Tag Archives: Catalunya

Twitter per a tothom, també per als governs

Manual Twitter“La participació ciutadana no serà puntual sinó permanent, i les xarxes ho faciliten cada vegada més”; aquesta va ser una de les frases pronunciades per Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, a la presentació del Manual dels governs a Twitter. Pautes per a institucions públiques a partir de l’experiència del Govern de Catalunya, que va tenir lloc el dia 15 de maig, al Museu d’Història.de Catalunya. Tal com diu a la seva introducció, el Manual pretén aportar tècniques i idees, a institucions de govern i administracions públiques, per actuar d’una manera coherent i efectiva en una  xarxa social que ha esdevingut imprescindible en l’estratègia de comunicació de governs i administracions.

Al llarg de la presentació, i en la participació paral·lela a les xarxes socials, va quedar  palesa la necessitat d’anar una mica més enllà i aplicar-hi una visió dinàmica. Twitter constitueix un reflex de la societat amb totes les seves virtuts i els seus defectes, i per això cal potenciar-hi la participació de la ciutadania i dels propis treballadors de la Generalitat. D’aquesta manera, cal considerar les xarxes com una eina de governança; en l’entrada anterior al nostre blog ja es destacava el paper que hi han de tenir les entitats públiques: informant, amb una escolta activa, captant dades i sempre amb un lligam a les necessitats personalitzades de l’usuari, no a l’inrevès.

En algun moment, des de la XIP ja hem comentat que innovar a l’Administració passa per adaptar-la al món d’avui, dinàmic i en canvi constant, a la societat a qui serveix, a la seva estructura en xarxa, a les noves possibilitats tecnològiques. Això significa no donar solucions als problemes d’avui amb les eines d’ahir i dialogar des dels canals habituals de la ciutadania, com ara les xarxes socials, per connectar-hi. En aquest sentit ha estat important que el president hagi destacat que, a la llarga, tots els professionals de l’Administració participaran a les xarxes socials, i no només els community managers.

IMG_9055pFinalment, tot i que vivim en un món cada vegada més connectat, on necessitem compartir amb l’altre i reaccionar ràpidament, també s’hi va esmentar la importància d’invertir en estratègia, creativitat i màrqueting, afegint-hi valor humà. És important que ens deixem sorprendre, tant a Twitter com a la nostra feina habitual. Si volem aconseguir una comunicació efectiva, sobretot amb la ciutadania, hem de generar serveis imaginatius que els facilitin la interacció amb l’Administració (i la vida en general). Què esperem per començar?

Podeu descarregar el Manual dels governs a Twitter al web de Gencat en català, castellà i anglès.

Llegeix-ne més

Xarxes socials i missatgeria instantània a l’Administració pública

Taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017

Imatge del taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017 que és la font d’aquest article.

Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria, que es caracteritzen per la seva immediatesa, suposen per a l’Administració un conjunt  d’oportunitats, de reptes i dilemes que poden transformar l’accés i la qualitat dels serveis públics. L’Administració, que no pot ni ha de quedar al marge de les tendències i formes de relacionar-se de la ciutadania, afronta l’ús d’aquestes eines de comunicació buscant respostes a les següents preguntes.

 

1. Hem de ser presents a les xarxes socials? En quines?

Si la ciutadania és present a les xarxes, l’Administració també hi ha de ser. Per fer-hi una escolta activa i per sondejar el que s’hi diu.

Davant la diversitat actual de plataformes (Twitter, Facebook, Youtube, Instagram, Snapchat…), cal fer prèviament una reflexió estratègica sobre quina ha de ser la presència corporativa que s’hi té d’acord amb els objectius i els públics de l’organització i els recursos disponibles. Obrir perfils i després deixar-los abandonats és contraproduent.

En entitats públiques, els objectius poden anar des de la informació, l’atenció ciutadana o la transparència fins a la visibilitat o la captació de dades. En aquest sentit, l’obertura i disponibilitat de canals ha d’anar lligada a les necessitats de l’usuari i no a l’estructura interna de la institució: la hiperfragmentació de canals i la rèplica en xarxes de l’organigrama perjudica el ciutadà.

2. Quin ha de ser el perfil de les persones que gestionen els comptes?

En la gestió de les xarxes socials, podem diferenciar dos vessants: comunicació versus atenció.

En tots dos casos és important disposar de mecanismes de coordinació eficients, definició de rols i funcions, d’una planificació editorial i de protocols de gestió de crisis. En aquest sentit, convé destacar els criteris que fixa la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, que ha servit d’inspiració per a moltes Administracions i institucions.

