Tag Archives: Generalitat

Aquesta no és una Administració al servei de la ciutadania

toys

La Xarxa d’Innovació Pública sempre hem postulat i defensat la necessitat d’avançar cap a un sector públic genèticament digital. Volem que les nostres organitzacions i institucions segueixin el camí encetat cap a l’obertura, la participació i la col·laboració amb els ciutadans de la societat digital. L’objectiu, sense cap mena de dubte, és seguir el treball iniciat per esdevenir una de les societats democràtiques més avançades del nostre entorn.

Malauradament, els fets ocorreguts les darreres setmanes contra el nostre país fan evident que aquest objectiu no s’assolirà continuant el nostre dia a dia professional com si no hagi passat res. Avui, el govern de l’Estat ha calcinat tot això i ha utilitzat els recursos de la seva administració per fer-ho.

Ha massacrat un referèndum que volia fer valer el dret de la ciutadania a decidir el seu futur. Ha trinxat els aspectes més bàsics de la transparència i de la llibertat d’expressió tancant webs i escorcollant diaris. Ha oblidat allò essencial a la democràcia que és la separació de poders pressionant treballadors públics en pro dels seus interessos.

Dins aquest escenari, voler millorar l’Administració seguint fent el dia a dia és una entelèquia. Si l’Administració que tenim permet la seva utilització partidista, aquesta no és una Administració al servei de la ciutadania. No hi ha els pilars necessaris per edificar a sobre valor. Els han segat!

La Xarxa d’Innovació Pública sempre ha tingut l’ADN de construir, però davant d’una administració de l’Estat que posa els seus recursos  (jutges, fiscals, policies…) en contra de la ciutadania això resulta impossible.

Els professionals públics no hem de ser garants de continuar com si res estigui passant; la funció pública hem de ser responsables amb els principis democràtics que el nostre país manifesta enèrgicament i aplicar-los individualment i col·lectiva.

Imatge: https://c.pxhere.com/photos/0a/eb/toys_bricks_game_child_colorful_childhood_education_kids_toys-858758.jpg!d

Llegeix-ne més

Reptes per adaptar-se a les noves formes de comunicació

com xarxesEl ritme de canvi marcat per la tecnologia obliga a empreses, Administració i ciutadania a un replantejament constant de formes de treballar i de relacionar-se. Els canvis tecnològics ofereixen noves fórmules de relacions i comunicacions, l’ús dels mitjans electrònics afavoreix la participació, la creació de comunitats a través de la interacció amb l’ús d’eines com ara les xarxes socials, la personalització dels serveis a través dels dispositius mòbils, comunicació instantània, i els que queden per inventar …

El gran repte de qualsevol organització rau a adaptar les metodologies a les noves eines i els coneixements de les generacions que hi conviuen, sovint fins a quatre, perquè les últimes ja veuen el món a través de missatges curts, i prioritzen la rapidesa sobre la qualitat, ja que tenen una capacitat de menys de 8 segons per parar atenció.

Aquesta diversitat també obliga els departaments de comunicació a repensar les seves fórmules, amb la necessitat de trobar els canals més adients per fer arribar el seu missatge amb el text i format d’acord amb el públic al qual va adreçat. Correu electrònic i programes de xat han anat deixant pas a la missatgeria instantània, que ofereix la immediatesa que exigim en la comunicació, i cada cop s’incorporen eines de missatgeria instantània amb més naturalitat dins de les estratègies de màrqueting o de comunicació directa amb el client o la ciutadania.

WhatsApp és l’eina de missatgeria instantània més utilitzada, però no l’única. El passat mes de febrer va arribar als mil milions d’usuaris, la mateixa xifra a què van arribar els usuaris de Gmail de Google. La seva facilitat d’ús va fer arribar l’eina a segments de la població sense importar coneixements tecnològics, ni la seguretat de les comunicacions. Tot i que les noves versions de WhatsApp incorporen millores en seguretat com ara el xifrat dels missatges, la seguretat de les comunicacions ha estat el seu punt feble, i aquest fet va propiciar el naixement de Telegram, una aplicació de missatgeria instantània de codi obert, amb unes prestacions per mantenir la seguretat i la privacitat molt superiors a WhatsApp.

