Tag Archives: comunicació

La postveritat en governs i administracions

La postveritat en governs i administracions. Imatge de Pixabay.

Font: Pixabay

En els darrers temps, les xarxes socials estan evolucionant cap a autèntics mitjans de comunicació que, com qualsevol altre instrument d’edició digital en perspectiva d’empresa, hauria de tenir cura dels continguts que publiquen. Segons els partidaris d’aquest punt de vista, Facebook, Twitter i Google han d’ajudar a posar en valor els continguts amb una mínima ètica periodística i netejar totes aquelles inexactituds i falsedats que vehiculen.

La pregunta és si s’han d’exigir mesures correctores de la postveritat. Per fer-ho encara més evident, ¿seria acceptable en tots els assumptes d’índole pública el desplegament d’estratègies postveritables?

Sembla que la postmodernitat hagi portat una certa condescendència amb la postveritat (deu ser una qüestió de prefix ;-), que fa que es pugui considerar que les persones observem la realitat a partir de la nostra mirada i creences. Aquest ha estat el recurs àmpliament emprat pel Govern central, juntament amb fake news i altres. A tall d’exemple, exalçar a partir de dades i estudis els avantatges econòmics que una Catalunya independent comportaria per als catalans no és ben bé una postveritat. Però sí que ho és, en canvi, fer córrer notícies sobre determinats capteniments (o opinions no contrastades o tretes de context, o exagerades o directament mentides periodístiques) sobre persones o organitzacions impulsores del Procés. ¿Què passaria si aquestes institucions favorables al Procés [per al Referèndum] al seu torn empressin també aquesta mena d’estratègies?

Si acabem admetent aquesta influència hegemònica de la postveritat a les xarxes socials, aleshores ¿on situem tot allò que dèiem que les xarxes eren el mitjà ideal per filtrar socialment el coneixement per atorgar-li precisament la condició de veraç? Allò que en dèiem el coneixement col·lectiu. L’exemple anterior, com molts d’altres que podem observar cada dia a internet i a les xarxes, mostra la nova via que les instàncies del poder tenen per anul·lar la capacitat més social i democratitzadora d’aquests entorns.

Què hem de fer finalment? Cal promoure o censurar la postveritat? De fet, algunes d’aquestes xarxes ja han posat en funcionament mecanismes per alertar sobre fake news, però està per demostrar si són efectius.

Així doncs, ens caldrà avançar en els dos sentits: d’una banda, reclamar a les grans plataformes el control real de les fake news i, de l’altra, continuar insistint que la millor manera de detectar-les també pot ser treballant i compartint de manera intensiva el coneixement en xarxa. I això sí fer-ho basant-nos en una certa metodologia.

Ho veieu així?

Llegeix-ne més

Quines han de ser les competències dels treballadors públics?

forum-innovacioTenim criteri per buscar i seleccionar la millor informació a Google? Un treballador públic ha de saber crear o actualitzar un blog? Realment algú es llegeix un informe de 100 pàgines a l’Administració?

Aquests van ser alguns dels interrogants que va plantejar Sandra Lomas, membre de la XIP, al I Fòrum d’Innovació Pública, que va reunir prop de 200 treballadors de diferents administracions publiques el 6 d’octubre, al Centre de Convencions de Món Sant Benet, per tal d’abordar els reptes de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i els desafiaments de les Administracions en la seva transformació digital.

La nova llei implica un canvi de paradigma important ja que obliga totes les administracions a relacionar-se amb la ciutadania per via telemàtica; però alhora representa una bona oportunitat per als treballadors públics perquè ja no hi ha cap dubte que la comunicació digital serà una competència clau en un futur immediat. Moltes empreses del sector privat ja ho tenen clar fa temps i han fet el tomb, tenen comunicació directa amb els clients i han dut a terme la transformació digital; aleshores, a què esperem les administracions públiques?

Cal tirar endavant aquesta transformació i fer uns serveis públics atractius per a tothom; els empleats públics estem assumint que necessitarem noves competències, com ara treball en xarxa, aprenentatge continu i orientació al ciutadà. Però això també ha d’anar acompanyat d’un canvi d’estructures, on la comunicació horitzontal prevalgui per sobre de les estructures funcionals, en una administració que actuï més i planifiqui menys.

