Tag Archives: ciutadania

Aquesta no és una Administració al servei de la ciutadania

toys

La Xarxa d’Innovació Pública sempre hem postulat i defensat la necessitat d’avançar cap a un sector públic genèticament digital. Volem que les nostres organitzacions i institucions segueixin el camí encetat cap a l’obertura, la participació i la col·laboració amb els ciutadans de la societat digital. L’objectiu, sense cap mena de dubte, és seguir el treball iniciat per esdevenir una de les societats democràtiques més avançades del nostre entorn.

Malauradament, els fets ocorreguts les darreres setmanes contra el nostre país fan evident que aquest objectiu no s’assolirà continuant el nostre dia a dia professional com si no hagi passat res. Avui, el govern de l’Estat ha calcinat tot això i ha utilitzat els recursos de la seva administració per fer-ho.

Ha massacrat un referèndum que volia fer valer el dret de la ciutadania a decidir el seu futur. Ha trinxat els aspectes més bàsics de la transparència i de la llibertat d’expressió tancant webs i escorcollant diaris. Ha oblidat allò essencial a la democràcia que és la separació de poders pressionant treballadors públics en pro dels seus interessos.

Dins aquest escenari, voler millorar l’Administració seguint fent el dia a dia és una entelèquia. Si l’Administració que tenim permet la seva utilització partidista, aquesta no és una Administració al servei de la ciutadania. No hi ha els pilars necessaris per edificar a sobre valor. Els han segat!

La Xarxa d’Innovació Pública sempre ha tingut l’ADN de construir, però davant d’una administració de l’Estat que posa els seus recursos  (jutges, fiscals, policies…) en contra de la ciutadania això resulta impossible.

Els professionals públics no hem de ser garants de continuar com si res estigui passant; la funció pública hem de ser responsables amb els principis democràtics que el nostre país manifesta enèrgicament i aplicar-los individualment i col·lectiva.

Imatge: https://c.pxhere.com/photos/0a/eb/toys_bricks_game_child_colorful_childhood_education_kids_toys-858758.jpg!d

Llegeix-ne més

Menys és més, en comunicació gràfica

sweb49Aquesta és una de les idees que va transmetre Pere Rovira, co-fundador i director d’estratègia de OneTandem, a la 49a sessió web: ‘Comunicar mitjançant infografies’, que va tenir lloc el dia 18 d’octubre al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).

La sessió partia de l’objectiu d’aprendre a analitzar i jutjar les dades de manera crítica, i saber-les comunicar a públics no especialitzats. La solució proposada -la visualització de dades- ajuda a entendre les dades de manera més clara i, de vegades, acaba sent l’única manera de poder entendre les coses.

A partir dels tres usos bàsics d’aquesta disciplina (comunicar, explorar i analitzar) cal entendre que la unió de context i detall constitueixen un bon punt de partida de les bones visualitzacions. No cal dir que pot ser de gran utilitat per a l’Administració; per exemple en la manera de comunicar les dades obertes, ja que els ens administratius no s’haurien de limitar a oferir les dades obertes “en brut”: la visualització ajuda a la comprensió d’aquestes dades i fins i tot permet accedir a informacions que amb simples eines estadístiques no es poden constatar.

Al llarg de la intervenció, Pere Rovira també va reivindicar les narratives visuals i la perspectiva comunicativa amb exemples entenedors, com ara el tractament de dades estadístiques (The Datasaurus Dozen); actualment ens trobem amb un nombre excessiu d’arxius i amb dades que moltes vegades són incomprensibles. Aquí va recuperar alguns dels principis bàsics de composició, com ara simplificar, qualitat i context i, sobretot, el lema clàssic less is more, defensat per Edward Tufte per al món dels gràfics.

S’obre un món ple de possibilitats per comunicar millor a l’Administració, un món en el qual no només hi estan implicats els experts, sinó també enginyers de dades, comunicadors, creatius, dissenyadors, i totes aquelles persones que vulguin transmetre les informacions d’una manera més clara i amigable a la ciutadania.

