Tag Archives: dades obertes

I si fem que la contractació pública sigui atractiva?

cadenat02Els dies 7 i 8 de juliol va tenir lloc la Ideató de dades obertes de la contractació pública, que es plantejava definir serveis web i aplicacions que utilitzin les dades obertes per aconseguir una contractació pública més ètica, socialment responsable i accessible per a la ciutadania.

La XIP hi va participar amb un equip de 5 persones –reforçat per Laia Puig– i va abordar el repte de millorar la visualització de les dades de contractació per a la ciutadania, és a dir, buscar la manera per poder comunicar millor a la ciutadania de les dades de contractació pública per a fer-les més comprensibles.

El servei proposat va ser el “Tinder de la contractació”: Tinder és una xarxa social que permet establir relacions consentides amb persones del nostre voltant. Si aquest tipus de xarxes han transformat la manera com ens relacionem, per què no podem fer-ho també amb les dades obertes de contractació? Aquestes eines presenten la informació de manera àgil, entenedora i intuïtiva, i faciliten les relacions entre les persones.

Ideató 2017Per què no presentar les dades de contractació amb la  mateixa facilitat que trobem persones a Tinder i que s’hi pugui interactuar: preguntar, opinar i compartir? Els datasets que obtenim per treballar amb dades obertes són complexos, avorrits, només aptes per a experts i requereixen un treball d’adaptació abans d’obtenir-ne resultats. Amb aquesta nova eina la ciutadania trobaria respostes fàcils de manera lúdica i a través de la tafaneria aniria descobrint les dades de contractació pública.

Les pantalles de selecció també serien les pròpies d’aquestes aplicacions però en comptes de triar home/dona, triaríem òrgan de contractació o empresa, i el mateix passaria amb el període d’adjudicació dels contractes, l’àmbit del contracte o, quan els datasets ho permetin, utilitzar tècniques de geolocalització per trobar les relacions en el territori.

P1

P2P3

 

 

 

 

 

 

 

De manera semblant, les pantalles resultants de les cerques, serien molt gràfiques i facilitarien que els ciutadans interactuessin valorant contractes en lloc de persones, amb emoticones que indiquessin l’acord amb les dades del contracte, les dubtes o el desacord amb el que s’hi presenta. A partir d’aquí es podrien elaborar productes derivats, com ara el rànquing dels contractes més consultats o els que han generat més dubtes.

Cal felicitar el projecte guanyador, Open Frau, una proposta que pretén ajudar a prevenir, detectar i denunciar les males pràctiques en contractació, a partir de la utilització d’uns algoritmes de detecció de patrons de risc en la contractació, aplicats al tractament massiu i dinàmic de les dades; també el segon, ContraKtació, un sistema que ajuda els responsables del contracte a fer-ne el seguiment de l’execució la participació ciutadana en la valoració del grau de qualitat i compliment dels contractes.

Llavors… i si juguem amb la contractació pública?

Llegeix-ne més

Ens poden receptar aplicacions?

Ens poden receptar aplicacions e-salut?

Font: Pixabay

És cert que el 2018 tot i tothom estarà connectat per mitjà d’Internet? Es poden receptar aplicacions als pacients?  On és el límit de l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la salut?

Diu el consultor en transformació i estratègia digital, Marc Vidal, que les perspectives de creixement exponencial d’Internet, que va començar el 1993 com una xarxa tècnica, ens han portat el 2008 a una Internet social, a l’anomenada “Internet de les coses” el 2016 i es preveu aquesta “Internet del tot” per al 2018, on tot i tothom hi estigui connectat… però ja estarem preparats?

Ja anem veient que moltes de les coses que no pensàvem mai que seran digitalitzades, ho seran; cada cop més estem passant de treballar amb productes a treballar amb serveis… però cal no perdre de vista que la ciutadania vol tecnologia que no li compliqui la vida, que li doni referents clars i, en un cas tan sensible com la seva salut, que millori la seva qualitat de vida.

Actualment existeixen al voltant de 200.000 aplicacions en els àmbits de salut i social. Els principals serveis que aporten són la geolocalització de centres, gestió de visites, temps d’espera en temps real i visites virtuals. En el futur més proper augmentarà la pràctica de la telemedicina, el telediagnòstic i la teleconsulta, al mateix temps que es vol afavorir que els ciutadans se sentin més partícips i responsables de la prevenció i cura de la seva salut, amb eines com La Meva Salut, l’espai digital multicanal que cada vegada ofereix més funcionalitats.

