Tag Archives: canvi

No hi ha bon govern sense govern obert

sweb46El dia 18 de gener va tenir lloc la 46a sessió web amb el títol de “És possible un país amb govern obert?” , a càrrec de Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, i Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert.

La sessió pretenia explicar les estratègies de govern obert impulsades pel Govern de Catalunya. S’hi va parlar del govern obert com a oportunitat per al canvi cultural per mitjà de la personalització de la relació entre l’Administració i les persones, i en tot moment va quedar palesa la importància del paper del treballador públic com a punt de contacte principal entre les estructures administratives i la ciutadania.

En paraules del conseller, la ciutadania no es mostra com un ens homogeni i vol esdevenir un actor en la presa de decisions, que serà una manera d’aprofitar el fet evident que fora de l’Administració hi ha més intel·ligència que a dins. Si es pretén que la relació entre les persones i els ens administratius estigui basada en la confiança, cal que els treballadors públics estiguin apoderats i convençuts del canvi, i d’aquesta manera es podrà aprofitar, també, l’expertesa interna per millorar la nostra Administració. Cal gestionar els assumptes públics a partir del coneixement i la capacitat de tots els actors, amb absoluta transparència, rendint comptes i més enllà dels cicles electorals. En definitiva, no hi ha bon govern sense govern obert.

La intervenció del secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz, va estar més centrada a mostrar les accions dutes a terme per anar cap al govern obert, moltes d’elles relacionades amb la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, de la qual ja hem parlat en algun post anterior. Realment s’han fet molts avenços en l’aplicació de la llei com ara la posada en marxa dels portals, la publicitat activa o la millora de l’accés amb recursos com ara l’idCAT SMS, però cal fer passos endavant per fer-los més entenedors, reforçar els canals d’accés a la informació i potenciar altres usos que hi poden estar relacionats (per exemple, el periodisme de dades). La transparència fa la feina més fàcil al gestor públic.

Es plantegen uns quants reptes importants per als temps més immediats, com ara la nova arquitectura del portal de transparència de la Generalitat, la nova política de dades obertes, o els nous portals de participació que han d’afavorir el canvi de paradigma en la prestació de serveis públics i que per força han d’atorgar més protagonisme als treballadors públics per tal d’aconseguir una Administració propera a la ciutadania.

Llegeix-ne més

On són els nous líders?

nou lideratge

Els pròxims anys es preveuen canvis significatius en les organitzacions, tant pel que fa a la manera de treballar com també a les habilitats que requeriran els seus treballadors, i no n’hem d’excloure l’Administració. Alguns visionaris asseguren que en la pròxima dècada hi ha un risc elevat que màquines intel·ligents i programes informàtics substitueixin bona part dels llocs de treball. Xavier Marcet, al seu article La complexitat ofega els caps, ha encunyat el concepte de “cap minvant”, per descriure les dificultats que tenen els directius per enfrontar-se a un entorn que requereix innovació, transversalitat i capacitat de desaprendre.

En una entrada anterior reflexionàvem sobre quines han de ser les competències dels treballadors públics i deixàvem pendent la reflexió de qui ha de liderar els canvis que s’acosten. La crisi ha estat l’excusa esgrimida durant bastant temps per no concretar determinats projectes, però mentrestant alguns empleats públics han fet un pas endavant i han demostrat el seu compromís. Fins i tot ens hem familiaritzat amb el terme intraemprenedor per descriure aquelles persones que volen participar i contribuir amb més coses de les que la institució els deixa fer.

El panorama suggereix possibilitats de canvi, innovació i desenvolupament, reptes que necessitaran nous líders per tirar-los endavant. Caldrà generar valor i crear nous escenaris de futur que suposin un guany per a l’organització. El nou líder, per descomptat, ha de posar en marxa projectes i motivar la gent, però també cal que es converteixi en un observador avantatjat i que alhora s’impliqui en una organització que no deixarà de canviar. En el cas de l’Administració, especialment, haurà de procurar que incorpori maneres de fer ja habituals a la societat (immediatesa, facilitat, transparència, ludificació, etc.).

