Tag Archives: formació

Es busca… la fórmula màgica de l’aprenentatge

together-2450090_960_720

Font: Pixabay

Adaptar els models d’aprenentatge, les assignatures o els currículums a la realitat, aquest és el repte amb què s’enfronten els departaments de formació i de recursos humans, a dia d’avui. Si se centra el tema en els processos d’aprenentatge dins de les organitzacions, la diferència rau en la rapidesa per adaptar-se als canvis.

Per mantenir la competitivitat en un mercat exigent, les empreses i els seus directius necessiten prendre consciència de quin és el capital humà de què disposen. Per minimitzar l’impacte dels canvis de personal, necessiten retenir el talent i assegurar la transferència de coneixement. A més, la velocitat dels canvis, obliga el personal a actualitzar-se constantment. L’aprenentatge -i el seu foment- es converteix en una necessitat vital i permanent.

El sector públic no pot ni ha de quedar al marge d’aquest plantejament. Resulta complicat que l’Administració s’adapti a la mateixa velocitat que els canvis però no hauria de ser impossible.

En aquest sentit, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va organitzar la xerrada “Experiències d’aprenentatge en acció” per donar a conèixer iniciatives pioneres en models de formació. La taula coordinada per Virginio Gallardo, director d’Humanonova, va comptar amb la intervenció dels directors de recursos humans de tres grans empreses: Joaquín Azcue Castillón per Telefònica, Ramón García Espeleta per La Caixa i  Inés Rodríguez Rodero per Microsoft. Tots ells van coincidir en aquests aspectes:

  • Cal que hi hagi proactivitat per part de l’individu davant l’aprenentatge.
  • S’ha de fomentar l’ús dels espais virtuals com entorns de treball col·laboratiu o per crear comunitats virtuals destinades a millorar la pràctica professional, on els membres comparteixin els seus coneixements i perquè a través de la informalitat de les relacions socials s’arribi a l’aprenentatge.
  • S’han de potenciar els bancs de males pràctiques per aprendre dels errors.
  • Cal el reconeixement de l’autoprenentatge, i incorporar-lo automàticament a l’expedient.
  • Són necessaris formadors interns, sense increments salarials, que comptin amb reconeixement públic i formació específica.

L’èxit d’aquest model d’aprenentatge es basa en la comunicació entesa com un procés bidireccional i que requereix d’una voluntat participativa. El periodista i consultor especialitzat en TIC, Luis Ángel Fernández Hermana,  va destacar la saturació, fatiga i escepticisme de la participació en la societat en general. També en les organitzacions apareixen dificultats per aconseguir la implicació activa del personal. Educadors, dinamitzadors i gestors de comunitats virtuals necessiten habilitats especials per estimular la participació, però també cal educar els professionals i a la ciutadania per dur a terme una participació realment efectiva.

De tot plegat, què en penseu? Es poden aplicar a l’administració els models d’altres experiències com les exposades? La participació és un dret o una obligació? Quins són els ingredients de la fórmula?

Llegeix-ne més

Pel fruit, es coneixen els arbres. Per una Administració meritocràtica

mar_llibresAmb aquesta traducció lliure del refrany castellà «obras son amores y no buenas razones» ens volem referir a la falta de meritocràcia a l’Administració. Sou d’aquesta opinió? La compartiu?

Fa pocs dies l’inefable Carles Capdevila retratava amb mestratge al diari ARA el moment de canvi trencador que vivim a tots nivells, d’interregne, en deia, agafant l’expressió de Zygmunt Bauman.

En la contemplació d’aquest període de pas cap un altre paradigma, tot i no saber encara què el substituirà, també nosaltres, funcionaris catalans, tenim la necessitat de dir com ens agradaria que fos l’Administració i comprometre’ns a intentar aconseguir-ho. I afirmem sense embuts que a la democràcia li cal un funcionariat preparat a l’alçada del país nou que volem construir.

Per això hem triat un post amb aquest títol. Volem una Administració autènticament meritocràtica, on els mèrits que es considerin als càrrecs directius i els professionals siguin pel valor que aporten a l’organització i no pas exclusivament pels títols, cursos i coneixements reactius diversos. I això és aplicable tant als directius que han forjat la seva carrera professional a base de màsters com també als funcionaris especialitzats en l’acumulació de cursos de gestió pública clàssica. Uns i altres s’han beneficiat dels mecanismes de promoció professional que estableix la reglamentació de la funció pública, amb un cost de recursos i econòmic en la majoria de casos assumit per l’Administració mateixa, és a dir, a càrrec de la resta d’empleats i ciutadania.

A l’altre costat, trobem professionals que poc poden assistir a activitats formatives (o s’espavilen per consumir-les en altres formats per les seves habilitats tecnològiques) perquè tenen al cap un únic objectiu: materialitzar projectes. Fins i tot, en alguns casos, per les seves condicions d’interinitat laboral, paradoxalment, acaben sent desplaçats (fins perdre la feina) per les persones sobreformades per aquesta via en competències que en força casos, com que s’han apuntat indiscriminadament a tota la que han volgut, poc tenen a veure amb el que requereixen els llocs de treball. Però ai las! el sistema reconeix aquests mèrits com a determinants per ocupar places a l’Administració.

La falta de meritocràcia origina la profusió de nous models de gestió pública i/o de governança (qualitat, electrònica, oberta…afegiu-hi l’adjectiu que vulgueu) directius que no es duran mai a la pràctica perquè hi ha un excés ja sigui en teoritzar o en transferir a organismes tercers la teoria dels primers per ser executada :-P. Sembla evident que el que és difícil i meritori és portar-les a la pràctica. De fet, quantes idees coneixem que no han superat la fase del ppt! Superar el discurs semàntic i acabar executant projectes dels quals es pugui mesurar l’efectivitat, aquesta és la qüestió. I sense cap dubte que seria una bona mesura per a la carrera professional a la nostra Administració!