Cal tenir en compte el repte que tenim al davant tots els treballadors públics i, especialment, els professionals de la salut. Encara hi ha una minoria de nadius digitals i tots anem adquirint cada dia noves competències, però cal que l’Administració faciliti un l’aprenentatge d’aquestes persones que ens ajuden a emmalaltir menys i millor.

És possible que ens trobem molt a prop que el nostre metge de capçalera ens recepti una APP que millori la nostra salut; caldrà que, al mateix temps que els professionals de la salut incorporen aquesta habilitat a la seva “caixa d’eines”,  l’Administració validi i promogui l’ús d’aquests recursos. Ens hi posem?

Article inspirat en la  Jornada de presentació del Mapa de Tendències en TIC i salut 2016

 

Llegeix-ne més

La XIP amb #DibaOberta

DibaOberta_p

La Diputació de Barcelona ha iniciat la campanya #dibaoberta, que cerca transformar els actuals models de governança tot direccionant-los cap al Govern Obert. En aquest marc, el dia 17 de maig va organitzar una Jornada a l’espai Francesca Bonnamaisson de Barcelona.

A la jornada hi va haver diverses intervencions i taules rodones amb l’objectiu de debatre i difondre què són i com podem definir i implementar polítiques de govern obert en els nostres municipis. Així, es van compartir iniciatives i projectes relacionats amb la participació de la ciutadania, la transparència, les dades obertes i tot allò que engloba el concepte govern obert.

La XIP hi va ser present per compartir la seva visió i opinió. Primerament, el nostre vídeo explicatiu del govern obert va ajudar a escalfar motors al principi de la jornada.

Poc després, Sandra Lomas va participar a la taula de debat sobre “Pilars del Govern Obert: Transparència”. Hi va aportar una idea de transparència que va més enllà de l’acompliment d’uns estàndards determinats, ja que estem en un moment en què caldria valorar la utilitat dels portals existents, la coincidència dels indicadors o, fins i tot, el grau de coneixement intern, és a dir, dels  treballadors públics. Interioritzar la transparència en la feina diària apuntaria cap a una nova Administració, on la innovació pogués generar nous productes i serveis.

La transparència hauria d’esdevenir una eina capacitadora i no infoxicadora, hauria de facilitar l’accés a informació d’interès per a la ciutadania, fent que hi intervingués, o sigui, cocreant, coproduint i coavaluant informació per a l’Administració, com ja estan fent passivament en altres àmbits. Caldria buscar un ecosistema de participació activa en què els usuaris entenguin tot el que poden guanyar si som transparents, com ja estan fent en casos com l’aportació de dades de salut per a la recerca.

Finalment, a la darrera taula de debat sobre “Situació i experiències de Govern Obert”, Marc Torres va repassar on som en el procés de govern obert, diferenciant allà on anem incidint amb força i quins són aquells aspectes que encara cal seguir madurant. De manera generalitzada sembla que tot i que anem articulant elements referents a la participació ciutadana, la transparència i les dades obertes, els aspectes relatius a la coproducció de serveis resulten els menys desenvolupats.

A tall de resum, les tres idees més importants del discurs eren:

  1. Fins ara estem fent processos participatius molt generalistes. Cal acotar les preguntes a la resposta i definir qui són realment els que hi han de participar. Cal pensar aquest processos com veritables xarxes de coneixement: amb un objectiu ben definit i amb un procés de curació, debat i extracció de coneixement guiat.
  2. La participació de la ciutadania ha de ser transversal dins les nostres institucions. Hem d’entendre la participació com una eina al servei de les diferents parts d’un organisme. De fet, s’ha de poder participar sense processos participatius. La participació pot començar en els serveis socials, en l’atenció al públic, en el ple municipal.
  3. Atès que la societat s’adapta amb més rapidesa que l’Administració als canvis disruptius que vivim, cal que l’Administració aprofiti la inèrcia de la societat. En aquest sentit l’Administració ha de ser possibilitadora de la materialització de les propostes que s’articulin des de la societat.
Adaptació del gràfic de Buckminster Fuller

Gràfic adaptat. Font: Downes, L. “The Laws of Disruption: Harnessing the New Forces that Govern Life and Business in the Digital Age”. Basic Books. 2009.