L’augment d’ús de la missatgeria instantània per part d’administracions públiques és una clara mostra d’aquesta transició, amb exemples d’ús de WhatsApp i Telegram per part de les Administracions Públiques. La pròpia Generalitat de Catalunya n’és un exemple, i ajuntaments com ara Mataró. També experiències fora de Catalunya com Olivenza, Aracena, Ugena i el Govern de Navarra. Les exigències de seguretat, el nou marc jurídic de la relació de l’Administració amb la ciutadania i organitzacions, i la regulació del seu ús en els processos de gestió marquen el ritme en el desenvolupament d’aquest tipus d’iniciatives. En l’àmbit de la comunicació interna també sorgeixen idees noves. Des de l’ús de la missatgeria instantània, a eines de missatgeria corporativa, com és el cas d’Slack, que combina la missatgeria instantània amb l’enviament de tot tipus d’arxiu, xats de grup, i la integració amb altres eines.

Aquest tipus d’eines podem ajudar a donar una empenta a la col·laboració dins de les organitzacions en facilitar el treball col·laboratiu i l’orientació a projectes, fet que ofereix una flexibilitat a les estructures jeràrquiques rígides; també pot ajudar a millorar la productivitat i l’eficiència en la gestió del temps que dediquem a atendre el correu electrònic en la nostra jornada laboral. Però els grans reptes que planteja són organitzatius, canvis culturals i unes habilitats digitals que requereixen d’una visió estratègica i un lideratge clar i ferm.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquest article a Medium

Imatge procedent de Pixabay

Llegeix-ne més

El Pla Nacional de Valors

PNValorsPels volts de 2011 la Generalitat de Catalunya va decidir impulsar, amb la col·laboració activa de la societat civil, un projecte innovador anomenat Pla Nacional de Valors.

El Pla té com a objectiu el benestar integral i el bé comú pensant en les futures generacions, i per això calia engegar una reflexió conjunta amb els actius de la societat: administració, empreses, organitzacions i persones individuals de tots els àmbits. També la XIP va ser convidada a aportar la seva visió.

El Departament de Benestar Social i Família (actual Treball, Afers Socials i Famílies) va ser l’encarregat de dirigir el projecte començant per una fase de diagnosi de la situació de partida.

El Pla de Valors es troba vertebrat en 17 grans àmbits:

  1. Educació general
  2. Educació artística
  3. Educació universitària
  4. Cultura
  5. Comunicació i xarxes socials
  6. Activitat física i esport
  7. Sostenibilitat, paisatge i hàbitat
  8. Salut
  9. Ciència
  10. Economia
  11. Organitzacions: empresa, administració pública i tercer sector
  12. Diàleg social
  13. Comerç
  14. Justícia
  15. Seguretat
  16. Política
  17. Recerca aplicada

Aquests àmbits estan inspirats per un eix principal, que és el de col·locar la persona en el centre de tota l’activitat humana. Els diversos grups de treball es van reunir i es va treballar en línies estratègiques mitjançant objectius, per posteriorment fer-los operatius. Entre 2014 i 2015 es va presentar en comunicació interna i externa el marc teòric del PNV, tant als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya com al Parlament de Catalunya.

Aquest 2016, segons el calendari d’actuacions, correspon la fase d’implementació d’algunes accions prioritàries del PNV. Fa pocs dies es comunicava la marxa de la persona que coordinava i impulsava el PNV; això fa que hores d’ara plani la incertesa al voltant d’una proposta que podria ser o haver estat un gran canvi de paradigma.

