Tag Archives: col·laboració

La XIP participa a la xerrada de Richard Stallman sobre informàtica i llibertat

stallman01El dia 12 novembre va tenir lloc, a les Cotxeres de Sants, la xerrada “La Informàtica i la Llibertat a càrrec de Richard Stallman, creador i impulsor del concepte de programari lliure, a la qual va ser convidada la XIP per presentar el llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert (Free and Open Source Software, FOSS).

La intervenció de Marc Torres es va centrar a destacar la gènesi del projecte, la vinculació amb la publicació de la versió anglesa del 42 veus sobre el govern obert i la necessitat de disposar d’una visió de 360 graus sobre la importància del programari lliure i de codi obert en àmbits tan decisius com ara l’ensenyament, la participació, el món empresarial, la societat civil i, per descomptat, la pròpia Administració.

També es van posar sobre la taula els principals beneficis de treballar amb programari lliure a l’Administració (reaprofitament, adaptabilitat, control de seguretat i privacitat, generació de riquesa, independència tecnològica, etc.) com també què cal fer per treure’n profit. Finalment, les conclusions es van centrar a relacionar el paper del programari lliure com a peça clau en les polítiques de govern obert si l’Administració vol acostar-se a una societat que canvia ràpidament.

stallman02Després va venir la intervenció de Richard Stallman, fundador del projecte GNU i de la Free Software Foundation, el qual va destacar les 4 lleis del programari lliure (sense limitacions d’ús, codi públic, còpia i distribució lliure, possibilitat de modificar el codi), els mecanismes de control que supera i les alternatives disponibles al programari privatiu en diferents àmbits personals i col·lectius.

Algunes de les idees proposades per Stallman coincideixen amb les línies mestres de la publicació de la XIP, com ara que programari lliure no equival a programari gratuït, o la necessitat de superar el lock in o bloqueig creat pel programari privatiu en determinats àmbits molt sensibles.

Les dues presentacions van anar acompanyades d’un debat molt participatiu sobre les possibilitats del programari lliure i els límits que cal superar per a la seva aplicació. Un cop més, us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Llegeix-ne més

La marca la fan els treballadors, no els logos

lvsxEl dia 19 d’octubre va tenir lloc la 45a sessió web amb el títol de “Transformar una organització per la via digital“, a càrrec de Luis Villa, director de Disseny de Negocis a FJORD.

La sessió partia de la premissa de valorar com afecta la transformació digital a persones i organitzacions, i ja des de bon començament s’hi van posar sobre la taula idees tan suggeridores com ara que el canvi cultural a les organitzacions del futur  ha de partir de conceptes tan rellevants com ara creativitat, intuïció, mètode i valentia.

Bona part dels exemples pertanyien a empreses i organitzacions del món privat que han entès que la cultura col·laborativa és inclusiva i creativa, que es plantegen si estem davant el final del model industrial i que entenen l’entorn laboral com a ecosistema connectat que fomenta l’avantatge col·laboratiu. I què ens impedeix aplicar aquestes idees a l’àmbit administratiu?

Certament hi ha una sèrie d’inèrcies, de processos, que dificulten el canvi cultural a l’Administració, però a la sessió ha quedat clar que la transformació ha de ser més social que tecnològica, que existeixen intraemprenedors que fomenten la cultura de l’adhocràcia com a concepte oposat a la burocràcia i que es poden crear espais compartits a les organitzacions per solucionar els problemes dels ciutadans.

Cal que canviï la visió que l’Administració té d’ella mateixa com també la que en té la societat. I aquí tots podem fer-hi la nostra aportació, afegint valor a la nostra tasca. Al cap i a la fi, tal com ha dit Luis Vila, la marca la fan els treballadors, no els logos.

