Tag Archives: llei

Valoració de quatre mesos de la Llei de transparència

Dichroic_filtersJa fa quatre mesos que va entrar en vigor la Llei catalana de transparència, accés a la informació pública i bon govern i, per tant, hi ha prou recorregut per començar a fer algunes valoracions.

Fets

  • S’ha publicat el portal Transparència Catalunya que pretén aglutinar tota la informació que hi ha arreu de Catalunya sobre aquesta matèria.
  • S’ha modificat el disseny del portal de la transparència de Gencat i s’hi han enllaçat molts dels continguts que la Llei 19/2014 obliga a publicar.
  • S’han publicat diversos formularis, segons l’Administració a què ens adrecem, perquè els ciutadans puguem iniciar un procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública.
  • S’ha publicat la normativa que desplega el títol IV de la Llei: Dels grups d’interès: el Decret 171/2015 sobre el registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic i des de l’1 d’octubre és oberta la inscripció com a grup d’interès en aquest registre i, a més, es poden consultar els grups d’interès que s’hi hagin inscrit. Actualment n’hi ha uns quants de pendents però cap d’inscrit.
  • S’ha publicat el portal Participa.gencat, el portal de participació ciutadana en línia de la Generalitat creat “per facilitar la implicació dels ciutadans en les tasques de govern del nostre país”.
  • S’ha publicat també el Pla estratègic de polítiques de transparència.
  • S’ha aprovat la Llei 20/2015, de 29 de juliol, de modificació de la Llei 20/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents

Mancances

Quan la Llei 19/2014 es va aprovar, ja se’n van criticar alguns aspectes fonamentals:

  • Una llei de transparència hauria d’haver estat exemplar: podria haver estat l’ocasió per redactar una norma en l’idioma que parlem els ciutadans i no en el tecnolecte jurídic. Però la Llei 19/2014 rebla encara més el clau: es remet sovint a altres normes i en alguns articles determina terminis pocs clars que els mateixos juristes no acaben d’entendre i això no és apropar les normes a la societat, ni facilitar la participació ni la transparència.
  • La Llei 19/2014 cau en algunes contradiccions  i aleshores cal recórrer a la interpretació. També s’hi troben altres contradiccions per desplegar la Llei sobretot quan entra en conflicte amb la Llei 19/2013, estatal, que és normativa bàsica (l’exemple més comentat: el sentit del silenci administratiu -negatiu a la Llei espanyola i positiu a la Llei catalana)
  • L’extensió: és una llei massa extensa amb pretensions de regular, de manera molt desigual, diverses matèries i algunes, especialment el bon govern i el govern obert, són difícilment regulables.

No resulta fàcil accedir a la informació pública ni sol·licitar-la perquè:

  • Cal cercar-la a portals, web i entorns diferents: per molt que el portal transparència Catalunya integri diferents enllaços no hi ha cap cercador que permeti obtenir de manera transversal informació de diverses (o de totes) les administracions i, per tant, cal anar espigolant per espais dispersos. Fins ara hi ha representats al portal de la transparència de Catalunya sols un consell comarcal i 19 ajuntaments.
  • Encara no s’han publicat molts dels continguts de publicitat activa que estableix la Llei 19/2014. I és que la transparència, el govern obert, els espais de participació han d’anar més enllà de la publicació dels béns i el patrimoni dels parlamentaris, dels consellers o dels alts càrrecs, un tema que aquests dies és present a molt mitjans de comunicació. També cal predicar amb la transparència en aquests casos, però la gent en vol més i això és merament l’anècdota del canvi que s’està esperant.
  • Cal utilitzar formularis diferents segons l’administració a què adreçar-se i, per tant, la informació que se subministrarà sempre serà fragmentada i caldrà anar tocant a tantes portes com calgui perquè la donin.

D’altra banda, el 30 d’abril es va constituir la Comissió de Garanties del Dret d’Accés a la Informació Pública, des d’aleshores no es coneix si s’hi han presentat resolucions, quines ha dictat la Comissió o si hi ha hagut algun procés de mediació. Seria interessant de conèixer-ho.

I la gran oblidada: les dades obertes (l’open data). Sortosament la Generalitat disposa des de fa temps d’un portal de dades obertes. I en aquesta matèria es podria haver anat més lluny, però la Llei 19/2014 no entra gaire en detall i simplement calca els articles de la llei espanyola.

Per acabar, cal recordar que el govern obert el constitueixen tres conceptes: transparència, participació i rendició de comptes. I queda clar, doncs, que amb aquesta llei s’inicia un curt recorregut cap a la transparència, però queden distants els termes participació (que s’esmenta de passada i des d’un punt de vista completament teòric i allunyat dels sistemes que la ciutadania ja està utilitzant –xarxes, agrupacions per interessos…– i encara més de la rendició de comptes (Un de molt bàsic: on s’esmenten els resultats del Pla de govern: fins on s’ha arribat en l’assoliment d’objectius marcats?)

Conclusions

Amb tot, l’avanç cap a polítiques de governança oberta no té a veure solament amb una normativa i tot el desplegament reglamentari que suposi, sinó que cal un canvi cultural a la societat, cal un canvi cultural dintre de l’administració i encara queda molt camí per recórrer.