Llegeix-ne més

Servir un país

servir

Atesos els fets que estan esdevenint aquests darrers dies a Catalunya, que ens impliquen com a ciutadania en conjunt, però que han afectat directament els treballadors públics del nostre país que han estat detinguts o citats a declarar, des de la Xarxa d’Innovació Pública manifestem:

 

  • un rebuig frontal a les detencions de treballadors públics de les administracions catalanes sense càrrecs clars,
  • l’oposició a la manera com el govern de l’estat està gestionant la situació, menystenint els drets fonamentals de les persones,
  • i l’exigència que es respecti la llibertat d’expressió, que forma part del drets fonamentals de les persones i dels pobles, i el referèndum vinculant convocat per a l’1 d’octubre a Catalunya, com a l’expressió d’aquest dret.

Des de la XIP volem fer costat als servidors públics detinguts i als que han estat citats a declarar. Servir un país vol dir abans que res estar compromès amb la seva ciutadania i amb la seva voluntat.

Llegeix-ne més

Res no serà el mateix

railroadAquesta entrada no pretén ser pessimista, encara que ho pugui semblar pel títol. Tenim molt recents en el record els atemptats del 17 d’agost i totes les imatges colpidores que ens han deixat presents en la memòria. La resposta de la ciutadania ha estat exemplar, especialment, la dels treballadors públics que han donat el bo i millor (cossos policials, personal d’assistència sanitària, responsables de xarxes socials, etc.), per fer front a aquest sotrac. Ens afegim al reconeixement unànime i merescut de la seva tasca.

En la línia que indica el títol, tampoc no podem oblidar la data que la societat catalana té al cap: l’1 d’octubre. Hores d’ara resulta difícil avançar què ens trobarem el dia 2, però està clar que res no serà el mateix després de totes les declaracions i els posicionaments dels últims mesos; referèndum, eleccions, independència… són diferents escenaris sobre els quals s’ha parlat molt, ja sigui des dels estaments polítics, els mitjans de comunicació o entre la ciutadania. El país es mou. El país canvia. I tots nosaltres amb ell.

També, estem davant d’una sèrie de canvis tecnològics i socials que presagien canvis importants en el nostre dia a dia: els avanços en intel·ligència artificial, els moviments d’empreses com Amazon o Uber, la creixent automatització de feines, la capacitat de votar electrònicament en algun ajuntament o les possibilitats que ofereix la tecnologia de la cadena de blocs (blockchain).

No cal esperar més senyals. El canvi ja ha arribat. Llavors, què hem de fer els treballadors públics?

No cal repetir que la societat està mutant d’una manera que necessita una Administració diferent, que adopti aquests models emergents si vol mantenir la seva vocació de servei a la ciutadania. Certament, ara per ara constitueixen realitats bastant allunyades, que van a dues velocitats, i ens podem arribar a plantejar, com Xavier Marcet, si Té remei l’Administració?. Les receptes que hi proposa són vàlides (potenciar la intraprenedoria, adaptar-se a la ciutadania, desburocratitzar, etc.) però no admeten adormir-se.

La frase final de l’article resulta prou reveladora: tot això és massa seriós com per deixar l’Administració només a l’Administració. Necessitem a les persones. Per tant, és el moment de prendre la iniciativa, d’aprofitar el talent intern i d’incorporar maneres de fer diferents en el nostre dia a dia, amb confiança, responsabilitat i emoció, sense esperar que els canvis ens vinguin donats externament.

Des de la XIP procurarem posar el nostre gra de sorra en aquest canvi, i ens teniu a la vostra disposició per tirar endavant els projectes que el puguin fer realitat.

Ens hi posem?