Llegeix-ne més

Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert

img FOSSAvui us presentem el llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert, un recull de 24 articles escrits per experts de diferents camps que ens donen una visió de 360 graus sobre què és en realitat el programari lliure i de codi obert (Free and Open Source Software, FOSS) i  com avui en dia està transformant el nostre món i apoderant-nos com a individus, com a col·lectius i com a societat.

El debat que va suposar la versió anglesa del llibre de la XIP 42 veus sobre el govern obert va evidenciar que havíem tingut poc en consideració el programari lliure com a part de l’ecosistema de govern obert que en el llibre es definia.

A més, el fet que fos als Estats Units on això es posés de relleu, demostra el  desconeixement que la nostra societat té del significat i potencial del programari lliure. Segurament seguim ancorats en els clixés de programadors barbuts picant coses incomprensibles, “gratis però poc usable”, coses de techies

Dins de l’ecosistema TIC emergent, el programari lliure ha trobat les condicions idònies per a desenvolupar-se  i arriba a la maduresa. Grans volums de codi informàtic es troben en repositoris web oberts i poden ser reutilitzats, millorats, adaptats i emprats com a base de nous desenvolupaments.

Programadors, col·lectius, organitzacions, petites i grans empreses i administracions d’arreu del món han trobat en el FOSS la base que els permet desenvolupar, sense haver de partir de zero, les seves aplicacions. A més, han entès que obrir el codi que ells mateixos generen repercuteix en el benefici propi i del conjunt de la societat.

Com a societat, cal que entenguem les enormes possibilitats que se’ns obren si treballem basant-nos en el programari lliure. Cal que observem com, a les societats avançades, l’Administració genera riquesa i transparència, col·laborant i formant part de les comunitats que el desenvolupen. Cal que prenguem consciència de com el programari lliure ens apodera com a ciutadania.

Mentre llegiu aquest llibre, observareu que paraules com comunitat, transparència, reutilització, col·laboració es repeteixen. Són aquestes mateixes paraules les que es repetien en el 42 veus sobre el govern obert. Certament, el programari lliure i de codi obert i el govern obert comparteixen el mateix ADN i es complementen.

Us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Us el podeu descarregar des d’aquest enllaç i el podeu consultar en línia des de l’adreça http://programarilliure.xarxaip.cat/

Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible!!!

Llegeix-ne més

La XIP a LocalTIC

LocalTicEls passats 21 i 22 d’abril va tenir lloc, a Cunit, el I Congrés Local de Tecnologies de la Informació i la Comunicació i la XIP hi va participar, a la taula rodona sobre Transparència i Govern Obert, juntament amb Lourdes Muñoz de Dones en Xarxa. A la taula es van recordar els àmbits d’actuació del govern obert (transparència, participació i col·laboració), els actors que hi intervenen (ciutadania, entitats, empreses, partits polítics i treballadors públics) tot situant la TIC com una eina que ajuda en tot aquest engranatge. Es va animar els assistents a aprofundir en els 42 conceptes que apareixen en el vídeo consultant el llibre 42 veus del govern obert.

Es va centrar el tema de la transparència com el primer àmbit a abordar, ja que sense informació difícilment es pot participar i col·laborar, i es van comentar els tipus de transparència que podem tenir:

  • Passiva: dret de la ciutadania a rebre la informació pública que demani.
  • Activa: publicació proactiva de dades per part de l’Administració, com una rutina de treball.
  • Col·laborativa: obligació de l’Administració a publicar les dades crues, amb el dret de la ciutadania a processar-les per produir nova informació.

Es va posar l’èmfasi en tres punts importants per tal d’aconseguir unes administracions i unes organitzacions més transparents:

  • Cal impulsar un canvi cultural ja que no estem acostumats a exigir transparència (com a ciutadans) ni a treballar en organitzacions transparents. Cal anar més enllà de complir la llei com una checklist i fomentar el treball en obert, compartint la informació.
  • Cal tenir una transparència real: informant amb un llenguatge entenedor i publicant les dades “crues” per poder reutilitzar-les.
  • Transparència no és una qüestió TIC, és una qüestió d’organització i per això cal un lideratge clar, implicar els treballadors públics i gestionar el canvi que suposa passar a ser una organització transparent.

