Tag Archives: ciència

Comunicar ciència a les xarxes socials

ciència socialÉs evident que la comunicació de la ciència està experimentant els canvis més significatius d’ençà dels seus 350 anys d’història. I és que des dels quaderns de Darwin i les cartes que intercanviaven els astrònoms Galileu i Kepler fins a la recent narració via Twitter de la separació entre la nau Rosetta i el mòdul Philae de l’Agència Espacial Europea, comunicar qüestions científiques complexes ha estat una de les tasques més importants per als científics.

A banda dels canals formals de comunicació acadèmica, com ara les revistes científiques, darrerament han aparegut tot un seguit de canals informals, com ara els blogs i les xarxes socials, que són àmpliament utilitzats pels científics per parlar sobre la seva recerca, fer-la arribar a un públic més ampli, incrementar-ne la visibilitat i l’impacte i, especialment, aconseguir una bona reputació digital que complementi la reputació acadèmica. O fins i tot per trobar feina.

Hi ha estudis que posen de manifest que, si els investigadors difonen els seus articles mitjançant Twitter, hi ha un increment notable en el nombre de descàrregues i citacions d’aquells articles. Una bona mostra de l’interès que suscita Twitter en el món acadèmic i de la recerca és la guia que la London School of Economics ha publicat per fomentar-ne l’ús.

De fet, la revista Nature va publicar els resultats d’una enquesta que va enviar a més de 3.000 científics per avaluar-ne el grau de coneixement i utilització de les xarxes socials. La conclusió de l’article era que els investigadors utilitzen cada cop més les aquestes xarxes per difondre la seva recerca, cosa impensable fa només cinc anys.

La revolució també ha arribat a la manera com es mesura l’impacte que tenen els articles científics: és el que s’anomena Altmetrics o Alternative metrics, un concepte que es defineix com la creació i estudi de nous indicadors basats en les xarxes socials per a l’anàlisi de l’activitat científica i acadèmica. La idea que hi ha al darrere és la següent: les mencions en els blogs o el nombre de mencions a Twitter poden ser una mesura vàlida de l’impacte de les publicacions científiques. Una mostra de l’emergència d’aquests indicadors és que la biblioteca de revistes científiques Public Library of Science (PLoS) ja els té en compte perquè els investigadors, les institucions i fins i tot els finançadors de la recerca puguin accedir-hi.

En determinats entorns es té la percepció que la difusió de la recerca mitjançant xarxes com ara els blogs o Twitter hauria de formar part de les tasques habituals del personal investigador i que fóra bo que hi hagués un reconeixement o un sistema de recompenses destinat a promoure la comunicació de la ciència mitjançant aquests mitjans de comunicació social, ja que es considera que, en qualitat de treballadors públics, els investigadors haurien d’informar i divulgar sobre la seva recerca, finançada sovint amb els impostos de la ciutadania. Així ho entén també la Unió Europea, que en el programa marc Horitzó 2020 dóna força rellevància a la difusió i la comunicació dels resultats de la recerca.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de Amy (CC BY 2.0).

Llegeix-ne més

La ciència de la predicció ajudant la ciutadania

diàleg binariEn alguna entrada anterior ja hem parlat de la importància de repensar els portals institucionals per oferir informació útil a la ciutadania. El llenguatge entenedor, l’organització clara de la informació, la facilitat d’ús, la usabilitat, i una bona experiència d’usuari han de passar per sobre d’estructures organitzatives internes per tal de fer arribar de manera entenedora la informació. Cal col·locar el ciutadà al centre .

El món comercial fa temps que utilitza tècniques avançades per apropar-se al màxim a les necessitats dels clients. El màrqueting digital i les analítiques web són recursos que podem aplicar a l’administració pública per millorar-la i, alhora, per valorar si el nostre web és efectiu, si els objectius que es van marcar al crear-lo s’han assolit, si la gent hi troba la informació fàcilment, si els serveis que s’hi ofereixen són prou visibles, etc. En definitiva, per oferir al ciutadà el que realment necessita.

Però podem parlar de big data en l’administració? Si l’activitat que es genera al voltant del web és interessant per conèixer l’efectivitat d’aquest canal, l’activitat que podem obtenir a partir les diferents xarxes socials, on la ciutadania expressa d’una manera lliure la seva opinió, no ho és menys. A través d’eines d’anàlisi social podem recollir, processar, analitzar i interpretar què s’escriu en les xarxes socials i altres mitjans en línia. Els usos possibles d’aquestes eines són nombrosos: conèixer els interessos de la ciutadania, gestionar crisis de reputació, analitzar l’impacte d’accions, identificar el sentiment que genera, etc.

Si l’anàlisi descriptiva –avaluant només el que ha passat–  permet arribar al coneixement del funcionament del món en línia en què tenim presència, no podríem pensar a arribar més lluny, amb l’anàlisi predictiva, per anar un pas per endavant?

El volum de dades i les tècniques actuals ens permeten explorar noves vies que afavoreixin l’eficàcia i la proactivitat. Les tècniques predictives ens poden ajudar a identificar patrons i models de comportament, a partir dels quals podem fer prediccions basades en probabilitats. De moment estem en un terreny poc explorat, tret d’algunes anàlisis predictives en resultats electorals.

Penseu en alguna possible aplicació a l’administració?

Imatge – https://pixabay.com/en/binary-one-null-monitor-social-503598/

Llegeix-ne més