Tag Archives: ciutadania

Fem-ho fàcil… a la ciutadania!

webwEl dia 15 de març va tenir lloc la 47a sessió web amb el títol de “Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris, amb Gemma Escribano, directora de màrqueting de Wallapop. La sessió pretenia exposar estratègies i recursos de publicitat digital que els han servit per adaptar-se a aquest nou model i plantejar si l’Administració també podria fer-ne ús. S’hi va parlar de les claus de l’èxit de la comunicació digital i d’exemples de com aconseguir-ho, com ara presentant un mínim producte viable de la manera més ràpida possible, sense necessitat d’esperar a la perfecció, ja que podem acabar divulgant un producte obsolet. Recorda molt alguns processos administratius, oi?

Al llarg de la presentació es va ressaltar la importància de “fer-ho fàcil” com a element clau del màrqueting digital. S’hi va analitzar la usabilitat dels formularis que s’utilitzen a l’Administració per a dur a terme determinats tràmits; però realment són necessaris aquests tràmits si l’Administració ja disposa de moltes d’aquestes dades i les podria encreuar fàcilment?

En una entrada anterior ja plantejàvem que en molts casos sembla que la informació vagi a la recerca del ciutadà, en el sentit que les administracions haurien d’adaptar la seva lògica a la manera de funcionar dels ciutadans i situar-los, de veritat, al centre del procés, i en l’últim apunt al blog ja vèiem que cal que les administracions aprenguin a fer les preguntes adequades per enfrontar-nos a una nova escala de valors on el sector públic necessita noves eines.

Ara ja toca actuar: l’Administració s’ha d’adaptar al món d’avui, dinàmic i en canvi constant, a la societat a qui serveix, a la estructura en xarxa de la ciutadania, a les noves possibilitats tecnològiques que permeten abordar els problemes d’avui amb eines eficaces. Bàsicament consisteix a fer coses diferents de manera diferent, dialogant amb la ciutadania a través dels seus canals, de manera efectiva.

Si Wallapop ha aconseguit 40 milions d’usuaris, entre d’altres raons, és perquè ha entès aquesta dinàmica de simplicitat en el relat, creativitat, coneixement dels seus usuaris, comunicació per a totes les edats… No podríem aprendre del seu exemple i aconseguir una Administració que faciliti la vida de les persones?

Podeu veure més opinions i reflexions al voltant d’aquesta sessió web al compte @gencat https://twitter.com/i/moments/842001247553093632

Llegeix-ne més

Cal que les administracions aprenguin a fer les preguntes adequades

EAPC XIP 006pAquesta és una de les idees que van aparèixer, el passat 21 de febrer, a la segona sessió del cicle #eapcOpenLab, que va ser impartida per Sandra Lomas, de la XIP,  amb el títol “Innovem als serveis públics”. A partir d’aquest enunciat tan directe es plantejava saber com es pot innovar a les administracions públiques i quin és el paper que hi tenim tots plegats, des dels polítics i els directius fins als empleats públics i la ciutadania.

En un món on han canviat les regles, on resulten habituals els conceptes d’intermediació renovada, simplicitat d’eines, superació de límits geogràfics, multicanalitat o resolució transversal dels problemes, la innovació es configura com una de les eines fonamentals per donar resposta a aquesta realitat superposada i complexa. En aquest entorn canviant ens enfrontem a una nova escala de valors i el sector públic necessita noves eines.

També s’hi va destacar la necessitat de comptar amb la participació de tots els actors, començant per la ciutadania, a l’hora de dissenyar els serveis que ha de proporcionar l’Administració. En aquest sentit innovar consistiria a aportar solucions adequades o a servir la ciutadania a partir d’entendre els problemes i la realitat. I com s’aconsegueix això? Compartint coneixement, posant en contacte socis de negoci, connectant xarxes, apoderant els usuaris, etc. Cal que l’Administració entengui les emocions del ciutadà/client i per a això necessita fer les preguntes adequades i aplicar l’empatia.

