Tag Archives: organització

Fracassar per innovar

Fracassar per innovar. Imatge de Pixabay.com

Font: Pixabay

La millora incremental ha funcionat durant molts anys en el món de l’Administració. Avui, però, el ritme del canvi ja no és incremental, sinó exponencial. Actualment, s’estima que el coneixement humà es duplica aproximadament cada dotze mesos. Al 2020, es duplicarà cada dotze hores.

La innovació és un procés iteratiu que es fonamenta en el clàssic mètode de “prova i error”, sense el qual no es genera coneixement. Aquest mètode, per tant, conviu inevitablement amb el fracàs, el qual habitualment és una fase prèvia a la solució. És a dir, el més improbable és encertar-la a la primera.

La nostra cultura, tanmateix, penalitza el fracàs i no tolera l’error, sobretot en el món del treball. Per tant, quan, per evitar equivocar-nos, centrem el que fem dins de la nostra zona d’expertesa, ens estem resistint, en realitat, a la veritable innovació. Per innovar, hem de trencar la dependència de la nostra zona de confort.  

Tenint en compte la velocitat a la qual creix el coneixement, necessitem adquirir noves habilitats i noves formes de pensar. Ens cal revaloritzar l’assaig i l’error com a parts necessàries de l’aprenentatge o tindrem poques possibilitats d’innovar, i per tant, poques possibilitats d’adaptar-nos a un món que més que futur ja és present.

Si parlem concretament de l’Administració, de la mateixa manera que l’estructura burocràtica va néixer per donar resposta a una societat que demandava racionalitat i processos estandarditzats en busca d’estabilitat,  avui ens cal una organització on es pugui innovar, donar solucions personalitzades i reaccionar ràpidament als canvis.

Com ho podem fer?

  • Incorporant el test i el prototipatge en el procés d’implementació dels serveis públics.
  • Reconeixent el reaprenentatge com a procés continuu, necessari i indissociable de la feina dels servidors públics.
  • Facilitant l’autonomia i l’aflorament de propostes al marge dels propòsits corporatius.
  • Acompanyant els intraemprenedors públics a provar i implementar els seus projectes.
  • No tenint por del fracàs i incloent la perseverança entre els valors de l’organització.

Innovar és fer coses diferents, de manera diferent. I sobretot, generar el context perquè passin aquestes coses. Donem espai, confiança i la possibilitat de repensar les idees perquè flueixin la innovació i les solucions als problemes.

Inspirat en https://www.govloop.com/community/blog/pressing-case-driving-innovation-government/

Llegeix-ne més

El 2014, any de l’Administració pública catalana

Aquesta setmana els governs català i estatal han fet públics els seus plans de treball per a la reforma de les administracions públiques.

En el marc de l’acte de celebració del 10è aniversari del Màster en direcció pública, el 20è aniversari de l’Institut de Governança i Direcció Pública i del 30è aniversari del Programa de Gestió Pública d’ESADE, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha presentat el Pla de reforma per a l’Administració pública catalana. Un pla calendaritzat i a curt termini, a desenvolupar durant el 2014. Un pla que passa per introduir els canvis necessaris en el model de governança i en els models de gestió per garantir els drets dels ciutadans. Un pla basat, segons la vicepresidenta, en valors com la transparència, els principis d’imparcialitat, eficàcia, eficiència, rendiment de comptes, innovació i participació.

Pel que fa al Govern central, ha fet públiques les polèmiques mesures recentralitzadores impulsades per la Subcomissió de Duplicitats Administratives, dependent de la Comissió de Reforma de l’Administració Pública (CORA, en PDF). Les 120 mesures que abasten diversos àmbits competencials com els de Justícia, contractació pública, cooperació al desenvolupament, sanitat, telecomunicacions, meteorologia, turisme, comerç electrònic, polítiques socials, educació universitària.

