Tag Archives: innovació

Ara ja en tenim proves: podem millorar l’Administració mitjançant la col·laboració!

Aquest dimecres es va celebrar a la sala d’actes del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (@CEJFE) la 31a sessió web ‘Millorar els serveis de l’Administració mitjançant la col·laboració’, a càrrec de Jesús Martínez (@jesusmartinez), responsable de Formació Directiva i Nous Programes del CEJFE. L’objectiu de la sessió era reflexionar sobre els elements que fan possible que organitzacions com les administracions, no dissenyades originàriament per permetre la participació dels empleats, esdevinguin espais d’innovació i millora permanent dels seus serveis per la implicació directa dels professionals. A l'Administració hi ha moltes persones que produeixen idees i cal donar-los un espai de trobada. La clau és no contraposar estructures sinó superposar-les, connectar l'estructura formal amb la informal. El programa i les comunitats de pràctica creen un nou ecosistema a l'organització, una vertebració diferent del coneixement: connexions al marge d'organigrama. Ara ja sabem que hi ha experiències, com el programa @compartim o les comunitats de l’Agència de Salut Pública i algunes altres més que han dut a la pràctica el repte d’entrar en la dinàmica col·laborativa per produir millor i fer-ho amb més satisfacció personal. Molt bons exemples a seguir!

Llegeix-ne més

Cap a entorns d’innovació més líquids: aprenent dels pingüins

Un dels principals reptes a què s’enfronten les administracions públiques a l’hora d’innovar és de quina manera han de configurar els equips d’innovació perquè donin els resultats esperats. D’una banda, les organitzacions tenen una manera força rígida d’estructurar-se, basada en l’adscripció de persones a unitats i perfils i que dificulta, en gran mesura, l’intercanvi d’idees i la permeabilitat en les converses. De l’altra, hi ha una significativa manca de tradició a l’hora d’articular estructures temporals i líquides, que es facin i desfacin amb la mateixa facilitat, per tal de respondre a les demandes concretes d’innovació: tendim a organitzar els entorns d’innovació de manera semblant a com ho fem per a la resta d’àrees, de manera que acabem per tenir el més semblant a una sitja. El debat sobre com de tancat o obert ha de ser un entorn d’innovació no és nou. Ja hi ha veus que defensen la necessitat d’unes estructures més líquides: equips d’innovació, comunitats de pràctiques o xarxes professionals. Després de nombroses converses mantingudes amb persones que condueixen equips d'innovació dins i fora de l’Administració pública, arribem a la conclusió que comparteixen dos trets comuns: d’una banda, totes elles experimenten les mateixes barreres a la innovació; de l’altra, admeten que no tenen totes les respostes. Així doncs, situar determinats individus en entorns altament innovadors però alhora tancats, aïllats de la resta, pot abocar a l’exhauriment de la capacitat innovadora d’un grup fins cremar-lo. A l’altre extrem, trobem una palesa dificultat per incorporar el coneixement d’aquells que, tot i que són a la perifèria, romanen en permanent contacte amb l’exterior, amb el que es cou més enllà de les fronteres organitzatives, amb les demandes reals d’innovació, però que alhora no se’n senten part activa. Així, el nus de la qüestió rau en com de sostenible és en el temps la innovació segons aquests models, com roman i creix en el temps la capacitat d’innovar o, ans al contrari, minva sense remei malgrat disposar d’equips d’alt rendiment dedicats a aquesta tasca. I és que les idees més disruptives es produeixen per contacte, mitjançant les converses i el compartir coneixement, sense que això impliqui ni molt menys renunciar a espais personals de creació i ideació. Necessitem ser més líquids.

