Tag Archives: llengua

Terminologia Oberta del TERMCAT: termes a punt per a la reutilització

openLa creació i la transferència de coneixement en el si de l’Administració pública estan estretament lligades al rendiment de comptes, a la transparència i a la cultura de la reutilització de la informació. En el marc del govern obert, les dades generades des del sector públic són actualment, mitjançant l’obertura i la publicació, fonts de creació de nous productes i serveis per part d’empreses i grups de recerca.

En el cas concret de les dades lingüístiques, es troben a la base del desenvolupament de programari per a la interacció comunicativa, de diversa índole, que necessita un corpus multilingüe ampli, degudament formalitzat i de qualitat contrastada per al processament del llenguatge. En aquest punt, l’aportació a la qualitat del llenguatge i la interoperabilitat que es pot fer des de la terminologia no és negligible. Aquesta és la voluntat i l’objectiu de la Terminologia Oberta del TERMCAT.

El Centre de Terminologia TERMCAT és un organisme públic adscrit a la Direcció General de Política Lingüística. El Centre es va crear l’any 1985, fruit de l’acord entre el Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’encàrrec de garantir el desenvolupament de la terminologia catalana i la seva integració en els sectors especialitzats i en la societat en general, dins del procés de normalització de la llengua catalana.

Al llarg d’aquests més de trenta anys de treball terminològic s’han posat recursos terminològics a l’abast dels usuaris i s’han anat alimentant les bases de dades terminològiques del Centre. Els productes que fins fa uns anys es limitaven als diccionaris en paper, es van ampliar primer amb els diccionaris en línia, més tard amb l’oferta de documents descarregables (en pdf) i, actualment, amb els recursos lliures.

Per mitjà del servei web de Terminologia Oberta, el TERMCAT posa a disposició de la societat repertoris terminològics procedents de treballs de recerca terminològica fets al Centre. En aquest moment permet descarregar més de 93 repertoris d’interès general, que s’actualitzen permanentment i s’ofereixen en diversos formats de sortida, sota les llicències Creative Commons, les quals permeten reproduir, distribuir transformar o comunicar les dades. Els repertoris es poden seleccionar a partir del títol, l’àmbit temàtic, la data d’actualització i el format de descàrrega (PDF, XML, HTML i PDF a la carta).

La interacció amb l’usuari pot ser no mediada, en la descàrrega lliure, però també existeix la possibilitat d’atenció personalitzada de peticions singulars: per exemple, empreses, universitats, centres de recerca, empreses, editorials o organismes que poden sol·licitar una cessió de dades terminològiques amb finalitats específiques (recerca acadèmica, construcció de plataformes, cercadors, portals, etc.).

Aquest servei es va posar en marxa l’any 2006, en sintonia amb la voluntat del Govern català de facilitar la integració de la llengua catalana en les tecnologies de la comunicació i promoure la disponibilitat de recursos lliures, concretada pràcticament en el portal Dades obertes gencat.

La col·lecció d’obres a la Terminologia Oberta ha anat evolucionant d’acord amb les necessitats del mercat i els interessos de la societat. Actualment hi ha més de 170.000 fitxes terminològiques multilingües de diversos àmbits del coneixement, preparades per a ser incorporades a productes i serveis tecnològics de base lingüística. Es té constància de la reutilització d’aquestes dades en alguns projectes de gran difusió, com ara glossaris, diccionaris o enciclopèdies en línia, amb la implicació d’empreses i d’institucions com la UOC o Amical Wikimedia.

Per tant, la línia que el Centre vol seguir en el futur és ben marcada: continuar apostant fermament per l’obertura i la publicació de les dades terminològiques, facilitar la col·laboració dels diferents agents implicats en la cocreació de serveis i contribuir que la llengua catalana mantingui una posició destacada com a llengua del món digital.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de justgrimes (CC BY 2.0).

Llegeix-ne més

La llengua del futur és la de les xarxes!

xarxes socials catalanesA primers de juliol es va presentar a Barcelona l’Informe sobre la situació de la llengua catalana, elaborat periòdicament per la Xarxa Cruscat de l’Institut d’Estudis Catalans, amb Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua.  L’informe analitza l’estat de la llengua en els diferents territoris i el context jurídic, social i polític que l’afecta.