Font de la imatge: Pixabay

Llegeix-ne més

I si fem que la contractació pública sigui atractiva?

cadenat02Els dies 7 i 8 de juliol va tenir lloc la Ideató de dades obertes de la contractació pública, que es plantejava definir serveis web i aplicacions que utilitzin les dades obertes per aconseguir una contractació pública més ètica, socialment responsable i accessible per a la ciutadania.

La XIP hi va participar amb un equip de 5 persones –reforçat per Laia Puig– i va abordar el repte de millorar la visualització de les dades de contractació per a la ciutadania, és a dir, buscar la manera per poder comunicar millor a la ciutadania de les dades de contractació pública per a fer-les més comprensibles.

El servei proposat va ser el “Tinder de la contractació”: Tinder és una xarxa social que permet establir relacions consentides amb persones del nostre voltant. Si aquest tipus de xarxes han transformat la manera com ens relacionem, per què no podem fer-ho també amb les dades obertes de contractació? Aquestes eines presenten la informació de manera àgil, entenedora i intuïtiva, i faciliten les relacions entre les persones.

Ideató 2017Per què no presentar les dades de contractació amb la  mateixa facilitat que trobem persones a Tinder i que s’hi pugui interactuar: preguntar, opinar i compartir? Els datasets que obtenim per treballar amb dades obertes són complexos, avorrits, només aptes per a experts i requereixen un treball d’adaptació abans d’obtenir-ne resultats. Amb aquesta nova eina la ciutadania trobaria respostes fàcils de manera lúdica i a través de la tafaneria aniria descobrint les dades de contractació pública.

Les pantalles de selecció també serien les pròpies d’aquestes aplicacions però en comptes de triar home/dona, triaríem òrgan de contractació o empresa, i el mateix passaria amb el període d’adjudicació dels contractes, l’àmbit del contracte o, quan els datasets ho permetin, utilitzar tècniques de geolocalització per trobar les relacions en el territori.

P1

P2P3

 

 

 

 

 

 

 

De manera semblant, les pantalles resultants de les cerques, serien molt gràfiques i facilitarien que els ciutadans interactuessin valorant contractes en lloc de persones, amb emoticones que indiquessin l’acord amb les dades del contracte, les dubtes o el desacord amb el que s’hi presenta. A partir d’aquí es podrien elaborar productes derivats, com ara el rànquing dels contractes més consultats o els que han generat més dubtes.

Cal felicitar el projecte guanyador, Open Frau, una proposta que pretén ajudar a prevenir, detectar i denunciar les males pràctiques en contractació, a partir de la utilització d’uns algoritmes de detecció de patrons de risc en la contractació, aplicats al tractament massiu i dinàmic de les dades; també el segon, ContraKtació, un sistema que ajuda els responsables del contracte a fer-ne el seguiment de l’execució la participació ciutadana en la valoració del grau de qualitat i compliment dels contractes.

Llavors… i si juguem amb la contractació pública?

Llegeix-ne més

La postveritat en governs i administracions

La postveritat en governs i administracions. Imatge de Pixabay.

Font: Pixabay

En els darrers temps, les xarxes socials estan evolucionant cap a autèntics mitjans de comunicació que, com qualsevol altre instrument d’edició digital en perspectiva d’empresa, hauria de tenir cura dels continguts que publiquen. Segons els partidaris d’aquest punt de vista, Facebook, Twitter i Google han d’ajudar a posar en valor els continguts amb una mínima ètica periodística i netejar totes aquelles inexactituds i falsedats que vehiculen.

La pregunta és si s’han d’exigir mesures correctores de la postveritat. Per fer-ho encara més evident, ¿seria acceptable en tots els assumptes d’índole pública el desplegament d’estratègies postveritables?

