Tag Archives: col·laboració

Es busca… la fórmula màgica de l’aprenentatge

together-2450090_960_720

Font: Pixabay

Adaptar els models d’aprenentatge, les assignatures o els currículums a la realitat, aquest és el repte amb què s’enfronten els departaments de formació i de recursos humans, a dia d’avui. Si se centra el tema en els processos d’aprenentatge dins de les organitzacions, la diferència rau en la rapidesa per adaptar-se als canvis.

Per mantenir la competitivitat en un mercat exigent, les empreses i els seus directius necessiten prendre consciència de quin és el capital humà de què disposen. Per minimitzar l’impacte dels canvis de personal, necessiten retenir el talent i assegurar la transferència de coneixement. A més, la velocitat dels canvis, obliga el personal a actualitzar-se constantment. L’aprenentatge -i el seu foment- es converteix en una necessitat vital i permanent.

El sector públic no pot ni ha de quedar al marge d’aquest plantejament. Resulta complicat que l’Administració s’adapti a la mateixa velocitat que els canvis però no hauria de ser impossible.

En aquest sentit, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va organitzar la xerrada “Experiències d’aprenentatge en acció” per donar a conèixer iniciatives pioneres en models de formació. La taula coordinada per Virginio Gallardo, director d’Humanonova, va comptar amb la intervenció dels directors de recursos humans de tres grans empreses: Joaquín Azcue Castillón per Telefònica, Ramón García Espeleta per La Caixa i  Inés Rodríguez Rodero per Microsoft. Tots ells van coincidir en aquests aspectes:

  • Cal que hi hagi proactivitat per part de l’individu davant l’aprenentatge.
  • S’ha de fomentar l’ús dels espais virtuals com entorns de treball col·laboratiu o per crear comunitats virtuals destinades a millorar la pràctica professional, on els membres comparteixin els seus coneixements i perquè a través de la informalitat de les relacions socials s’arribi a l’aprenentatge.
  • S’han de potenciar els bancs de males pràctiques per aprendre dels errors.
  • Cal el reconeixement de l’autoprenentatge, i incorporar-lo automàticament a l’expedient.
  • Són necessaris formadors interns, sense increments salarials, que comptin amb reconeixement públic i formació específica.

L’èxit d’aquest model d’aprenentatge es basa en la comunicació entesa com un procés bidireccional i que requereix d’una voluntat participativa. El periodista i consultor especialitzat en TIC, Luis Ángel Fernández Hermana,  va destacar la saturació, fatiga i escepticisme de la participació en la societat en general. També en les organitzacions apareixen dificultats per aconseguir la implicació activa del personal. Educadors, dinamitzadors i gestors de comunitats virtuals necessiten habilitats especials per estimular la participació, però també cal educar els professionals i a la ciutadania per dur a terme una participació realment efectiva.

De tot plegat, què en penseu? Es poden aplicar a l’administració els models d’altres experiències com les exposades? La participació és un dret o una obligació? Quins són els ingredients de la fórmula?

Llegeix-ne més

La XIP amb #DibaOberta

DibaOberta_p

La Diputació de Barcelona ha iniciat la campanya #dibaoberta, que cerca transformar els actuals models de governança tot direccionant-los cap al Govern Obert. En aquest marc, el dia 17 de maig va organitzar una Jornada a l’espai Francesca Bonnamaisson de Barcelona.

A la jornada hi va haver diverses intervencions i taules rodones amb l’objectiu de debatre i difondre què són i com podem definir i implementar polítiques de govern obert en els nostres municipis. Així, es van compartir iniciatives i projectes relacionats amb la participació de la ciutadania, la transparència, les dades obertes i tot allò que engloba el concepte govern obert.

La XIP hi va ser present per compartir la seva visió i opinió. Primerament, el nostre vídeo explicatiu del govern obert va ajudar a escalfar motors al principi de la jornada.

Poc després, Sandra Lomas va participar a la taula de debat sobre “Pilars del Govern Obert: Transparència”. Hi va aportar una idea de transparència que va més enllà de l’acompliment d’uns estàndards determinats, ja que estem en un moment en què caldria valorar la utilitat dels portals existents, la coincidència dels indicadors o, fins i tot, el grau de coneixement intern, és a dir, dels  treballadors públics. Interioritzar la transparència en la feina diària apuntaria cap a una nova Administració, on la innovació pogués generar nous productes i serveis.

