Tag Archives: informació

Fem-ho fàcil… a la ciutadania!

webwEl dia 15 de març va tenir lloc la 47a sessió web amb el títol de “Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris, amb Gemma Escribano, directora de màrqueting de Wallapop. La sessió pretenia exposar estratègies i recursos de publicitat digital que els han servit per adaptar-se a aquest nou model i plantejar si l’Administració també podria fer-ne ús. S’hi va parlar de les claus de l’èxit de la comunicació digital i d’exemples de com aconseguir-ho, com ara presentant un mínim producte viable de la manera més ràpida possible, sense necessitat d’esperar a la perfecció, ja que podem acabar divulgant un producte obsolet. Recorda molt alguns processos administratius, oi?

Al llarg de la presentació es va ressaltar la importància de “fer-ho fàcil” com a element clau del màrqueting digital. S’hi va analitzar la usabilitat dels formularis que s’utilitzen a l’Administració per a dur a terme determinats tràmits; però realment són necessaris aquests tràmits si l’Administració ja disposa de moltes d’aquestes dades i les podria encreuar fàcilment?

En una entrada anterior ja plantejàvem que en molts casos sembla que la informació vagi a la recerca del ciutadà, en el sentit que les administracions haurien d’adaptar la seva lògica a la manera de funcionar dels ciutadans i situar-los, de veritat, al centre del procés, i en l’últim apunt al blog ja vèiem que cal que les administracions aprenguin a fer les preguntes adequades per enfrontar-nos a una nova escala de valors on el sector públic necessita noves eines.

Ara ja toca actuar: l’Administració s’ha d’adaptar al món d’avui, dinàmic i en canvi constant, a la societat a qui serveix, a la estructura en xarxa de la ciutadania, a les noves possibilitats tecnològiques que permeten abordar els problemes d’avui amb eines eficaces. Bàsicament consisteix a fer coses diferents de manera diferent, dialogant amb la ciutadania a través dels seus canals, de manera efectiva.

Si Wallapop ha aconseguit 40 milions d’usuaris, entre d’altres raons, és perquè ha entès aquesta dinàmica de simplicitat en el relat, creativitat, coneixement dels seus usuaris, comunicació per a totes les edats… No podríem aprendre del seu exemple i aconseguir una Administració que faciliti la vida de les persones?

Podeu veure més opinions i reflexions al voltant d’aquesta sessió web al compte @gencat https://twitter.com/i/moments/842001247553093632

Llegeix-ne més

Estem preparats per al coneixement en xarxa?

acup2016El dia 5 d’octubre la XIP va participar en el debat: El repte de l’era digital: Informació versus coneixement, promogut per RecerCaixa al Palau Macaya.

Moderat per Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País, vàrem compartir diàleg amb Amparo Moreno, catedràtica d’Història de la Comunicació (UAB), amb Josep Lladós, director del Centre de Visió per Computador (UAB), i amb Àlex Hinojo (@Kippelboy), d’Amical Wikimedia.

El debat va girar entorn de les noves possibilitats que l’era digital ens ofereix a les persones, a les oportunitats que se’ns obren, als reptes que se’ns plantegen com a societat, a les contradiccions i pors del moment de transformació que vivim.

Vàrem debatre sobre la facilitat d’accés i generació d’informació, més enllà de com podem estructurar-la i sintetitzar-la perquè sigui útil. També sobre les bases del coneixement avui, sobre la possibilitat de generar coneixement col·lectiu basat en la compartició de les experiències individuals.

Es va debatre el paper de la tecnologia dins aquest context, la seva neutralitat o no, el seu paper com a element facilitador del nostre coneixement, com pot ajudar a apoderar les persones, a transferir el coneixement dels experts als usuaris, com permet connectar-nos.

L’estructuració de la societat en xarxa també va ser un dels punts claus de la conversa. Vàrem parlar de les noves possibilitats quant a participació directa en l’àmbit de govern i també de l’apoderament de les persones dins aquesta nova estructura.

El debat va ser viu i ple de matisos. Amb tot, la idea plenament compartida per tots girava entorn de la necessitat de construir una ciutadania activa i crítica, capaç de treure profit de tot allò positiu que l’era digital ens aporta, capaç de posar límits a les febleses que també comporta.

La gent assistent es va mostrar molt participativa. Certament, el moment de canvi que ens ha tocat viure ens pot fer respecte, però també és ple d’energia i possibilitats.

Imatge: https://pbs.twimg.com/media/CuBQyq0WIAAwXfO.jpg (Atribució: )

Llegeix-ne més

La síndrome de Gòl·lum

Gollum

L’altre dia vaig sentir una conversa sobre la necessitat del canvi de cultura i d’actituds a l’Administració i, dissortadament, sembla ser que encara hi ha treballadors que pateixen la síndrome de Gòl·lum. Recordeu qui és en Gòl·lum? Sí, l’àlter ego de Sméagol, aquell personatge de l’univers de Tolkien que a “El senyor dels anells” repetia obsessivament “el meu tresor, el meu tresor”.