Van quedar qüestions obertes per a la reflexió, com ara com podem tenir els ciutadans accés a les dades si els ajuntaments no les tenen disponibles, o si cal posar un límit a les dades que s’han d’obrir, com és el cas de les dades de salut.

Podeu veure la presentació des d’aquest enllaç

 

Llegeix-ne més

Unes XIPs amb Ismael Blanco

Foto Ismael BlancoContinuant amb els posts que agrupem sota el nom “Unes XIPs amb…” avui us oferim les opinions d’Ismael Blanco, investigador Ramon Cajal de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i el Departament de Ciència Política i Dret Públic de l’UAB.

1. Quins canvis creus que serien necessaris per modernitzar l’administració?

Des dels anys 70 han estat dominants les propostes vinculades a la nova gestió pública (New Public Management). Per a la nova gestió pública (NGP), l’objectiu prioritari de la modernització administrativa és la millora de l’economia i de l’eficiència del sector públic: reduir la despesa pública, o si més no contenir-ne el creixement. Sense negar la importància d’aquests objectius, cal tenir present que la modernització administrativa es pot plantejar des de valors alternatius, que reconeguin i posin en valor les especificitats públiques de la gestió.

Des d’aquesta mirada alternativa, hauríem de canviar la nostra manera de definir el problema de l’administració: la clau és la col·laboració, més que no pas la competència. Necessitem uns serveis públics més oberts al diàleg i a l’intercanvi en tots els nivells: entre diferents administracions, entre diferents àrees dins dels mateixos nivells administratius, entre agents públics i privats, entre agents públics i socials… Cal anar cap a l’administració deliberativa, cap a una administració que dialoga, més democràtica i intel·ligent, amb més capacitat de donar resposta als problemes complexos que avui afronta la nostra societat.

2. Com relacioneu les teories de govern obert amb aquests canvis?

D’una banda, aquestes teories ens porten més enllà de les preocupacions de l’NGP per l’economia i per l’eficiència del sector públic; sense negar el valor d’aquesta perspectiva en circumstàncies concretes, el problema principal continua sent la manca de reconeixement de les especificitats publiques de la gestió: cal que parlem de ciutadania, i no de clients. D’aquesta manera, cal posar l’accent en el repte de la democratització de les relacions entre les administracions publiques i la ciutadania, cal parlar de la necessitat d’una administració més transparent, més participativa i més col·laborativa. Les teories del govern obert posen en valor tot això.

D’altra banda, les teories de govern obert posen en valor i fan evidents les potencialitats que ens ofereixen els avenços tecnològics per tal de desenvolupar aquest nou paradigma de gestió pública, on la web 2.0, les xarxes socials, les aplicacions mòbils… tenen un paper central en el desenvolupament d’un nou paradigma molt més democràtic de relació entre el sector públic i la ciutadania.

3. Ara que la transparència s’ha regulat per una llei considerada avançada, què cal fer per impulsar polítiques de participació efectives?

Fins ara hem tendit a posar molt l’accent en la regulació del dret d’accés a la informació pública sense pensar prou en les mesures que promouran l’exercici efectiu d’aquest dret per part de la ciutadania. Cal impulsar polítiques actives que facilitin la màxima difusió dels nous drets d’accés i d’ús de la informació pública; polítiques que capacitin a les persones per tal d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les plataformes digitals. És important promoure un ús democràtic d’internet entre les noves generacions, un ús que va molt més enllà dels seus valors de consum.

Finalment, cal valorar les lleis de transparència com a motor de la participació democràtica. L’accés a la informació és un requisit necessari per a la democratització de l’administració, però no és un requisit suficient. Cal acompanyar la transparència administrativa amb canals efectius de participació ciutadana en la presa de decisions. Les noves tecnologies també poden tenir un paper molt important en aquest sentit.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquesta entrevista a Medium

 

Llegeix-ne més

Administració, “hay alguien aquí”?

post_confiLa confiança és la clau de volta en les persones i organitzacions actuals. També en les institucions públiques. Per què?