Un dels exemples que es va aportar a la sessió va ser la tasca duta a terme per la XIP tots aquests anys, i la projecció del vídeo del projecte Programari lliure i de codi obert – Societat lliure i govern obert va mostrar com avui en dia s’està transformant el nostre món i la necessitat que ens apoderem com a individus, com a col·lectius i com a societat. Els usuaris no són passius i també generen productes i serveis: si l’Administració els fa participar de manera activa, al mateix temps que col·laboren i formen part de la comunitat, generarà riquesa i transparència. Al cap i a la fi, qui determina la qualitat d’un servei no és el directiu, sinó l’usuari.

Tant al desenvolupament de la ponència com a l’espai de participació dels assistents va quedar clar que vivim un bon moment per innovar i que els treballadors públics preferirien unes unitats de recursos humans dedicades no únicament a tasques de control sinó que vetllessin per visualitzar el talent intern, i per promoure espais neutrals, on no mani ningú i tothom pugui fer-hi aportacions.  Si volem aconseguir una nova Administració pública, haurà de ser des de la passió, la creativitat i el compromís: amb aquestes eines podrem construir un nou model que doni resposta a les necessitats de la societat, a qui l’Administració serveix i de la qual ha de ser part activa.

Podeu consultar el material de la sessió al web de l’EAPC

Llegeix-ne més

Obertura de dades, on som?

communityAra ja fa dos anys de l’aprovació de la Llei de transparència catalana. Aquesta llei obligava les nostres administracions a obrir les dades que generen i amb les quals treballen, amb l’objectiu de fer possible la informació de la ciutadania, la generació de valor afegit sobre aquestes dades per part del sector privat i la transparència del conjunt de l’Administració.

Avui el grau d’aplicació de la llei, en allò referent a les dades obertes, és dispar. Per bé que  algunes administracions i ajuntaments sí que han fet els deures i ens ofereixen dades útils, actualitzades i accessibles en forma d’arxius o de serveis web, dins les pàgines web de les nostres administracions on han proliferat els apartats de transparència i de dades obertes, majoritàriament, el contingut real que hi trobem és mínim i poc usable.

Alguns d’aquests ens al·leguen manca de recursos o pressupost, altres senzillament no han entès els beneficis socials que suposa l’obertura de les “seves” dades i les han obert a contracor, i alguns altres continuen amagant part de les dades que generen (!).

Amb tot, encara que hi ha molt per fer, el fet és que si entenem l’obertura de dades com un procés a mitjà termini, aquest avança. Més enllà del que es fa o deixa de fer des de les administracions, la societat en conjunt va articulant propostes que empenyen els processos reals d’obertura.

Algunes iniciatives van encaixant dins el puzle de l’open data i alhora que exigeixen a les administracions dades de qualitat, al dia i accessibles, també aporten demostradors tangibles dels beneficis de l’obertura que donen sentit al procés:

  • Iniciativa Barcelona Open Data és una iniciativa mixta amb una doble vessant. D’una banda, de difusió del coneixement i possibilitats de les dades obertes al conjunt de la ciutadania i, de l’altra, una vessant formativa que cerca la formació de qualitat d’emprenedors i professionals d’empreses i administracions.
  • Transparencia.press és un portal en el qual es publica informació periodística obtinguda a través de peticions d’informació mitjançant la Llei de transparència. Els usuaris poden fer arribar al web peticions de dades que són articulades des del portal cap a la corresponent administració. Es tracta d’un impuls (push) directe en pro de la transparència de l’Administració.
  • La xarxa ciutadana de Llefià, Llefi@Net, és un bon exemple de reutilitzador local. Es tracta d’un projecte d’innovació social que fomenta el coneixement i l’ús de les TIC al barri de Llefià de Badalona cercant la integració de la ciutadania dins la societat de la informació.

Aquestes són tres bones iniciatives; és cert que queda molt per fer, però el procés comença a prendre vida pròpia més enllà de la llei. La societat comença a pressionar l’Administració cap a l’obertura decidida i eficaç de les dades i fa aflorar valor real basat en dades obertes, valor que retroalimenta la necessitat de continuar el procés complet d’obertura.