Tindrà el Pla Nacional de Valors el mateix destí que moltes altres bones idees abandonades hores d’ara al calaix d’algun despatx? Sincerament, esperem que no sigui així. En un moment tan delicat per a la humanitat, que viu un canvi d’era social i cultural, un projecte humanista com el Pla de Valors no hauria de caure en l’oblit.

Imatge: coberta del Pla Nacional de Valors

Llegeix-ne més

Les administracions des dels mòbils?

gencat mòbilsEl juliol de 2014, el portal de la Generalitat de Catalunya (Gencat) va ser redissenyat per facilitar l’accés a continguts i serveis des de qualsevol lloc i en tot moment; aquest nou disseny es va elaborar sota el concepte de disseny adaptatiu (responsive design) que, d’acord amb el Termcat, consisteix en la tècnica de creació i desenvolupament de llocs web que adapta els continguts a la mida de la pantalla del dispositiu des d’on s’hi accedeix, és a dir, telèfon mòbil, tauleta, portàtil o ordinador de taula.

Aquest canvi respon a les noves necessitats de la ciutadania: si estem acostumats a dur a terme una sèrie de gestions amb el telèfon mòbil com ara operar amb el banc, reservar hotels, comprar entrades o dur la targeta d’embarcament, perquè no ens hem de poder relacionar amb l’Administració de manera directa i senzilla? Des de l’empresa privada ja fa temps que tenen clara la resposta perquè ja no és una opció ignorar els usuaris que naveguen amb el mòbil o la tauleta, això significa perdre vendes i clients. Reclamen un accés directe al servei i en fan comentaris i valoracions directament. I aquest accés es tradueix en immediatesa, accessibilitat i interacció.

A més, en tot aquest procés Google ha vingut per donar-hi un cop de mà penalitzant, des de l’abril de 2015, tots els llocs webs que no estiguin creats amb disseny adaptatiu. I també cal afegir l’estalvi de costos i de temps per als gestors del lloc web, que no han de crear una versió específica per a mòbils.

Tal com es va destacar el dia de presentació del nou portal gencat, l’Administració s’ha d’adaptar a la vida de les persones i, al mateix temps, el ciutadà pot arribar a formar part dels processos de l’Administració, els pot viure. La mobilitat s’ha d’entendre com una oportunitat per augmentar el valor del servei que s’ofereix a la ciutadania des del web, fent que la seva experiència d’usuari sigui satisfactòria independentment del dispositiu des del qual hi accedeixi.

 

Llegeix-ne més

Són molts 20 anys per a un web?

gencat20En el darrer post del blog, la XIP es comprometia a citar i referenciar exemples de projectes clarament transformadors al si de l’Administració (i s’animava els lectors a detectar-ne!). Aquí va un exemple.

Avui s’ha presentat la Guia web gencat per construir webs a la Generalitat de Catalunya. És una Guia atípica per diverses raons. La primera perquè regula, en un sol instrument, aspectes d’estratègia, procediments i metodologies, usos, edició de continguts i estil. I aquí la Guia explica com aplicar correctament el disseny corporatiu del web per a tot tipus de dispositius mòbils i com gestionar-ne els continguts digitals que s’hi publiquen.

La Guia, que s’adreça a professionals vinculats en els projectes web de la Generalitat, recull amb professionalitat estàndards i procediments i inclou, alhora, el catàleg de peces i l’inventari de models de plantilles, els components i l’ús que cal fer d’aquests recursos d’atenció ciutadana.

Però el que més impacta de la Guia és que ha estat un projecte clar d’intraemprenentatge dels professionals de la Generalitat de Catalunya per convertir els webs corporatius amb eines útils per a la ciutadania i que s’ha dut a terme treballant en xarxa i compartint coneixement. Segurament el més rellevant de la Guia és que ha acabat apoderant les persones responsables i editores web davant els altres professionals i la institució mateixa.

El web de la Generalitat va complir el 4 de setembre passat 20 anys i continua més jove que mai maldant per continuar ser un referent de modernitat, simplicitat, obertura i adaptació a l’experiència de la ciutadania. Per molts anys més!