Quines característiques ha de tenir aquest nou líder? Els líders que esperen les organitzacions, per descomptat, han de ser persones immerses al món de les xarxes socials, les dades obertes i els serveis mòbils, amb competències clau com el coneixement digital, la gestió de la informació i la comunicació. També han de ser capaços d’aprendre/desaprendre contínuament o de saber potenciar el seu equip, han de disposar d’una visió global en el temps i, sobretot, han de saber canviar i navegar pel canvi.

Tots tenim una quota de responsabilitat per millorar la nostra empresa i potser ara ja és el moment de superar pors, assumir-la i començar a fer canvis, perquè o els fem ara o algú els farà per nosaltres, fins i tot a les institucions públiques. Potser els nostres líders actuals encara no es plantegen parlar seriosament del futur, però al futur sí que li interessarà parlar amb ells… A més, qui diu que no pot ser un líder qualsevol de nosaltres?

Imatge procedent de la galeria de Flickr de TassiEye

Llegeix-ne més

Quines han de ser les competències dels treballadors públics?

forum-innovacioTenim criteri per buscar i seleccionar la millor informació a Google? Un treballador públic ha de saber crear o actualitzar un blog? Realment algú es llegeix un informe de 100 pàgines a l’Administració?

Aquests van ser alguns dels interrogants que va plantejar Sandra Lomas, membre de la XIP, al I Fòrum d’Innovació Pública, que va reunir prop de 200 treballadors de diferents administracions publiques el 6 d’octubre, al Centre de Convencions de Món Sant Benet, per tal d’abordar els reptes de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i els desafiaments de les Administracions en la seva transformació digital.

La nova llei implica un canvi de paradigma important ja que obliga totes les administracions a relacionar-se amb la ciutadania per via telemàtica; però alhora representa una bona oportunitat per als treballadors públics perquè ja no hi ha cap dubte que la comunicació digital serà una competència clau en un futur immediat. Moltes empreses del sector privat ja ho tenen clar fa temps i han fet el tomb, tenen comunicació directa amb els clients i han dut a terme la transformació digital; aleshores, a què esperem les administracions públiques?

Cal tirar endavant aquesta transformació i fer uns serveis públics atractius per a tothom; els empleats públics estem assumint que necessitarem noves competències, com ara treball en xarxa, aprenentatge continu i orientació al ciutadà. Però això també ha d’anar acompanyat d’un canvi d’estructures, on la comunicació horitzontal prevalgui per sobre de les estructures funcionals, en una administració que actuï més i planifiqui menys.

I qui ha de liderar aquest canvi? Aquest serà el tema d’un altre post…

Llegeix-ne més

La marca la fan els treballadors, no els logos

lvsxEl dia 19 d’octubre va tenir lloc la 45a sessió web amb el títol de “Transformar una organització per la via digital“, a càrrec de Luis Villa, director de Disseny de Negocis a FJORD.

La sessió partia de la premissa de valorar com afecta la transformació digital a persones i organitzacions, i ja des de bon començament s’hi van posar sobre la taula idees tan suggeridores com ara que el canvi cultural a les organitzacions del futur  ha de partir de conceptes tan rellevants com ara creativitat, intuïció, mètode i valentia.

Bona part dels exemples pertanyien a empreses i organitzacions del món privat que han entès que la cultura col·laborativa és inclusiva i creativa, que es plantegen si estem davant el final del model industrial i que entenen l’entorn laboral com a ecosistema connectat que fomenta l’avantatge col·laboratiu. I què ens impedeix aplicar aquestes idees a l’àmbit administratiu?

Certament hi ha una sèrie d’inèrcies, de processos, que dificulten el canvi cultural a l’Administració, però a la sessió ha quedat clar que la transformació ha de ser més social que tecnològica, que existeixen intraemprenedors que fomenten la cultura de l’adhocràcia com a concepte oposat a la burocràcia i que es poden crear espais compartits a les organitzacions per solucionar els problemes dels ciutadans.