En el cas dels perfils que no provenen de l’àmbit de la comunicació, i que tradicionalment han atès la ciutadania via telefònica, per correu electrònic o presencialment, convé fer un acompanyament i una mínima capacitació en habilitats digitals.

3. Quins continguts funcionen més a xarxes?

En l’era de la infoxicació, la nostra capacitat d’atenció clarament s’ha reduït. En aquest context, l’Administració té el repte de ser efectiva en els missatges que difon, tant en el contingut com en la forma. Com podem fer-ho? Creant continguts atractius i creatius a través de formats gràfics, audiovisuals, interactius i lúdics i de difondre dades que, sense ser complexes, generin curiositat i transmetin experiències.

Humanitzant la cara més burocràtica de l’Administració i connectant amb els usuaris a nivell més emocional podem canviar la percepció que habitualment se n’ha tingut i tenir impacte.

També convindria “transformar” en llenguatge de servei i d’atenció ciutadana els continguts de caire més institucional, corporatiu o fins i tot polític, que actualment passen desapercebuts.

4. Com es mesura l’èxit a les xarxes socials?

A nivell qualitatiu, les mostres d’agraïment i de suport dels usuaris a les xarxes representen un indicador molt valuós de la informació i atenció que es dona. A nivell quantitatiu, mètriques com ara el compromís (en anglès, “engagement”), la interacció dels usuaris participatius o les accions amb prescriptors destaquen per sobre d’altres com el nombre de seguidors.

5. Quin és el canvi més destacat que les xarxes han provocat en l’Administració?

Les xarxes socials han suposat una oportunitat per al canvi en l’Administració. D’una banda, com a revulsiu per redissenyar i agilitar processos organitzatius tradicionalment lents, i de l’altra, per fer caure barreres culturals i projectar una imatge de la l’Administració més renovada, eficient i “moderna”. En aquest sentit, si els mateixos treballadors es converteixen en prescriptors, la visibilitat i la reputació de la organització augmenta.

6. Quines són les previsions i tendències de futur?

Actualment, la missatgeria instantània i les xarxes que ofereixen contingut més gràfic, audiovisual i efímer estan recollint bona part de les converses i l’activitat. És en aquest context que també es detecta una gran oportunitat per arribar a públics que tradicionalment no s’han relacionat amb l’Administració, com les audiències més joves, que exigeixen nous formats de comunicació.

Pel que fa a les plataformes de missatgeria instantània, representen un nou entorn de relació amb la ciutadania (el xat, el canal de difusió i el bot de Telegram de la Generalitat en són ja un exemple).  

Un altre dels grans reptes (tecnològic i de privacitat, en aquest cas), que queda per davant a l’Administració és la integració de les bases de dades personals de la ciutadania amb els corresponents perfils de xarxes socials en sistemes de gestió de la relació amb el client (CRM).

En definitiva, convé estar alerta i copsar els nous usos que la ciutadania fa de les xarxes. En aquest nou entorn comunicatiu, estem obligats a adaptar-nos constantment al canvi.

Font: Taller – Xarxes socials i missatgeria instantània amb Sergi Xaudiera (Direcció General d’Atenció Ciutadana), Mar Lobato (Ajuntament de Rubí) i Maria Cortés (TERMCAT). Congrès de Govern Digital 2017. El repte de la societat digital i la transformació de les Administracions Públiques

Llegeix-ne més

Diada 2014: volem votar el 9N!

Diada 2014 V

Ho anem repetint al llarg de les darreres diades. A Catalunya la ciutadania demana pas a una altra manera de governar. A més de la idiosincràsia com a país i de l’enorme desequilibri pel que fa a dèficit i inversió estatal, Catalunya es planteja optar per un nou escenari, amb unes noves regles de convivència i de governança, basades en la transparència i l’atenció i gestió des de la proximitat.

Aquest any, gràcies a l’Assemblea Nacional Catalana, ciutadania i organitzacions, s’ha construït una ‘V’ de dimensions gegantines. Una societat que ha organitzat l’acte de construcció d’aquesta gran mobilització demostra que podria ser capaç de bastir millors formes d’organització que incorporessin els sabers i l’experiència en gestió pública més avançats del món. Alhora, segur que sabrien comptar amb la col·laboració de tots els actors públics: ciutadania, associacions, empreses, sector públic…

Per saber si som capaços d’avançar en aquesta direcció, volem votar el 9 de novembre!

