Tag Archives: ciutadania

La XIP a LocalTIC

LocalTicEls passats 21 i 22 d’abril va tenir lloc, a Cunit, el I Congrés Local de Tecnologies de la Informació i la Comunicació i la XIP hi va participar, a la taula rodona sobre Transparència i Govern Obert, juntament amb Lourdes Muñoz de Dones en Xarxa. A la taula es van recordar els àmbits d’actuació del govern obert (transparència, participació i col·laboració), els actors que hi intervenen (ciutadania, entitats, empreses, partits polítics i treballadors públics) tot situant la TIC com una eina que ajuda en tot aquest engranatge. Es va animar els assistents a aprofundir en els 42 conceptes que apareixen en el vídeo consultant el llibre 42 veus del govern obert.

Es va centrar el tema de la transparència com el primer àmbit a abordar, ja que sense informació difícilment es pot participar i col·laborar, i es van comentar els tipus de transparència que podem tenir:

  • Passiva: dret de la ciutadania a rebre la informació pública que demani.
  • Activa: publicació proactiva de dades per part de l’Administració, com una rutina de treball.
  • Col·laborativa: obligació de l’Administració a publicar les dades crues, amb el dret de la ciutadania a processar-les per produir nova informació.

Es va posar l’èmfasi en tres punts importants per tal d’aconseguir unes administracions i unes organitzacions més transparents:

  • Cal impulsar un canvi cultural ja que no estem acostumats a exigir transparència (com a ciutadans) ni a treballar en organitzacions transparents. Cal anar més enllà de complir la llei com una checklist i fomentar el treball en obert, compartint la informació.
  • Cal tenir una transparència real: informant amb un llenguatge entenedor i publicant les dades “crues” per poder reutilitzar-les.
  • Transparència no és una qüestió TIC, és una qüestió d’organització i per això cal un lideratge clar, implicar els treballadors públics i gestionar el canvi que suposa passar a ser una organització transparent.

Van quedar qüestions obertes per a la reflexió, com ara com podem tenir els ciutadans accés a les dades si els ajuntaments no les tenen disponibles, o si cal posar un límit a les dades que s’han d’obrir, com és el cas de les dades de salut.

Podeu veure la presentació des d’aquest enllaç

 

Llegeix-ne més

Reptes per adaptar-se a les noves formes de comunicació

com xarxesEl ritme de canvi marcat per la tecnologia obliga a empreses, Administració i ciutadania a un replantejament constant de formes de treballar i de relacionar-se. Els canvis tecnològics ofereixen noves fórmules de relacions i comunicacions, l’ús dels mitjans electrònics afavoreix la participació, la creació de comunitats a través de la interacció amb l’ús d’eines com ara les xarxes socials, la personalització dels serveis a través dels dispositius mòbils, comunicació instantània, i els que queden per inventar …

El gran repte de qualsevol organització rau a adaptar les metodologies a les noves eines i els coneixements de les generacions que hi conviuen, sovint fins a quatre, perquè les últimes ja veuen el món a través de missatges curts, i prioritzen la rapidesa sobre la qualitat, ja que tenen una capacitat de menys de 8 segons per parar atenció.

Aquesta diversitat també obliga els departaments de comunicació a repensar les seves fórmules, amb la necessitat de trobar els canals més adients per fer arribar el seu missatge amb el text i format d’acord amb el públic al qual va adreçat. Correu electrònic i programes de xat han anat deixant pas a la missatgeria instantània, que ofereix la immediatesa que exigim en la comunicació, i cada cop s’incorporen eines de missatgeria instantània amb més naturalitat dins de les estratègies de màrqueting o de comunicació directa amb el client o la ciutadania.

WhatsApp és l’eina de missatgeria instantània més utilitzada, però no l’única. El passat mes de febrer va arribar als mil milions d’usuaris, la mateixa xifra a què van arribar els usuaris de Gmail de Google. La seva facilitat d’ús va fer arribar l’eina a segments de la població sense importar coneixements tecnològics, ni la seguretat de les comunicacions. Tot i que les noves versions de WhatsApp incorporen millores en seguretat com ara el xifrat dels missatges, la seguretat de les comunicacions ha estat el seu punt feble, i aquest fet va propiciar el naixement de Telegram, una aplicació de missatgeria instantània de codi obert, amb unes prestacions per mantenir la seguretat i la privacitat molt superiors a WhatsApp.