Sembla que la postmodernitat hagi portat una certa condescendència amb la postveritat (deu ser una qüestió de prefix ;-), que fa que es pugui considerar que les persones observem la realitat a partir de la nostra mirada i creences. Aquest ha estat el recurs àmpliament emprat pel Govern central, juntament amb fake news i altres. A tall d’exemple, exalçar a partir de dades i estudis els avantatges econòmics que una Catalunya independent comportaria per als catalans no és ben bé una postveritat. Però sí que ho és, en canvi, fer córrer notícies sobre determinats capteniments (o opinions no contrastades o tretes de context, o exagerades o directament mentides periodístiques) sobre persones o organitzacions impulsores del Procés. ¿Què passaria si aquestes institucions favorables al Procés [per al Referèndum] al seu torn empressin també aquesta mena d’estratègies?

Si acabem admetent aquesta influència hegemònica de la postveritat a les xarxes socials, aleshores ¿on situem tot allò que dèiem que les xarxes eren el mitjà ideal per filtrar socialment el coneixement per atorgar-li precisament la condició de veraç? Allò que en dèiem el coneixement col·lectiu. L’exemple anterior, com molts d’altres que podem observar cada dia a internet i a les xarxes, mostra la nova via que les instàncies del poder tenen per anul·lar la capacitat més social i democratitzadora d’aquests entorns.

Què hem de fer finalment? Cal promoure o censurar la postveritat? De fet, algunes d’aquestes xarxes ja han posat en funcionament mecanismes per alertar sobre fake news, però està per demostrar si són efectius.

Així doncs, ens caldrà avançar en els dos sentits: d’una banda, reclamar a les grans plataformes el control real de les fake news i, de l’altra, continuar insistint que la millor manera de detectar-les també pot ser treballant i compartint de manera intensiva el coneixement en xarxa. I això sí fer-ho basant-nos en una certa metodologia.

Ho veieu així?

Llegeix-ne més

La XIP amb #DibaOberta

DibaOberta_p

La Diputació de Barcelona ha iniciat la campanya #dibaoberta, que cerca transformar els actuals models de governança tot direccionant-los cap al Govern Obert. En aquest marc, el dia 17 de maig va organitzar una Jornada a l’espai Francesca Bonnamaisson de Barcelona.

A la jornada hi va haver diverses intervencions i taules rodones amb l’objectiu de debatre i difondre què són i com podem definir i implementar polítiques de govern obert en els nostres municipis. Així, es van compartir iniciatives i projectes relacionats amb la participació de la ciutadania, la transparència, les dades obertes i tot allò que engloba el concepte govern obert.

La XIP hi va ser present per compartir la seva visió i opinió. Primerament, el nostre vídeo explicatiu del govern obert va ajudar a escalfar motors al principi de la jornada.

Poc després, Sandra Lomas va participar a la taula de debat sobre “Pilars del Govern Obert: Transparència”. Hi va aportar una idea de transparència que va més enllà de l’acompliment d’uns estàndards determinats, ja que estem en un moment en què caldria valorar la utilitat dels portals existents, la coincidència dels indicadors o, fins i tot, el grau de coneixement intern, és a dir, dels  treballadors públics. Interioritzar la transparència en la feina diària apuntaria cap a una nova Administració, on la innovació pogués generar nous productes i serveis.

La transparència hauria d’esdevenir una eina capacitadora i no infoxicadora, hauria de facilitar l’accés a informació d’interès per a la ciutadania, fent que hi intervingués, o sigui, cocreant, coproduint i coavaluant informació per a l’Administració, com ja estan fent passivament en altres àmbits. Caldria buscar un ecosistema de participació activa en què els usuaris entenguin tot el que poden guanyar si som transparents, com ja estan fent en casos com l’aportació de dades de salut per a la recerca.

Finalment, a la darrera taula de debat sobre “Situació i experiències de Govern Obert”, Marc Torres va repassar on som en el procés de govern obert, diferenciant allà on anem incidint amb força i quins són aquells aspectes que encara cal seguir madurant. De manera generalitzada sembla que tot i que anem articulant elements referents a la participació ciutadana, la transparència i les dades obertes, els aspectes relatius a la coproducció de serveis resulten els menys desenvolupats.