En la societat actual, la tecnologia agafa molt protagonisme perquè dóna valor a tota mena d’actius que o bé estaven en desús o bé infrautilitzats. Aquest és l’origen de les confrontacions amb l’statu quo imperant fins ara. Com poden entendre, posem per cas, taxistes i gremis hotelers la revolució d’Uber o d’Airbnb?

La producció i el consum col·laboratius gràcies a la tecnologia fa que les persones estableixin relacions significatives: es passa de les relacions en línia a fer coses en el món real. I així es genera confiança entre ciutadans inicialment desconeguts.

Aquesta confiança basada en una relació en xarxa coherent i constant obligarà que persones i organitzacions s’hagin de reinventar per poder subsistir en el nou ordre.

I l’Administració? Com pensa afrontar el seu nou rol i el canvi de relació cap a la ciutadania? Hi ha algú amb prou visió estratègica i domini del nou paradigma (societat del coneixement) que s’hi pugui posar? Va… qui? Hay alguien aquí?

Imatge: http://pixabay.com/p-441402/?no_redirect

Llegeix-ne més

Daus de brou del coneixement

4202332_2dfeb85d87L’any 1810, després de 14 anys d’experimentació, el confiter Nicolas Appert va guanyar el concurs, dotat amb 12.000 francs, que Napoleó havia establert a qui trobés un procediment de conservació que permetés garantir l’alimentació dels seus exèrcits en temps de guerra. El procediment d’Appert consistia a col·locar els aliments en ampolles de vidre i escalfar-les al bany Maria durant un temps determinat. Evolucionant la idea, l’any 1908 l’emprenedor suís Julius Maggi va començar la comercialització del que avui coneixem com a daus de brou.

Més enllà del debat culinari sobre la qualitat de la sopa resultant, els daus de brou són la metàfora perfecta de la sintetització del coneixement dels experts que permet a algú sense cap coneixement de cuina preparar una sopa de manera fàcil i ràpida.

De la mateixa manera, avui, més que mai, la tecnologia ens apodera i ens permet fer de forma fàcil i ràpida coses que mai no ens hauríem imaginat de poder abastar.

L’Administració, és clar, no ha de ser una excepció en aquest procés generalitzat i ha de ser capaç d’empaquetar i sintetitzar el coneixement dels seus tècnics, dirigents i institucions apoderant la ciutadania amb eines que permetin la seva integració dins dels processos participatius, en el treball conjunt de definició i creació de polítiques i serveis, de presa de decisions i en el control de l’Administració i el Govern mateixos.

Ho veieu possible, això, o és ciència ficció? L’Administració farà aquest canvi cultural?

Llegeix-ne més

És l’economia de la col·laboració!

Economia de la col·laboracióCatalunya haurà estat la primera a multar dues iniciatives d’startups innovadores emblemàtiques de la nova economia de la col·laboració com a nova forma d’accés a béns i serveis. Es tracta de l’aplicació Uber, que connecta passatgers amb conductors de vehicles registrats als seus serveis per oferir-los un servei de transport alternatiu als actuals (taxi, metro, bus…), i Airbnb, que ofereix l’oportunitat de viatjar pel món allotjant-te en habitacions llogades per persones individuals.

Ara costa fer-se’n el càrrec però, per més sancions i prohibicions que s’apliquin, aquestes iniciatives acabaran reeixint arreu. No en tenim cap dubte. Per tant, cal optar per preparar-se per assumir els canvis que provoquen en els actuals models de generació de negoci, que són propis d’un altre cicle econòmic i dels quals se n’ha de modificar el modus operandi. Són els mateixos canvis que ja estan afrontant altres sectors i professionals per l’efecte d’Internet i la tecnologia mòbil en les nostres vides, que ho canvia pràcticament tot. Per això, proposem d’alinear el discurs de la innovació amb la gestió valenta del canvi de cicle econòmic que vivim, tal com ho intenten fer alguns països i ciutats avançades amb qui ens podríem inspirar, com és el cas de Londres.