Llegeix-ne més

Propera parada: projectes d’innovació

Hom acostuma a celebrar les onomàstiques en la data que pertoca: un dia assenyalat en què rememorar les fites assolides. Els membres de la Xarxa d’Innovació Pública ens sentim orgullosos del camí recorregut, un camí fet d’esdeveniments públics, però també –i en més gran mesura– de feina de portes endins, silenciosa però que dóna els seus fruits dia a dia. Mirem enrere amb satisfacció, assaborint cadascun dels passos fets i contemplant com la XIP és cada cop més nombrosa, a força d’anar incorporant gent inquieta que comparteix la visió d’una administració pública millor. A cada parada, s’han enfilat al tren persones que s’identifiquen amb el que significa la XIP i que aporten, a cada volta, idees i perspectives que enriqueixen el debat.

Llegeix-ne més

Premi Blocs Catalunya a la XIP i, per tant, a tot el funcionariat català :)

Divendres al vespre, a Reus es va celebrar l'acte de gala de lliurament dels V Premis Blocs Catalunya que cada any atorga l'associacio Stic.cat amb l'objectiu d'impulsar la llengua catalana a la blogosfera. L'associació Stic.cat (Societat de Tecnologia i Coneixement) és una entitat que vol generar interactivitat i innovació en el context de la llengua i la cultura catalanes amb la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eix vertebrador. L'alegria de tota la XIP és doblement immensa. Per la feina que hi ha al darrere ( feina en hores intempestives...), però encara més perquè el bloc de la XIP és un espai de trobada on participem moltes persones no tan sols escrivint sinó, encara més, comentant i aportant idees de com millorar l'Administració. Per això, cal que ens congratulem el conjunt de professionals del sector públic, ara que tanta gent ens intenta fer viure en hores baixes i sota un anonimat absolutament forassenyada, som molts els professionals d'administracions que treballem un munt d'hores per fer la vida de la ciutadania millor des de les institucions públiques. Vés qui ho havia de dir, gent treballant molt per trencar el tòpic fàcil que sovint hom sol assignar al funcionari. :-)

Llegeix-ne més

Parlem en positiu. El Congrés Internacional EDO 2012

Ens comentava un empresari que fa massa temps que en tots els àmbits només se sent parlar de crisi, de retallada. I com que tots nosaltres, directament o indirecta, patim les conseqüències d’aquesta situació, ens és fàcil d’enganxar-nos-hi. Aquest empresari ens deia: hem oblidat, potser, que els moments de crisi són una fantàstica oportunitat de canvi? Per què no parlem, doncs, de possibilitats de millora, d’innovació? Per què no mirem bé al nostre voltant i destaquem allò que s’està fent bé i no solament allò que decau? I, en certa manera, això és el que ens va aportar el II Congrés Internacional EDO 2012, que va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de Barcelona els dies 23, 24 i 25 de maig de 2012. El Congrés, organitzat pel CEJFE en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, duia per títol “Gestió del coneixement i desenvolupament organitzatiu: formació i formació corporativa”. Els objectius del Congrés ja mostraven el desig dels organitzadors d’incentivar un procés de canvi: fomentar, promoure, conèixer, valorar, impulsar... Es buscava sobre tot la connexió entre persones, l’establiment de xarxes col·laboratives i línies de treball conjunt, el coneixement de bones pràctiques i experiències... l’aprofitament dels recursos i la valoració positiva de qualsevol iniciativa emprenedora i oberta.