Foto: Vilaweb La foto més impressionant de la V de la Diada

Llegeix-ne més

Diada 2013, la ciutadania s’organitza en xarxa

La Via Catalana organitzada amb motiu de la Diada 2013 ha estat una demostració del bon ús de la xarxa i la participació de la gent en la consecució d’objectius comuns. Des de la Xarxa d’Innovació Pública volem destacar els trets que han caracteritzat aquesta reivindicació:

  • Cívica. Des de la base a partir d’assemblees territorials que han vehiculat l’acció d’una ciutadania que sembla lluny de la desafecció política i dels afers públics.
  • En xarxa. Una forma d’organització basada en la relació transversal i entre iguals d’agents que es doten d’una estructura reticular per amplificar i fer més eficaces les actuacions; amb les dificultats que comporta treballar així com molt bé coneixem a la XIP.
  • Festiva. Tots els detalls de l’esdeveniment s’expressaven amb un nou estil; amb cordialitat, alegria, optimisme i confiança en la gent.

Per tot això la gent de l’Assemblea Nacional Catalana es mereixen la felicitació i el reconeixement per la feina feta!

Imatges de la Via Catalana a TV3   |   Ressò internacional de la Via

Llegeix-ne més

#somescola: la XIP en defensa del model educatiu català

El model d’ensenyament català vigent des de fa més de 25 anys, d’immersió lingüística, és reconegut i valorat internacionalment perquè evita la segregació per raó de llengua i garanteix la competència lingüística de l’alumnat tant en llengua catalana com en llengua castellana en finalitzar l’etapa escolar. Aquest model ha estat la base d’una societat cohesionada en què les llengües han conviscut sense conflicte. Amb l'esborrany de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat eductiva, la nova llei proposada pel Ministeri d’Educació del govern espanyol, es pretén modificar aquest model d'ensenyament vigent i afectar de manera substancial la llengua catalana.

Llegeix-ne més

Una Catalunya amb govern obert!

La Diada històrica d’aquest any i les seves repercussions de tota mena han orientat la societat catalana cap a un nou escenari. Mai com fins ara s’havia mostrat tan proper l’objectiu d’un estat propi. El món de les xarxes i Internet faciliten que ens adonem encara més del cost de pertànyer a un estat gran com l’espanyol que penalitza el nostre creixement econòmic. En primer lloc, perquè la ciutadania, les entitats i les empreses no volen perpetuar l’actual dèficit fiscal envers Catalunya i la falta de desinversió en les infraestructures que afecten directament la competitivitat de la seva economia. Però, en un segon lloc, trobem una altra raó de pes: la distància del govern central respecte la ciutadania. Hi ha estudis recents que mostren com, entre els 27 estats de la Unió Europea, els països de menys de 10 milions d’habitants són els que més creixen, perquè són més oberts i perquè parteixen d’un sector públic reduït i eficient. Per això, la Xarxa d’Innovació Pública considera que amb les properes eleccions al Parlament s’obre un nou escenari idoni per al país perquè les forces guanyadores s’han de marcar com a objectiu bastir unes noves estructures d’estat que, indefectiblement, assumeixin els principis de la governança oberta (oGov o Open Government), que impulsi un sistema democràtic amb molta més qualitat. El nou govern de Catalunya ha de respondre a les necessitats ciutadanes, basant-se en la transparència, la rendició de comptes i l’assumpció i la depuració de responsabilitats, i també facilitant la participació ciutadana en l’acció de govern. Un dels primers passos del nou govern ha de ser impulsar la llei per regular la transparència i l’accés a la informació. Cal avançar cap a una altra gestió pública, enfocada a l’obtenció de resultats i l’exigència de responsabilitats, per aconseguir que l’Administració (Generalitat i Administració local) sigui més productiva i amb una estructura funcionarial i directiva autènticament professional i independent, que s’allunyi dels alts nivells de politització que l’afecten. Aquest pot ser el gran fet diferencial català del segle XXI.

Llegeix-ne més

11/09/12: Malgrat la boira, cal caminar…

stem a poques hores de la que, previsiblement, serà la manifestació más massiva feta mai a favor de la independència de Catalunya. Des de la mítica manifestació de l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi del Llobregat s’han commemorat una trentena llarga de Diades Nacionals de Catalunya. Tanmateix, sembla que la de demà pot esdevenir un veritable punt d’inflexió en les aspiracions d’autogovern del poble català.

Llegeix-ne més