Cal que canviï la visió que l’Administració té d’ella mateixa com també la que en té la societat. I aquí tots podem fer-hi la nostra aportació, afegint valor a la nostra tasca. Al cap i a la fi, tal com ha dit Luis Vila, la marca la fan els treballadors, no els logos.

Llegeix-ne més

La síndrome de Gòl·lum

Gollum

L’altre dia vaig sentir una conversa sobre la necessitat del canvi de cultura i d’actituds a l’Administració i, dissortadament, sembla ser que encara hi ha treballadors que pateixen la síndrome de Gòl·lum. Recordeu qui és en Gòl·lum? Sí, l’àlter ego de Sméagol, aquell personatge de l’univers de Tolkien que a “El senyor dels anells” repetia obsessivament “el meu tresor, el meu tresor”.

Si treballeu a l’Administració o en qualsevol altra organització encara podeu observar aquest comportament: hi ha persones que quan tenen una informació que consideren valuosa no la comparteixen. S’han cregut aquella frase que diu “la informació és poder”. Es passen el dia compartint fotografies i màximes a les xarxes socials, però quan estan a la feina, la cosa canvia! “Això és meu, ho he fet jo i no penso difondre-ho”. S’han quedat ancorats en el passat i no s’adonen que en ple segle XXI el veritable tresor és el fet de compartir! Com ho podem fer per eradicar aquestes actituds? Com fer-los entendre que si s’alliberen de les seves pors tindran més satisfaccions? Ja vam veure que el coneixement suma i l’actitud multiplica!

Per sort, cada cop hi ha més servidors públics que gaudeixen dels beneficis que comporta el fet de treballar col·laborativament. Els reconeixereu perquè —al contrari dels que pateixen la síndrome de Gòl·lum—, no es recargolen ni busquen mil excuses per no facilitar la informació de què disposen, ans al contrari: veureu que somriuen, ofereixen i distribueixen el que han creat i contagien bon rotllo. Si teniu la sort de treballar amb ells en algun projecte, observareu que les seves propostes sempre van encaminades a treballar d’una manera més àgil, més eficient. I no es tracta d’això? De renovar, entre tots, l’Administració i adaptar-la i adaptar-nos tots plegats als nous temps?

Fotografia procedent de la Tolkienpedia  (web sota llicència CC-BY-SA)

Llegeix-ne més

La teva actitud ho és tot

TEDKDes de la XIP i també des de moltes altres organitzacions hi ha molta gent que, cada dia, optem per deixar de veure la vida de color gris, abandonem les queixes constants i en comptes de donar la culpa a algú altre de les coses que no funcionen, aportem el nostre gra de sorra per canviar les situacions quotidianes. Som els que com diu en Víctor Küppers, anem “xutats” per dins.

Som els que sabem que el coneixement, les habilitats i l’experiència sumen, però també que l’actitud multiplica. L’actitud és la clau que ho canvia tot. Tal i com explica en aquest vídeo que avui us recomanem, no té perdó que els que no tenim drames, ens queixem… I som del parer que si algú no té il·lusions, se les ha de crear perquè la vida no ens les posarà davant.

L’entorn ens pot intentar condicionar però si canviem la nostra actitud ens és més fàcil afrontar el dia a dia i, escollir una opció o una altra és el que ens apropa a la grandesa o la mediocritat. Això és el que separa el crac i el ‘xusquero’.
Tots tenim 20 coses fantàstiques a la vida. Tan sols es tracta de gaudir de les coses ordinàries… que poden ser extraordinàries!

No sempre podem canviar les circumstàncies però sí la nostra actitud davant d’aquestes. Tant de bo puguem aconseguir afrontar tots els nostres reptes professionals i socials amb aquesta perspectiva! I com que l’actitud també s’encomana, ja som molts els que anem inoculant el virus del canvi a les organitzacions on treballem.