Hem d’agrair als responsables de la Diputació de Barcelona la seva atenció amb la XIP i felicitar-los per aquesta valuosa jornada.

Podeu consultar la presentació a l’Slideshare de la XIP

 

Llegeix-ne més

Obertura de dades, on som?

communityAra ja fa dos anys de l’aprovació de la Llei de transparència catalana. Aquesta llei obligava les nostres administracions a obrir les dades que generen i amb les quals treballen, amb l’objectiu de fer possible la informació de la ciutadania, la generació de valor afegit sobre aquestes dades per part del sector privat i la transparència del conjunt de l’Administració.

Avui el grau d’aplicació de la llei, en allò referent a les dades obertes, és dispar. Per bé que  algunes administracions i ajuntaments sí que han fet els deures i ens ofereixen dades útils, actualitzades i accessibles en forma d’arxius o de serveis web, dins les pàgines web de les nostres administracions on han proliferat els apartats de transparència i de dades obertes, majoritàriament, el contingut real que hi trobem és mínim i poc usable.

Alguns d’aquests ens al·leguen manca de recursos o pressupost, altres senzillament no han entès els beneficis socials que suposa l’obertura de les “seves” dades i les han obert a contracor, i alguns altres continuen amagant part de les dades que generen (!).

Amb tot, encara que hi ha molt per fer, el fet és que si entenem l’obertura de dades com un procés a mitjà termini, aquest avança. Més enllà del que es fa o deixa de fer des de les administracions, la societat en conjunt va articulant propostes que empenyen els processos reals d’obertura.

Algunes iniciatives van encaixant dins el puzle de l’open data i alhora que exigeixen a les administracions dades de qualitat, al dia i accessibles, també aporten demostradors tangibles dels beneficis de l’obertura que donen sentit al procés:

  • Iniciativa Barcelona Open Data és una iniciativa mixta amb una doble vessant. D’una banda, de difusió del coneixement i possibilitats de les dades obertes al conjunt de la ciutadania i, de l’altra, una vessant formativa que cerca la formació de qualitat d’emprenedors i professionals d’empreses i administracions.
  • Transparencia.press és un portal en el qual es publica informació periodística obtinguda a través de peticions d’informació mitjançant la Llei de transparència. Els usuaris poden fer arribar al web peticions de dades que són articulades des del portal cap a la corresponent administració. Es tracta d’un impuls (push) directe en pro de la transparència de l’Administració.
  • La xarxa ciutadana de Llefià, Llefi@Net, és un bon exemple de reutilitzador local. Es tracta d’un projecte d’innovació social que fomenta el coneixement i l’ús de les TIC al barri de Llefià de Badalona cercant la integració de la ciutadania dins la societat de la informació.

Aquestes són tres bones iniciatives; és cert que queda molt per fer, però el procés comença a prendre vida pròpia més enllà de la llei. La societat comença a pressionar l’Administració cap a l’obertura decidida i eficaç de les dades i fa aflorar valor real basat en dades obertes, valor que retroalimenta la necessitat de continuar el procés complet d’obertura.

Amb tot la nostra societat encara ha de tancar el cercle de les dades obertes. Els esforços fets fins ara per les nostres administracions són poca cosa si no hi ha una reutilització real i efectiva per part de la ciutadania i les empreses. Les administracions que creuen en les dades obertes, i que han fet els deures, necessiten ara casos que demostrin internament i externament que cal continuar el procés d’obertura de dades de forma decidida.

I perquè això passi realment cal entendre que generar valor real a partir de dades obertes no passa ja només per posar-les en el portal de dades obertes a disposició del públic general, ni per organitzar hackatons generalistes amb codificadors (coders) i “motivats” pel tema open data. Hem de pujar un grau en el procés i adonar-nos que el valor afegit de cada conjunt de dades arribarà quan siguin els experts i les institucions especialitzades els que treballin, tractin, analitzin i edifiquin valor sobre aquelles dades que coneixen i entenen.