I al mateix temps és fàcil constatar que el camí que ara s’està recorrent ja no té volta enrere: per molt desgastats que quedin els termes transparència, govern obert, rendició de comptes i participació, s’avança –molt a poc a poc, sí– però en la direcció correcta.

Imatge: Dichroic filters (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Dichroic_filters.jpg)

Llegeix-ne més

Fent efectiva la Llei de transparència

transparència_gLa setmana passada, ja ho comentàvem en l’apunt anterior, va entrar en vigor la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La Llei regula minuciosament temes tan rellevants com la publicitat activa i el procediment per accedir a la informació pública, tan ben custodiada fins ara per les administracions públiques.

Els darrers mesos les diferents institucions que han de complir obligacions de publicitat activa han estat seleccionant i publicant tot allò que estableix la Llei. En l’àmbit de la Generalitat i amb la finalitat de facilitar la recerca de matèries que cal fer transparents de les diferents institucions, el dia 1 de juliol es va publicar el portal de la transparència de Catalunya, que inclou els enllaços cap als diferents actors obligats. El portal els agrupa en apartats diferents: Generalitat de Catalunya, Administració local, Administració corporativa, universitats públiques, associacions i fundacions privades, prestadors privats de serveis, partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, i grups d’interès.

A l’Administració de la Generalitat, i també a molts municipis de Catalunya, ja existia un portal de la transparència específic, des de fa gairebé dos anys, abans que s’aprovés la Llei de transparència. També els darrers temps s’ha treballat per adaptar aquest portal a les obligacions específiques de publicitat activa que estableix la llei. Així, en sis apartats clars i descriptius, s’agrupen totes aquestes matèries: organització, economia i finances, contractació, territori, línies d’actuació i procediments i actuacions jurídiques.

transparència_fPerò, a més, l’1 de juliol també es van presentar dues eines que han de fer no només més transparent, sinó també més propera i participativa la nostra Administració: d’una banda, un formulari en línia per poder sol·licitar l’accés a la informació pública que vulguem demanar, sense que calgui motivar la petició que fem; d’altra banda, Participa.gencat una plataforma que permetrà que, com a ciutadans, puguem accedir a processos participatius on opinar, col·laborar amb les institucions públiques i manifestar allò que pensem.

L’accés a la informació pública comptarà amb un organisme, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, que vetllarà pel compliment d’aquest dret.

La Llei de transparència, però, regula amb intensitats diferents altres temàtiques que a hores d’ara encara estan pendents de desenvolupament normatiu i d’execució real, com són els grups d’interès o el bon govern.

La Llei ha generat i generarà a partir d’ara un seguit de canvis que necessàriament faran modificar actituds, percepcions i sobretot la manera com fins ara es treballava a l’Administració pública. La Llei de transparència provocarà, dintre de totes les institucions, de la més gran a la més petita, un canvi de paradigma, fluxos i circuits ben diferents i tot plegat comportarà -esperem- un enfortiment de la democràcia, gràcies a la participació dels ciutadans amb l’Administració, la col·laboració i el coneixement nítid i clar del funcionament de les organitzacions públiques.

 

Llegeix-ne més

Avui entra en vigor la Llei de transparència catalana

transparènciaEl Parlament de Catalunya va aprovar, en el Ple del passat 18 de desembre, la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquesta Llei va significar, en la seva fase de compareixença, un veritable esforç per part dels parlamentaris per escoltar el parer d’un nombre important d’organitzacions i persones expertes. La XIP va tenir l’oportunitat de participar-hi activament i hi va comparèixer.

La redacció final de la Llei, com és saludable que passi, té defensors i detractors: és massa agosarada per uns i és queda curta per a altres. En el cas de la XIP, tot i reconèixer-li tants aspectes positius per descomptat, la considerem ben fluixa pel que fa a obertura de dades i reutilització; segurament per la falta de domini en el coneixement d’aquesta facultat que pot ser cabdal per a les nostres institucions a l’hora de posar-se al capdavant dels països avançats en l’economia del coneixement. En aquesta matèria no aporta res de nou respecte a la llei espanyola, per exemple.

Amb tot, la Llei era necessària per contribuir a definir el marc de relacions i confiança entre la ciutadania, els seus representants polítics, els treballadors públics i el conjunt de l’Administració.

Avui, dia 1 de juliol, és el dia marcat per la Llei perquè les administracions generals de Catalunya garanteixin el dret d’accés de la ciutadania a la informació i la documentació publiques (els ens locals tenen sis mesos més de termini), i també perquè l’Administració transparenti més la seva activitat i obri també les seves dades pensant en la reutilització i la revalorització que signifiquen per al conjunt de la societat.

Avui, ja són diverses les institucions i organismes que han canviat les seves llicències i condicions d’ús, de caire restrictiu, per d’altres que afavoreixen que es reusi coneixement i dades.

Per bé que la interpretació i l’aplicació de la Llei seran les que l’ompliran de significat real, des de la XIP celebrem el que el dia d’avui representa, com a passa important cap aquest concepte global que anomenem Govern Obert.

Mostrem interès per les dades i continguts dels poders públics! Demanem-los la informació que necessitem! Reutilitzem-la també!

 

Imatge: Wikimedia Commons

Llegeix-ne més