Tag Archives: aprenentatge

Es busca… la fórmula màgica de l’aprenentatge

together-2450090_960_720

Font: Pixabay

Adaptar els models d’aprenentatge, les assignatures o els currículums a la realitat, aquest és el repte amb què s’enfronten els departaments de formació i de recursos humans, a dia d’avui. Si se centra el tema en els processos d’aprenentatge dins de les organitzacions, la diferència rau en la rapidesa per adaptar-se als canvis.

Per mantenir la competitivitat en un mercat exigent, les empreses i els seus directius necessiten prendre consciència de quin és el capital humà de què disposen. Per minimitzar l’impacte dels canvis de personal, necessiten retenir el talent i assegurar la transferència de coneixement. A més, la velocitat dels canvis, obliga el personal a actualitzar-se constantment. L’aprenentatge -i el seu foment- es converteix en una necessitat vital i permanent.

El sector públic no pot ni ha de quedar al marge d’aquest plantejament. Resulta complicat que l’Administració s’adapti a la mateixa velocitat que els canvis però no hauria de ser impossible.

En aquest sentit, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va organitzar la xerrada “Experiències d’aprenentatge en acció” per donar a conèixer iniciatives pioneres en models de formació. La taula coordinada per Virginio Gallardo, director d’Humanonova, va comptar amb la intervenció dels directors de recursos humans de tres grans empreses: Joaquín Azcue Castillón per Telefònica, Ramón García Espeleta per La Caixa i  Inés Rodríguez Rodero per Microsoft. Tots ells van coincidir en aquests aspectes:

  • Cal que hi hagi proactivitat per part de l’individu davant l’aprenentatge.
  • S’ha de fomentar l’ús dels espais virtuals com entorns de treball col·laboratiu o per crear comunitats virtuals destinades a millorar la pràctica professional, on els membres comparteixin els seus coneixements i perquè a través de la informalitat de les relacions socials s’arribi a l’aprenentatge.
  • S’han de potenciar els bancs de males pràctiques per aprendre dels errors.
  • Cal el reconeixement de l’autoprenentatge, i incorporar-lo automàticament a l’expedient.
  • Són necessaris formadors interns, sense increments salarials, que comptin amb reconeixement públic i formació específica.

L’èxit d’aquest model d’aprenentatge es basa en la comunicació entesa com un procés bidireccional i que requereix d’una voluntat participativa. El periodista i consultor especialitzat en TIC, Luis Ángel Fernández Hermana,  va destacar la saturació, fatiga i escepticisme de la participació en la societat en general. També en les organitzacions apareixen dificultats per aconseguir la implicació activa del personal. Educadors, dinamitzadors i gestors de comunitats virtuals necessiten habilitats especials per estimular la participació, però també cal educar els professionals i a la ciutadania per dur a terme una participació realment efectiva.

De tot plegat, què en penseu? Es poden aplicar a l’administració els models d’altres experiències com les exposades? La participació és un dret o una obligació? Quins són els ingredients de la fórmula?

Llegeix-ne més

Aprenent de les millors marques

tree-200795_640El Futbol Club Barcelona és la primera marca esportiva del món, en part gràcies als 100 milions de seguidors que té a les xarxes socials. Aquest lideratge s’explica en bona part pel component emocional (gairebé passional!) que fa que els seus fans es mostrin ben actius a la xarxa.

L’administració no disposa dels jugadors ni del passat exitós del Barça… però sí que pot aprendre’n per fidelitzar el seu públic, és a dir, la ciutadania, quan s’hi relaciona. Avui dia la comunicació consisteix sobretot en interactivitat; les persones trien la seva font d’informació i prenen decisions de manera activa, informant-se directament o a partir de xarxes de confiança, com poden ser amics o familiars, per formar les seves opinions.

Això significa que el ciutadà ha de ser el destinatari bàsic de l’acció comunicativa pública; cal elaborar i presentar continguts atractius, en els entorns informatius adequats (des de l’atenció directa fins a les xarxes socials) i, sobretot, la persona ha de poder establir una conversa amb l’administració. La facilitat que trobem a les xarxes per emetre continguts i opinions s’hauria de poder traslladar a l’àmbit administratiu.

Des de l’administració hem d’assumir el repte de comunicar adequadament en el moment actual, on les xarxes socials conviuen amb els mitjans més tradicionals. Els ciutadans han de tenir l’oportunitat de parlar i de ser escoltats, han de trobar continguts interessants i actualitzats, i tot això de manera fàcil i entenedora. I han de poder valorar-la, com qualsevol altra marca.

No juguem la Champions League… però els nostres resultats són igual d’importants!

Imatge: http://pixabay.com/static/uploads/photo/2013/10/25/17/26/tree-200795_640.jpg

Llegeix-ne més