Imatge: Actitud | Victor Küppers | TEDxAndorralaVella

Llegeix-ne més

Els spin doctors 74: Atenció ciutadana, governs transparents i oberts

spindoctors_jgEl passat 27 de juny, Toni Aira va entrevistar Jordi Graells per al programa ‘Els spin doctors’ de Catalunya Ràdio, acompanyat de Francesc Canosa, Núria Escalona i Sergi Cutillas. Com a director general d’Atenció Ciutadana, va poder explicar els projectes que s’impulsen actualment des de la ‪Direcció General i de com de necessari és que els governs donin tota la rellevància del món a l’àmbit d’atenció ciutadana.

Entre altres temes s’hi va parlar del pas del govern de l’era industrial al govern de l’era digital: la funció pública que coneixem avui pràcticament no ha canviat en els últims 160 anys, quan pels volts de 1850 es va adaptar a l’era industrial de llavors, per fer efectives les seves funcions més importants. I és que no ha tingut, en tots aquests anys, una necessitat peremptòria d’adaptar-se al ritme creixent dels canvis.

Però ara la situació és completament diferent. El canvi s’esdevindrà ineludiblement tant si l’Administració vol com si no. Ja no es tracta d’una simple substitució de la tecnologia. Cal pensar de manera molt més profunda perquè no podem afrontar amb les mateixes solucions els problemes que se’ns plantegen.

També es va destacar que de mica en mica es van construint les bases de governs i administracions a internet. L’element digital serà inherent a tot perquè la gran majoria de serveis ha de ser digital. Les administracions hauran de contractar persones digitalment expertes i les hauran d’animar perquè hi romanguin. I aquí cal destacar el pacte intergeneracional entre la generació X (nascuts 1960-70) i la generació Y (1980-90), que és la que governarà les administracions properament.

Si de debò ens creiem el pas cap a una Administració del segle XXI, més predictiva que preventiva, que escolta més la gent, amb més govern sobre les dades i, per tant, que creua tota mena de dades per millorar el servei ciutadà, aleshores cal dedicar més atenció –redundància volguda– a les unitats d’atenció ciutadana i dotar-les de més recursos. Cal reformar l’Administració i moure els recursos cap als òrgans que poden aportar més valor i intel·ligència a la interacció governs/administracions-ciutadans. I estar a l’alçada de l’experiència que han de viure els ciutadans (GovUX: governar per a l’experiència de la ciutadania).

Podeu consultar l’entrevista sencera a http://bit.ly/spindoctorsgraells

Imatge de la web del programa Els spin doctors a la CCMA

Llegeix-ne més

Ja saps com és la casa…

canviarMassa vegades els treballadors públics que intentem incentivar, provocar, articular  el canvi de l’Administració des de dins, rebem com a resposta a les nostres propostes concretes un “ja saps com és la casa”!

Dins aquesta frase s’amaga tot allò que tant limita avui les nostres institucions públiques: la por al canvi, la por a sortir de la zona de confort de companys i caps, el lockin (bloqueig) provocat per una estructura jeràrquica desfasada a les necessitats d’avui, les mancances comunicatives i relacionals dels propis organismes i fins i tot el cansament i desgast dels que, farts d’intentar solucionar el problema, avui en formen part!

Però… qui és la casa?!

La casa certament són els murs que hem edificat i que dificulten enormement el moviment ràpid, constant, eficient i direccional que cal a la nostra Administració si vol seguir sent útil a la societat a qui serveix. Murs que serveixen a l’statu quo, a aquells que per mandra, desídia, avorriment o benefici prefereixen que tot quedi igual. Ells són els murs, ells són la casa.

Però la casa de l’Administració no pot ser d’ells, ha de ser nostra!