La transparència hauria d’esdevenir una eina capacitadora i no infoxicadora, hauria de facilitar l’accés a informació d’interès per a la ciutadania, fent que hi intervingués, o sigui, cocreant, coproduint i coavaluant informació per a l’Administració, com ja estan fent passivament en altres àmbits. Caldria buscar un ecosistema de participació activa en què els usuaris entenguin tot el que poden guanyar si som transparents, com ja estan fent en casos com l’aportació de dades de salut per a la recerca.

Finalment, a la darrera taula de debat sobre “Situació i experiències de Govern Obert”, Marc Torres va repassar on som en el procés de govern obert, diferenciant allà on anem incidint amb força i quins són aquells aspectes que encara cal seguir madurant. De manera generalitzada sembla que tot i que anem articulant elements referents a la participació ciutadana, la transparència i les dades obertes, els aspectes relatius a la coproducció de serveis resulten els menys desenvolupats.

A tall de resum, les tres idees més importants del discurs eren:

  1. Fins ara estem fent processos participatius molt generalistes. Cal acotar les preguntes a la resposta i definir qui són realment els que hi han de participar. Cal pensar aquest processos com veritables xarxes de coneixement: amb un objectiu ben definit i amb un procés de curació, debat i extracció de coneixement guiat.
  2. La participació de la ciutadania ha de ser transversal dins les nostres institucions. Hem d’entendre la participació com una eina al servei de les diferents parts d’un organisme. De fet, s’ha de poder participar sense processos participatius. La participació pot començar en els serveis socials, en l’atenció al públic, en el ple municipal.
  3. Atès que la societat s’adapta amb més rapidesa que l’Administració als canvis disruptius que vivim, cal que l’Administració aprofiti la inèrcia de la societat. En aquest sentit l’Administració ha de ser possibilitadora de la materialització de les propostes que s’articulin des de la societat.
Adaptació del gràfic de Buckminster Fuller

Gràfic adaptat. Font: Downes, L. “The Laws of Disruption: Harnessing the New Forces that Govern Life and Business in the Digital Age”. Basic Books. 2009.

Hem d’agrair als responsables de la Diputació de Barcelona la seva atenció amb la XIP i felicitar-los per aquesta valuosa jornada.

Podeu consultar la presentació a l’Slideshare de la XIP

 

Llegeix-ne més

Twitter per a tothom, també per als governs

Manual Twitter“La participació ciutadana no serà puntual sinó permanent, i les xarxes ho faciliten cada vegada més”; aquesta va ser una de les frases pronunciades per Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, a la presentació del Manual dels governs a Twitter. Pautes per a institucions públiques a partir de l’experiència del Govern de Catalunya, que va tenir lloc el dia 15 de maig, al Museu d’Història.de Catalunya. Tal com diu a la seva introducció, el Manual pretén aportar tècniques i idees, a institucions de govern i administracions públiques, per actuar d’una manera coherent i efectiva en una  xarxa social que ha esdevingut imprescindible en l’estratègia de comunicació de governs i administracions.

Al llarg de la presentació, i en la participació paral·lela a les xarxes socials, va quedar  palesa la necessitat d’anar una mica més enllà i aplicar-hi una visió dinàmica. Twitter constitueix un reflex de la societat amb totes les seves virtuts i els seus defectes, i per això cal potenciar-hi la participació de la ciutadania i dels propis treballadors de la Generalitat. D’aquesta manera, cal considerar les xarxes com una eina de governança; en l’entrada anterior al nostre blog ja es destacava el paper que hi han de tenir les entitats públiques: informant, amb una escolta activa, captant dades i sempre amb un lligam a les necessitats personalitzades de l’usuari, no a l’inrevès.

En algun moment, des de la XIP ja hem comentat que innovar a l’Administració passa per adaptar-la al món d’avui, dinàmic i en canvi constant, a la societat a qui serveix, a la seva estructura en xarxa, a les noves possibilitats tecnològiques. Això significa no donar solucions als problemes d’avui amb les eines d’ahir i dialogar des dels canals habituals de la ciutadania, com ara les xarxes socials, per connectar-hi. En aquest sentit ha estat important que el president hagi destacat que, a la llarga, tots els professionals de l’Administració participaran a les xarxes socials, i no només els community managers.