A tall de resum, les tres idees més importants del discurs eren:

  1. Fins ara estem fent processos participatius molt generalistes. Cal acotar les preguntes a la resposta i definir qui són realment els que hi han de participar. Cal pensar aquest processos com veritables xarxes de coneixement: amb un objectiu ben definit i amb un procés de curació, debat i extracció de coneixement guiat.
  2. La participació de la ciutadania ha de ser transversal dins les nostres institucions. Hem d’entendre la participació com una eina al servei de les diferents parts d’un organisme. De fet, s’ha de poder participar sense processos participatius. La participació pot començar en els serveis socials, en l’atenció al públic, en el ple municipal.
  3. Atès que la societat s’adapta amb més rapidesa que l’Administració als canvis disruptius que vivim, cal que l’Administració aprofiti la inèrcia de la societat. En aquest sentit l’Administració ha de ser possibilitadora de la materialització de les propostes que s’articulin des de la societat.
Adaptació del gràfic de Buckminster Fuller

Gràfic adaptat. Font: Downes, L. “The Laws of Disruption: Harnessing the New Forces that Govern Life and Business in the Digital Age”. Basic Books. 2009.

Hem d’agrair als responsables de la Diputació de Barcelona la seva atenció amb la XIP i felicitar-los per aquesta valuosa jornada.

Podeu consultar la presentació a l’Slideshare de la XIP

 

Llegeix-ne més

Twitter per a tothom, també per als governs

Manual Twitter“La participació ciutadana no serà puntual sinó permanent, i les xarxes ho faciliten cada vegada més”; aquesta va ser una de les frases pronunciades per Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, a la presentació del Manual dels governs a Twitter. Pautes per a institucions públiques a partir de l’experiència del Govern de Catalunya, que va tenir lloc el dia 15 de maig, al Museu d’Història.de Catalunya. Tal com diu a la seva introducció, el Manual pretén aportar tècniques i idees, a institucions de govern i administracions públiques, per actuar d’una manera coherent i efectiva en una  xarxa social que ha esdevingut imprescindible en l’estratègia de comunicació de governs i administracions.

Al llarg de la presentació, i en la participació paral·lela a les xarxes socials, va quedar  palesa la necessitat d’anar una mica més enllà i aplicar-hi una visió dinàmica. Twitter constitueix un reflex de la societat amb totes les seves virtuts i els seus defectes, i per això cal potenciar-hi la participació de la ciutadania i dels propis treballadors de la Generalitat. D’aquesta manera, cal considerar les xarxes com una eina de governança; en l’entrada anterior al nostre blog ja es destacava el paper que hi han de tenir les entitats públiques: informant, amb una escolta activa, captant dades i sempre amb un lligam a les necessitats personalitzades de l’usuari, no a l’inrevès.

En algun moment, des de la XIP ja hem comentat que innovar a l’Administració passa per adaptar-la al món d’avui, dinàmic i en canvi constant, a la societat a qui serveix, a la seva estructura en xarxa, a les noves possibilitats tecnològiques. Això significa no donar solucions als problemes d’avui amb les eines d’ahir i dialogar des dels canals habituals de la ciutadania, com ara les xarxes socials, per connectar-hi. En aquest sentit ha estat important que el president hagi destacat que, a la llarga, tots els professionals de l’Administració participaran a les xarxes socials, i no només els community managers.

IMG_9055pFinalment, tot i que vivim en un món cada vegada més connectat, on necessitem compartir amb l’altre i reaccionar ràpidament, també s’hi va esmentar la importància d’invertir en estratègia, creativitat i màrqueting, afegint-hi valor humà. És important que ens deixem sorprendre, tant a Twitter com a la nostra feina habitual. Si volem aconseguir una comunicació efectiva, sobretot amb la ciutadania, hem de generar serveis imaginatius que els facilitin la interacció amb l’Administració (i la vida en general). Què esperem per començar?