L’augment d’ús de la missatgeria instantània per part d’administracions públiques és una clara mostra d’aquesta transició, amb exemples d’ús de WhatsApp i Telegram per part de les Administracions Públiques. La pròpia Generalitat de Catalunya n’és un exemple, i ajuntaments com ara Mataró. També experiències fora de Catalunya com Olivenza, Aracena, Ugena i el Govern de Navarra. Les exigències de seguretat, el nou marc jurídic de la relació de l’Administració amb la ciutadania i organitzacions, i la regulació del seu ús en els processos de gestió marquen el ritme en el desenvolupament d’aquest tipus d’iniciatives. En l’àmbit de la comunicació interna també sorgeixen idees noves. Des de l’ús de la missatgeria instantània, a eines de missatgeria corporativa, com és el cas d’Slack, que combina la missatgeria instantània amb l’enviament de tot tipus d’arxiu, xats de grup, i la integració amb altres eines.

Aquest tipus d’eines podem ajudar a donar una empenta a la col·laboració dins de les organitzacions en facilitar el treball col·laboratiu i l’orientació a projectes, fet que ofereix una flexibilitat a les estructures jeràrquiques rígides; també pot ajudar a millorar la productivitat i l’eficiència en la gestió del temps que dediquem a atendre el correu electrònic en la nostra jornada laboral. Però els grans reptes que planteja són organitzatius, canvis culturals i unes habilitats digitals que requereixen d’una visió estratègica i un lideratge clar i ferm.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquest article a Medium

Imatge procedent de Pixabay

Llegeix-ne més

Qui innova en salut?

tricorderQuina és la primera imatge que ens ve al cap quan parlem d’innovació en salut? Possiblement un minúscul dispositiu que s’adapta al pacient i que li controla les constants vitals, o un grup d’investigadors en un centre de recerca… o fins i tot el tricorder, aquell artefacte gairebé màgic que permetia, a Star Trek, diagnosticar qualsevol malaltia simplement escanejant la persona.

Aquesta va ser una de les metàfores que es van utilitzar a la XII Jornada de Salut, centrada en la innovació en l’entorn sanitari, que va tenir lloc a Granollers el passat 11 de març. Allà va quedar palès que tots els agents que participen en aquest particular ecosistema (centres d’atenció primària, centres d’atenció especialitzada, farmàcies, pacients, universitats, empreses del sector sanitari, etc.) disposen de la seva quota de protagonisme a l’hora de proposar solucions que millorin la qualitat de vida de la ciutadania.

Innovació i recerca sempre han anant juntes en l’àmbit de les ciències de la salut i, de fet, el Pla estratègic de recerca i innovació en salut, en parla de manera indistinta; però innovar no consisteix només a investigar. La innovació en salut es pot evidenciar en la coordinació de visites dels serveis sanitaris i socials per evitar duplicitats i molèsties, en la millora d’un procediment d’atenció o en la implicació dels pacients en la presa de decisions com ara a través del Consell Consultiu de Pacients.

Innovar en salut implica molts professionals i necessita menys recursos que la recerca perquè, de fet, es basa a adaptar uns mètodes científics, intangibles, a la realitat de la salut d’una persona. I com s’aconsegueix això? Gràcies al talent i la creativitat dels professionals que col·laboren per aconseguir millors resultats. A més, perquè sigui efectiva, cal que s’apliqui en un termini breu a la pràctica clínica i de salut pública. Per aquest motiu són molt importants iniciatives com la compra pública innovadora, impulsada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), on la innovació entra a la mesa de licitació amb la voluntat que els projectes no només siguin valorats des del vessant econòmic.

Cal pensar en els centres d’atenció a la salut com autèntiques empreses del coneixement, que vetllen pel benestar de la ciutadania però, alhora, cal obrir camins per tal que els professionals que hi treballen puguin disposar d’espais de reflexió, intercanvi i motivació per tirar endavant les seves iniciatives innovadores.