IMG_9055pFinalment, tot i que vivim en un món cada vegada més connectat, on necessitem compartir amb l’altre i reaccionar ràpidament, també s’hi va esmentar la importància d’invertir en estratègia, creativitat i màrqueting, afegint-hi valor humà. És important que ens deixem sorprendre, tant a Twitter com a la nostra feina habitual. Si volem aconseguir una comunicació efectiva, sobretot amb la ciutadania, hem de generar serveis imaginatius que els facilitin la interacció amb l’Administració (i la vida en general). Què esperem per començar?

Podeu descarregar el Manual dels governs a Twitter al web de Gencat en català, castellà i anglès.

Llegeix-ne més

Xarxes socials i missatgeria instantània a l’Administració pública

Taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017

Imatge del taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017 que és la font d’aquest article.

Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria, que es caracteritzen per la seva immediatesa, suposen per a l’Administració un conjunt  d’oportunitats, de reptes i dilemes que poden transformar l’accés i la qualitat dels serveis públics. L’Administració, que no pot ni ha de quedar al marge de les tendències i formes de relacionar-se de la ciutadania, afronta l’ús d’aquestes eines de comunicació buscant respostes a les següents preguntes.

 

1. Hem de ser presents a les xarxes socials? En quines?

Si la ciutadania és present a les xarxes, l’Administració també hi ha de ser. Per fer-hi una escolta activa i per sondejar el que s’hi diu.

Davant la diversitat actual de plataformes (Twitter, Facebook, Youtube, Instagram, Snapchat…), cal fer prèviament una reflexió estratègica sobre quina ha de ser la presència corporativa que s’hi té d’acord amb els objectius i els públics de l’organització i els recursos disponibles. Obrir perfils i després deixar-los abandonats és contraproduent.

En entitats públiques, els objectius poden anar des de la informació, l’atenció ciutadana o la transparència fins a la visibilitat o la captació de dades. En aquest sentit, l’obertura i disponibilitat de canals ha d’anar lligada a les necessitats de l’usuari i no a l’estructura interna de la institució: la hiperfragmentació de canals i la rèplica en xarxes de l’organigrama perjudica el ciutadà.

2. Quin ha de ser el perfil de les persones que gestionen els comptes?

En la gestió de les xarxes socials, podem diferenciar dos vessants: comunicació versus atenció.

En tots dos casos és important disposar de mecanismes de coordinació eficients, definició de rols i funcions, d’una planificació editorial i de protocols de gestió de crisis. En aquest sentit, convé destacar els criteris que fixa la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, que ha servit d’inspiració per a moltes Administracions i institucions.

En el cas dels perfils que no provenen de l’àmbit de la comunicació, i que tradicionalment han atès la ciutadania via telefònica, per correu electrònic o presencialment, convé fer un acompanyament i una mínima capacitació en habilitats digitals.

3. Quins continguts funcionen més a xarxes?

En l’era de la infoxicació, la nostra capacitat d’atenció clarament s’ha reduït. En aquest context, l’Administració té el repte de ser efectiva en els missatges que difon, tant en el contingut com en la forma. Com podem fer-ho? Creant continguts atractius i creatius a través de formats gràfics, audiovisuals, interactius i lúdics i de difondre dades que, sense ser complexes, generin curiositat i transmetin experiències.

Humanitzant la cara més burocràtica de l’Administració i connectant amb els usuaris a nivell més emocional podem canviar la percepció que habitualment se n’ha tingut i tenir impacte.

També convindria “transformar” en llenguatge de servei i d’atenció ciutadana els continguts de caire més institucional, corporatiu o fins i tot polític, que actualment passen desapercebuts.

4. Com es mesura l’èxit a les xarxes socials?

A nivell qualitatiu, les mostres d’agraïment i de suport dels usuaris a les xarxes representen un indicador molt valuós de la informació i atenció que es dona. A nivell quantitatiu, mètriques com ara el compromís (en anglès, “engagement”), la interacció dels usuaris participatius o les accions amb prescriptors destaquen per sobre d’altres com el nombre de seguidors.

5. Quin és el canvi més destacat que les xarxes han provocat en l’Administració?

Les xarxes socials han suposat una oportunitat per al canvi en l’Administració. D’una banda, com a revulsiu per redissenyar i agilitar processos organitzatius tradicionalment lents, i de l’altra, per fer caure barreres culturals i projectar una imatge de la l’Administració més renovada, eficient i “moderna”. En aquest sentit, si els mateixos treballadors es converteixen en prescriptors, la visibilitat i la reputació de la organització augmenta.