  • Dels que des de la construcció i la positivitat articulem propostes, sovint per camins tortuosos, en no poder-les dur a terme des dels corresponents canals jeràrquics.
  • Dels que en el nostre dia a dia provoquem accions de canvi en la gent del nostre entorn: companys i caps.
  • Dels que creiem que l’Administració, i les nostres institucions, són l’essència de la gestió del pro comú social. Tot i que hores d’ara bastants ja no ho veuen d’aquesta manera.

Sí, ja sabem com és la casa, i lluitarem perquè sigui diferent.

Adaptar l’Administració al que avui ens cal passa per un canvi cultural d’envergadura. Sigui com sigui avui la casa haurà de ser com li correspon a la societat d’avui, no valen excuses!

I tu, ets part de la casa?

Llegeix-ne més

Un salt radical

IMG post salt radicalEl sector públic està inquiet! Necessita d’una disrupció!

Les organitzacions també compleixen anys. Com fan els éssers humans a l’etapa adulta en la qual adquireixen ple domini de les emocions per afrontar els problemes, han de fer passos decisius per emancipar-se perquè ja disposen de l’adequat grau de maduresa per adoptar nous models.

Aquest salt implica que les organitzacions deixin enrere la protecció, el control, l’estructura jeràrquica, l’aprenentatge individual, el perfeccionament, etc. Tots aquests elements són més característics de les etapes d’infància i d’adolescència. Ara cal passar a assumir riscos, compartir coneixement, treballar en xarxa, afegir valor, etc. Amb aquestes qualitats, més pròpies de la fase adulta, la maduresa ja es palesa per la capacitat d’innovació de les persones que les conformen.

Però, la mentalitat innovadora incipient en aquestes organitzacions requereix d’un hàbitat idoni per poder-se desenvolupar i donar fruits. Probablement l’entorn adient són les organitzacions líquides, horitzontals, obertes, que permeten crear espais de participació i formació d’equips al voltant de projectes comuns. Aquests organismes fan aflorar el coneixement col·lectiu i el talent de professionals entusiastes, implicats, apassionats en la recerca de respostes i solucions a reptes i necessitats que la societat planteja.

I, nosaltres, volem fer aquest salt?

Autores: Esther Sans i Mercè Pascual

Llegeix-ne més

Els mòbils canviaran l’Administració? A propòsit del #MWC14

mWCPels volts del 2004, Tim O’Reilly va popularitzar el concepte web 2,0 per definir la nova era a Internet on l’usuari passava de mer consumidor passiu d’informació a productor i difusor de continguts. Les xarxes socials i les plataformes gratuïtes de blogs van ser els recursos que més van col·laborar a aquest gran canvi social.

Aleshores la facilitat tècnica (sense coneixements específics d’informàtica), la gratuïtat dels serveis i la incipient mobillitat van ser els tres factors clau que van ajudar a l’eclosió i implantació d’aquestes noves eines. Es trencaven les audiències massives dels mitjans de comunicació tradicionals imperants fins llavors. Qualsevol persona podia arribar amb el seu missatge a possibles receptors. Aquesta devia ser una de les causes del naixement de la XIP ja fa més de tres anys :-).

Ara, amb la tecnologia mòbil, ens trobem immersos de ple en la continuació d’aquell canvi de cicle. Perquè dóna lloc a tot tipus d’innovacions disruptives, tal com podrem comprovar en el Mobile World Congress #MWC14 que té lloc aquests dies a la capital catalana. D’una banda, permetrà adaptar els serveis de l’Administració al ritme vivencial de la ciutadania. De l’altra, amb aquesta tecnologia el ciutadà comença a formar part de manera integrada en els processos de l’Administració (crowdsourcing, cocreació, col·laboració…). I això acabarà provocant que l’Administració s’hagi d’organitzar de manera diferent canviant tots els múltiples processos ancorats encara en un món analògic. I llavors és quan podrem parlar d’autèntica innovació. Tu també ho veus així?

 

Info: Què ens oferirà el #MWC14? http://www.vilaweb.cat/noticia/4174207/20140221/ens-oferira-mwc-2014.html

Llegeix-ne més