Tag Archives: canvi

Per això malgrat la boira cal caminar!

5007703932_3a8800c378Ens trobem immersos en un escenari amb fortes transformacions i canvis de tota índole. Hi sobresurten tres elements: la forta crisi econòmica occidental, la desafecció política creixent i la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Aquestes tres forces profundament transformadores suposen –i demanen– canvis de la societat i, conseqüentment, en les nostres institucions, administracions i models representatius. Tot això succeeix en uns moments en què Catalunya està vivint el debat, les mobilitzacions i les tensions sobre la seva possible independència com a nou estat d’Europa.

Amb tot, dins aquest escenari extraordinàriament complex i difícil, el conjunt de la societat catalana continua marcant la direcció del seu progrés i és capaç de generar iniciatives concretes que demostren la seva vitalitat i el seu dinamisme. En aquest post en citem algunes [de les moltes que, al nostre entendre, hi ha]: els moviments nacionals de base participativa i en xarxa, Escó 136 (Parlament de Catalunya), el portal de transparència de la Generalitat, Open Data Cloud Barcelona, les iniciatives dels ajuntaments com Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Premià de Mar… o d’organismes com Catalunya Dades.

Aquestes iniciatives palesen el dinamisme de la societat catalana, malgrat les difícils circumstàncies actuals, per edificar les bases d’una societat més participativa, col·laborativa i transparent.

Dia a dia s’evidencia la nostra capacitat de construir una societat més justa, equitativa, participativa i implicada en el seu Govern i Administració, bo i aprofitant que les TIC ens hi poden ajudar enormement. I, en correspondència amb això, tot i que mai prou de pressa, es comença a albirar la capacitat de les nostres institucions per construir un Govern –i una Administració– amb més qualitat democràtica i que tinguin com a objectiu el benestar de cada una de les persones que formem part d’aquesta societat.

Caminem!

Llegeix-ne més

El 2014, any de l’Administració pública catalana

Aquesta setmana els governs català i estatal han fet públics els seus plans de treball per a la reforma de les administracions públiques.

En el marc de l’acte de celebració del 10è aniversari del Màster en direcció pública, el 20è aniversari de l’Institut de Governança i Direcció Pública i del 30è aniversari del Programa de Gestió Pública d’ESADE, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha presentat el Pla de reforma per a l’Administració pública catalana. Un pla calendaritzat i a curt termini, a desenvolupar durant el 2014. Un pla que passa per introduir els canvis necessaris en el model de governança i en els models de gestió per garantir els drets dels ciutadans. Un pla basat, segons la vicepresidenta, en valors com la transparència, els principis d’imparcialitat, eficàcia, eficiència, rendiment de comptes, innovació i participació.

Pel que fa al Govern central, ha fet públiques les polèmiques mesures recentralitzadores impulsades per la Subcomissió de Duplicitats Administratives, dependent de la Comissió de Reforma de l’Administració Pública (CORA, en PDF). Les 120 mesures que abasten diversos àmbits competencials com els de Justícia, contractació pública, cooperació al desenvolupament, sanitat, telecomunicacions, meteorologia, turisme, comerç electrònic, polítiques socials, educació universitària.

Deixant de banda l’aspecte competencial, que sens dubte suscitarà punts de vista absolutament contraposats entre ambdós governs, perquè poden afectar organismes i institucions de  la Generalitat com les sindicatures de Greuges i de Comptes, l’Agència Catalana de Protecció de Dades, el Tribunal de la Competència, Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCSP), l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l’Institut Català d’Energia (ICAEN), el Meteocat, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), l’Institut Cartogràfic i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya).

Tot sembla indicar que el 2014 serà un any crucial per a l’Administració pública catalana, tant per als seus professionals com per als directius polítics que impulsaran les reformes. Esperem que sigui un treball conjunt de polítics i professionals i que, com ha dit la vicepresidenta del Govern català, es pugui assolir el repte principal de disposar d’una Administració més transparent, més eficient i més professional i capaç d’aprofitar el talent intern de què disposa.

Llegeix-ne més

El problema són els interins, a la Generalitat?

A la Mesa Sectorial de l’Administració de la Generalitat que va tenir lloc el passat dilluns 16 de setembre, es va comunicar que sortirien a concurs totes les places ocupades per personal interí des d’ara fins a finals de 2014. A la pràctica, com que, encara que no es parli obertament d’amortització de places, no hi haurà recol·locació automàtica dels interins desplaçats, això significaria que uns quants milers de persones podrien perdre el seu lloc de feina a l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

La Xarxa d’Innovació Pública manifesta la seva preocupació i disconformitat perquè aquesta mesura és sols fruit d’una necessitat imperiosa per estalviar diners a causa de la greu crisi econòmica que afecta el país. Hem reiterat en aquest blog que hi ha moltes altres vies per intentar fer l’Administració i el sector públic més eficients, però aquesta escomesa està lligada més a polítiques de modernització i racionalització.

