Tag Archives: innovació

És l’economia de la col·laboració!

Economia de la col·laboracióCatalunya haurà estat la primera a multar dues iniciatives d’startups innovadores emblemàtiques de la nova economia de la col·laboració com a nova forma d’accés a béns i serveis. Es tracta de l’aplicació Uber, que connecta passatgers amb conductors de vehicles registrats als seus serveis per oferir-los un servei de transport alternatiu als actuals (taxi, metro, bus…), i Airbnb, que ofereix l’oportunitat de viatjar pel món allotjant-te en habitacions llogades per persones individuals.

Ara costa fer-se’n el càrrec però, per més sancions i prohibicions que s’apliquin, aquestes iniciatives acabaran reeixint arreu. No en tenim cap dubte. Per tant, cal optar per preparar-se per assumir els canvis que provoquen en els actuals models de generació de negoci, que són propis d’un altre cicle econòmic i dels quals se n’ha de modificar el modus operandi. Són els mateixos canvis que ja estan afrontant altres sectors i professionals per l’efecte d’Internet i la tecnologia mòbil en les nostres vides, que ho canvia pràcticament tot. Per això, proposem d’alinear el discurs de la innovació amb la gestió valenta del canvi de cicle econòmic que vivim, tal com ho intenten fer alguns països i ciutats avançades amb qui ens podríem inspirar, com és el cas de Londres.

Centrant-nos només en el concepte del cotxe compartit, han sorgit múltiples iniciatives d’emprenedors que es proposen satisfer els problemes de la societat en aquest tema. Les podem resumir en:

  • Carsharing (Bluemove, Zipcar…). L’ús de cotxe de lloguer per hores entre diverses persones.
  • P2P Carsharing (Social Car, Getaround…). Lloguer de cotxes entre particulars.
  • Carpooling (Blablacar, Amovens…). Compartició de trajecte entre persones per cobrir les despeses del viatge.
  • Aplicacions mòbils o apps (Uber, Lyft…) . Ciutadans que es poden desplaçar en el cotxe d’altres persones de forma retribuïda.

No són negocis il·legals. Són iniciatives pròpies d’aquesta economia de la col·laboració i el coneixement que intenten aportar solucions diferents a problemes quotidians que té la societat en la seva essència: ciutadans amb menys poder adquisitiu, ciutats col·lapsades i contaminades i també infrautilització i malversament dels actius automobilístics.

 

Imatge: Xarxa d’Innovació Pública (XIP)

Llegeix-ne més

Però qui innova ara a l’Administració?

innovationA aquestes alçades, sembla que ningú dubta que les institucions que no innoven acabaran desapareixent. Què passa en el cas de l’Administració? També podria desaparèixer? O acabarà esdevenint una organització irreconeixible?

Fins ara, la innovació a l’Administració s’ha fet de la manera més tradicional. Ha millorat procediments i els ha tecnificat quan ha pogut. Aquesta via ha donat lloc  a uns resultats limitats i de vegades no satisfactoris, que no han trencat la dinàmica dels processos a innovar de manera disruptiva per provocar un efecte real i mesurable.

Com que és una demanda inajornable, cal accelerar el procés i plantejar noves estratègies i ús de recursos. Cal un nou lideratge a l’Administració per a l’àrea de gestió del canvi, és a dir, detectar quin és el pas que cal fer i com fer-lo. La resta –millora de la gestió, sistemes d’informació, estratègia…– ja la cobreixen les escoles de formació i els màsters especialitzats.

Des del punt de vista de l’organització, el model d’innovació que necessita l’Administració és completament diferent. L’han de liderar persones que, en les seves diverses esferes d’actuació, ja són al món de les xarxes socials, les dades obertes i els serveis mòbils. Persones que actuen de facto en lògica de xarxa, la qual els imbueix del coneixement per entendre de quin model s’està parlant. I un aclariment: la integració de la tecnologia en l’estratègia d’innovació no vol dir que sigui responsabilitat de l’àrea TIC. La tecnologia ha d’acompanyar sempre l’estratègia, la qual ha d’estar dissenyada pel líder directiu.

Aquest és el capteniment de la XIP. Per entendre aquest pas disruptiu més enllà, cal viure una autèntica dinàmica innovadora en totes les perspectives: personal, social i professional. Així aconseguirem els canvis necessaris!

Imatge: Missy Schmidt CC BY 2.0

Llegeix-ne més

Un salt radical

IMG post salt radicalEl sector públic està inquiet! Necessita d’una disrupció!

Les organitzacions també compleixen anys. Com fan els éssers humans a l’etapa adulta en la qual adquireixen ple domini de les emocions per afrontar els problemes, han de fer passos decisius per emancipar-se perquè ja disposen de l’adequat grau de maduresa per adoptar nous models.