Amb tot la nostra societat encara ha de tancar el cercle de les dades obertes. Els esforços fets fins ara per les nostres administracions són poca cosa si no hi ha una reutilització real i efectiva per part de la ciutadania i les empreses. Les administracions que creuen en les dades obertes, i que han fet els deures, necessiten ara casos que demostrin internament i externament que cal continuar el procés d’obertura de dades de forma decidida.

I perquè això passi realment cal entendre que generar valor real a partir de dades obertes no passa ja només per posar-les en el portal de dades obertes a disposició del públic general, ni per organitzar hackatons generalistes amb codificadors (coders) i “motivats” pel tema open data. Hem de pujar un grau en el procés i adonar-nos que el valor afegit de cada conjunt de dades arribarà quan siguin els experts i les institucions especialitzades els que treballin, tractin, analitzin i edifiquin valor sobre aquelles dades que coneixen i entenen.

Arribats on som, cal entendre que la reutilització real de les dades es produirà si som capaços d’arribar i dinamitzar, ja no només la comunitat generalista de reutilitzadors, sinó cadascuna de les comunitats especialitzades que tenen la capacitat d’entendre les dades i sumar la seva expertesa per edificar així VALOR REAL.

Més enllà de les interessants iniciatives que la societat va articulant en relació amb les dades obertes, avui cal que les administracions contactin amb les comunitats especialitzades de cada tema i promoguin la reutilització directa d’aquestes dades. Altrament seguirem esperant tenir una llista llarga i de qualitat de casos d’èxit de reutilització.

Imatge: http://insectime.org/main/wp-content/uploads/2013/02/community.jpg.

Llegeix-ne més

La XIP al II Congrés de Govern Digital

CGD17 01Els dies 25 i 26 de gener va tenir lloc, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el II Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci Localret i el Consorci AOC, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el CCCB, i el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya.

El Congrés va estar centrat al voltant de 4 grans eixos (govern obert, administració digital, empresa i gestió intel·ligent del territori) amb els objectius principals de crear un espai de trobada i d‘intercanvi de coneixement entre tots els agents implicats (ens administratius, empreses, treballadors públics, emprenedors, etc.) per a posar en comú les experiències en marxa, els projectes previstos, les tecnologies aplicables i les oportunitats de col·laboració.

Alguns dels moments destacables dels Congrés van ser la ponència magistral d’Andrea di Maio (Digital Government: A Journey, Not a Destination), on va aportar idees tan interessants com el concepte de coratge digital d’una organització; també van ser comentades, per la seva originalitat, la particular visió de l’administració electrònica explicada pel Peyu o l’entrevista “matadora” amb la @Funcionariamunicipal.

La XIP va presentar, en una sala totalment plena, el projecte Programari lliure i de codi obert – Societat lliure i govern obert: una publicació amb 24 articles que aporten una visió de 360 graus sobre el tema i alhora constitueixen una crida perquè les administracions entenguin els beneficis de treballar amb programari lliure per a les societats a qui serveixen, amb els valors associats a les polítiques de govern obert. S’hi van fer propostes concretes d’aplicació per deixar de veure el programari lliure des d’una perspectiva tecnològica per aproximar-nos-hi des d’una mirada social.

CGD17 02Poc després Maria Cortés, de la XIP, va participar al taller sobre xarxes socials i missatgeria instantània, on es van aportar tècniques i consells fàcilment aplicables per qualsevol Administració pública amb presència en aquests canals. El format del taller permetia la participació del públic i d’aquesta manera van poder aparèixer idees com ara que les xarxes són un àmbit de comunicació i no de resolució, o que la presència de l’Administració a les xarxes socials ha començat a renovar els fluxos de treball en prestació de serveis i atenció ciutadana.

Durant el Congrés es van poder conèixer iniciatives interessants d’aplicació de l’administració electrònica, sobretot en el món municipal, però també va quedar palesa la necessitat d’avançar cap a una Administració centrada en el ciutadà, propera, facilitadora i adaptada als temps actuals. I això és feina de tots!

Llegeix-ne més

No hi ha bon govern sense govern obert

sweb46El dia 18 de gener va tenir lloc la 46a sessió web amb el títol de “És possible un país amb govern obert?” , a càrrec de Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, i Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert.

