al seu torn, aquests dispositius estan canviant la manera com utilitzem Internet, ara disposem de la informació quan la necessitem i allà on som. Les xarxes socials estan canviant la manera de relacionar-nos entre les persones, entre clients i empreses, entre alumnes i mestres, entre ciutadania i govern. Com a persones estem disposades a compartir i a treballar per allò que ens motiva; esdevenim així una font de coneixement especialitzat que troba en les xarxes la possibilitat de participar i compartir aquests coneixements. D’aquesta manera, la societat en què vivim es va articulant en organitzacions reticulars autònomes que amalgamen individus amb un mateix denominador comú: un tema, una activitat, un hobby... o bé que estan orientades a la resolució d’algun problema o a les necessitats de la comunitats. La xarxa acaba sent un aglomerat de petites xarxes que es connecten i interactuen entre si mitjançant nodes (persones) comuns. I nosaltres? Ens animem a llançar alguna microxarxa per solucionar, millorar o innovar algun tema, entrebanc o interès? Tenim un ingredient clau: la nostra actitud! Si tenim el repte de millorar l’Administració en el conjunt de la societat, la nostra microxarxa és la XIP!

Llegeix-ne més

Cap a entorns d’innovació més líquids: aprenent dels pingüins

Un dels principals reptes a què s’enfronten les administracions públiques a l’hora d’innovar és de quina manera han de configurar els equips d’innovació perquè donin els resultats esperats. D’una banda, les organitzacions tenen una manera força rígida d’estructurar-se, basada en l’adscripció de persones a unitats i perfils i que dificulta, en gran mesura, l’intercanvi d’idees i la permeabilitat en les converses. De l’altra, hi ha una significativa manca de tradició a l’hora d’articular estructures temporals i líquides, que es facin i desfacin amb la mateixa facilitat, per tal de respondre a les demandes concretes d’innovació: tendim a organitzar els entorns d’innovació de manera semblant a com ho fem per a la resta d’àrees, de manera que acabem per tenir el més semblant a una sitja. El debat sobre com de tancat o obert ha de ser un entorn d’innovació no és nou. Ja hi ha veus que defensen la necessitat d’unes estructures més líquides: equips d’innovació, comunitats de pràctiques o xarxes professionals. Després de nombroses converses mantingudes amb persones que condueixen equips d'innovació dins i fora de l’Administració pública, arribem a la conclusió que comparteixen dos trets comuns: d’una banda, totes elles experimenten les mateixes barreres a la innovació; de l’altra, admeten que no tenen totes les respostes. Així doncs, situar determinats individus en entorns altament innovadors però alhora tancats, aïllats de la resta, pot abocar a l’exhauriment de la capacitat innovadora d’un grup fins cremar-lo. A l’altre extrem, trobem una palesa dificultat per incorporar el coneixement d’aquells que, tot i que són a la perifèria, romanen en permanent contacte amb l’exterior, amb el que es cou més enllà de les fronteres organitzatives, amb les demandes reals d’innovació, però que alhora no se’n senten part activa. Així, el nus de la qüestió rau en com de sostenible és en el temps la innovació segons aquests models, com roman i creix en el temps la capacitat d’innovar o, ans al contrari, minva sense remei malgrat disposar d’equips d’alt rendiment dedicats a aquesta tasca. I és que les idees més disruptives es produeixen per contacte, mitjançant les converses i el compartir coneixement, sense que això impliqui ni molt menys renunciar a espais personals de creació i ideació. Necessitem ser més líquids.

Llegeix-ne més