Tag Archives: coneixement

Es busca… la fórmula màgica de l’aprenentatge

together-2450090_960_720

Font: Pixabay

Adaptar els models d’aprenentatge, les assignatures o els currículums a la realitat, aquest és el repte amb què s’enfronten els departaments de formació i de recursos humans, a dia d’avui. Si se centra el tema en els processos d’aprenentatge dins de les organitzacions, la diferència rau en la rapidesa per adaptar-se als canvis.

Per mantenir la competitivitat en un mercat exigent, les empreses i els seus directius necessiten prendre consciència de quin és el capital humà de què disposen. Per minimitzar l’impacte dels canvis de personal, necessiten retenir el talent i assegurar la transferència de coneixement. A més, la velocitat dels canvis, obliga el personal a actualitzar-se constantment. L’aprenentatge -i el seu foment- es converteix en una necessitat vital i permanent.

El sector públic no pot ni ha de quedar al marge d’aquest plantejament. Resulta complicat que l’Administració s’adapti a la mateixa velocitat que els canvis però no hauria de ser impossible.

En aquest sentit, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va organitzar la xerrada “Experiències d’aprenentatge en acció” per donar a conèixer iniciatives pioneres en models de formació. La taula coordinada per Virginio Gallardo, director d’Humanonova, va comptar amb la intervenció dels directors de recursos humans de tres grans empreses: Joaquín Azcue Castillón per Telefònica, Ramón García Espeleta per La Caixa i  Inés Rodríguez Rodero per Microsoft. Tots ells van coincidir en aquests aspectes:

  • Cal que hi hagi proactivitat per part de l’individu davant l’aprenentatge.
  • S’ha de fomentar l’ús dels espais virtuals com entorns de treball col·laboratiu o per crear comunitats virtuals destinades a millorar la pràctica professional, on els membres comparteixin els seus coneixements i perquè a través de la informalitat de les relacions socials s’arribi a l’aprenentatge.
  • S’han de potenciar els bancs de males pràctiques per aprendre dels errors.
  • Cal el reconeixement de l’autoprenentatge, i incorporar-lo automàticament a l’expedient.
  • Són necessaris formadors interns, sense increments salarials, que comptin amb reconeixement públic i formació específica.

L’èxit d’aquest model d’aprenentatge es basa en la comunicació entesa com un procés bidireccional i que requereix d’una voluntat participativa. El periodista i consultor especialitzat en TIC, Luis Ángel Fernández Hermana,  va destacar la saturació, fatiga i escepticisme de la participació en la societat en general. També en les organitzacions apareixen dificultats per aconseguir la implicació activa del personal. Educadors, dinamitzadors i gestors de comunitats virtuals necessiten habilitats especials per estimular la participació, però també cal educar els professionals i a la ciutadania per dur a terme una participació realment efectiva.

De tot plegat, què en penseu? Es poden aplicar a l’administració els models d’altres experiències com les exposades? La participació és un dret o una obligació? Quins són els ingredients de la fórmula?

Llegeix-ne més

Fracassar per innovar

Fracassar per innovar. Imatge de Pixabay.com

Font: Pixabay

La millora incremental ha funcionat durant molts anys en el món de l’Administració. Avui, però, el ritme del canvi ja no és incremental, sinó exponencial. Actualment, s’estima que el coneixement humà es duplica aproximadament cada dotze mesos. Al 2020, es duplicarà cada dotze hores.

La innovació és un procés iteratiu que es fonamenta en el clàssic mètode de “prova i error”, sense el qual no es genera coneixement. Aquest mètode, per tant, conviu inevitablement amb el fracàs, el qual habitualment és una fase prèvia a la solució. És a dir, el més improbable és encertar-la a la primera.

La nostra cultura, tanmateix, penalitza el fracàs i no tolera l’error, sobretot en el món del treball. Per tant, quan, per evitar equivocar-nos, centrem el que fem dins de la nostra zona d’expertesa, ens estem resistint, en realitat, a la veritable innovació. Per innovar, hem de trencar la dependència de la nostra zona de confort.  

Tenint en compte la velocitat a la qual creix el coneixement, necessitem adquirir noves habilitats i noves formes de pensar. Ens cal revaloritzar l’assaig i l’error com a parts necessàries de l’aprenentatge o tindrem poques possibilitats d’innovar, i per tant, poques possibilitats d’adaptar-nos a un món que més que futur ja és present.