Arribats on som, cal entendre que la reutilització real de les dades es produirà si som capaços d’arribar i dinamitzar, ja no només la comunitat generalista de reutilitzadors, sinó cadascuna de les comunitats especialitzades que tenen la capacitat d’entendre les dades i sumar la seva expertesa per edificar així VALOR REAL.

Més enllà de les interessants iniciatives que la societat va articulant en relació amb les dades obertes, avui cal que les administracions contactin amb les comunitats especialitzades de cada tema i promoguin la reutilització directa d’aquestes dades. Altrament seguirem esperant tenir una llista llarga i de qualitat de casos d’èxit de reutilització.

Imatge: http://insectime.org/main/wp-content/uploads/2013/02/community.jpg.

Llegeix-ne més

La XIP amb la Iniciativa Barcelona Open Data

ibcnopendataAhir, 20 de setembre, es va presentar la Iniciativa Barcelona Open Data, una entitat que neix amb l’objectiu de difondre, formar, investigar i innovar el món de les dades obertes. La XIP ha estat convidada a formar part del Consell Assessor d’aquesta iniciativa, format per persones, organitzacions i xarxes que vulguin generar sinergies per promoure les dades obertes.

Els objectius de la iniciativa encaixen amb els àmbits de treball de la XIP, com ara apoderar la ciutadania en l’ús de les dades obertes, promoure’n el coneixement i donar suport a nous projectes emprenedors.

En les setmanes anteriors s’ha engegat una iniciativa per saber què pensem sobre les dades obertes i els beneficis socials que comporten. D’aquí han sortit 50 raons per les quals és beneficiós per a la societat que les dades estiguin obertes: 50 raons que esdevindran els principis sobre els quals treballarà la Iniciativa Barcelona Open Data.  S’hi aporten idees que configuren les dades obertes com ara la necessitat que la ciutadania enriqueixi la informació pública, la conveniència de disposar d’una font de coneixement lliure que generi oportunitats equitatives, o la possibilitat de crear serveis, negocis i eines innovadores.

Podeu consultar les raons aportades des d’aquest enllaç: http://bit.ly/2cg73Vy.

Llegeix-ne més

Terminologia Oberta del TERMCAT: termes a punt per a la reutilització

openLa creació i la transferència de coneixement en el si de l’Administració pública estan estretament lligades al rendiment de comptes, a la transparència i a la cultura de la reutilització de la informació. En el marc del govern obert, les dades generades des del sector públic són actualment, mitjançant l’obertura i la publicació, fonts de creació de nous productes i serveis per part d’empreses i grups de recerca.

En el cas concret de les dades lingüístiques, es troben a la base del desenvolupament de programari per a la interacció comunicativa, de diversa índole, que necessita un corpus multilingüe ampli, degudament formalitzat i de qualitat contrastada per al processament del llenguatge. En aquest punt, l’aportació a la qualitat del llenguatge i la interoperabilitat que es pot fer des de la terminologia no és negligible. Aquesta és la voluntat i l’objectiu de la Terminologia Oberta del TERMCAT.

El Centre de Terminologia TERMCAT és un organisme públic adscrit a la Direcció General de Política Lingüística. El Centre es va crear l’any 1985, fruit de l’acord entre el Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’encàrrec de garantir el desenvolupament de la terminologia catalana i la seva integració en els sectors especialitzats i en la societat en general, dins del procés de normalització de la llengua catalana.

Al llarg d’aquests més de trenta anys de treball terminològic s’han posat recursos terminològics a l’abast dels usuaris i s’han anat alimentant les bases de dades terminològiques del Centre. Els productes que fins fa uns anys es limitaven als diccionaris en paper, es van ampliar primer amb els diccionaris en línia, més tard amb l’oferta de documents descarregables (en pdf) i, actualment, amb els recursos lliures.

Per mitjà del servei web de Terminologia Oberta, el TERMCAT posa a disposició de la societat repertoris terminològics procedents de treballs de recerca terminològica fets al Centre. En aquest moment permet descarregar més de 93 repertoris d’interès general, que s’actualitzen permanentment i s’ofereixen en diversos formats de sortida, sota les llicències Creative Commons, les quals permeten reproduir, distribuir transformar o comunicar les dades. Els repertoris es poden seleccionar a partir del títol, l’àmbit temàtic, la data d’actualització i el format de descàrrega (PDF, XML, HTML i PDF a la carta).