6. Quines són les previsions i tendències de futur?

Actualment, la missatgeria instantània i les xarxes que ofereixen contingut més gràfic, audiovisual i efímer estan recollint bona part de les converses i l’activitat. És en aquest context que també es detecta una gran oportunitat per arribar a públics que tradicionalment no s’han relacionat amb l’Administració, com les audiències més joves, que exigeixen nous formats de comunicació.

Pel que fa a les plataformes de missatgeria instantània, representen un nou entorn de relació amb la ciutadania (el xat, el canal de difusió i el bot de Telegram de la Generalitat en són ja un exemple).  

Un altre dels grans reptes (tecnològic i de privacitat, en aquest cas), que queda per davant a l’Administració és la integració de les bases de dades personals de la ciutadania amb els corresponents perfils de xarxes socials en sistemes de gestió de la relació amb el client (CRM).

En definitiva, convé estar alerta i copsar els nous usos que la ciutadania fa de les xarxes. En aquest nou entorn comunicatiu, estem obligats a adaptar-nos constantment al canvi.

Font: Taller – Xarxes socials i missatgeria instantània amb Sergi Xaudiera (Direcció General d’Atenció Ciutadana), Mar Lobato (Ajuntament de Rubí) i Maria Cortés (TERMCAT). Congrès de Govern Digital 2017. El repte de la societat digital i la transformació de les Administracions Públiques

Llegeix-ne més

Governar és servir

 

Enllaç a l'estratègia de transformació del govern britànic del 2017-2020

Governar és servir. Així comença el document en què el govern britànic descriu l’estratègia per a la seva transformació des d’ara al 2020. Ara que Catalunya està construint la seva pròpia estratègia en el marc del Pacte Nacional per a la societat digital, no estaria de més tenir present quins són els objectius i els passos que es planteja un dels països digitalment més avançats del món.

Una de les parts més valuoses del document és el pròleg. En aquest, el ministre del Cabinet Office afirma sense embuts que, tot i els esforços, la ciutadania manté la percepció que el govern és incapaç de fer allò per al que va ser escollit, o ineficient a l’hora de respondre a les necessitats populars: el govern no ha estat prou hàbil a aprofitar el potencial de transformació que proporcionen les noves tecnologies per generar canvis. El govern és gran i lent. I en un món on cada cop es demana més agilitat i efectivitat, el repte és considerable.

Per aquest motiu, la transformació digital és una eina molt potent per renovar la legitimitat del paper del govern en la gestió del que és públic, però sobretot per posar la democràcia al nivell que es mereix el poble.

Comptant la feina feta des del 2012 amb l’Estratègia de Govern Digital, Gran Bretanya es proposa arribar al 2020 havent transformat tots els serveis d’atenció a la ciutadania i havent-ne millorat l’experiència d’usuari, havent transformat l’organització (en termes de flexibilitat, eficiència i multicanalitat), i havent transformat el funcionament intern per produir el “canvi” eficientment.

Per fer-ho, faran ús de les oportunitats que les eines, la tecnologia i els enfocaments propis de l’era digital ofereixen, per entendre millor les necessitats de les persones, construir serveis de manera més ràpida i al cost més baix i  prendre decisions a partir de les dades i els fets contrastables.

Al cap i a la fi, el motor de transformació del govern (i de l’Administració) és apoderar els ciutadans i fer l’Administració responsable de les seves necessitats.

La mutació digital del govern té unes finalitats ben identificades:

  • Que els usuaris tinguin una bona experiència d’usuari i que sigui coherent en la seva interacció amb l’Administració
  • Que els governs electes tinguin més impacte en les seves polítiques proveint serveis i informació de manera més ràpida i fent canvis àgilment
  • Que es redueixi el temps i el cost de governar amb més agilitat per respondre al canvis socials, econòmics i polítics
  • Que millori la confiança de la ciutadania en el govern, garantint la seguretat de les dades personals i aplicant transparència en publicar dades de caràcter no personal perquè es puguin reutilitzar adequadament
  • Que hi hagi sistemes de seguretat per defecte, combatent el cibercrim a cada etapa de la transformació digital.