Si parlem concretament de l’Administració, de la mateixa manera que l’estructura burocràtica va néixer per donar resposta a una societat que demandava racionalitat i processos estandarditzats en busca d’estabilitat,  avui ens cal una organització on es pugui innovar, donar solucions personalitzades i reaccionar ràpidament als canvis.

Com ho podem fer?

  • Incorporant el test i el prototipatge en el procés d’implementació dels serveis públics.
  • Reconeixent el reaprenentatge com a procés continuu, necessari i indissociable de la feina dels servidors públics.
  • Facilitant l’autonomia i l’aflorament de propostes al marge dels propòsits corporatius.
  • Acompanyant els intraemprenedors públics a provar i implementar els seus projectes.
  • No tenint por del fracàs i incloent la perseverança entre els valors de l’organització.

Innovar és fer coses diferents, de manera diferent. I sobretot, generar el context perquè passin aquestes coses. Donem espai, confiança i la possibilitat de repensar les idees perquè flueixin la innovació i les solucions als problemes.

Inspirat en https://www.govloop.com/community/blog/pressing-case-driving-innovation-government/

Llegeix-ne més

Estem preparats per al coneixement en xarxa?

acup2016El dia 5 d’octubre la XIP va participar en el debat: El repte de l’era digital: Informació versus coneixement, promogut per RecerCaixa al Palau Macaya.

Moderat per Milagros Pérez Oliva, periodista del diari El País, vàrem compartir diàleg amb Amparo Moreno, catedràtica d’Història de la Comunicació (UAB), amb Josep Lladós, director del Centre de Visió per Computador (UAB), i amb Àlex Hinojo (@Kippelboy), d’Amical Wikimedia.

El debat va girar entorn de les noves possibilitats que l’era digital ens ofereix a les persones, a les oportunitats que se’ns obren, als reptes que se’ns plantegen com a societat, a les contradiccions i pors del moment de transformació que vivim.

Vàrem debatre sobre la facilitat d’accés i generació d’informació, més enllà de com podem estructurar-la i sintetitzar-la perquè sigui útil. També sobre les bases del coneixement avui, sobre la possibilitat de generar coneixement col·lectiu basat en la compartició de les experiències individuals.

Es va debatre el paper de la tecnologia dins aquest context, la seva neutralitat o no, el seu paper com a element facilitador del nostre coneixement, com pot ajudar a apoderar les persones, a transferir el coneixement dels experts als usuaris, com permet connectar-nos.

L’estructuració de la societat en xarxa també va ser un dels punts claus de la conversa. Vàrem parlar de les noves possibilitats quant a participació directa en l’àmbit de govern i també de l’apoderament de les persones dins aquesta nova estructura.

El debat va ser viu i ple de matisos. Amb tot, la idea plenament compartida per tots girava entorn de la necessitat de construir una ciutadania activa i crítica, capaç de treure profit de tot allò positiu que l’era digital ens aporta, capaç de posar límits a les febleses que també comporta.

La gent assistent es va mostrar molt participativa. Certament, el moment de canvi que ens ha tocat viure ens pot fer respecte, però també és ple d’energia i possibilitats.

Imatge: https://pbs.twimg.com/media/CuBQyq0WIAAwXfO.jpg (Atribució: )

Llegeix-ne més

Comunicar ciència a les xarxes socials

ciència socialÉs evident que la comunicació de la ciència està experimentant els canvis més significatius d’ençà dels seus 350 anys d’història. I és que des dels quaderns de Darwin i les cartes que intercanviaven els astrònoms Galileu i Kepler fins a la recent narració via Twitter de la separació entre la nau Rosetta i el mòdul Philae de l’Agència Espacial Europea, comunicar qüestions científiques complexes ha estat una de les tasques més importants per als científics.

A banda dels canals formals de comunicació acadèmica, com ara les revistes científiques, darrerament han aparegut tot un seguit de canals informals, com ara els blogs i les xarxes socials, que són àmpliament utilitzats pels científics per parlar sobre la seva recerca, fer-la arribar a un públic més ampli, incrementar-ne la visibilitat i l’impacte i, especialment, aconseguir una bona reputació digital que complementi la reputació acadèmica. O fins i tot per trobar feina.