Si treballeu a l’Administració o en qualsevol altra organització encara podeu observar aquest comportament: hi ha persones que quan tenen una informació que consideren valuosa no la comparteixen. S’han cregut aquella frase que diu “la informació és poder”. Es passen el dia compartint fotografies i màximes a les xarxes socials, però quan estan a la feina, la cosa canvia! “Això és meu, ho he fet jo i no penso difondre-ho”. S’han quedat ancorats en el passat i no s’adonen que en ple segle XXI el veritable tresor és el fet de compartir! Com ho podem fer per eradicar aquestes actituds? Com fer-los entendre que si s’alliberen de les seves pors tindran més satisfaccions? Ja vam veure que el coneixement suma i l’actitud multiplica!

Per sort, cada cop hi ha més servidors públics que gaudeixen dels beneficis que comporta el fet de treballar col·laborativament. Els reconeixereu perquè —al contrari dels que pateixen la síndrome de Gòl·lum—, no es recargolen ni busquen mil excuses per no facilitar la informació de què disposen, ans al contrari: veureu que somriuen, ofereixen i distribueixen el que han creat i contagien bon rotllo. Si teniu la sort de treballar amb ells en algun projecte, observareu que les seves propostes sempre van encaminades a treballar d’una manera més àgil, més eficient. I no es tracta d’això? De renovar, entre tots, l’Administració i adaptar-la i adaptar-nos tots plegats als nous temps?

Fotografia procedent de la Tolkienpedia  (web sota llicència CC-BY-SA)

Llegeix-ne més

La XIP amb la Iniciativa Barcelona Open Data

ibcnopendataAhir, 20 de setembre, es va presentar la Iniciativa Barcelona Open Data, una entitat que neix amb l’objectiu de difondre, formar, investigar i innovar el món de les dades obertes. La XIP ha estat convidada a formar part del Consell Assessor d’aquesta iniciativa, format per persones, organitzacions i xarxes que vulguin generar sinergies per promoure les dades obertes.

Els objectius de la iniciativa encaixen amb els àmbits de treball de la XIP, com ara apoderar la ciutadania en l’ús de les dades obertes, promoure’n el coneixement i donar suport a nous projectes emprenedors.

En les setmanes anteriors s’ha engegat una iniciativa per saber què pensem sobre les dades obertes i els beneficis socials que comporten. D’aquí han sortit 50 raons per les quals és beneficiós per a la societat que les dades estiguin obertes: 50 raons que esdevindran els principis sobre els quals treballarà la Iniciativa Barcelona Open Data.  S’hi aporten idees que configuren les dades obertes com ara la necessitat que la ciutadania enriqueixi la informació pública, la conveniència de disposar d’una font de coneixement lliure que generi oportunitats equitatives, o la possibilitat de crear serveis, negocis i eines innovadores.

Podeu consultar les raons aportades des d’aquest enllaç: http://bit.ly/2cg73Vy.

Llegeix-ne més

La informació a la recerca del ciutadà

info_ciutadàEl proper 13 de juny els municipis del nostre país iniciaran un nou mandat a partir de la presa de possessió dels càrrecs electes resultants de les eleccions del passat 24 de maig. Aquests equips de persones noves o renovades assumiran el repte de dirigir l’Administració pública que, per la seva proximitat, majors impactes genera entre la ciutadania.

El punt d’informació on la ciutadania buscarà resoldre les seves necessitats d’informació i coneixement serà, de manera destacada, el portal institucional del seu municipi. Cal defugir la temptació de polititzar els portals corporatius amb un excés de fotografies i textos de salutació que no ofereixen solucions pràctiques al que demana la ciutadania.

El volum d’informació que contenen els organismes públics requereix d’una actuació atenta i meditada i que tingui en compte el problema clàssic d’organitzar la comunicació ja des de la pàgina d’entrada. Ara bé, cal que siguin les administracions les que prenguin aquesta decisió?

En els darrers temps estem observant com des de diferents instàncies –com és el cas de la Generalitat de Catalunya– es promouen els webs en format responsiu (adaptats a tota mena de dispositius mòbils). Fins i tot Google ha modificat el seu algoritme perquè els resultats de cerca tinguin en compte molt prioritàriament els webs ja adaptats. Al mateix temps, es potencia l’ús de cercadors i la simplificació de l’arquitectura de continguts precisament per facilitar l’accés des de qualsevol dispositiu mòbil.

L’experiència d’usuari és, doncs, la peça clau també en els webs del sector públic. Les administracions s’han d’apropar a aquesta lògica i situar els ciutadans al centre d’aquest procés. Si no s’actua ràpidament, es corre el risc que els continguts web siguin peces per a la recerca arqueològica.