Imatge de la galeria de Flickr de Sam Churchill

Llegeix-ne més

Sobre la reforma de les administracions públiques

piano_stringsAquesta vegada centrem la nostra atenció en el tema de la reforma de les administracions públiques i fem una adaptació dels posts que l’AOC i Gencat han publicat en els seus blogs per tal de resumir les principals novetats sobre aquest tema:

L’objectiu d’aquesta reforma és implantar una administració totalment electrònica, interconnectada i transparent. Les dues lleis que regulen aquesta reforma són:

Aquesta reforma té dos eixos complementaris:

  1. el que fa correspon a les relacions externes de l’Administració amb els ciutadans (apartat 1a) i les empreses (apartat 1b), segons la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques,
  2. el que fa referència a l’organització i relacions internes dins de cada Administració i entre les diferents administracions, en la qual se centra la Llei de règim jurídic del sector públic.

1- Sobre les relacions externes de l’Administració amb els ciutadans i les empreses

1a) Principals novetats per als ciutadans

  • Es faciliten les relacions electròniques dels ciutadans amb l’Administració. S’habilita la presentació d’escrits en qualsevol moment en el registre electrònic de qualsevol Administració, amb independència a qui es dirigeixin.
  • Es simplifiquen els mitjans d’identificació i de signatura electrònica que es poden utilitzar per als tràmits administratius. Ús de claus electròniques, assistència personal i avisos push al ciutadà.
  • S’estableix com a regla general la no sol·licitud de documents originals (per exemple, la declaració de la renda o els certificats d’empadronament, etcètera) que ja estan en els arxius de l’Administració.
  • Es guanya en reducció de terminis i agilitat: hi haurà un únic procediment comú, més fàcil de conèixer, i un procediment “exprés” per a supòsits de menor complexitat.
  • Es pot reduir l’import de les sancions per pagament o per reconeixement de la responsabilitat.
  • A través del Pla anual normatiu els ciutadans podran conèixer les principals reformes que té previst aprovar.

1b) Principals novetats per a les empreses

  • Les empreses es relacionaran obligatòriament de forma electrònica amb totes les administracions.
  • Es redueixen càrregues administratives en no exigir com a regla general documents que hagin estat presentats amb anterioritat, o elaborats per la mateixa Administració.
  • En l’àmbit estatal, es fixa amb caràcter general una data comuna (gener i juny) d’entrada en vigor de les normes que imposin obligacions a professionals i empreses per al desenvolupament de la seva activitat econòmica o professional.

2- Sobre l’organització i relacions internes dins de cada Administració (apartats 2a i 2b) i entre les diferents administracions (apartat 2c)
2a) Major transparència i funcionament més àgil de les Administracions Públiques

  • Reducció del temps de tramitació en preveure que totes les comunicacions entre administracions seran íntegrament electròniques en tots els seus procediments.
  • Creació d’un inventari únic i públic de tots els organismes i entitats vinculats o dependents de totes les administracions.
  • Creació d’un nou registre estatal en el qual constarà tot el llistat d’òrgans de cooperació en què participa l’Administració General de l’Estat, així com dels convenis que l’Estat té subscrits amb altres administracions.
  • Es podran consultar via web les propostes normatives amb caràcter previ, i hi haurà una avaluació de les iniciatives normatives aprovades l’any anterior com a mecanisme de control expost i per fer, si cal, propostes de modificació o derogació.
  • Les conferències sectorials (principal òrgan de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes) han de ser informades sobre els projectes normatius, quan afectin l’àmbit competencial d’altres administracions públiques, amb l’objectiu de millorar l’intercanvi d’informació i evitar l’aparició de duplicitats.

2b) Major control i disciplina de les Administracions Públiques per reforçar la consolidació fiscal

  • El Projecte de Llei de règim jurídic del sector públic simplifica el sector públic institucional.
  • Es creen nous controls sobre les entitats i organismes del sector públic, tant de supervisió contínua, com de control d’eficàcia.
  • Es fa més exigent la creació de nous organismes i entitats estatals per evitar la seva proliferació injustificada.
  • S’aclareix el contingut mínim dels convenis subscrits entre administracions públiques, i es regulen els tràmits i informes preceptius als quals s’han de sotmetre.

2c) Millor cooperació i coordinació entre les diferents administracions públiques

  • Es regulen els elements bàsics de composició i funcionament de la Conferència de Presidents, formada pel president del Govern i els presidents autonòmics.
  • Es regulen les Conferències sectorials com a òrgans de cooperació essencials entre l’Estat i les comunitats autònomes.
  • S’inclouen mesures específiques per millorar el funcionament de l’Administració General de l’Estat, com els requisits d’idoneïtat dels alts càrrecs o la tramitació electrònica de les propostes i acords del Consell de Ministres.

 Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Piano_strings_3.jpg

Llegeix-ne més

Una ciutadania capacitada digitalment?

ciutadania capacitadaComença a quedar lluny el naixement d’Internet. Acabant gairebé la revolució social i de pas ja per la revolució de la Internet de les coses, pot sorprendre encara que el darrer informe sobre Educació Superior NMC Horizon Report > 2015 Higher Education Edition, publicat per New Media Consortium (NMC) y EDUCAUSE Learning Initiative (ELI), plantegi el repte de l’alfabetització digital.

L’informe identifica com a tendències dels propers anys l’evolució de l’aprenentatge en línia, el replantejament dels espais d’aprenentatge, els recursos educatius oberts i l’aprenentatge i avaluació basats en les dades. A més, planteja dos reptes significatius: l’alfabetització digital i l’ús de l’aprenentatge informal.

L’alfabetització digital és un repte conegut, però una assignatura sense resoldre encara. Sense unes habilitats bàsiques és difícil avançar. L’alfabetització digital és la base. La veritable alfabetització digital ha d’incloure les competències bàsiques en les quals, segons la UNESCO, se centra l’alfabetització mediàtica i informacional.

Les administracions i organitzacions en general malden per disposar de professionals amb competències clau com el coneixement digital, gestió de la informació i comunicació digital. A totes els cal fer una gestió eficaç del temps, de la informació i la possibilitat d’aprendre amb recursos que la Xarxa ja posa al nostre abast. En definitiva, es tracta de guanyar en competitivitat i afavorir un canvi cultural i organitzatiu.

L’altre repte, incorporar formes d’aprenentatge informal en un entorn formal, ens ofereix l’oportunitat de treballar l’ús de la comunicació a través de xarxes socials i entorns de treball virtuals. El repte és una educació que formi ciutadans crítics i responsables, que afavoreixi una actitud participativa a l’alçada de les estratègies de governança oberta que s’impulsin al país.

Els alumnes, futurs treballadors i ciutadans, necessiten aquestes habilitats per desenvolupar-se en els àmbits personal i professional. Poder expressar-se i participar, al capdavall, en una societat que ofereix opinar en llibertat.

Ens trobem, doncs, de ple en un canvi de model social i cultural, en el qual és fonamental el desenvolupament de polítiques que facilitin la integració de l’alfabetització digital i l’aprenentatge informal en els currículums educatius. I segurament serà interessant plantejar-ho com un repte en l’etapa d’ensenyament secundari.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de Donnie Ray Jones (CC by 2.0).

Llegeix-ne més

Una altra economia és possible… i necessària!

economiaFa un temps, la XIP va ser convidada a explicar el seu funcionament al poble d’Argelaguer. El motiu és la iniciativa engegada pels veïns d’aquest poble de la Garrotxa per, com ells mateixos diuen, “abordar les conseqüències de la fi del petroli barat i abundant, el canvi climàtic i l’esgotament de l’actual model econòmic”.

La intenció d’Argelaguer en Transició és, doncs, fomentar l’economia local autosuficient basada, sobretot, en el compromís personal de cadascú amb el col·lectiu, pas imprescindible per construir un capital social que generi reciprocitat i que permeti rendibilitzar al màxim el treball de cada persona en servei de la comunitat.  Des d’un banc del temps, on cadascú ofereix un nombre d’hores que destina a serveis per a qui els necessiti sense rebre diners a canvi, passant per cooperatives de compra de queviures o la creació de grups de treball en diferents àmbits (alimentació, transport, educació, energia, política…), tot va adreçat a crear un nou model de societat més saludable i sostenible.

Llegeix-ne més

La importància dels valors personals

El passat mes d’octubre es va presentar a l’Auditori de Barcelona el Pla nacional de valors. Amb el títol Catalunya Innova. Consciència, valors i lideratge i un Auditori ple de gom a gom, la coordinadora de Pla, Pepa Ninou, en presència de la consellera de Benestar i Família, Neus Munté, va presentar les línies generals i l’esperit d’aquest Pla de valors.