L’anàlisi planteja que hi ha hagut un retrocés en el nombre de catalanoparlants d’origen, per una qüestió purament demogràfica. Però tot i així el nombre de catalanoparlants d’adopció es va mantenint, gràcies principalment a l’escolarització en català i la presencia de la llengua a Internet.

El model d’escola catalana en llengua i continguts que s’ha instaurat a Catalunya a través de la immersió lingüística ha estat, sens dubte, la clau del manteniment de l’ús social del català en una societat amb fortes onades immigratòries des dels anys 1950 fins avui. Però a banda d’aquest èxit social, lloat i pres com a model arreu del món, no hem d’oblidar la gran importància que pren en el manteniment de la llengua catalana la seva presència a Internet.

Algunes dades rellevants ens ho demostren:

  • dos terços dels webs d’empreses i institucions ubicades en l’àmbit lingüístic català tenen el web en aquesta llengua; el nombre de dominis .cat ha crescut un 22,2 % respecte de l’any 20141
  • el català ocupa també el dissetè lloc segons el nombre d’articles publicats a la Viquipèdia per damunt d’idiomes amb molts més parlants, com ara el persa, l’àrab o el coreà2
  • la xifra de tuitaires en català ha crescut un 35 % més que el 2014, i se situa en 203.218
  • el ciberespai periodístic del Principat es fa molt majoritàriament en la llengua pròpia; els 20 mitjans digitals amb més audiència l’han gairebé duplicat des de 20123

Així, avui podem dir que el manteniment del català com a llengua de cohesió social passa indiscutiblement perquè sigui la llengua d’ús habitual de les comunicacions, formals i informals. Si la llengua es manté a Internet, tenim la presència al món del català i la cultura catalana garantida!

123dades disponibles a Estadístiques culturals de Catalunya

Imatge: Xarxes socials catalanes, al blog d’Antaviana

Llegeix-ne més

#somescola: la XIP en defensa del model educatiu català

El model d’ensenyament català vigent des de fa més de 25 anys, d’immersió lingüística, és reconegut i valorat internacionalment perquè evita la segregació per raó de llengua i garanteix la competència lingüística de l’alumnat tant en llengua catalana com en llengua castellana en finalitzar l’etapa escolar. Aquest model ha estat la base d’una societat cohesionada en què les llengües han conviscut sense conflicte. Amb l'esborrany de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat eductiva, la nova llei proposada pel Ministeri d’Educació del govern espanyol, es pretén modificar aquest model d'ensenyament vigent i afectar de manera substancial la llengua catalana.

Llegeix-ne més

Català a l’atac! L’escola catalana no és negociable

Fa uns dies parlàvem en aquest mateix bloc de les sentències del Tribunal Suprem que qüestionaven el sistema d’immersió lingüística català i de la necessitat de mantenir-la com a instrument de cohesió social i de no segregació d’alumnes per raó de llengua. Ara, una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), dictada en execució d'una sentència del Tribunal Suprem, ha revifat la polèmica per instar la Generalitat a establir en un termini de dos mesos el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament en els mateixos termes del català.

Llegeix-ne més

El model d’escola pública catalana, més enllà de la immersió lingüística

Llegíem fa uns dies a la premsa de tot el país que el Tribunal Suprem espanyol havia emès tres sentències en què obligava la Generalitat de Catalunya a fer servir el castellà com a llengua vehicular a les escoles, juntament amb el català, i ordenava que s’adaptés el sistema d’ensenyament proposat a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, on es diu que el castellà s’ha d’introduir com a llengua vehicular “de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos”. Ara ja són 500 famílies les que han demanat l’escolarització en castellà dels seus fills.

S’ha donat una importància cabdal a la immersió lingüística, que és un model que ha estat valorat a la Unió Europea com a model d’integració lingüística i social. Tenim exemples ben propers, al País Valencià, on la no aplicació de la immersió lingüística ha provocat dos efectes principals que ara es deixen notar amb força en una societat dividida entre valencianoparlants i castellanoparlants: la  segregació lingüística, per la qual els infants són separats en línies diferents segons la llengua que trien, i que comporta una segregació social  (els plantejaments es distancien, no hi ha sentiment de pertinença al mateix país, a la mateixa comunitat), i la incompetència lingüística en llengua valenciana dels infants que segueixen la línia en castellà. Tots els valencianoparlants parlen castellà, però no a la inversa.

Llegeix-ne més