I qui ha de liderar aquest canvi? Aquest serà el tema d’un altre post…

Llegeix-ne més

Reptes per adaptar-se a les noves formes de comunicació

com xarxesEl ritme de canvi marcat per la tecnologia obliga a empreses, Administració i ciutadania a un replantejament constant de formes de treballar i de relacionar-se. Els canvis tecnològics ofereixen noves fórmules de relacions i comunicacions, l’ús dels mitjans electrònics afavoreix la participació, la creació de comunitats a través de la interacció amb l’ús d’eines com ara les xarxes socials, la personalització dels serveis a través dels dispositius mòbils, comunicació instantània, i els que queden per inventar …

El gran repte de qualsevol organització rau a adaptar les metodologies a les noves eines i els coneixements de les generacions que hi conviuen, sovint fins a quatre, perquè les últimes ja veuen el món a través de missatges curts, i prioritzen la rapidesa sobre la qualitat, ja que tenen una capacitat de menys de 8 segons per parar atenció.

Aquesta diversitat també obliga els departaments de comunicació a repensar les seves fórmules, amb la necessitat de trobar els canals més adients per fer arribar el seu missatge amb el text i format d’acord amb el públic al qual va adreçat. Correu electrònic i programes de xat han anat deixant pas a la missatgeria instantània, que ofereix la immediatesa que exigim en la comunicació, i cada cop s’incorporen eines de missatgeria instantània amb més naturalitat dins de les estratègies de màrqueting o de comunicació directa amb el client o la ciutadania.

WhatsApp és l’eina de missatgeria instantània més utilitzada, però no l’única. El passat mes de febrer va arribar als mil milions d’usuaris, la mateixa xifra a què van arribar els usuaris de Gmail de Google. La seva facilitat d’ús va fer arribar l’eina a segments de la població sense importar coneixements tecnològics, ni la seguretat de les comunicacions. Tot i que les noves versions de WhatsApp incorporen millores en seguretat com ara el xifrat dels missatges, la seguretat de les comunicacions ha estat el seu punt feble, i aquest fet va propiciar el naixement de Telegram, una aplicació de missatgeria instantània de codi obert, amb unes prestacions per mantenir la seguretat i la privacitat molt superiors a WhatsApp.

L’augment d’ús de la missatgeria instantània per part d’administracions públiques és una clara mostra d’aquesta transició, amb exemples d’ús de WhatsApp i Telegram per part de les Administracions Públiques. La pròpia Generalitat de Catalunya n’és un exemple, i ajuntaments com ara Mataró. També experiències fora de Catalunya com Olivenza, Aracena, Ugena i el Govern de Navarra. Les exigències de seguretat, el nou marc jurídic de la relació de l’Administració amb la ciutadania i organitzacions, i la regulació del seu ús en els processos de gestió marquen el ritme en el desenvolupament d’aquest tipus d’iniciatives. En l’àmbit de la comunicació interna també sorgeixen idees noves. Des de l’ús de la missatgeria instantània, a eines de missatgeria corporativa, com és el cas d’Slack, que combina la missatgeria instantània amb l’enviament de tot tipus d’arxiu, xats de grup, i la integració amb altres eines.

Aquest tipus d’eines podem ajudar a donar una empenta a la col·laboració dins de les organitzacions en facilitar el treball col·laboratiu i l’orientació a projectes, fet que ofereix una flexibilitat a les estructures jeràrquiques rígides; també pot ajudar a millorar la productivitat i l’eficiència en la gestió del temps que dediquem a atendre el correu electrònic en la nostra jornada laboral. Però els grans reptes que planteja són organitzatius, canvis culturals i unes habilitats digitals que requereixen d’una visió estratègica i un lideratge clar i ferm.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquest article a Medium

Imatge procedent de Pixabay

Llegeix-ne més

Comunicar ciència a les xarxes socials

ciència socialÉs evident que la comunicació de la ciència està experimentant els canvis més significatius d’ençà dels seus 350 anys d’història. I és que des dels quaderns de Darwin i les cartes que intercanviaven els astrònoms Galileu i Kepler fins a la recent narració via Twitter de la separació entre la nau Rosetta i el mòdul Philae de l’Agència Espacial Europea, comunicar qüestions científiques complexes ha estat una de les tasques més importants per als científics.