No n’hi ha prou a centrar-nos exclusivament en les fàcils (congelació i reducció de sous, no cobriment de vacants…). Un problema greu de falta de liquiditat econòmica com és aquest, ¿no caldria afrontar-lo més aviat des de la seva perspectiva natural, la política? I això requereix, òbviament, un altre tipus d’accions.

Llegeix-ne més

El problema de l’Administració són les duplicitats?

En èpoques de crisi, tothom busca bocs expiatoris. I sembla clar que el nivell d’imaginació de l’entorn no dóna per a més: de bon començament les crítiques es concentren gairebé de manera obsessiva en l’Administració. Fins ara tots els intents de modernitzar-la es mouen exclusivament en l’esfera tècnica (congelació i reducció de sous, regulació de les baixes...). Caldria situar, però, el rerefons en dos eixos rellevants. D’una banda, la reforma de l’Administració afecta l’àmbit polític, a la manera com s’ha estructurat l’Estat –raons històriques i socials evidents– i al consegüent repartiment de responsabilitats entre institucions i organismes. Avui mateix amb el pretext de la modernització s’afavoreix una recentralització que pot trencar aquest consens assolit. De l’altra, perquè les administracions del nostre entorn, com la majoria d’organitzacions del país, no són ni eficaces ni eficients, i això és un obstacle per al desenvolupament del país. La ineficiència es correlaciona amb els temes de finançament i de capacitat de gestió. Però l’eficàcia depèn en bona mesura de la motivació dels professionals: no podem demanar organitzacions eficaces si no hi ha objectius clarament definits, si no s’assagen noves formes de producció més vinculades a la compartició del coneixement i bones pràctiques i al món de les xarxes, entre moltes altres qüestions.

Llegeix-ne més

I si reformem els experts que volen reformar la funció pública?

Els titulars mediàtics sobre supressions de la major part de llocs de funcionaris i l’anunci de canvis que generaran molta resistència van acompanyats, com és habitual, d’articles d’opinió on, per referir-se al rol dels empleats públics i el seu entorn, es fa gala d’un ventall d’expressions com mediocritat, model clientelar, patologia, contractació heterodoxa... No volem entrar a polemitzar, sols defensem l’honestedat i la professionalitat dels servidors públics de l’Administració. En una època qualificada de relacional pels experts en organitzacions, ¿com es poden comunicar idees tan serioses sense contrastar-les amb altres nodes d’opinió? ¿Es pot reflexionar sobre la funció pública catalana sense els professionals públics i les xarxes on s’agrupen? ¿Es poden continuar exposant idees postulades durant anys que han servit poc per capacitar i canviar la cultura de funcionaris i directius?¿No deu ser que tot ha canviat molt i que cal reformar també els opinadors i fer-los saber quina és la realitat?

Llegeix-ne més

Desafecció ≠ transparència

Les funcionalitats de la tecnologia més actual, sobretot en la forma de xarxes socials,  ha potenciat i apoderat la ciutadania com mai no havia passat abans. Li ha posat a l’abast recursos tecnològics d’ús fàcil i intuïtiu que li confereix més poder per incidir en afers públics i multiplicar-ne l’efecte exponencialment mitjançant l’apoderament col·lectiu. Aquesta situació dóna lloc a noves maneres de crear i difondre informació, de treballar, de formar-se, d’aprendre… basades en les capacitats de les persones.

El canvi es produeix molt de pressa i malauradament el sistema –en totes les seves formes (legislació, institucions, partits, sindicats, càrrecs directius i electes…)– ho fa a poc a poc i molt sovint amb el pas canviat.

Això és el que explica l’allunyament de la ciutadania. No és, per a res, desafecció; ans al contrari: en moltes ocasions el que s’està demanant és poder participar més.

Convindria, per tant, no barrejar aquest distanciament dels ciutadans amb la falta endèmica de transparència. Aquest és un tema de valors. El mateix de què fa gala l’amo del gos que, portant una bossa a la mà, deixa de recollir-ne els excrements quan té la certesa que no el veu ningú.

Fotografia: Night net, de la galeria de Flickr de DBduo Photography (CC BY-SA 2.0)

Llegeix-ne més

Una Catalunya amb govern obert!

