Tag Archives: innovació

Cal que les administracions aprenguin a fer les preguntes adequades

EAPC XIP 006pAquesta és una de les idees que van aparèixer, el passat 21 de febrer, a la segona sessió del cicle #eapcOpenLab, que va ser impartida per Sandra Lomas, de la XIP,  amb el títol “Innovem als serveis públics”. A partir d’aquest enunciat tan directe es plantejava saber com es pot innovar a les administracions públiques i quin és el paper que hi tenim tots plegats, des dels polítics i els directius fins als empleats públics i la ciutadania.

En un món on han canviat les regles, on resulten habituals els conceptes d’intermediació renovada, simplicitat d’eines, superació de límits geogràfics, multicanalitat o resolució transversal dels problemes, la innovació es configura com una de les eines fonamentals per donar resposta a aquesta realitat superposada i complexa. En aquest entorn canviant ens enfrontem a una nova escala de valors i el sector públic necessita noves eines.

També s’hi va destacar la necessitat de comptar amb la participació de tots els actors, començant per la ciutadania, a l’hora de dissenyar els serveis que ha de proporcionar l’Administració. En aquest sentit innovar consistiria a aportar solucions adequades o a servir la ciutadania a partir d’entendre els problemes i la realitat. I com s’aconsegueix això? Compartint coneixement, posant en contacte socis de negoci, connectant xarxes, apoderant els usuaris, etc. Cal que l’Administració entengui les emocions del ciutadà/client i per a això necessita fer les preguntes adequades i aplicar l’empatia.

Un dels exemples que es va aportar a la sessió va ser la tasca duta a terme per la XIP tots aquests anys, i la projecció del vídeo del projecte Programari lliure i de codi obert – Societat lliure i govern obert va mostrar com avui en dia s’està transformant el nostre món i la necessitat que ens apoderem com a individus, com a col·lectius i com a societat. Els usuaris no són passius i també generen productes i serveis: si l’Administració els fa participar de manera activa, al mateix temps que col·laboren i formen part de la comunitat, generarà riquesa i transparència. Al cap i a la fi, qui determina la qualitat d’un servei no és el directiu, sinó l’usuari.

Tant al desenvolupament de la ponència com a l’espai de participació dels assistents va quedar clar que vivim un bon moment per innovar i que els treballadors públics preferirien unes unitats de recursos humans dedicades no únicament a tasques de control sinó que vetllessin per visualitzar el talent intern, i per promoure espais neutrals, on no mani ningú i tothom pugui fer-hi aportacions.  Si volem aconseguir una nova Administració pública, haurà de ser des de la passió, la creativitat i el compromís: amb aquestes eines podrem construir un nou model que doni resposta a les necessitats de la societat, a qui l’Administració serveix i de la qual ha de ser part activa.

Podeu consultar el material de la sessió al web de l’EAPC

Llegeix-ne més

On són els nous líders?

nou lideratge

Els pròxims anys es preveuen canvis significatius en les organitzacions, tant pel que fa a la manera de treballar com també a les habilitats que requeriran els seus treballadors, i no n’hem d’excloure l’Administració. Alguns visionaris asseguren que en la pròxima dècada hi ha un risc elevat que màquines intel·ligents i programes informàtics substitueixin bona part dels llocs de treball. Xavier Marcet, al seu article La complexitat ofega els caps, ha encunyat el concepte de “cap minvant”, per descriure les dificultats que tenen els directius per enfrontar-se a un entorn que requereix innovació, transversalitat i capacitat de desaprendre.

En una entrada anterior reflexionàvem sobre quines han de ser les competències dels treballadors públics i deixàvem pendent la reflexió de qui ha de liderar els canvis que s’acosten. La crisi ha estat l’excusa esgrimida durant bastant temps per no concretar determinats projectes, però mentrestant alguns empleats públics han fet un pas endavant i han demostrat el seu compromís. Fins i tot ens hem familiaritzat amb el terme intraemprenedor per descriure aquelles persones que volen participar i contribuir amb més coses de les que la institució els deixa fer.