Més informació al blog i al web gencat

Imatge: Pixabay

Llegeix-ne més

InnoGent, la innovació a la Generalitat

InnoGentEl passat 13 de juny va tenir lloc la primera reunió plenària del grup InnoGent, un grup que té per objectiu desenvolupar l’eix 6 del Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic,  Aquest pla, que es divideix en nou eixos, té com a missió consolidar un model organitzatiu que asseguri tot un seguit de valors: eficàcia, eficiència, transparència, rendició de comptes, innovació, flexibilitat, participació…

L’eix 6 del pla està destinat, concretament, al disseny i la posada en marxa d’un mecanisme, basat en la gestió de talent, que fomenti la innovació en l’activitat de l’Administració i que propiciï  l’intercanvi d’idees, el pensament crític i les bones pràctiques, així com la implicació del personal públic.

InnoGent es defineix com a grup col·laboratiu, interdisciplinari i interdepartamental , i actua per promoure, detectar i afavorir aquestes bones pràctiques innovadores en el funcionament de l’Administració, amb l’objectiu d’elevar el valor que la ciutadania rep i percep. El grup està liderat per l’Àrea de Planificació i Anàlisi de Recursos Humans i Difusió de la Secretaria d’Administració i Funció Pública.

Entre les actuacions més destacades que s’estan desplegant trobem, a banda de la pròpia constitució del grup, la institucionalització dels dies de la innovació de la Generalitat de Catalunya (i la jornada anual) i la creació del Canal Innovació.

Des de la XIP celebrem la posada en marxa del grup InnoGent, ja que pensem que pot ajudar a crear el context necessari per generar idees innovadores, sistematitzar-les i produir situacions per dur-les a la pràctica. Per això la XIP en forma part!

Llegeix-ne més

Avaluant el Portal de Transparència de la Generalitat

Dilluns va tenir lloc al Palau de la Generalitat la I Jornada de Transparència de la Generalitat de Catalunya. A l’acte van participar els experts en polítiques de transparència i govern obert Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política i social i director de l’Institut de Governança Democràtica, i Manuel Villoria, catedràtic de ciència política i membre de Transparency International, així com el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, i el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, que va presentar les novetats del portal de transparència de la Generalitat.

La nova versió incorpora dades sobre les retribucions, dietes i contractacions menors, així com informació referent a l’Escó 136 i un apartat amb les preguntes més freqüents. A més dels formats existents actualment (HTML, dades obertes i infografies) el portal incorporarà també el format audiovisual.

El conseller Francesc Homs va cloure la jornada anunciant la futura aprovació d’un nou codi ètic i de bones pràctiques per a tots els alts càrrecs.

Llegeix-ne més

El problema són els interins, a la Generalitat?

A la Mesa Sectorial de l’Administració de la Generalitat que va tenir lloc el passat dilluns 16 de setembre, es va comunicar que sortirien a concurs totes les places ocupades per personal interí des d’ara fins a finals de 2014. A la pràctica, com que, encara que no es parli obertament d’amortització de places, no hi haurà recol·locació automàtica dels interins desplaçats, això significaria que uns quants milers de persones podrien perdre el seu lloc de feina a l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

La Xarxa d’Innovació Pública manifesta la seva preocupació i disconformitat perquè aquesta mesura és sols fruit d’una necessitat imperiosa per estalviar diners a causa de la greu crisi econòmica que afecta el país. Hem reiterat en aquest blog que hi ha moltes altres vies per intentar fer l’Administració i el sector públic més eficients, però aquesta escomesa està lligada més a polítiques de modernització i racionalització.

No n’hi ha prou a centrar-nos exclusivament en les fàcils (congelació i reducció de sous, no cobriment de vacants…). Un problema greu de falta de liquiditat econòmica com és aquest, ¿no caldria afrontar-lo més aviat des de la seva perspectiva natural, la política? I això requereix, òbviament, un altre tipus d’accions.

Llegeix-ne més