Podeu descarregar el Manual dels governs a Twitter al web de Gencat en català, castellà i anglès.

Llegeix-ne més

Xarxes socials i missatgeria instantània a l’Administració pública

Taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017

Imatge del taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017 que és la font d’aquest article.

Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria, que es caracteritzen per la seva immediatesa, suposen per a l’Administració un conjunt  d’oportunitats, de reptes i dilemes que poden transformar l’accés i la qualitat dels serveis públics. L’Administració, que no pot ni ha de quedar al marge de les tendències i formes de relacionar-se de la ciutadania, afronta l’ús d’aquestes eines de comunicació buscant respostes a les següents preguntes.

 

1. Hem de ser presents a les xarxes socials? En quines?

Si la ciutadania és present a les xarxes, l’Administració també hi ha de ser. Per fer-hi una escolta activa i per sondejar el que s’hi diu.

Davant la diversitat actual de plataformes (Twitter, Facebook, Youtube, Instagram, Snapchat…), cal fer prèviament una reflexió estratègica sobre quina ha de ser la presència corporativa que s’hi té d’acord amb els objectius i els públics de l’organització i els recursos disponibles. Obrir perfils i després deixar-los abandonats és contraproduent.

En entitats públiques, els objectius poden anar des de la informació, l’atenció ciutadana o la transparència fins a la visibilitat o la captació de dades. En aquest sentit, l’obertura i disponibilitat de canals ha d’anar lligada a les necessitats de l’usuari i no a l’estructura interna de la institució: la hiperfragmentació de canals i la rèplica en xarxes de l’organigrama perjudica el ciutadà.

2. Quin ha de ser el perfil de les persones que gestionen els comptes?

En la gestió de les xarxes socials, podem diferenciar dos vessants: comunicació versus atenció.

En tots dos casos és important disposar de mecanismes de coordinació eficients, definició de rols i funcions, d’una planificació editorial i de protocols de gestió de crisis. En aquest sentit, convé destacar els criteris que fixa la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, que ha servit d’inspiració per a moltes Administracions i institucions.

En el cas dels perfils que no provenen de l’àmbit de la comunicació, i que tradicionalment han atès la ciutadania via telefònica, per correu electrònic o presencialment, convé fer un acompanyament i una mínima capacitació en habilitats digitals.

3. Quins continguts funcionen més a xarxes?

En l’era de la infoxicació, la nostra capacitat d’atenció clarament s’ha reduït. En aquest context, l’Administració té el repte de ser efectiva en els missatges que difon, tant en el contingut com en la forma. Com podem fer-ho? Creant continguts atractius i creatius a través de formats gràfics, audiovisuals, interactius i lúdics i de difondre dades que, sense ser complexes, generin curiositat i transmetin experiències.

Humanitzant la cara més burocràtica de l’Administració i connectant amb els usuaris a nivell més emocional podem canviar la percepció que habitualment se n’ha tingut i tenir impacte.

També convindria “transformar” en llenguatge de servei i d’atenció ciutadana els continguts de caire més institucional, corporatiu o fins i tot polític, que actualment passen desapercebuts.

4. Com es mesura l’èxit a les xarxes socials?

A nivell qualitatiu, les mostres d’agraïment i de suport dels usuaris a les xarxes representen un indicador molt valuós de la informació i atenció que es dona. A nivell quantitatiu, mètriques com ara el compromís (en anglès, “engagement”), la interacció dels usuaris participatius o les accions amb prescriptors destaquen per sobre d’altres com el nombre de seguidors.

5. Quin és el canvi més destacat que les xarxes han provocat en l’Administració?

Les xarxes socials han suposat una oportunitat per al canvi en l’Administració. D’una banda, com a revulsiu per redissenyar i agilitar processos organitzatius tradicionalment lents, i de l’altra, per fer caure barreres culturals i projectar una imatge de la l’Administració més renovada, eficient i “moderna”. En aquest sentit, si els mateixos treballadors es converteixen en prescriptors, la visibilitat i la reputació de la organització augmenta.