Aquest salt implica que les organitzacions deixin enrere la protecció, el control, l’estructura jeràrquica, l’aprenentatge individual, el perfeccionament, etc. Tots aquests elements són més característics de les etapes d’infància i d’adolescència. Ara cal passar a assumir riscos, compartir coneixement, treballar en xarxa, afegir valor, etc. Amb aquestes qualitats, més pròpies de la fase adulta, la maduresa ja es palesa per la capacitat d’innovació de les persones que les conformen.

Però, la mentalitat innovadora incipient en aquestes organitzacions requereix d’un hàbitat idoni per poder-se desenvolupar i donar fruits. Probablement l’entorn adient són les organitzacions líquides, horitzontals, obertes, que permeten crear espais de participació i formació d’equips al voltant de projectes comuns. Aquests organismes fan aflorar el coneixement col·lectiu i el talent de professionals entusiastes, implicats, apassionats en la recerca de respostes i solucions a reptes i necessitats que la societat planteja.

I, nosaltres, volem fer aquest salt?

Autores: Esther Sans i Mercè Pascual

Llegeix-ne més

Els mòbils canviaran l’Administració? A propòsit del #MWC14

mWCPels volts del 2004, Tim O’Reilly va popularitzar el concepte web 2,0 per definir la nova era a Internet on l’usuari passava de mer consumidor passiu d’informació a productor i difusor de continguts. Les xarxes socials i les plataformes gratuïtes de blogs van ser els recursos que més van col·laborar a aquest gran canvi social.

Aleshores la facilitat tècnica (sense coneixements específics d’informàtica), la gratuïtat dels serveis i la incipient mobillitat van ser els tres factors clau que van ajudar a l’eclosió i implantació d’aquestes noves eines. Es trencaven les audiències massives dels mitjans de comunicació tradicionals imperants fins llavors. Qualsevol persona podia arribar amb el seu missatge a possibles receptors. Aquesta devia ser una de les causes del naixement de la XIP ja fa més de tres anys :-).

Ara, amb la tecnologia mòbil, ens trobem immersos de ple en la continuació d’aquell canvi de cicle. Perquè dóna lloc a tot tipus d’innovacions disruptives, tal com podrem comprovar en el Mobile World Congress #MWC14 que té lloc aquests dies a la capital catalana. D’una banda, permetrà adaptar els serveis de l’Administració al ritme vivencial de la ciutadania. De l’altra, amb aquesta tecnologia el ciutadà comença a formar part de manera integrada en els processos de l’Administració (crowdsourcing, cocreació, col·laboració…). I això acabarà provocant que l’Administració s’hagi d’organitzar de manera diferent canviant tots els múltiples processos ancorats encara en un món analògic. I llavors és quan podrem parlar d’autèntica innovació. Tu també ho veus així?

 

Info: Què ens oferirà el #MWC14? http://www.vilaweb.cat/noticia/4174207/20140221/ens-oferira-mwc-2014.html

Llegeix-ne més

La importància dels valors personals

El passat mes d’octubre es va presentar a l’Auditori de Barcelona el Pla nacional de valors. Amb el títol Catalunya Innova. Consciència, valors i lideratge i un Auditori ple de gom a gom, la coordinadora de Pla, Pepa Ninou, en presència de la consellera de Benestar i Família, Neus Munté, va presentar les línies generals i l’esperit d’aquest Pla de valors.

L’objectiu del Pla és promoure una nova cultura cívica que garanteixi la cohesió social, la convivència i el benestar dels catalans. Per això, 400 persones entre experts i diferents actors de la societat han treballat voluntàriament per fer un diagnòstic de situació de les diferents àrees d’interès del Pla i proposar mesures per millorar-la.

La XIP ha participat també en els treballs de l’àmbit d’organitzacions. La conclusió més important a què es va arribar en aquest àmbit és que cal que construïm organitzacions amb sentit, orientades al bé comú. Cal fomentar organitzacions amb valors, que promoguin el diàleg, que tendeixin a un model d’excel·lència creant valor econòmic i social alhora. Pel que fa a la gestió organitzativa, és important que tinguin en compte la dignitat de les persones que hi treballen i el seu desenvolupament professional. Finalment, cal que siguin organitzacions ètiques, que respectin el medi ambient i estiguin en diàleg constant amb el seu entorn.

Llegeix-ne més

Es busquen líders: n’ets un?

Amb tot el que està succeint, seria imperdonable que administracions i empreses no es  dediquessin en cos i ànima a buscar a tothora recursos i solucions per encarar el demolidor escenari en què ens trobem.

Amb aquesta situació tan greu, és una bona via seguir  el consell dels consultors experts en organitzacions, que demanen de fer aflorar sense dilació el talent ocult al seu si. Cercar els intraemprenedors (com apunta el llibre d’Ortiz de Zárate), aquelles persones que volen participar i contribuir amb més coses de les que la institució els deixa fer. I cal trobar-les ja: persones que siguin capaces d’assumir reptes interns per aportar valor amb idees que puguin transformar-se en projectes i conduir-les fins a la societat i al mercat. Malauradament, coneixem massa entitats amb polítiques participatives de cartró pedra:  a tot estirar demanen que s’aportin munts d’idees, que s’acaben podrint al tinter, a la intranet o, encara més greu, a l’aplicació que van comprar expressament (paradoxalment, a la Xarxa n’hi ha un munt de gratuïtes :P).