El panorama suggereix possibilitats de canvi, innovació i desenvolupament, reptes que necessitaran nous líders per tirar-los endavant. Caldrà generar valor i crear nous escenaris de futur que suposin un guany per a l’organització. El nou líder, per descomptat, ha de posar en marxa projectes i motivar la gent, però també cal que es converteixi en un observador avantatjat i que alhora s’impliqui en una organització que no deixarà de canviar. En el cas de l’Administració, especialment, haurà de procurar que incorpori maneres de fer ja habituals a la societat (immediatesa, facilitat, transparència, ludificació, etc.).

Quines característiques ha de tenir aquest nou líder? Els líders que esperen les organitzacions, per descomptat, han de ser persones immerses al món de les xarxes socials, les dades obertes i els serveis mòbils, amb competències clau com el coneixement digital, la gestió de la informació i la comunicació. També han de ser capaços d’aprendre/desaprendre contínuament o de saber potenciar el seu equip, han de disposar d’una visió global en el temps i, sobretot, han de saber canviar i navegar pel canvi.

Tots tenim una quota de responsabilitat per millorar la nostra empresa i potser ara ja és el moment de superar pors, assumir-la i començar a fer canvis, perquè o els fem ara o algú els farà per nosaltres, fins i tot a les institucions públiques. Potser els nostres líders actuals encara no es plantegen parlar seriosament del futur, però al futur sí que li interessarà parlar amb ells… A més, qui diu que no pot ser un líder qualsevol de nosaltres?

Imatge procedent de la galeria de Flickr de TassiEye

Llegeix-ne més

Quines han de ser les competències dels treballadors públics?

forum-innovacioTenim criteri per buscar i seleccionar la millor informació a Google? Un treballador públic ha de saber crear o actualitzar un blog? Realment algú es llegeix un informe de 100 pàgines a l’Administració?

Aquests van ser alguns dels interrogants que va plantejar Sandra Lomas, membre de la XIP, al I Fòrum d’Innovació Pública, que va reunir prop de 200 treballadors de diferents administracions publiques el 6 d’octubre, al Centre de Convencions de Món Sant Benet, per tal d’abordar els reptes de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i els desafiaments de les Administracions en la seva transformació digital.

La nova llei implica un canvi de paradigma important ja que obliga totes les administracions a relacionar-se amb la ciutadania per via telemàtica; però alhora representa una bona oportunitat per als treballadors públics perquè ja no hi ha cap dubte que la comunicació digital serà una competència clau en un futur immediat. Moltes empreses del sector privat ja ho tenen clar fa temps i han fet el tomb, tenen comunicació directa amb els clients i han dut a terme la transformació digital; aleshores, a què esperem les administracions públiques?

Cal tirar endavant aquesta transformació i fer uns serveis públics atractius per a tothom; els empleats públics estem assumint que necessitarem noves competències, com ara treball en xarxa, aprenentatge continu i orientació al ciutadà. Però això també ha d’anar acompanyat d’un canvi d’estructures, on la comunicació horitzontal prevalgui per sobre de les estructures funcionals, en una administració que actuï més i planifiqui menys.

I qui ha de liderar aquest canvi? Aquest serà el tema d’un altre post…

Llegeix-ne més

La XIP amb la Iniciativa Barcelona Open Data

ibcnopendataAhir, 20 de setembre, es va presentar la Iniciativa Barcelona Open Data, una entitat que neix amb l’objectiu de difondre, formar, investigar i innovar el món de les dades obertes. La XIP ha estat convidada a formar part del Consell Assessor d’aquesta iniciativa, format per persones, organitzacions i xarxes que vulguin generar sinergies per promoure les dades obertes.

Els objectius de la iniciativa encaixen amb els àmbits de treball de la XIP, com ara apoderar la ciutadania en l’ús de les dades obertes, promoure’n el coneixement i donar suport a nous projectes emprenedors.

En les setmanes anteriors s’ha engegat una iniciativa per saber què pensem sobre les dades obertes i els beneficis socials que comporten. D’aquí han sortit 50 raons per les quals és beneficiós per a la societat que les dades estiguin obertes: 50 raons que esdevindran els principis sobre els quals treballarà la Iniciativa Barcelona Open Data.  S’hi aporten idees que configuren les dades obertes com ara la necessitat que la ciutadania enriqueixi la informació pública, la conveniència de disposar d’una font de coneixement lliure que generi oportunitats equitatives, o la possibilitat de crear serveis, negocis i eines innovadores.