La sessió pretenia explicar les estratègies de govern obert impulsades pel Govern de Catalunya. S’hi va parlar del govern obert com a oportunitat per al canvi cultural per mitjà de la personalització de la relació entre l’Administració i les persones, i en tot moment va quedar palesa la importància del paper del treballador públic com a punt de contacte principal entre les estructures administratives i la ciutadania.

En paraules del conseller, la ciutadania no es mostra com un ens homogeni i vol esdevenir un actor en la presa de decisions, que serà una manera d’aprofitar el fet evident que fora de l’Administració hi ha més intel·ligència que a dins. Si es pretén que la relació entre les persones i els ens administratius estigui basada en la confiança, cal que els treballadors públics estiguin apoderats i convençuts del canvi, i d’aquesta manera es podrà aprofitar, també, l’expertesa interna per millorar la nostra Administració. Cal gestionar els assumptes públics a partir del coneixement i la capacitat de tots els actors, amb absoluta transparència, rendint comptes i més enllà dels cicles electorals. En definitiva, no hi ha bon govern sense govern obert.

La intervenció del secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz, va estar més centrada a mostrar les accions dutes a terme per anar cap al govern obert, moltes d’elles relacionades amb la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, de la qual ja hem parlat en algun post anterior. Realment s’han fet molts avenços en l’aplicació de la llei com ara la posada en marxa dels portals, la publicitat activa o la millora de l’accés amb recursos com ara l’idCAT SMS, però cal fer passos endavant per fer-los més entenedors, reforçar els canals d’accés a la informació i potenciar altres usos que hi poden estar relacionats (per exemple, el periodisme de dades). La transparència fa la feina més fàcil al gestor públic.

Es plantegen uns quants reptes importants per als temps més immediats, com ara la nova arquitectura del portal de transparència de la Generalitat, la nova política de dades obertes, o els nous portals de participació que han d’afavorir el canvi de paradigma en la prestació de serveis públics i que per força han d’atorgar més protagonisme als treballadors públics per tal d’aconseguir una Administració propera a la ciutadania.

Llegeix-ne més

Quines han de ser les competències dels treballadors públics?

forum-innovacioTenim criteri per buscar i seleccionar la millor informació a Google? Un treballador públic ha de saber crear o actualitzar un blog? Realment algú es llegeix un informe de 100 pàgines a l’Administració?

Aquests van ser alguns dels interrogants que va plantejar Sandra Lomas, membre de la XIP, al I Fòrum d’Innovació Pública, que va reunir prop de 200 treballadors de diferents administracions publiques el 6 d’octubre, al Centre de Convencions de Món Sant Benet, per tal d’abordar els reptes de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i els desafiaments de les Administracions en la seva transformació digital.

La nova llei implica un canvi de paradigma important ja que obliga totes les administracions a relacionar-se amb la ciutadania per via telemàtica; però alhora representa una bona oportunitat per als treballadors públics perquè ja no hi ha cap dubte que la comunicació digital serà una competència clau en un futur immediat. Moltes empreses del sector privat ja ho tenen clar fa temps i han fet el tomb, tenen comunicació directa amb els clients i han dut a terme la transformació digital; aleshores, a què esperem les administracions públiques?

Cal tirar endavant aquesta transformació i fer uns serveis públics atractius per a tothom; els empleats públics estem assumint que necessitarem noves competències, com ara treball en xarxa, aprenentatge continu i orientació al ciutadà. Però això també ha d’anar acompanyat d’un canvi d’estructures, on la comunicació horitzontal prevalgui per sobre de les estructures funcionals, en una administració que actuï més i planifiqui menys.

I qui ha de liderar aquest canvi? Aquest serà el tema d’un altre post…

Llegeix-ne més

La XIP amb la Iniciativa Barcelona Open Data

ibcnopendataAhir, 20 de setembre, es va presentar la Iniciativa Barcelona Open Data, una entitat que neix amb l’objectiu de difondre, formar, investigar i innovar el món de les dades obertes. La XIP ha estat convidada a formar part del Consell Assessor d’aquesta iniciativa, format per persones, organitzacions i xarxes que vulguin generar sinergies per promoure les dades obertes.