Aquestes 5 finalitats van acompanyades de 5 objectius per transformar la relació entre la ciutadania i el govern britànic per al 2020:

  • Continuar oferint serveis digitals per a tothom i transformar la manera d’actuar de l’Administració
  • Desenvolupar les habilitats i cultures correctes entre els servidors i líders públics i generar un entorn iteratiu i d’aprenentatge centrat en els ciutadans
  • Proporcionar millors eines i dissenyar processos de treball que facilitin la feina als servidors públics i els permeti desenvolupar les seves funcions més efectivament
  • Fer un millor ús de les dades, no només per transparència sinó per contribuir a la transformació del sector públic i el sector privat
  • Crear, operar, iterar i incorporar plataformes de tramitació i gestió compartides i reutilitzables que potenciïn la transformació, i que siguin de codi obert

L’estratègia britànica destaca perquè, a més d’establir les prioritats d’acció fins al 2020, busca el seu impacte no tan sols en la ciutadania sinó també en la necessitat de transformar internament l’organització. Han arribat a la conclusió que per donar un millor servei i acompanyament a la ciutadania, cal capacitar i invertir en els treballadors públics, potenciant noves habilitats i aptituds, així com reclutant nous perfils professionals.

Podeu consultar el document complet a: https://www.gov.uk/government/publications/government-transformation-strategy-2017-to-2020

 

Llegeix-ne més

La XIP participa a la xerrada de Richard Stallman sobre informàtica i llibertat

stallman01El dia 12 novembre va tenir lloc, a les Cotxeres de Sants, la xerrada “La Informàtica i la Llibertat a càrrec de Richard Stallman, creador i impulsor del concepte de programari lliure, a la qual va ser convidada la XIP per presentar el llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert (Free and Open Source Software, FOSS).

La intervenció de Marc Torres es va centrar a destacar la gènesi del projecte, la vinculació amb la publicació de la versió anglesa del 42 veus sobre el govern obert i la necessitat de disposar d’una visió de 360 graus sobre la importància del programari lliure i de codi obert en àmbits tan decisius com ara l’ensenyament, la participació, el món empresarial, la societat civil i, per descomptat, la pròpia Administració.

També es van posar sobre la taula els principals beneficis de treballar amb programari lliure a l’Administració (reaprofitament, adaptabilitat, control de seguretat i privacitat, generació de riquesa, independència tecnològica, etc.) com també què cal fer per treure’n profit. Finalment, les conclusions es van centrar a relacionar el paper del programari lliure com a peça clau en les polítiques de govern obert si l’Administració vol acostar-se a una societat que canvia ràpidament.

stallman02Després va venir la intervenció de Richard Stallman, fundador del projecte GNU i de la Free Software Foundation, el qual va destacar les 4 lleis del programari lliure (sense limitacions d’ús, codi públic, còpia i distribució lliure, possibilitat de modificar el codi), els mecanismes de control que supera i les alternatives disponibles al programari privatiu en diferents àmbits personals i col·lectius.

Algunes de les idees proposades per Stallman coincideixen amb les línies mestres de la publicació de la XIP, com ara que programari lliure no equival a programari gratuït, o la necessitat de superar el lock in o bloqueig creat pel programari privatiu en determinats àmbits molt sensibles.

Les dues presentacions van anar acompanyades d’un debat molt participatiu sobre les possibilitats del programari lliure i els límits que cal superar per a la seva aplicació. Un cop més, us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Llegeix-ne més

La marca la fan els treballadors, no els logos

lvsxEl dia 19 d’octubre va tenir lloc la 45a sessió web amb el títol de “Transformar una organització per la via digital“, a càrrec de Luis Villa, director de Disseny de Negocis a FJORD.

La sessió partia de la premissa de valorar com afecta la transformació digital a persones i organitzacions, i ja des de bon començament s’hi van posar sobre la taula idees tan suggeridores com ara que el canvi cultural a les organitzacions del futur  ha de partir de conceptes tan rellevants com ara creativitat, intuïció, mètode i valentia.

Bona part dels exemples pertanyien a empreses i organitzacions del món privat que han entès que la cultura col·laborativa és inclusiva i creativa, que es plantegen si estem davant el final del model industrial i que entenen l’entorn laboral com a ecosistema connectat que fomenta l’avantatge col·laboratiu. I què ens impedeix aplicar aquestes idees a l’àmbit administratiu?