Podeu consultar les raons aportades des d’aquest enllaç: http://bit.ly/2cg73Vy.

Llegeix-ne més

Quin model d’ensenyament necessitem per al nostre país?

classeAl Regne Unit es fomenta una educació des de primària altament experimental i especialitzada amb opcions a partir de 3r d’ESO (year 10), en què es valora el saber fer i saber resoldre.  El model educatiu britànic es basa en tres “i”: innovador, individual, inspirador”. I el nostre?

Tots ens emplenem la boca a l’hora de reconèixer que l’ensenyament és la base per construir la societat del futur, cohesionada i lliure, preparada per competir. Però realment tenim el sistema que es mereix la nostra societat? Plantegem algunes preguntes per analitzar què tenim i si respon al que voldríem:

  • El nostre sistema educatiu és prou participatiu, engrescador, motivador?
  • Fomenta la curiositat i les ganes d’aprendre? Les disciplines científiques són suficientment experimentals de manera que l’estudi de la teoria sigui només el primer pas de l’aprenentatge?
  • Es valora prou l’esforç que és la base per a una societat basada en el mèrit? Els bons estudiants, motivats i treballadors, són referents respectats? O bé ho són els ximplets de torn que acumulen suspensos i rebenten les classes amb gracietes?
  • Són ben valorats els professors tant pels alumnes com per les seves famílies i la societat en general?
  • Tenim uns mestres/professors de secundària i batxillerat permanentment reciclats i compromesos amb l’aprenentatge dels alumnes?
  • Accedeixen a la carrera de mestres les persones més preparades de la nostra societat?
  • Es potencien les capacitats de cada alumne? O els punts forts queden diluïts i ofegats en un mar de disciplines inconnexes que respon a un humanisme de segles passats en què no existia Internet?
  • En la comparativa internacional com ara indicadors de PISA o altres en què es valora la capacitat de resoldre problemes de matemàtiques lligats a situacions reals, com estan posicionats els nostres alumnes, fills, nebots, néts, veïns o amics?

Som uns set milions d’habitants, un nombre similar a alguns països nòrdics on l’aposta per l’educació respon als paràmetres esmentats, cap on apunta des de fa temps el Regne Unit. Plantegem-nos si tenim l’educació que el nostre país es mereix per a avançar cap el que volem ser, un país lliure, fort, cohesionat i just. Si no és així, comencem a actuar.

Bea Aguer (tècnica de formació de l’EAPC) i Xarxa d’Innovació Pública

Imatge de la galeria de Flick de Richard Lee

Llegeix-ne més

Qui innova en salut?

tricorderQuina és la primera imatge que ens ve al cap quan parlem d’innovació en salut? Possiblement un minúscul dispositiu que s’adapta al pacient i que li controla les constants vitals, o un grup d’investigadors en un centre de recerca… o fins i tot el tricorder, aquell artefacte gairebé màgic que permetia, a Star Trek, diagnosticar qualsevol malaltia simplement escanejant la persona.

Aquesta va ser una de les metàfores que es van utilitzar a la XII Jornada de Salut, centrada en la innovació en l’entorn sanitari, que va tenir lloc a Granollers el passat 11 de març. Allà va quedar palès que tots els agents que participen en aquest particular ecosistema (centres d’atenció primària, centres d’atenció especialitzada, farmàcies, pacients, universitats, empreses del sector sanitari, etc.) disposen de la seva quota de protagonisme a l’hora de proposar solucions que millorin la qualitat de vida de la ciutadania.

Innovació i recerca sempre han anant juntes en l’àmbit de les ciències de la salut i, de fet, el Pla estratègic de recerca i innovació en salut, en parla de manera indistinta; però innovar no consisteix només a investigar. La innovació en salut es pot evidenciar en la coordinació de visites dels serveis sanitaris i socials per evitar duplicitats i molèsties, en la millora d’un procediment d’atenció o en la implicació dels pacients en la presa de decisions com ara a través del Consell Consultiu de Pacients.