Els objectius de la iniciativa encaixen amb els àmbits de treball de la XIP, com ara apoderar la ciutadania en l’ús de les dades obertes, promoure’n el coneixement i donar suport a nous projectes emprenedors.

En les setmanes anteriors s’ha engegat una iniciativa per saber què pensem sobre les dades obertes i els beneficis socials que comporten. D’aquí han sortit 50 raons per les quals és beneficiós per a la societat que les dades estiguin obertes: 50 raons que esdevindran els principis sobre els quals treballarà la Iniciativa Barcelona Open Data.  S’hi aporten idees que configuren les dades obertes com ara la necessitat que la ciutadania enriqueixi la informació pública, la conveniència de disposar d’una font de coneixement lliure que generi oportunitats equitatives, o la possibilitat de crear serveis, negocis i eines innovadores.

Podeu consultar les raons aportades des d’aquest enllaç: http://bit.ly/2cg73Vy.

Llegeix-ne més

Quin model d’ensenyament necessitem per al nostre país?

classeAl Regne Unit es fomenta una educació des de primària altament experimental i especialitzada amb opcions a partir de 3r d’ESO (year 10), en què es valora el saber fer i saber resoldre.  El model educatiu britànic es basa en tres “i”: innovador, individual, inspirador”. I el nostre?

Tots ens emplenem la boca a l’hora de reconèixer que l’ensenyament és la base per construir la societat del futur, cohesionada i lliure, preparada per competir. Però realment tenim el sistema que es mereix la nostra societat? Plantegem algunes preguntes per analitzar què tenim i si respon al que voldríem:

  • El nostre sistema educatiu és prou participatiu, engrescador, motivador?
  • Fomenta la curiositat i les ganes d’aprendre? Les disciplines científiques són suficientment experimentals de manera que l’estudi de la teoria sigui només el primer pas de l’aprenentatge?
  • Es valora prou l’esforç que és la base per a una societat basada en el mèrit? Els bons estudiants, motivats i treballadors, són referents respectats? O bé ho són els ximplets de torn que acumulen suspensos i rebenten les classes amb gracietes?
  • Són ben valorats els professors tant pels alumnes com per les seves famílies i la societat en general?
  • Tenim uns mestres/professors de secundària i batxillerat permanentment reciclats i compromesos amb l’aprenentatge dels alumnes?
  • Accedeixen a la carrera de mestres les persones més preparades de la nostra societat?
  • Es potencien les capacitats de cada alumne? O els punts forts queden diluïts i ofegats en un mar de disciplines inconnexes que respon a un humanisme de segles passats en què no existia Internet?
  • En la comparativa internacional com ara indicadors de PISA o altres en què es valora la capacitat de resoldre problemes de matemàtiques lligats a situacions reals, com estan posicionats els nostres alumnes, fills, nebots, néts, veïns o amics?

Som uns set milions d’habitants, un nombre similar a alguns països nòrdics on l’aposta per l’educació respon als paràmetres esmentats, cap on apunta des de fa temps el Regne Unit. Plantegem-nos si tenim l’educació que el nostre país es mereix per a avançar cap el que volem ser, un país lliure, fort, cohesionat i just. Si no és així, comencem a actuar.

Bea Aguer (tècnica de formació de l’EAPC) i Xarxa d’Innovació Pública

Imatge de la galeria de Flick de Richard Lee

Llegeix-ne més

La XIP al TEDxPlaçadelFòrum

TEDPDFEl passat 27 de maig va tenir lloc el TEDxPlaçadelFòrum, a Tarragona, on Sandra Lomas, de la XIP, va participar com a ponent. Els TEDx són esdeveniments organitzats de manera local, seguint el mateix esperit que els TED (tecnologia, entreteniment i disseny) de “difondre idees que valen la pena” i que en l’actualitat ja cobreixen gairebé tots els temes.