A banda dels canals formals de comunicació acadèmica, com ara les revistes científiques, darrerament han aparegut tot un seguit de canals informals, com ara els blogs i les xarxes socials, que són àmpliament utilitzats pels científics per parlar sobre la seva recerca, fer-la arribar a un públic més ampli, incrementar-ne la visibilitat i l’impacte i, especialment, aconseguir una bona reputació digital que complementi la reputació acadèmica. O fins i tot per trobar feina.

Hi ha estudis que posen de manifest que, si els investigadors difonen els seus articles mitjançant Twitter, hi ha un increment notable en el nombre de descàrregues i citacions d’aquells articles. Una bona mostra de l’interès que suscita Twitter en el món acadèmic i de la recerca és la guia que la London School of Economics ha publicat per fomentar-ne l’ús.

De fet, la revista Nature va publicar els resultats d’una enquesta que va enviar a més de 3.000 científics per avaluar-ne el grau de coneixement i utilització de les xarxes socials. La conclusió de l’article era que els investigadors utilitzen cada cop més les aquestes xarxes per difondre la seva recerca, cosa impensable fa només cinc anys.

La revolució també ha arribat a la manera com es mesura l’impacte que tenen els articles científics: és el que s’anomena Altmetrics o Alternative metrics, un concepte que es defineix com la creació i estudi de nous indicadors basats en les xarxes socials per a l’anàlisi de l’activitat científica i acadèmica. La idea que hi ha al darrere és la següent: les mencions en els blogs o el nombre de mencions a Twitter poden ser una mesura vàlida de l’impacte de les publicacions científiques. Una mostra de l’emergència d’aquests indicadors és que la biblioteca de revistes científiques Public Library of Science (PLoS) ja els té en compte perquè els investigadors, les institucions i fins i tot els finançadors de la recerca puguin accedir-hi.

En determinats entorns es té la percepció que la difusió de la recerca mitjançant xarxes com ara els blogs o Twitter hauria de formar part de les tasques habituals del personal investigador i que fóra bo que hi hagués un reconeixement o un sistema de recompenses destinat a promoure la comunicació de la ciència mitjançant aquests mitjans de comunicació social, ja que es considera que, en qualitat de treballadors públics, els investigadors haurien d’informar i divulgar sobre la seva recerca, finançada sovint amb els impostos de la ciutadania. Així ho entén també la Unió Europea, que en el programa marc Horitzó 2020 dóna força rellevància a la difusió i la comunicació dels resultats de la recerca.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de Amy (CC BY 2.0).

Llegeix-ne més

Petites xarxes per canviar grans organitzacions I

Al llarg dels posts de la XIP no ens cansem de reiterar els canvis que les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) estan produint en el conjunt de la societat. El consum de la informació –que ha esdevingut una commodity, no costa esforç accedir-hi– ha canviat significativament i s’ha adaptat als nous dispositius mòbils: smartphones i tauletes. Al seu torn, aquests dispositius estan canviant la manera com utilitzem Internet, ara disposem de la informació quan la necessitem i allà on som. Les xarxes socials estan canviant la manera de relacionar-nos entre les persones, entre clients i empreses, entre alumnes i mestres, entre ciutadania i govern. Com a persones estem disposades a compartir i a treballar per allò que ens motiva; esdevenim així una font de coneixement especialitzat que troba en les xarxes la possibilitat de participar i compartir aquests coneixements. D’aquesta manera, la societat en què vivim es va articulant en organitzacions reticulars autònomes que amalgamen individus amb un mateix denominador comú: un tema, una activitat, un hobby... o bé que estan orientades a la resolució d’algun problema o a les necessitats de la comunitats. La xarxa acaba sent un aglomerat de petites xarxes que es connecten i interactuen entre si mitjançant nodes (persones) comuns. I nosaltres? Ens animem a llançar alguna microxarxa per solucionar, millorar o innovar algun tema, entrebanc o interès? Tenim un ingredient clau: la nostra actitud! Si tenim el repte de millorar l’Administració en el conjunt de la societat, la nostra microxarxa és la XIP!