Innovar en salut implica molts professionals i necessita menys recursos que la recerca perquè, de fet, es basa a adaptar uns mètodes científics, intangibles, a la realitat de la salut d’una persona. I com s’aconsegueix això? Gràcies al talent i la creativitat dels professionals que col·laboren per aconseguir millors resultats. A més, perquè sigui efectiva, cal que s’apliqui en un termini breu a la pràctica clínica i de salut pública. Per aquest motiu són molt importants iniciatives com la compra pública innovadora, impulsada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), on la innovació entra a la mesa de licitació amb la voluntat que els projectes no només siguin valorats des del vessant econòmic.

Cal pensar en els centres d’atenció a la salut com autèntiques empreses del coneixement, que vetllen pel benestar de la ciutadania però, alhora, cal obrir camins per tal que els professionals que hi treballen puguin disposar d’espais de reflexió, intercanvi i motivació per tirar endavant les seves iniciatives innovadores.

Imatge de la galeria de Flickr de Sam Churchill

Llegeix-ne més

Improvisació i innovació, creativitat en estat pur

creativitatEn el món anglosaxó moltes empreses i organismes formen els seus treballadors a partir de la improvisació teatral.

La improvisació  aplicada als processos d’innovació, ens permet entendre el món en disrupció d’avui, habituar-nos a la incertesa de la realitat i entrenar la nostra capacitat d’adaptació. Ens ajuda a recuperar la creativitat com a recurs i a potenciar-la.

La improvisació aplicada redefineix el treball del grup dins d’una organització. Transforma els grups en equips a partir de l’autoconfiança individual i de confiança mútua. Cadascú aporta a l’equip valor a partir de les seves habilitats i expertesa, trencant les sitges impermeables dins d’una organització (fluxos, informacions, jerarquies…). Ens fa repensar els processos habituals i lluitar contra el “sempre ho hem fet d’aquesta manera”.

La improvisació aplicada ens permet posar en pràctica noves maneres de produir amb que avui es treballen els processos d’innovació. El prototipatge, per exemple, parteix de la necessitat de crear idees i materialitzar-les a l’hora que s’utilitzen, cercant el punt d’equilibri entre la rapidesa i la perfecció (good enough). Enfocada als processos d’innovació, ens permet aprendre a escoltar activament el nostre entorn (client, ciutadà…).

La improvisació aplicada, amb la seva metodologia, ens ha ajudar a comprendre la naturalesa, enfoc i desenvolupament real dels processos d’innovació. Més enllà, pot ser un recurs capaç de transformar la cultura del conjunt d’una organització, per tal d’adaptar-la a la realitat canviant del món avui emergent.

Mercè Rua (dissenyadora de serveis a HOLON.cat) i Xarxa d’Innovació Pública

Podeu consultar una versió ampliada d’aquest article a Medium

Imatge: http://play-storming.com/wp-content/uploads/2014/02/Yes-and1-1024×680.jpg

Llegeix-ne més

Barcelona GovJam 2015: llicència per innovar

gov_jam_logo_2015Els dies 9, 10 i 11 de juny ha tingut lloc a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya la tercera edició a Barcelona de la Global GovJam 2015. L’esdeveniment s’ha organitzat de manera simultània a 38 ciutats d’arreu del món. A Barcelona, ha anat a càrrec, de manera voluntària i sense remuneració, de l’empresa We Question Our Project, i ha comptat amb la participació activa de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP).

La GovJam és oberta a tothom qui està interessat en els serveis públics i que vol aportar idees i perspectives per millorar-los. Hi poden participar treballadors públics i també particulars, que treballen plegats a l’entorn d’un tema proposat al mateix temps a tots els participants del món. En 48 hores i distribuïts en equips de treball, aplicant tècniques de design thinking, plantegen i prototipen projectes de millora de serveis concrets que després es presenten en una plataforma per posar-los a l’abast de tothom.

El lema de les govjams és “no ho diguis, fes-ho!”.  Per això, és una molt bona ocasió de testejar noves iniciatives, intercanviant idees i tècniques entre persones de dins i fora de l’Administració, establint contactes i concretant projectes. La GovJam, en paraules d’un dels seus impulsors, Adam Lawrence, no crea innovacions: crea innovadors, els dóna eines per treballar d’una manera diferent.