El fil conductor de la presentació consistia a mostrar com és possible fer una Administració pública diferent, una Administració oberta. A partir d’una situació dominada per la burocràcia apareixen iniciatives com la de la XIP, que intenten incorporar el potencial de les xarxes socials a la cultura operativa i estratègica de l’Administració. Cal superar la idea que els processos, el llenguatge, en definitiva tot el que ha de donar garanties, només s’entén si hi treballes, ja que la burocratització mal entesa senzillament acabava produint efectes adversos.

També s’hi va obrir una reflexió al canvi que s’està produint al món, a partir de la hiperconnectivitat a Internet i del nou paradigma econòmic basat en l’economia del coneixement, nous models de negoci, noves generacions educades en l’ús de la tecnologia. El paper de l’Administració moltes vegades s’ha limitat simplement a informatitzar tràmits o a crear webs corporatius d’informació pública a partir d’una aplicació limitada del concepte de transparència.

Enfront de tot això, el govern obert implica una nova manera de relacionar-se, en alguns casos fins i tot una primera manera d’interrelacionar-se ciutadans, empreses i entitats amb administracions públiques i governs, amb l’objectiu d’aprofitar el coneixement compartit per portar a terme una nova gestió pública capaç de generar valor a la societat.

La transparència també ha de capacitar-nos per entendre, com a ciutadans, per entendre aquestes organitzacions com a gestores de tot el que ens pertany i fer nostra la gestió pública. Si volem convertir-nos en una societat democràticament avançada, la transparència ha de ser capaç de generar el coneixement necessari perquè qualsevol de nosaltres puguem entendre com i per què es prenen les decisions públiques.

Com a conclusió, l’Administració ha de treballar per a persones informades, connectades, capacitades per a la discussió pública i que puguin influir directament en les decisions. Obrir governs significa crear i gestionar serveis públics per a la ciutadania que els finança. És entendre que Internet i les xarxes socials han ajudat a canviar el món. L’objectiu d’obrir governs ha de ser, en tot moment, la millora de la qualitat de vida de les persones i la manera d’aconseguir-ho és, senzillament, fer-ho diferent.

 

Llegeix-ne més

Govern obert i transparència: taula rodona a la Universitat de Barcelona

transpg2El passat 17 de maig va tenir lloc la taula rodona sobre govern obert i transparència, on va participar la XIP en el marc de l’assignatura Direcció i Gestió d’Institucions Públiques, del Màster en Gestió Pública Avançada de la Universitat de Barcelona. També en formaven part Jordi Foz, com a secretari de Transparència, de Govern Obert i de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya, i Miquel Estapé, subdirector al Consorci Administració Oberta de Catalunya.

A partir de la visualització conjunta del vídeo sobre Govern Obert de la XIP, s’hi va fer una introducció al govern digital, definint alguns dels conceptes bàsics associats al govern obert, per passar a presentar els projectes que s’estan iniciant, com també els reptes que s’apunten per avançar en aquest camp. Molts d’aquests conceptes es troben recollits al llibre 42 veus del govern obert, elaborat per la XIP amb l’objectiu de generar debat i difondre la idea de govern obert per augmentar la qualitat de les societats democràtiques aprofitant les dinàmiques en xarxa que ofereix la tecnologia actual.

La intervenció de la XIP es va centrar sobretot a explicar la necessitat que les organitzacions, i especialment l’Administració, s’adaptin per afrontar els canvis que plantegen l’aplicació dels conceptes de govern obert i de transparència, a través de nous lideratges facilitadors, i per mitjà de l’aprofitament de tots els canals d’informació i comunicació que tenim a l’abast.

En aquest punt es va destacar que resulta especialment important adoptar un llenguatge clar i entenedor en les normes i en la relació, és a dir, cal adaptar-se a les necessitats d’una ciutadania que cada cop està més capacitada digitalment i que és conscient dels seus drets i de com exercir-los. Això passa, sobretot, per una capacitació dels treballadors públics i per una modificació profunda de les seves estructures per poder donar resposta adequada als reptes que tenim al davant.

Imatge de la galeria de Flickr d’HonestReporting

Llegeix-ne més