6. Quines són les previsions i tendències de futur?

Actualment, la missatgeria instantània i les xarxes que ofereixen contingut més gràfic, audiovisual i efímer estan recollint bona part de les converses i l’activitat. És en aquest context que també es detecta una gran oportunitat per arribar a públics que tradicionalment no s’han relacionat amb l’Administració, com les audiències més joves, que exigeixen nous formats de comunicació.

Pel que fa a les plataformes de missatgeria instantània, representen un nou entorn de relació amb la ciutadania (el xat, el canal de difusió i el bot de Telegram de la Generalitat en són ja un exemple).  

Un altre dels grans reptes (tecnològic i de privacitat, en aquest cas), que queda per davant a l’Administració és la integració de les bases de dades personals de la ciutadania amb els corresponents perfils de xarxes socials en sistemes de gestió de la relació amb el client (CRM).

En definitiva, convé estar alerta i copsar els nous usos que la ciutadania fa de les xarxes. En aquest nou entorn comunicatiu, estem obligats a adaptar-nos constantment al canvi.

Font: Taller – Xarxes socials i missatgeria instantània amb Sergi Xaudiera (Direcció General d’Atenció Ciutadana), Mar Lobato (Ajuntament de Rubí) i Maria Cortés (TERMCAT). Congrès de Govern Digital 2017. El repte de la societat digital i la transformació de les Administracions Públiques

Llegeix-ne més

Fem-ho fàcil… a la ciutadania!

webwEl dia 15 de març va tenir lloc la 47a sessió web amb el títol de “Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris, amb Gemma Escribano, directora de màrqueting de Wallapop. La sessió pretenia exposar estratègies i recursos de publicitat digital que els han servit per adaptar-se a aquest nou model i plantejar si l’Administració també podria fer-ne ús. S’hi va parlar de les claus de l’èxit de la comunicació digital i d’exemples de com aconseguir-ho, com ara presentant un mínim producte viable de la manera més ràpida possible, sense necessitat d’esperar a la perfecció, ja que podem acabar divulgant un producte obsolet. Recorda molt alguns processos administratius, oi?

Al llarg de la presentació es va ressaltar la importància de “fer-ho fàcil” com a element clau del màrqueting digital. S’hi va analitzar la usabilitat dels formularis que s’utilitzen a l’Administració per a dur a terme determinats tràmits; però realment són necessaris aquests tràmits si l’Administració ja disposa de moltes d’aquestes dades i les podria encreuar fàcilment?

En una entrada anterior ja plantejàvem que en molts casos sembla que la informació vagi a la recerca del ciutadà, en el sentit que les administracions haurien d’adaptar la seva lògica a la manera de funcionar dels ciutadans i situar-los, de veritat, al centre del procés, i en l’últim apunt al blog ja vèiem que cal que les administracions aprenguin a fer les preguntes adequades per enfrontar-nos a una nova escala de valors on el sector públic necessita noves eines.

Ara ja toca actuar: l’Administració s’ha d’adaptar al món d’avui, dinàmic i en canvi constant, a la societat a qui serveix, a la estructura en xarxa de la ciutadania, a les noves possibilitats tecnològiques que permeten abordar els problemes d’avui amb eines eficaces. Bàsicament consisteix a fer coses diferents de manera diferent, dialogant amb la ciutadania a través dels seus canals, de manera efectiva.

Si Wallapop ha aconseguit 40 milions d’usuaris, entre d’altres raons, és perquè ha entès aquesta dinàmica de simplicitat en el relat, creativitat, coneixement dels seus usuaris, comunicació per a totes les edats… No podríem aprendre del seu exemple i aconseguir una Administració que faciliti la vida de les persones?

Podeu veure més opinions i reflexions al voltant d’aquesta sessió web al compte @gencat https://twitter.com/i/moments/842001247553093632

Llegeix-ne més