Imatge: https://www.flickr.com/photos/janellie23/5557017005

 

Llegeix-ne més

#Datanalysis15m: visualització i anàlisi dels moviments de protesta social

La xarxa de xarxes, Internet, s'està erigint com un immens i complex territori pel qual discorren l'activitat econòmica, les interaccions socials i les dinàmiques polítiques del segle XXI. Hi flueix un corrent gairebé infinit de coneixements, descobriments, interaccions, campanyes, una ciutadania posada dempeus… que eixamplen de manera impressionant els límits de la interacció humana. Potser per aquesta raó, per entendre les dinàmiques de les xarxes, darrerament han agafat molta volada la visualització de la informació i l’anàlisi de dades. Sorgeixen, doncs, una gran quantitat de mètodes emergents d'anàlisis que prenen com a mostres la gairebé infinita quantitat de dades generades dia a dia les xarxes. N’és un bon exemple el treball fet per Paradigma Labs sobre el moviment de protesta mundial del 15 octubre de 2011, on es va palesar clarament el poder de les xarxes socials, fonamentalment Twitter. El vídeo següent mostra l'evolució en el temps de l'activitat relacionada amb Twitter, al voltant del 15 d'octubre de 2011, prenent un conjunt de dades de 1,2 milions de tuits (des del dia 13 fins al 18 d’octubre), creant visualitzacions geolocalitzades al voltant de Nova York, San Francisco, Barcelona i Madrid i mostrant com les etiquetes (hashtags) relacionats van evolucionar durant aquest període de temps.

Llegeix-ne més

Sol·licitud d’informació i petició d’explicacions als poders públics

L'any 2007 Access Info Europe, una organització que malda perquè els governs siguin més transparents, va portar el Govern Espanyol als tribunals després de no rebre resposta a la seva petició sobre quines accions estava fent per lluitar contra la corrupció. Access Info Europe volia obtenir aquesta informació per poder participar en el debat sobre la lluita de la corrupció a l’Estat espanyol. Ara -cinc anys després- el Tribunal Suprem ha resolt que, tot i que lamenta la manca de resposta del Govern, conclou que aquesta petició d’informació no és tal, sinó que “en realitat és una forma de demanar explicacions al govern i no una sol·licitud d'informació”. Desestima, així, la demanda d’aquesta ONG i l’obliga a assumir les costes processals (3.000 euros). No és per casualitat que aquesta organització, tot i que la seva activitat és internacional, tingui la seu a Madrid. Espanya és l’únic país de la Unió Europea de més d’un milió d’habitants que encara no té cap llei d’accés a la informació pública.

Llegeix-ne més

Open access, accés obert al coneixement

La finalitat del moviment open access (OA) o moviment pel lliure accés a la informació científica és aconseguir que els treballs de recerca de qualsevol disciplina siguin accessibles gratuïtament des de la xarxa, sobre la base que els resultats de la recerca finançada amb diners públics han de ser de domini públic. Actualment, per tal d’accedir a la recerca finançada amb fons públics hem de pagar per duplicat: primer per dur a terme la recerca i després per l’accés a les subscripcions a les publicacions científiques, que són substancialment cares. Les universitats es gasten globalment unes quantitats molt elevades en les subscripcions anuals a aquestes publicacions (que poden arribar a costar 25.000 dòlars l’any, o centenars de dòlars un sol número), que a més exigeixen als autors la cessió total a l’editor dels seus drets.

Llegeix-ne més

Com de transparents han de ser Govern i Administració?
¿Cuán transparentes deben ser Gobierno y Administración?

El lliure accés a la informació no tan sols permet al ciutadà controlar la gestió dels governs, vetllar per la netedat dels procediments, evitar la corrupció i aconseguir que rendeixin comptes. És molt més que tot això. Tal com mostren les diapositives de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública), els avantatges de la transparència i l’accés a la informació són molt més grans per als governs: poden garantir l’estat del benestar amb una Administració més productiva (serveis de més qualitat amb els mateixos o menys recursos) gràcies a la coproducció dels serveis amb tots els altres actors (ciutadania, empreses, entitats, proveïdors...). Què en penseu?

Llegeix-ne més

Comentaris de la XIP sobre la consulta pública a l’Avantprojecte de Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern proposat pel Govern espanyol

Una llei que faciliti la transparència informativa i, en el fons, que aporti la millor manera de gobernar és, òbviament, d’interès per a la Xarxa d’Innovació Pública. La XIP sempre ha defensat la necessitat d’obrir les nostres administracions públiques de cara a la ciutadania, només així, amb una estreta col·laboració entre l’Administració i la ciutadania, podrem assolir un sector públic eficient que dóna resposta real a les necessitats dels ciutadans. De fet, recentment s’ha reconegut la nostra experiència en aquesta matèria en demanar-nos la nostra opinió en la redacció de la futura llei basca de transparència informativa. Però, per aconseguir aquesta “estreta col·laboració”, necessitem una participació ciutadana efectiva; per això és necessari un pas previ: informar-ne, sense cap trava, els ciutadans. Aquesta és la importància d’una llei de transparència informativa. Què creieu que hauria de regular una llei de transparència i accés a la informació? Ha de preveure com vehicular també la participació i prendre en consideració els canals digitals?

Llegeix-ne més