Llegeix-ne més

Ambaixadors de la XIP

Aquests dies a la XIP preparem els dos actes en què presentarem l’Ideari de la XIP i que hem estat cocreant durant els darrers mesos. Però això no atura l’activitat de la XIP i els dies 18 i 24 de maig vam ser presents a tres congressos: Empresa 2.0 y Social Business a Sevilla, InnoExplora a Xixón i el Congrés Internacional EDO a Barcelona. La Xarxa d’Innovació Pública es nodreix del coneixement, el bagatge i la il·lusió de moltes persones, que actuen com a nodes i estableixen vincles. Com més forts i nombrosos són aquests vincles, més forta és la XIP. Per això mateix, després d’un any de trajectòria, seguim pensant que tan important és seguir desenvolupant les bases que sustenten les actuacions presents i futures de la XIP com comunicar-les. Perquè ningú que en vulgui formar part quedi fora de joc, perquè es pugui sumar amb ple coneixement del que es fa i com es fa a la XIP.

Llegeix-ne més

Iniciatives en temps de crisi

La crisi econòmica mundial ens empaita per tot arreu. A casa nostra, estem vivint una època difícil. Veiem com els governs apliquen mesures restrictives i retallades pressupostàries. Tot plegat crea sentiments contradictoris a la ciutadania; d'una banda, perquè cal retallar despesa per contenir el dèficit, però també perquè aquestes mesures generen incertesa pel que fa al que la societat més necessita: creixement econòmic i generació d’ocupació. En contrast amb aquesta situació, trobem iniciatives en algunes organitzacions que esdevenen una alenada d’aire fresc, perquè es plantegen amb sentit constructiu, imaginació, esforç i constància, i també perquè estan alineades amb l’essència del nou paradigma econòmic: coneixement, dades i relació en xarxa. En el cas de les administracions sorgeixen iniciatives que sobresurten per la seva qualitat i sobretot també per l’aplicació de fórmules de treball en grup, en comunitats, que acaben enriquint el servei o el producte que conceptualitzen, dissenyen, gestionen i presten. Un dels darrers exemples el trobem a la Generalitat de Catalunya, en l’elaboració i implementació de la Guia d'usos i estil de les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya.

Llegeix-ne més

Deu ser que estem canviant?

Segons els experts, ens hem anat acostumant que les institucions basin la seva raó de ser en metarrelats per estructurar-ne l'organització que tots els membres han d’acceptar sense piular (el programa d'un partit polític o d'un sindicat, la missió d'una empresa, el funcionament organitzatiu de l’Administració, etc.). Tanmateix, la realitat d’un món que canvia vertiginosament de la mà d’Internet i sobretot de les xarxes socials és que a les persones no els acaben de satisfer les estructures organitzatives (institucions i mercats) i troben en el web la via idònia per relacionar-se com a individus i grups amb la flexibilitat que demana el temps actual.

Llegeix-ne més

Reflexions al voltant de les reestructuracions organitzatives a l’Administració pública

La màquina gegantina. Després d’anys de funcionament de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, existeix cert sobredimensionament d’estructures en alguns departaments, sectors o àmbits que fan més difícil donar servei a la ciutadania de manera àgil, eficaç i eficient. La gran maquinària administrativa té molts engranatges, alguns perfectament greixats, i d'altres que grinyolen per tot arreu. No entrarem a analitzar el per què s’ha produït, simplement constatem una realitat. Parlem de la innovació de serveis al ciutadà, que ha de ser una prioritat de l’Administració, òbviament, però la innovació aplicada a processos de reestructuració i/o fusió d’organitzacions, que són tan complexos, és possible?

Llegeix-ne més