La interacció amb l’usuari pot ser no mediada, en la descàrrega lliure, però també existeix la possibilitat d’atenció personalitzada de peticions singulars: per exemple, empreses, universitats, centres de recerca, empreses, editorials o organismes que poden sol·licitar una cessió de dades terminològiques amb finalitats específiques (recerca acadèmica, construcció de plataformes, cercadors, portals, etc.).

Aquest servei es va posar en marxa l’any 2006, en sintonia amb la voluntat del Govern català de facilitar la integració de la llengua catalana en les tecnologies de la comunicació i promoure la disponibilitat de recursos lliures, concretada pràcticament en el portal Dades obertes gencat.

La col·lecció d’obres a la Terminologia Oberta ha anat evolucionant d’acord amb les necessitats del mercat i els interessos de la societat. Actualment hi ha més de 170.000 fitxes terminològiques multilingües de diversos àmbits del coneixement, preparades per a ser incorporades a productes i serveis tecnològics de base lingüística. Es té constància de la reutilització d’aquestes dades en alguns projectes de gran difusió, com ara glossaris, diccionaris o enciclopèdies en línia, amb la implicació d’empreses i d’institucions com la UOC o Amical Wikimedia.

Per tant, la línia que el Centre vol seguir en el futur és ben marcada: continuar apostant fermament per l’obertura i la publicació de les dades terminològiques, facilitar la col·laboració dels diferents agents implicats en la cocreació de serveis i contribuir que la llengua catalana mantingui una posició destacada com a llengua del món digital.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de justgrimes (CC BY 2.0).

Llegeix-ne més

Avui entra en vigor la Llei de transparència catalana

transparènciaEl Parlament de Catalunya va aprovar, en el Ple del passat 18 de desembre, la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquesta Llei va significar, en la seva fase de compareixença, un veritable esforç per part dels parlamentaris per escoltar el parer d’un nombre important d’organitzacions i persones expertes. La XIP va tenir l’oportunitat de participar-hi activament i hi va comparèixer.

La redacció final de la Llei, com és saludable que passi, té defensors i detractors: és massa agosarada per uns i és queda curta per a altres. En el cas de la XIP, tot i reconèixer-li tants aspectes positius per descomptat, la considerem ben fluixa pel que fa a obertura de dades i reutilització; segurament per la falta de domini en el coneixement d’aquesta facultat que pot ser cabdal per a les nostres institucions a l’hora de posar-se al capdavant dels països avançats en l’economia del coneixement. En aquesta matèria no aporta res de nou respecte a la llei espanyola, per exemple.

Amb tot, la Llei era necessària per contribuir a definir el marc de relacions i confiança entre la ciutadania, els seus representants polítics, els treballadors públics i el conjunt de l’Administració.

Avui, dia 1 de juliol, és el dia marcat per la Llei perquè les administracions generals de Catalunya garanteixin el dret d’accés de la ciutadania a la informació i la documentació publiques (els ens locals tenen sis mesos més de termini), i també perquè l’Administració transparenti més la seva activitat i obri també les seves dades pensant en la reutilització i la revalorització que signifiquen per al conjunt de la societat.

Avui, ja són diverses les institucions i organismes que han canviat les seves llicències i condicions d’ús, de caire restrictiu, per d’altres que afavoreixen que es reusi coneixement i dades.

Per bé que la interpretació i l’aplicació de la Llei seran les que l’ompliran de significat real, des de la XIP celebrem el que el dia d’avui representa, com a passa important cap aquest concepte global que anomenem Govern Obert.

Mostrem interès per les dades i continguts dels poders públics! Demanem-los la informació que necessitem! Reutilitzem-la també!

 

Imatge: Wikimedia Commons

Llegeix-ne més

Però qui innova ara a l’Administració?

innovationA aquestes alçades, sembla que ningú dubta que les institucions que no innoven acabaran desapareixent. Què passa en el cas de l’Administració? També podria desaparèixer? O acabarà esdevenint una organització irreconeixible?