El model de mèrits actual hauria de ser posat en qüestió per les organitzacions representatives més institucionalitzades, com són partits polítics i sindicats, i reformular amb urgència noves propostes que, en una nova lògica d’acord amb la societat xarxa actual, estableixin un tipus de mèrit més social, és a dir, la capacitat que té la Xarxa per reconèixer quan una idea s’ha acabat implementant amb forma de projecte i ha causat uns resultats evidents.

Nosaltres, des del blog de la XIP, volem col·laborar perquè sigui així. Per això, ens trobareu sempre explicant els exemples que la Xarxa considera socialment reeixits perquè s’han dut a terme i han provocat transformacions en el seu entorn.

Per posar-hi una mica humor, tot plegat ens ha fet recordar aquell equip de canoa espanyol que volia competir amb un de japonès

Com en Capdevila, hem volgut plantejar el tema en to ben alt, lliurement i sota el risc de ser mirats amb condescendència. Perquè, com ell, ens agrada ser valents i dir que «el món el canvia la gent que fa coses i les fa bé».

Imatge de la galeria de Flickr de Richie Rich

Llegeix-ne més

Una ciutadania capacitada digitalment?

ciutadania capacitadaComença a quedar lluny el naixement d’Internet. Acabant gairebé la revolució social i de pas ja per la revolució de la Internet de les coses, pot sorprendre encara que el darrer informe sobre Educació Superior NMC Horizon Report > 2015 Higher Education Edition, publicat per New Media Consortium (NMC) y EDUCAUSE Learning Initiative (ELI), plantegi el repte de l’alfabetització digital.

L’informe identifica com a tendències dels propers anys l’evolució de l’aprenentatge en línia, el replantejament dels espais d’aprenentatge, els recursos educatius oberts i l’aprenentatge i avaluació basats en les dades. A més, planteja dos reptes significatius: l’alfabetització digital i l’ús de l’aprenentatge informal.

L’alfabetització digital és un repte conegut, però una assignatura sense resoldre encara. Sense unes habilitats bàsiques és difícil avançar. L’alfabetització digital és la base. La veritable alfabetització digital ha d’incloure les competències bàsiques en les quals, segons la UNESCO, se centra l’alfabetització mediàtica i informacional.

Les administracions i organitzacions en general malden per disposar de professionals amb competències clau com el coneixement digital, gestió de la informació i comunicació digital. A totes els cal fer una gestió eficaç del temps, de la informació i la possibilitat d’aprendre amb recursos que la Xarxa ja posa al nostre abast. En definitiva, es tracta de guanyar en competitivitat i afavorir un canvi cultural i organitzatiu.

L’altre repte, incorporar formes d’aprenentatge informal en un entorn formal, ens ofereix l’oportunitat de treballar l’ús de la comunicació a través de xarxes socials i entorns de treball virtuals. El repte és una educació que formi ciutadans crítics i responsables, que afavoreixi una actitud participativa a l’alçada de les estratègies de governança oberta que s’impulsin al país.

Els alumnes, futurs treballadors i ciutadans, necessiten aquestes habilitats per desenvolupar-se en els àmbits personal i professional. Poder expressar-se i participar, al capdavall, en una societat que ofereix opinar en llibertat.

Ens trobem, doncs, de ple en un canvi de model social i cultural, en el qual és fonamental el desenvolupament de polítiques que facilitin la integració de l’alfabetització digital i l’aprenentatge informal en els currículums educatius. I segurament serà interessant plantejar-ho com un repte en l’etapa d’ensenyament secundari.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de Donnie Ray Jones (CC by 2.0).

Llegeix-ne més

Aprenent de les millors marques

tree-200795_640El Futbol Club Barcelona és la primera marca esportiva del món, en part gràcies als 100 milions de seguidors que té a les xarxes socials. Aquest lideratge s’explica en bona part pel component emocional (gairebé passional!) que fa que els seus fans es mostrin ben actius a la xarxa.

L’administració no disposa dels jugadors ni del passat exitós del Barça… però sí que pot aprendre’n per fidelitzar el seu públic, és a dir, la ciutadania, quan s’hi relaciona. Avui dia la comunicació consisteix sobretot en interactivitat; les persones trien la seva font d’informació i prenen decisions de manera activa, informant-se directament o a partir de xarxes de confiança, com poden ser amics o familiars, per formar les seves opinions.

Això significa que el ciutadà ha de ser el destinatari bàsic de l’acció comunicativa pública; cal elaborar i presentar continguts atractius, en els entorns informatius adequats (des de l’atenció directa fins a les xarxes socials) i, sobretot, la persona ha de poder establir una conversa amb l’administració. La facilitat que trobem a les xarxes per emetre continguts i opinions s’hauria de poder traslladar a l’àmbit administratiu.

Des de l’administració hem d’assumir el repte de comunicar adequadament en el moment actual, on les xarxes socials conviuen amb els mitjans més tradicionals. Els ciutadans han de tenir l’oportunitat de parlar i de ser escoltats, han de trobar continguts interessants i actualitzats, i tot això de manera fàcil i entenedora. I han de poder valorar-la, com qualsevol altra marca.

No juguem la Champions League… però els nostres resultats són igual d’importants!

Imatge: http://pixabay.com/static/uploads/photo/2013/10/25/17/26/tree-200795_640.jpg

Llegeix-ne més