Certament hi ha una sèrie d’inèrcies, de processos, que dificulten el canvi cultural a l’Administració, però a la sessió ha quedat clar que la transformació ha de ser més social que tecnològica, que existeixen intraemprenedors que fomenten la cultura de l’adhocràcia com a concepte oposat a la burocràcia i que es poden crear espais compartits a les organitzacions per solucionar els problemes dels ciutadans.

Cal que canviï la visió que l’Administració té d’ella mateixa com també la que en té la societat. I aquí tots podem fer-hi la nostra aportació, afegint valor a la nostra tasca. Al cap i a la fi, tal com ha dit Luis Vila, la marca la fan els treballadors, no els logos.

Llegeix-ne més

Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert

img FOSSAvui us presentem el llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert, un recull de 24 articles escrits per experts de diferents camps que ens donen una visió de 360 graus sobre què és en realitat el programari lliure i de codi obert (Free and Open Source Software, FOSS) i  com avui en dia està transformant el nostre món i apoderant-nos com a individus, com a col·lectius i com a societat.

El debat que va suposar la versió anglesa del llibre de la XIP 42 veus sobre el govern obert va evidenciar que havíem tingut poc en consideració el programari lliure com a part de l’ecosistema de govern obert que en el llibre es definia.

A més, el fet que fos als Estats Units on això es posés de relleu, demostra el  desconeixement que la nostra societat té del significat i potencial del programari lliure. Segurament seguim ancorats en els clixés de programadors barbuts picant coses incomprensibles, “gratis però poc usable”, coses de techies

Dins de l’ecosistema TIC emergent, el programari lliure ha trobat les condicions idònies per a desenvolupar-se  i arriba a la maduresa. Grans volums de codi informàtic es troben en repositoris web oberts i poden ser reutilitzats, millorats, adaptats i emprats com a base de nous desenvolupaments.

Programadors, col·lectius, organitzacions, petites i grans empreses i administracions d’arreu del món han trobat en el FOSS la base que els permet desenvolupar, sense haver de partir de zero, les seves aplicacions. A més, han entès que obrir el codi que ells mateixos generen repercuteix en el benefici propi i del conjunt de la societat.

Com a societat, cal que entenguem les enormes possibilitats que se’ns obren si treballem basant-nos en el programari lliure. Cal que observem com, a les societats avançades, l’Administració genera riquesa i transparència, col·laborant i formant part de les comunitats que el desenvolupen. Cal que prenguem consciència de com el programari lliure ens apodera com a ciutadania.

Mentre llegiu aquest llibre, observareu que paraules com comunitat, transparència, reutilització, col·laboració es repeteixen. Són aquestes mateixes paraules les que es repetien en el 42 veus sobre el govern obert. Certament, el programari lliure i de codi obert i el govern obert comparteixen el mateix ADN i es complementen.

Us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Us el podeu descarregar des d’aquest enllaç i el podeu consultar en línia des de l’adreça http://programarilliure.xarxaip.cat/

Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible!!!

Llegeix-ne més

La XIP a LocalTIC

LocalTicEls passats 21 i 22 d’abril va tenir lloc, a Cunit, el I Congrés Local de Tecnologies de la Informació i la Comunicació i la XIP hi va participar, a la taula rodona sobre Transparència i Govern Obert, juntament amb Lourdes Muñoz de Dones en Xarxa. A la taula es van recordar els àmbits d’actuació del govern obert (transparència, participació i col·laboració), els actors que hi intervenen (ciutadania, entitats, empreses, partits polítics i treballadors públics) tot situant la TIC com una eina que ajuda en tot aquest engranatge. Es va animar els assistents a aprofundir en els 42 conceptes que apareixen en el vídeo consultant el llibre 42 veus del govern obert.

Es va centrar el tema de la transparència com el primer àmbit a abordar, ja que sense informació difícilment es pot participar i col·laborar, i es van comentar els tipus de transparència que podem tenir:

  • Passiva: dret de la ciutadania a rebre la informació pública que demani.
  • Activa: publicació proactiva de dades per part de l’Administració, com una rutina de treball.
  • Col·laborativa: obligació de l’Administració a publicar les dades crues, amb el dret de la ciutadania a processar-les per produir nova informació.

