Tag Archives: intraemprenedors

Res no serà el mateix

railroadAquesta entrada no pretén ser pessimista, encara que ho pugui semblar pel títol. Tenim molt recents en el record els atemptats del 17 d’agost i totes les imatges colpidores que ens han deixat presents en la memòria. La resposta de la ciutadania ha estat exemplar, especialment, la dels treballadors públics que han donat el bo i millor (cossos policials, personal d’assistència sanitària, responsables de xarxes socials, etc.), per fer front a aquest sotrac. Ens afegim al reconeixement unànime i merescut de la seva tasca.

En la línia que indica el títol, tampoc no podem oblidar la data que la societat catalana té al cap: l’1 d’octubre. Hores d’ara resulta difícil avançar què ens trobarem el dia 2, però està clar que res no serà el mateix després de totes les declaracions i els posicionaments dels últims mesos; referèndum, eleccions, independència… són diferents escenaris sobre els quals s’ha parlat molt, ja sigui des dels estaments polítics, els mitjans de comunicació o entre la ciutadania. El país es mou. El país canvia. I tots nosaltres amb ell.

També, estem davant d’una sèrie de canvis tecnològics i socials que presagien canvis importants en el nostre dia a dia: els avanços en intel·ligència artificial, els moviments d’empreses com Amazon o Uber, la creixent automatització de feines, la capacitat de votar electrònicament en algun ajuntament o les possibilitats que ofereix la tecnologia de la cadena de blocs (blockchain).

No cal esperar més senyals. El canvi ja ha arribat. Llavors, què hem de fer els treballadors públics?

No cal repetir que la societat està mutant d’una manera que necessita una Administració diferent, que adopti aquests models emergents si vol mantenir la seva vocació de servei a la ciutadania. Certament, ara per ara constitueixen realitats bastant allunyades, que van a dues velocitats, i ens podem arribar a plantejar, com Xavier Marcet, si Té remei l’Administració?. Les receptes que hi proposa són vàlides (potenciar la intraprenedoria, adaptar-se a la ciutadania, desburocratitzar, etc.) però no admeten adormir-se.

La frase final de l’article resulta prou reveladora: tot això és massa seriós com per deixar l’Administració només a l’Administració. Necessitem a les persones. Per tant, és el moment de prendre la iniciativa, d’aprofitar el talent intern i d’incorporar maneres de fer diferents en el nostre dia a dia, amb confiança, responsabilitat i emoció, sense esperar que els canvis ens vinguin donats externament.

Des de la XIP procurarem posar el nostre gra de sorra en aquest canvi, i ens teniu a la vostra disposició per tirar endavant els projectes que el puguin fer realitat.

Ens hi posem?

Font de la imatge: Pixabay

Llegeix-ne més

Es busquen líders: n’ets un?

Amb tot el que està succeint, seria imperdonable que administracions i empreses no es  dediquessin en cos i ànima a buscar a tothora recursos i solucions per encarar el demolidor escenari en què ens trobem.

Amb aquesta situació tan greu, és una bona via seguir  el consell dels consultors experts en organitzacions, que demanen de fer aflorar sense dilació el talent ocult al seu si. Cercar els intraemprenedors (com apunta el llibre d’Ortiz de Zárate), aquelles persones que volen participar i contribuir amb més coses de les que la institució els deixa fer. I cal trobar-les ja: persones que siguin capaces d’assumir reptes interns per aportar valor amb idees que puguin transformar-se en projectes i conduir-les fins a la societat i al mercat. Malauradament, coneixem massa entitats amb polítiques participatives de cartró pedra:  a tot estirar demanen que s’aportin munts d’idees, que s’acaben podrint al tinter, a la intranet o, encara més greu, a l’aplicació que van comprar expressament (paradoxalment, a la Xarxa n’hi ha un munt de gratuïtes :P).

En aquesta era de la col·laboració, es necessiten més que mai directius que exerceixin un lideratge natural i connector, com postula Gary Hamel, que creïn entorns de col·laboració i innovació i permetin avançar així cap a la xarxarquia (en anglès wirearchy i en castellà redarquia. La xarxarquia, segons José Cabrera, és una estructura més líquida, més transversal, on tothom és coresponsable i alhora copartícip dels èxits i dels fracassos de l’organització. Un «nou ordre no necessàriament basat en el poder i l’autoritat de la jerarquia formal, sinó en les relacions de participació i els fluxos d’activitat que, de forma natural, sorgeixen a les xarxes de col·laboració, basades en el valor afegit de les persones, l’autenticitat i la confiança».

Capacitar líders de debò, dels que amb la seva actitud afavoreixin un ambient optimista dins l’organització. Com en el vídeo de Derek Sivers al TED, que sàpiguen encomanar una il·lusió col·lectiva perquè l’empresa o l’Administració recuperin l’esperit del principi, quan eren emprenedores i amb una accentuada actitud de servei.

Llegeix-ne més