Tag Archives: lideratge

On són els nous líders?

nou lideratge

Els pròxims anys es preveuen canvis significatius en les organitzacions, tant pel que fa a la manera de treballar com també a les habilitats que requeriran els seus treballadors, i no n’hem d’excloure l’Administració. Alguns visionaris asseguren que en la pròxima dècada hi ha un risc elevat que màquines intel·ligents i programes informàtics substitueixin bona part dels llocs de treball. Xavier Marcet, al seu article La complexitat ofega els caps, ha encunyat el concepte de “cap minvant”, per descriure les dificultats que tenen els directius per enfrontar-se a un entorn que requereix innovació, transversalitat i capacitat de desaprendre.

En una entrada anterior reflexionàvem sobre quines han de ser les competències dels treballadors públics i deixàvem pendent la reflexió de qui ha de liderar els canvis que s’acosten. La crisi ha estat l’excusa esgrimida durant bastant temps per no concretar determinats projectes, però mentrestant alguns empleats públics han fet un pas endavant i han demostrat el seu compromís. Fins i tot ens hem familiaritzat amb el terme intraemprenedor per descriure aquelles persones que volen participar i contribuir amb més coses de les que la institució els deixa fer.

El panorama suggereix possibilitats de canvi, innovació i desenvolupament, reptes que necessitaran nous líders per tirar-los endavant. Caldrà generar valor i crear nous escenaris de futur que suposin un guany per a l’organització. El nou líder, per descomptat, ha de posar en marxa projectes i motivar la gent, però també cal que es converteixi en un observador avantatjat i que alhora s’impliqui en una organització que no deixarà de canviar. En el cas de l’Administració, especialment, haurà de procurar que incorpori maneres de fer ja habituals a la societat (immediatesa, facilitat, transparència, ludificació, etc.).

Quines característiques ha de tenir aquest nou líder? Els líders que esperen les organitzacions, per descomptat, han de ser persones immerses al món de les xarxes socials, les dades obertes i els serveis mòbils, amb competències clau com el coneixement digital, la gestió de la informació i la comunicació. També han de ser capaços d’aprendre/desaprendre contínuament o de saber potenciar el seu equip, han de disposar d’una visió global en el temps i, sobretot, han de saber canviar i navegar pel canvi.

Tots tenim una quota de responsabilitat per millorar la nostra empresa i potser ara ja és el moment de superar pors, assumir-la i començar a fer canvis, perquè o els fem ara o algú els farà per nosaltres, fins i tot a les institucions públiques. Potser els nostres líders actuals encara no es plantegen parlar seriosament del futur, però al futur sí que li interessarà parlar amb ells… A més, qui diu que no pot ser un líder qualsevol de nosaltres?

Imatge procedent de la galeria de Flickr de TassiEye

Llegeix-ne més

Es busquen líders: n’ets un?

Amb tot el que està succeint, seria imperdonable que administracions i empreses no es  dediquessin en cos i ànima a buscar a tothora recursos i solucions per encarar el demolidor escenari en què ens trobem.

Amb aquesta situació tan greu, és una bona via seguir  el consell dels consultors experts en organitzacions, que demanen de fer aflorar sense dilació el talent ocult al seu si. Cercar els intraemprenedors (com apunta el llibre d’Ortiz de Zárate), aquelles persones que volen participar i contribuir amb més coses de les que la institució els deixa fer. I cal trobar-les ja: persones que siguin capaces d’assumir reptes interns per aportar valor amb idees que puguin transformar-se en projectes i conduir-les fins a la societat i al mercat. Malauradament, coneixem massa entitats amb polítiques participatives de cartró pedra:  a tot estirar demanen que s’aportin munts d’idees, que s’acaben podrint al tinter, a la intranet o, encara més greu, a l’aplicació que van comprar expressament (paradoxalment, a la Xarxa n’hi ha un munt de gratuïtes :P).

En aquesta era de la col·laboració, es necessiten més que mai directius que exerceixin un lideratge natural i connector, com postula Gary Hamel, que creïn entorns de col·laboració i innovació i permetin avançar així cap a la xarxarquia (en anglès wirearchy i en castellà redarquia. La xarxarquia, segons José Cabrera, és una estructura més líquida, més transversal, on tothom és coresponsable i alhora copartícip dels èxits i dels fracassos de l’organització. Un «nou ordre no necessàriament basat en el poder i l’autoritat de la jerarquia formal, sinó en les relacions de participació i els fluxos d’activitat que, de forma natural, sorgeixen a les xarxes de col·laboració, basades en el valor afegit de les persones, l’autenticitat i la confiança».

Capacitar líders de debò, dels que amb la seva actitud afavoreixin un ambient optimista dins l’organització. Com en el vídeo de Derek Sivers al TED, que sàpiguen encomanar una il·lusió col·lectiva perquè l’empresa o l’Administració recuperin l’esperit del principi, quan eren emprenedores i amb una accentuada actitud de servei.

Llegeix-ne més

Parlem en positiu. El Congrés Internacional EDO 2012

Ens comentava un empresari que fa massa temps que en tots els àmbits només se sent parlar de crisi, de retallada. I com que tots nosaltres, directament o indirecta, patim les conseqüències d’aquesta situació, ens és fàcil d’enganxar-nos-hi. Aquest empresari ens deia: hem oblidat, potser, que els moments de crisi són una fantàstica oportunitat de canvi? Per què no parlem, doncs, de possibilitats de millora, d’innovació? Per què no mirem bé al nostre voltant i destaquem allò que s’està fent bé i no solament allò que decau? I, en certa manera, això és el que ens va aportar el II Congrés Internacional EDO 2012, que va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de Barcelona els dies 23, 24 i 25 de maig de 2012. El Congrés, organitzat pel CEJFE en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, duia per títol “Gestió del coneixement i desenvolupament organitzatiu: formació i formació corporativa”. Els objectius del Congrés ja mostraven el desig dels organitzadors d’incentivar un procés de canvi: fomentar, promoure, conèixer, valorar, impulsar... Es buscava sobre tot la connexió entre persones, l’establiment de xarxes col·laboratives i línies de treball conjunt, el coneixement de bones pràctiques i experiències... l’aprofitament dels recursos i la valoració positiva de qualsevol iniciativa emprenedora i oberta.

Llegeix-ne més