Hi ha estudis que posen de manifest que, si els investigadors difonen els seus articles mitjançant Twitter, hi ha un increment notable en el nombre de descàrregues i citacions d’aquells articles. Una bona mostra de l’interès que suscita Twitter en el món acadèmic i de la recerca és la guia que la London School of Economics ha publicat per fomentar-ne l’ús.

De fet, la revista Nature va publicar els resultats d’una enquesta que va enviar a més de 3.000 científics per avaluar-ne el grau de coneixement i utilització de les xarxes socials. La conclusió de l’article era que els investigadors utilitzen cada cop més les aquestes xarxes per difondre la seva recerca, cosa impensable fa només cinc anys.

La revolució també ha arribat a la manera com es mesura l’impacte que tenen els articles científics: és el que s’anomena Altmetrics o Alternative metrics, un concepte que es defineix com la creació i estudi de nous indicadors basats en les xarxes socials per a l’anàlisi de l’activitat científica i acadèmica. La idea que hi ha al darrere és la següent: les mencions en els blogs o el nombre de mencions a Twitter poden ser una mesura vàlida de l’impacte de les publicacions científiques. Una mostra de l’emergència d’aquests indicadors és que la biblioteca de revistes científiques Public Library of Science (PLoS) ja els té en compte perquè els investigadors, les institucions i fins i tot els finançadors de la recerca puguin accedir-hi.

En determinats entorns es té la percepció que la difusió de la recerca mitjançant xarxes com ara els blogs o Twitter hauria de formar part de les tasques habituals del personal investigador i que fóra bo que hi hagués un reconeixement o un sistema de recompenses destinat a promoure la comunicació de la ciència mitjançant aquests mitjans de comunicació social, ja que es considera que, en qualitat de treballadors públics, els investigadors haurien d’informar i divulgar sobre la seva recerca, finançada sovint amb els impostos de la ciutadania. Així ho entén també la Unió Europea, que en el programa marc Horitzó 2020 dóna força rellevància a la difusió i la comunicació dels resultats de la recerca.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de Amy (CC BY 2.0).

Llegeix-ne més

Daus de brou del coneixement

4202332_2dfeb85d87L’any 1810, després de 14 anys d’experimentació, el confiter Nicolas Appert va guanyar el concurs, dotat amb 12.000 francs, que Napoleó havia establert a qui trobés un procediment de conservació que permetés garantir l’alimentació dels seus exèrcits en temps de guerra. El procediment d’Appert consistia a col·locar els aliments en ampolles de vidre i escalfar-les al bany Maria durant un temps determinat. Evolucionant la idea, l’any 1908 l’emprenedor suís Julius Maggi va començar la comercialització del que avui coneixem com a daus de brou.

Més enllà del debat culinari sobre la qualitat de la sopa resultant, els daus de brou són la metàfora perfecta de la sintetització del coneixement dels experts que permet a algú sense cap coneixement de cuina preparar una sopa de manera fàcil i ràpida.

De la mateixa manera, avui, més que mai, la tecnologia ens apodera i ens permet fer de forma fàcil i ràpida coses que mai no ens hauríem imaginat de poder abastar.

L’Administració, és clar, no ha de ser una excepció en aquest procés generalitzat i ha de ser capaç d’empaquetar i sintetitzar el coneixement dels seus tècnics, dirigents i institucions apoderant la ciutadania amb eines que permetin la seva integració dins dels processos participatius, en el treball conjunt de definició i creació de polítiques i serveis, de presa de decisions i en el control de l’Administració i el Govern mateixos.

Ho veieu possible, això, o és ciència ficció? L’Administració farà aquest canvi cultural?

Llegeix-ne més

Coneixement solidari

Les xarxes d’intercanvi de coneixements (XIC) són entitats sense ànim de lucre, obertes a la participació de tothom, que tenen per objectiu la compartició de sabers i experiències vinculades a àmbits diversos (tècnic, social, artístic, intel·lectual…). Aquestes xarxes contribueixen a fomentar les pràctiques de bon veïnatge i valors com ara la participació i la solidaritat entre les persones i els col·lectius.

Amb la crisi econòmica, política i de valors que estem travessant, les XIC i el consum col·laboratiu pretenen ser una alternativa a l’actual sistema basat en la producció-consum i l’individualisme. Creieu que reeixirà aquest nou model, centrat en la cooperació i la suma d’esforços, contraposat a aquells que pensen que les idees són béns preuats que cal protegir per a un ús i benefici exclusius? En coneixeu algun exemple?

Llegeix-ne més