Llegeix-ne més

Fer, comprar o construir capacitats per a la provisió de serveis públics

Tradicionalment, la necessitat de nous serveis, les administracions públiques la resolen des d’una perspectiva dicotòmica: cada organització ha de decidir quines activitats es duran a terme dins dels límits de l’organització (fer) i quines es diferiran a tercers (comprar). Habitualment, aquesta elecció s’entén en termes excloents entre les dues opcions, de manera que rarament es conjuguen ambdues alhora. L’establiment de la incapacitat per assumir els reptes amb els recursos propis disponibles i les capacitats observades són, per norma general, l’origen de la majoria de les decisions de compra. Pràcticament ningú no nega, en un marc teòric, la necessitat de construir relacions que transcendeixin més enllà de les fronteres que delimiten les diferents administracions públiques, que desdibuixin els límits entre allò que hom sempre ha considerat que està dins i allò que es troba fora. Ni tampoc que sigui una premissa ineludible utilitzar tots els actius disponibles procedents d’administracions ben diverses per tal de connectar individus que puguin idear serveis des d’una perspectiva d’innovació i de millora, que puguin desenvolupar i implementar idees, que siguin capaços d’idear solucions a problemes complexos. Però quan una administració pública ha de cercar l’ajut extern en l’àmbit dels serveis, es troba que l’enfocament actual de la contractació no s’orienta a fomentar la innovació mitjançant totes les vies possibles de treball conjunt. Quin és el futur per al disseny de serveis en el sector públic i com es vincula a la tan discutida innovació pública? Com la configuració actual dels equips limita l’abast dels projectes? És aquest fet el causant que es perdin oportunitats d’innovar?

Llegeix-ne més

Cal saber aprofitar el sacrifici i l’esforç de les persones

Cada dia que passa es publiquen notícies amb dades que informen que l’ús de les xarxes socials és més generalitzat, que hi ha més persones que les utilitzen. Però hi ha la impressió que l’ús que se’n fa és més per temes d’oci que per feina. Per altra banda tots coneixem les dificultats que hi ha per introduir a la feina diària l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Tenim la sensació que no les aprofitem, que no les hi traiem el suc que ens poden donar. Així doncs, tenim un repte: com podem fer que les ganes de col·laborar de les persones i la gestió de la direcció de l’organització empenyin en la mateixa direcció? És possible aquesta sinèrgia? Hi ha metodologia per desenvolupar sinèrgies?

Llegeix-ne més

Per què participar?

No et preguntis què pot fer el teu país per tu; pregunta’t què pots fer tu pel teu país. JF Kennedy Podem definir el vocable participar com a l'acció de prendre part en alguna cosa, i en el sentit de contribuir, col·laborar, aportar, voler sentir-se part d’un projecte, d’un col·lectiu... Participar és, també, construir una cosa conjuntament amb d'altres membres de la nostra societat. Participem quan no defugim la nostra responsabilitat social i col·lectiva , quan no ens deixem excloure de la societat que ens envolta i que es transforma a tanta velocitat. La participació forma part del procés de socialització de les persones i és el fet de viure en comunitat el que genera l'interès per la participació, i aquest interès és fonamental perquè ens sentim atrets a participar en aquest o aquell projecte.

Llegeix-ne més

Radicals lliures i innovació pública

Tradicionalment, s’ha acusat el sector públic de ser pobre en innovació, d’innovar poc. La paradoxa esdevé quan es fa evident que les administracions compten amb un bon nombre de professionals innovadors, però alhora l’organització mostra una capacitat limitada per aprofitar i propiciar el seu talent i la seva creativitat. Avui dia, aquesta percepció dels ens públics és rebatuda per l’actitud innovadora de multitud de treballadors públics que actuen com a radicals lliures, agrupant-se i donant cos a noves conductes a partir de coalicions creatives. Què empeny les persones –també a les administracions publiques– a connectar-se entre elles per donar sortida a les seves inquietuds? Com s’expliquen aquestes conductes espontànies? Si coneguéssim aquest codi, si es pogués sintetitzar aquesta mena d’ADN, els esforços de les administracions publiques per sistematitzar la innovació es veurien fortament impulsats.

Llegeix-ne més

L’Administració que necessitem: la gestió del PIRMI

Aquests últims dies a Catalunya hem assistit a un episodi, molt criticat en els mitjans de comunicació, perquè els afectats són persones vulnerables, que necessiten d’especial atenció. Ens referim als beneficiaris de la prestació econòmica de la renda mínima d’insersió, conegut popularment com a PIRMI. I l’episodi en concret és que la Generalitat de Catalunya ha decidit fer un canvi en el sistema de pagament d’aquesta ajuda amb l’objectiu de detectar possibles fraus entre els perceptors de la prestació.

Llegeix-ne més