Deixant de banda l’aspecte competencial, que sens dubte suscitarà punts de vista absolutament contraposats entre ambdós governs, perquè poden afectar organismes i institucions de  la Generalitat com les sindicatures de Greuges i de Comptes, l’Agència Catalana de Protecció de Dades, el Tribunal de la Competència, Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCSP), l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Institut Català d’Energia (ICAEN), el Meteocat, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), l’Institut Cartogràfic i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya).

Tot sembla indicar que el 2014 serà un any crucial per a l’Administració pública catalana, tant per als seus professionals com per als directius polítics que impulsaran les reformes. Esperem que sigui un treball conjunt de polítics i professionals i que, com ha dit la vicepresidenta del Govern català, es pugui assolir el repte principal de disposar d’una Administració més transparent, més eficient i més professional i capaç d’aprofitar el talent intern de què disposa.

Llegeix-ne més

Reunió plenària de la XIP

A la tarda del divendres 31 de maig va tenir lloc la reunió plenària de la XIP. Va resultar ser una reunió molt important perquè s’hi van debatre temes decisius per al futur de la Xarxa. Els exposem de manera pública i transparent per al coneixement de tothom 😉

  • La recent i històrica compareixença al Parlament de Catalunya per mostrar el vídeo de govern obert i també exposar la nostra visió i plantejaments als grups parlamentaris que componen la Ponència que elabora la futura llei de transparència i accés a la informació. Així mateix, es va explicar la roda de contactes amb diferents partits polítics, altres entitats cíviques catalanes i organismes amb els quals col·labora la XIP.
  • Nou funcionament de la XIP: idees/projectes, adherits/membres/nodes. La Xarxa continua organitzant-se al voltant dels sis grups ja coneguts (GOV, ORG, COM, NET, EDU, CAT), però simplifica enormement el seu pla d’acció. Les accions s’estructuren en quatre grans blocs: fons, actualitat, operativitat, impacte; les idees proposades, quan es doten de forma, termini, responsables i recursos (les persones que s’apunten a impulsar-les són nodes), s’activen en forma de projecte en un d’aquests quatre eixos. Així mateix, la XIP, a més dels nodes (persones que treballen en un projecte actiu determinat o en una altra tasca operativa transversal) disposa de persones adherides al seu Manifest i altres que són membres perquè com a tals s’han donat d’alta a la plataforma www.xarxaip.cat.
  • Nova plataforma de treball col·laboratiu http://extranet.xarxaip.cat. Amb un entorn públic per conèixer en què treballa la XIP i un de privat per a les persones nodes que duen a terme alguna feina o projecte. La plataforma complementa el blog www.xarxaip.cat (amb els apunts, comentaris i el manifest), el Google Drive i Dropbox, on es va desant tota la documentació de treball un cop es va consolidant, a més de la presència i interacció a les diferents xarxes socials.

En fi, un pas més per definir aquesta organització xarxa. Entre tots anem descobrint com millorar-la i com treballar més efectivament. Hi voleu participar?

Llegeix-ne més

Fer, comprar o construir capacitats per a la provisió de serveis públics

Tradicionalment, la necessitat de nous serveis, les administracions públiques la resolen des d’una perspectiva dicotòmica: cada organització ha de decidir quines activitats es duran a terme dins dels límits de l’organització (fer) i quines es diferiran a tercers (comprar). Habitualment, aquesta elecció s’entén en termes excloents entre les dues opcions, de manera que rarament es conjuguen ambdues alhora. L’establiment de la incapacitat per assumir els reptes amb els recursos propis disponibles i les capacitats observades són, per norma general, l’origen de la majoria de les decisions de compra. Pràcticament ningú no nega, en un marc teòric, la necessitat de construir relacions que transcendeixin més enllà de les fronteres que delimiten les diferents administracions públiques, que desdibuixin els límits entre allò que hom sempre ha considerat que està dins i allò que es troba fora. Ni tampoc que sigui una premissa ineludible utilitzar tots els actius disponibles procedents d’administracions ben diverses per tal de connectar individus que puguin idear serveis des d’una perspectiva d’innovació i de millora, que puguin desenvolupar i implementar idees, que siguin capaços d’idear solucions a problemes complexos. Però quan una administració pública ha de cercar l’ajut extern en l’àmbit dels serveis, es troba que l’enfocament actual de la contractació no s’orienta a fomentar la innovació mitjançant totes les vies possibles de treball conjunt. Quin és el futur per al disseny de serveis en el sector públic i com es vincula a la tan discutida innovació pública? Com la configuració actual dels equips limita l’abast dels projectes? És aquest fet el causant que es perdin oportunitats d’innovar?