Centrant-nos només en el concepte del cotxe compartit, han sorgit múltiples iniciatives d’emprenedors que es proposen satisfer els problemes de la societat en aquest tema. Les podem resumir en:

  • Carsharing (Bluemove, Zipcar…). L’ús de cotxe de lloguer per hores entre diverses persones.
  • P2P Carsharing (Social Car, Getaround…). Lloguer de cotxes entre particulars.
  • Carpooling (Blablacar, Amovens…). Compartició de trajecte entre persones per cobrir les despeses del viatge.
  • Aplicacions mòbils o apps (Uber, Lyft…) . Ciutadans que es poden desplaçar en el cotxe d’altres persones de forma retribuïda.

No són negocis il·legals. Són iniciatives pròpies d’aquesta economia de la col·laboració i el coneixement que intenten aportar solucions diferents a problemes quotidians que té la societat en la seva essència: ciutadans amb menys poder adquisitiu, ciutats col·lapsades i contaminades i també infrautilització i malversament dels actius automobilístics.

 

Imatge: Xarxa d’Innovació Pública (XIP)

Llegeix-ne més

42 veus sobre el govern obert

Mobile_World_Centre_-_2013_-_Barcelona_01Aquest és el títol de la publicació col·laborativa que presentarem el dijous 10 d’abril a les 16.30 hores al Mobile World Centre de Barcelona (Fontanella 2, plaça Catalunya). Hi intervindran:

  • Marta Morera (@martamorera), membre de la XIP: Presentació de l’acte
  • Marc Torres (@marc_torres_), membre de la XIP: “Com hem fet el llibre?”
  • Màrius Serra (@mariusserra), escriptor i enigmista català: “Presentació del llibre 42 veus sobre el govern obert”

La XIP ha proposat a diversos experts de tot el món que parlin dels 42 estàndards que el vídeo de la XIP sobre govern obert estableix que han de complir els governs que pretenguin anomenar-se oberts. La idea és facilitar-ne el coneixement i la difusió.

La publicació resultant és espectacular: 42 articles curts i variats que ens donen pistes per entendre millor el govern obert i saber com avançar-hi, dels quals properament us en podrem donar els noms 🙂

Oi que no ens perdrem la presentació? Ens hi podem inscriure amb aquest formulari. Afanya-t’hi, que l’aforament és limitat!

Imatge: Jordiferrer (Own work) [CC-BY-SA-3.0], via Wikimedia Commons

Llegeix-ne més

Una altra economia és possible… i necessària!

economiaFa un temps, la XIP va ser convidada a explicar el seu funcionament al poble d’Argelaguer. El motiu és la iniciativa engegada pels veïns d’aquest poble de la Garrotxa per, com ells mateixos diuen, “abordar les conseqüències de la fi del petroli barat i abundant, el canvi climàtic i l’esgotament de l’actual model econòmic”.

La intenció d’Argelaguer en Transició és, doncs, fomentar l’economia local autosuficient basada, sobretot, en el compromís personal de cadascú amb el col·lectiu, pas imprescindible per construir un capital social que generi reciprocitat i que permeti rendibilitzar al màxim el treball de cada persona en servei de la comunitat.  Des d’un banc del temps, on cadascú ofereix un nombre d’hores que destina a serveis per a qui els necessiti sense rebre diners a canvi, passant per cooperatives de compra de queviures o la creació de grups de treball en diferents àmbits (alimentació, transport, educació, energia, política…), tot va adreçat a crear un nou model de societat més saludable i sostenible.

Llegeix-ne més