GovJam03pA Barcelona, la GovJam ha anat precedida d’una sessió d’inspiració on persones que no hi participen aporten idees i visions que després ajuden als participant de la GovJam a perfilar els seus projectes.  Si cliqueu aquí podreu veure els projectes presentats finalment a Barcelona.

Creieu que les tècniques del design thinking es poden aplicar als serveis públics? Veieu adequat que els treballadors públics aprenguin com fer-les servir? Com creieu que es pot vehicular la intervenció de la ciutadania en aquest procés de disseny de serveis? Esperem les vostres aportacions!

Llegeix-ne més

Instamaps: Bona feina @GeoStarters

Instamaps_pL’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) compta amb el grup @geoStarters, que ha desenvolupat una eina web per fer mapes i visualitzar les pròpies dades.

Aquesta eina és Instamaps, i el dia 5 de juny van fer una sessió pràctica a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) per explicar-la.

A la primera part, en Sergio Anguita va explicar la filosofia del projecte: Estan fent un desenvolupament del projecte, pas a pas, però a cada pas ja pots mostrar i utilitzar alguna cosa de l’eina. Aquest sistema de treball recorda el que planteja l’Alfons Cornella al seu llibre “Hacia la empresa en red” (2002).

Una idea del llibre és el 3×3: 3 persones, 3 mesos, 3 solucions. I a partir d’aquí anar avançant. Fer un prototip i desenvolupar-lo. Els resultats s’han de veure i poder-se aplicar des del primer moment que es comparteix el projecte.

A la segona part en Marc Torres va explicar com utilitzar l’eina, des de crear el compte fins publicar el mapa. El més senzill va ser com pintar un punt, com dibuixar un track. I després com importar un arxiu d’una excursió publicada al wikiloc. Seguidament va mostrar com importar un arxiu en format excel i mostrar les dades sobre el mapa. Tot molt fàcil i senzill.

Instamaps, tal com està ara disponible, és molt aprofitable, se’n pot treure molt de suc i facilita molt la visualització de dades.

Instamaps és la típica eina en què aprens com funciona a mesura que la fas servir i a la vegada vas descobrint les seves utilitats.

Instamaps posa en valor una nova manera de treballar que caldria que s’anés estenent entre l’Administració: Fes, comparteix i col·labora!!

Foto:

Exemple d’ús de l’eina: Distribució de les indústries agroalimentàries de Catalunya 2015

http://www.instamaps.cat/geocatweb/visor.html?businessid=c3e2071d9b3c8518d4b442c575c2c161&id=3840731

Instamaps

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Llegeix-ne més

40a sessió web: ‘GeoStart: fórmules per innovar una institució’

Visualizing MarathonEl dia 20 de maig de 2015 ha tingut lloc la 40a sessió web amb el títol de ‘GeoStart: fórmules per innovar una institució’, a càrrec de Sergi Anguita i Marc Torres, de GeoStart. Marc Torres, a més, és membre de la XIP.GeoStart és el grup d’innovació i prototipatge de productes i serveis en l’àmbit de la geoinformació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). La composició d’aquest grup, la seva visió i la forma de treballar signifiquen una (r)evolució dins l’Administració.La sessió s’ha dut a terme de manera totalment dinàmica i ha mostrat com és possible innovar dins l’Administració a partir dels professionals mateixos, aplicant fórmules que s’estan utilitzant fora d’aquest àmbit. S’hi han destacat idees com ara la necessitat de crear prototips per aprendre de l’experiència de l’usuari, la conveniència de trencar la verticalitat de les organitzacions o el bon funcionament d’espais per a la innovació com ara les hackathons.

El treball de GeoStart ha fet possible l’aparició de productes i serveis en l’àmbit de la geoinformació com ara el comparador de mapes, el visualitzador de canvis urbanístics, el visor de l’evolució històrica del territori català i, més recentment, Instamaps, un conjunt d’eines per a la creació de mapes i visors de manera col·laborativa.

Podeu consultar la galeria de prototips al Beta portal de l’ICGC, des d’aquest enllaç

Imatge: http://static.guim.co.uk/sys-images/Guardian/Pix/pictures/2012/11/15/1352998995495/Visualizing-Marathon-008.jpg

 

Llegeix-ne més