En aquesta era de la col·laboració, es necessiten més que mai directius que exerceixin un lideratge natural i connector, com postula Gary Hamel, que creïn entorns de col·laboració i innovació i permetin avançar així cap a la xarxarquia (en anglès wirearchy i en castellà redarquia. La xarxarquia, segons José Cabrera, és una estructura més líquida, més transversal, on tothom és coresponsable i alhora copartícip dels èxits i dels fracassos de l’organització. Un «nou ordre no necessàriament basat en el poder i l’autoritat de la jerarquia formal, sinó en les relacions de participació i els fluxos d’activitat que, de forma natural, sorgeixen a les xarxes de col·laboració, basades en el valor afegit de les persones, l’autenticitat i la confiança».

Capacitar líders de debò, dels que amb la seva actitud afavoreixin un ambient optimista dins l’organització. Com en el vídeo de Derek Sivers al TED, que sàpiguen encomanar una il·lusió col·lectiva perquè l’empresa o l’Administració recuperin l’esperit del principi, quan eren emprenedores i amb una accentuada actitud de servei.

Llegeix-ne més

Dimensió internacional de la XIP: Xile i Portugal

El passat 4 de juliol, a la Universidad Central de Santiago de Xile, la XIP va ser present dins el seminari ‘Cocreació de serveis públics: innovant amb els usuaris per crear valor’, amb el suport del BID, SEGPRES e Imagina-Chile. Es tractava de compartir informació, experiències, pràctiques i contactes en la innovació pública. I en aquest sentit el vídeo de la XIP va servir per animar la creació d’una xarxa d’innovadors públics també a Xile.

El mateix dia, es va presentar el vídeo de govern obert de la XIP en el Congrés de l’OIDP (Observatori Internacional de la Democràcia Participativa: http://www.oidp.net), a Cascais (Portugal).

Dos exemples més que mostren com els idearis i el coneixement de la XIP troben encaix en altres indrets del món.

Llegeix-ne més

I si reformem els experts que volen reformar la funció pública?

Els titulars mediàtics sobre supressions de la major part de llocs de funcionaris i l’anunci de canvis que generaran molta resistència van acompanyats, com és habitual, d’articles d’opinió on, per referir-se al rol dels empleats públics i el seu entorn, es fa gala d’un ventall d’expressions com mediocritat, model clientelar, patologia, contractació heterodoxa... No volem entrar a polemitzar, sols defensem l’honestedat i la professionalitat dels servidors públics de l’Administració. En una època qualificada de relacional pels experts en organitzacions, ¿com es poden comunicar idees tan serioses sense contrastar-les amb altres nodes d’opinió? ¿Es pot reflexionar sobre la funció pública catalana sense els professionals públics i les xarxes on s’agrupen? ¿Es poden continuar exposant idees postulades durant anys que han servit poc per capacitar i canviar la cultura de funcionaris i directius?¿No deu ser que tot ha canviat molt i que cal reformar també els opinadors i fer-los saber quina és la realitat?

Llegeix-ne més

Big Data Week i Catalunya Dades Weekend: en xarxa per anar més lluny

Del 22 al 28 d'abril, en més de 25 ciutats de tot el món, ha tingut lloc la Big Data Week, que a Catalunya s’ha seguit amb les etiquetes #bdw13, #Barcelona i #wd. Al llarg d’aquesta setmana s’han esdevingut centenars d’actes per parlar, pensar, investigar, discutir, reflexionar sobre big data: què és, per a què serveix, quin impacte té i acabarà tenint en les nostres vides. En la vintena d’actes tothom hi ha pogut trobar alguna cosa per aprendre i alguna cosa per aportar entre científics, tecnòlegs, visualitzadors, acadèmics, comunicadors i empreses de dades. A Catalunya, la setmana l’han organitzada conjuntament media140 i Catalunya Dades. Aquesta darrera és una xarxa modèlica integrada pels representants de les administracions catalanes que ja obren dades, per empreses privades que n’estan reutilitzant, pel món acadèmic i de la recerca, pel sector de les comunicacions i pel conjunt de la societat civil, que observa activament com les dades i les relacions intel·ligents que s’hi acaben trobant canvien el sistema de generació de valor del sistema social i econòmic. Ha estat, per damunt de tot, una oportunitat única per a Catalunya i la seva capital, Barcelona, i per a moltes institucions i individus que investiguen, pensen, són creatius, i s'esforcen per construir un món millor a partir de nous paradigmes com la innovació oberta que es valen d’una tecnologia cada cop més social. La millor manera d’agrair-los-ho deu ser fent un ‘M’agrada’ a www.facebook.com/catalunyadades o entrant al seu blog a fer-hi comentaris. Oi?

Llegeix-ne més