Fins ara, la innovació a l’Administració s’ha fet de la manera més tradicional. Ha millorat procediments i els ha tecnificat quan ha pogut. Aquesta via ha donat lloc  a uns resultats limitats i de vegades no satisfactoris, que no han trencat la dinàmica dels processos a innovar de manera disruptiva per provocar un efecte real i mesurable.

Com que és una demanda inajornable, cal accelerar el procés i plantejar noves estratègies i ús de recursos. Cal un nou lideratge a l’Administració per a l’àrea de gestió del canvi, és a dir, detectar quin és el pas que cal fer i com fer-lo. La resta –millora de la gestió, sistemes d’informació, estratègia…– ja la cobreixen les escoles de formació i els màsters especialitzats.

Des del punt de vista de l’organització, el model d’innovació que necessita l’Administració és completament diferent. L’han de liderar persones que, en les seves diverses esferes d’actuació, ja són al món de les xarxes socials, les dades obertes i els serveis mòbils. Persones que actuen de facto en lògica de xarxa, la qual els imbueix del coneixement per entendre de quin model s’està parlant. I un aclariment: la integració de la tecnologia en l’estratègia d’innovació no vol dir que sigui responsabilitat de l’àrea TIC. La tecnologia ha d’acompanyar sempre l’estratègia, la qual ha d’estar dissenyada pel líder directiu.

Aquest és el capteniment de la XIP. Per entendre aquest pas disruptiu més enllà, cal viure una autèntica dinàmica innovadora en totes les perspectives: personal, social i professional. Així aconseguirem els canvis necessaris!

Imatge: Missy Schmidt CC BY 2.0

Llegeix-ne més

Avaluant el Portal de Transparència de la Generalitat

Dilluns va tenir lloc al Palau de la Generalitat la I Jornada de Transparència de la Generalitat de Catalunya. A l’acte van participar els experts en polítiques de transparència i govern obert Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política i social i director de l’Institut de Governança Democràtica, i Manuel Villoria, catedràtic de ciència política i membre de Transparency International, així com el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, i el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, que va presentar les novetats del portal de transparència de la Generalitat.

La nova versió incorpora dades sobre les retribucions, dietes i contractacions menors, així com informació referent a l’Escó 136 i un apartat amb les preguntes més freqüents. A més dels formats existents actualment (HTML, dades obertes i infografies) el portal incorporarà també el format audiovisual.

El conseller Francesc Homs va cloure la jornada anunciant la futura aprovació d’un nou codi ètic i de bones pràctiques per a tots els alts càrrecs.

Llegeix-ne més

Big Data Week i Catalunya Dades Weekend: en xarxa per anar més lluny

Del 22 al 28 d'abril, en més de 25 ciutats de tot el món, ha tingut lloc la Big Data Week, que a Catalunya s’ha seguit amb les etiquetes #bdw13, #Barcelona i #wd. Al llarg d’aquesta setmana s’han esdevingut centenars d’actes per parlar, pensar, investigar, discutir, reflexionar sobre big data: què és, per a què serveix, quin impacte té i acabarà tenint en les nostres vides. En la vintena d’actes tothom hi ha pogut trobar alguna cosa per aprendre i alguna cosa per aportar entre científics, tecnòlegs, visualitzadors, acadèmics, comunicadors i empreses de dades. A Catalunya, la setmana l’han organitzada conjuntament media140 i Catalunya Dades. Aquesta darrera és una xarxa modèlica integrada pels representants de les administracions catalanes que ja obren dades, per empreses privades que n’estan reutilitzant, pel món acadèmic i de la recerca, pel sector de les comunicacions i pel conjunt de la societat civil, que observa activament com les dades i les relacions intel·ligents que s’hi acaben trobant canvien el sistema de generació de valor del sistema social i econòmic. Ha estat, per damunt de tot, una oportunitat única per a Catalunya i la seva capital, Barcelona, i per a moltes institucions i individus que investiguen, pensen, són creatius, i s'esforcen per construir un món millor a partir de nous paradigmes com la innovació oberta que es valen d’una tecnologia cada cop més social. La millor manera d’agrair-los-ho deu ser fent un ‘M’agrada’ a www.facebook.com/catalunyadades o entrant al seu blog a fer-hi comentaris. Oi?

Llegeix-ne més