La Diada històrica d’aquest any i les seves repercussions de tota mena han orientat la societat catalana cap a un nou escenari. Mai com fins ara s’havia mostrat tan proper l’objectiu d’un estat propi. El món de les xarxes i Internet faciliten que ens adonem encara més del cost de pertànyer a un estat gran com l’espanyol que penalitza el nostre creixement econòmic. En primer lloc, perquè la ciutadania, les entitats i les empreses no volen perpetuar l’actual dèficit fiscal envers Catalunya i la falta de desinversió en les infraestructures que afecten directament la competitivitat de la seva economia. Però, en un segon lloc, trobem una altra raó de pes: la distància del govern central respecte la ciutadania. Hi ha estudis recents que mostren com, entre els 27 estats de la Unió Europea, els països de menys de 10 milions d’habitants són els que més creixen, perquè són més oberts i perquè parteixen d’un sector públic reduït i eficient. Per això, la Xarxa d’Innovació Pública considera que amb les properes eleccions al Parlament s’obre un nou escenari idoni per al país perquè les forces guanyadores s’han de marcar com a objectiu bastir unes noves estructures d’estat que, indefectiblement, assumeixin els principis de la governança oberta (oGov o Open Government), que impulsi un sistema democràtic amb molta més qualitat. El nou govern de Catalunya ha de respondre a les necessitats ciutadanes, basant-se en la transparència, la rendició de comptes i l’assumpció i la depuració de responsabilitats, i també facilitant la participació ciutadana en l’acció de govern. Un dels primers passos del nou govern ha de ser impulsar la llei per regular la transparència i l’accés a la informació. Cal avançar cap a una altra gestió pública, enfocada a l’obtenció de resultats i l’exigència de responsabilitats, per aconseguir que l’Administració (Generalitat i Administració local) sigui més productiva i amb una estructura funcionarial i directiva autènticament professional i independent, que s’allunyi dels alts nivells de politització que l’afecten. Aquest pot ser el gran fet diferencial català del segle XXI.

Llegeix-ne més

11/09/12: Malgrat la boira, cal caminar…

stem a poques hores de la que, previsiblement, serà la manifestació más massiva feta mai a favor de la independència de Catalunya. Des de la mítica manifestació de l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi del Llobregat s’han commemorat una trentena llarga de Diades Nacionals de Catalunya. Tanmateix, sembla que la de demà pot esdevenir un veritable punt d’inflexió en les aspiracions d’autogovern del poble català.

Llegeix-ne més

Organitzacions resilients?

La resiliència és un terme manllevat de la física que fa referència a la tenacitat o resistència dels materials i que Boris Cyrulnik desenvolupa en el camp de la psicologia en la seva obra “Les vilains petits canards” (Els aneguets lletjos) per fer referència a la capacitat de les persones per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i ser transformat per aquestes de manera positiva. Traslladat aquest concepte al món de les organitzacions, la resiliència és aquella característica organitzacional que aprofundeix en les causes dels impactes negatius, que treballa les relacions mútues entre els equips, els individus i la problemàtica, que gestiona la construcció d’una nova realitat, i que potencia la sortida eficaç de les situacions de conflicte. En els moments convulsos que ens ha tocat viure la resiliència esdevé més que una característica una necessitat i cal avaluar les organitzacions per determinar si estem fent les coses de manera que ens en puguem sortir amb garanties.

Llegeix-ne més

Parlem en positiu. El Congrés Internacional EDO 2012

Ens comentava un empresari que fa massa temps que en tots els àmbits només se sent parlar de crisi, de retallada. I com que tots nosaltres, directament o indirecta, patim les conseqüències d’aquesta situació, ens és fàcil d’enganxar-nos-hi. Aquest empresari ens deia: hem oblidat, potser, que els moments de crisi són una fantàstica oportunitat de canvi? Per què no parlem, doncs, de possibilitats de millora, d’innovació? Per què no mirem bé al nostre voltant i destaquem allò que s’està fent bé i no solament allò que decau? I, en certa manera, això és el que ens va aportar el II Congrés Internacional EDO 2012, que va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de Barcelona els dies 23, 24 i 25 de maig de 2012. El Congrés, organitzat pel CEJFE en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, duia per títol “Gestió del coneixement i desenvolupament organitzatiu: formació i formació corporativa”. Els objectius del Congrés ja mostraven el desig dels organitzadors d’incentivar un procés de canvi: fomentar, promoure, conèixer, valorar, impulsar... Es buscava sobre tot la connexió entre persones, l’establiment de xarxes col·laboratives i línies de treball conjunt, el coneixement de bones pràctiques i experiències... l’aprofitament dels recursos i la valoració positiva de qualsevol iniciativa emprenedora i oberta.

Llegeix-ne més