Llegeix-ne més

Cal saber aprofitar el sacrifici i l’esforç de les persones

Cada dia que passa es publiquen notícies amb dades que informen que l’ús de les xarxes socials és més generalitzat, que hi ha més persones que les utilitzen. Però hi ha la impressió que l’ús que se’n fa és més per temes d’oci que per feina. Per altra banda tots coneixem les dificultats que hi ha per introduir a la feina diària l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Tenim la sensació que no les aprofitem, que no les hi traiem el suc que ens poden donar. Així doncs, tenim un repte: com podem fer que les ganes de col·laborar de les persones i la gestió de la direcció de l’organització empenyin en la mateixa direcció? És possible aquesta sinèrgia? Hi ha metodologia per desenvolupar sinèrgies?

Llegeix-ne més

I ara… com ens organitzem?

Tant empreses com administracions disposen de recursos materials -econòmics bàsicament-, de recursos humans i de recursos intangibles, com el coneixement, per assolir els seus objectius. Aquests recursos els han de permetre complir la seva raó de ser. Tanmateix, amb el pas del temps, els objectius o la prioritat de complir-los, el context social i econòmic i la conjuntura política és possible que canviïn. I al seu torn, això hauria de fer modificar certs criteris o determinades actuacions perquè s'adiguin a la nova realitat o a les noves circumstàncies i requeriments. En el context actual, on per imperatius econòmics es limiten els recursos humans i les prioritats de certes actuacions, s’imposa una redistribució d’efectius així com una redistribució organitzativa, ja que les càrregues de treball que patien temps enrere diverses unitats han anat minvant i per contra, d’altres es troben amb càrregues superiors i sense possibilitats d’ampliar la seva plantilla. I aquesta pràctica de redistribució d’efectius hauria de ser una constant a les administracions. Com ho veieu?

Llegeix-ne més

Deu ser que estem canviant?

Segons els experts, ens hem anat acostumant que les institucions basin la seva raó de ser en metarrelats per estructurar-ne l'organització que tots els membres han d’acceptar sense piular (el programa d'un partit polític o d'un sindicat, la missió d'una empresa, el funcionament organitzatiu de l’Administració, etc.). Tanmateix, la realitat d’un món que canvia vertiginosament de la mà d’Internet i sobretot de les xarxes socials és que a les persones no els acaben de satisfer les estructures organitzatives (institucions i mercats) i troben en el web la via idònia per relacionar-se com a individus i grups amb la flexibilitat que demana el temps actual.

Llegeix-ne més

Reflexions al voltant de les reestructuracions organitzatives a l’Administració pública

La màquina gegantina. Després d’anys de funcionament de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, existeix cert sobredimensionament d’estructures en alguns departaments, sectors o àmbits que fan més difícil donar servei a la ciutadania de manera àgil, eficaç i eficient. La gran maquinària administrativa té molts engranatges, alguns perfectament greixats, i d'altres que grinyolen per tot arreu. No entrarem a analitzar el per què s’ha produït, simplement constatem una realitat. Parlem de la innovació de serveis al ciutadà, que ha de ser una prioritat de l’Administració, òbviament, però la innovació aplicada a processos de reestructuració i/o fusió d’organitzacions, que són tan complexos, és possible?

Llegeix-ne més