Es va posar l’èmfasi en tres punts importants per tal d’aconseguir unes administracions i unes organitzacions més transparents:

  • Cal impulsar un canvi cultural ja que no estem acostumats a exigir transparència (com a ciutadans) ni a treballar en organitzacions transparents. Cal anar més enllà de complir la llei com una checklist i fomentar el treball en obert, compartint la informació.
  • Cal tenir una transparència real: informant amb un llenguatge entenedor i publicant les dades “crues” per poder reutilitzar-les.
  • Transparència no és una qüestió TIC, és una qüestió d’organització i per això cal un lideratge clar, implicar els treballadors públics i gestionar el canvi que suposa passar a ser una organització transparent.

Van quedar qüestions obertes per a la reflexió, com ara com podem tenir els ciutadans accés a les dades si els ajuntaments no les tenen disponibles, o si cal posar un límit a les dades que s’han d’obrir, com és el cas de les dades de salut.

Podeu veure la presentació des d’aquest enllaç

 

Llegeix-ne més

Unes XIPs amb Ismael Blanco

Foto Ismael BlancoContinuant amb els posts que agrupem sota el nom “Unes XIPs amb…” avui us oferim les opinions d’Ismael Blanco, investigador Ramon Cajal de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i el Departament de Ciència Política i Dret Públic de l’UAB.

1. Quins canvis creus que serien necessaris per modernitzar l’administració?

Des dels anys 70 han estat dominants les propostes vinculades a la nova gestió pública (New Public Management). Per a la nova gestió pública (NGP), l’objectiu prioritari de la modernització administrativa és la millora de l’economia i de l’eficiència del sector públic: reduir la despesa pública, o si més no contenir-ne el creixement. Sense negar la importància d’aquests objectius, cal tenir present que la modernització administrativa es pot plantejar des de valors alternatius, que reconeguin i posin en valor les especificitats públiques de la gestió.

Des d’aquesta mirada alternativa, hauríem de canviar la nostra manera de definir el problema de l’administració: la clau és la col·laboració, més que no pas la competència. Necessitem uns serveis públics més oberts al diàleg i a l’intercanvi en tots els nivells: entre diferents administracions, entre diferents àrees dins dels mateixos nivells administratius, entre agents públics i privats, entre agents públics i socials… Cal anar cap a l’administració deliberativa, cap a una administració que dialoga, més democràtica i intel·ligent, amb més capacitat de donar resposta als problemes complexos que avui afronta la nostra societat.

2. Com relacioneu les teories de govern obert amb aquests canvis?

D’una banda, aquestes teories ens porten més enllà de les preocupacions de l’NGP per l’economia i per l’eficiència del sector públic; sense negar el valor d’aquesta perspectiva en circumstàncies concretes, el problema principal continua sent la manca de reconeixement de les especificitats publiques de la gestió: cal que parlem de ciutadania, i no de clients. D’aquesta manera, cal posar l’accent en el repte de la democratització de les relacions entre les administracions publiques i la ciutadania, cal parlar de la necessitat d’una administració més transparent, més participativa i més col·laborativa. Les teories del govern obert posen en valor tot això.

D’altra banda, les teories de govern obert posen en valor i fan evidents les potencialitats que ens ofereixen els avenços tecnològics per tal de desenvolupar aquest nou paradigma de gestió pública, on la web 2.0, les xarxes socials, les aplicacions mòbils… tenen un paper central en el desenvolupament d’un nou paradigma molt més democràtic de relació entre el sector públic i la ciutadania.

3. Ara que la transparència s’ha regulat per una llei considerada avançada, què cal fer per impulsar polítiques de participació efectives?

Fins ara hem tendit a posar molt l’accent en la regulació del dret d’accés a la informació pública sense pensar prou en les mesures que promouran l’exercici efectiu d’aquest dret per part de la ciutadania. Cal impulsar polítiques actives que facilitin la màxima difusió dels nous drets d’accés i d’ús de la informació pública; polítiques que capacitin a les persones per tal d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les plataformes digitals. És important promoure un ús democràtic d’internet entre les noves generacions, un ús que va molt més enllà dels seus valors de consum.

Finalment, cal valorar les lleis de transparència com a motor de la participació democràtica. L’accés a la informació és un requisit necessari per a la democratització de l’administració, però no és un requisit suficient. Cal acompanyar la transparència administrativa amb canals efectius de participació ciutadana en la presa de decisions. Les noves tecnologies també poden tenir un paper molt important en aquest sentit.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquesta entrevista a Medium

 

Llegeix-ne més