L’objectiu del Pla és promoure una nova cultura cívica que garanteixi la cohesió social, la convivència i el benestar dels catalans. Per això, 400 persones entre experts i diferents actors de la societat han treballat voluntàriament per fer un diagnòstic de situació de les diferents àrees d’interès del Pla i proposar mesures per millorar-la.

La XIP ha participat també en els treballs de l’àmbit d’organitzacions. La conclusió més important a què es va arribar en aquest àmbit és que cal que construïm organitzacions amb sentit, orientades al bé comú. Cal fomentar organitzacions amb valors, que promoguin el diàleg, que tendeixin a un model d’excel·lència creant valor econòmic i social alhora. Pel que fa a la gestió organitzativa, és important que tinguin en compte la dignitat de les persones que hi treballen i el seu desenvolupament professional. Finalment, cal que siguin organitzacions ètiques, que respectin el medi ambient i estiguin en diàleg constant amb el seu entorn.

Llegeix-ne més

Avaluant el Portal de Transparència de la Generalitat

Dilluns va tenir lloc al Palau de la Generalitat la I Jornada de Transparència de la Generalitat de Catalunya. A l’acte van participar els experts en polítiques de transparència i govern obert Daniel Innerarity, catedràtic de filosofia política i social i director de l’Institut de Governança Democràtica, i Manuel Villoria, catedràtic de ciència política i membre de Transparency International, així com el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, i el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, que va presentar les novetats del portal de transparència de la Generalitat.

La nova versió incorpora dades sobre les retribucions, dietes i contractacions menors, així com informació referent a l’Escó 136 i un apartat amb les preguntes més freqüents. A més dels formats existents actualment (HTML, dades obertes i infografies) el portal incorporarà també el format audiovisual.

El conseller Francesc Homs va cloure la jornada anunciant la futura aprovació d’un nou codi ètic i de bones pràctiques per a tots els alts càrrecs.

Llegeix-ne més

Diada 2013, la ciutadania s’organitza en xarxa

La Via Catalana organitzada amb motiu de la Diada 2013 ha estat una demostració del bon ús de la xarxa i la participació de la gent en la consecució d’objectius comuns. Des de la Xarxa d’Innovació Pública volem destacar els trets que han caracteritzat aquesta reivindicació:

  • Cívica. Des de la base a partir d’assemblees territorials que han vehiculat l’acció d’una ciutadania que sembla lluny de la desafecció política i dels afers públics.
  • En xarxa. Una forma d’organització basada en la relació transversal i entre iguals d’agents que es doten d’una estructura reticular per amplificar i fer més eficaces les actuacions; amb les dificultats que comporta treballar així com molt bé coneixem a la XIP.
  • Festiva. Tots els detalls de l’esdeveniment s’expressaven amb un nou estil; amb cordialitat, alegria, optimisme i confiança en la gent.

Per tot això la gent de l’Assemblea Nacional Catalana es mereixen la felicitació i el reconeixement per la feina feta!

Imatges de la Via Catalana a TV3   |   Ressò internacional de la Via

Llegeix-ne més

Desafecció ≠ transparència

Les funcionalitats de la tecnologia més actual, sobretot en la forma de xarxes socials,  ha potenciat i apoderat la ciutadania com mai no havia passat abans. Li ha posat a l’abast recursos tecnològics d’ús fàcil i intuïtiu que li confereix més poder per incidir en afers públics i multiplicar-ne l’efecte exponencialment mitjançant l’apoderament col·lectiu. Aquesta situació dóna lloc a noves maneres de crear i difondre informació, de treballar, de formar-se, d’aprendre… basades en les capacitats de les persones.

El canvi es produeix molt de pressa i malauradament el sistema –en totes les seves formes (legislació, institucions, partits, sindicats, càrrecs directius i electes…)– ho fa a poc a poc i molt sovint amb el pas canviat.

Això és el que explica l’allunyament de la ciutadania. No és, per a res, desafecció; ans al contrari: en moltes ocasions el que s’està demanant és poder participar més.

Convindria, per tant, no barrejar aquest distanciament dels ciutadans amb la falta endèmica de transparència. Aquest és un tema de valors. El mateix de què fa gala l’amo del gos que, portant una bossa a la mà, deixa de recollir-ne els excrements quan té la certesa que no el veu ningú.

Fotografia: Night net, de la galeria de Flickr de DBduo Photography (CC BY-SA 2.0)

Llegeix-ne més