Tag Archives: Administració

Res no serà el mateix

railroadAquesta entrada no pretén ser pessimista, encara que ho pugui semblar pel títol. Tenim molt recents en el record els atemptats del 17 d’agost i totes les imatges colpidores que ens han deixat presents en la memòria. La resposta de la ciutadania ha estat exemplar, especialment, la dels treballadors públics que han donat el bo i millor (cossos policials, personal d’assistència sanitària, responsables de xarxes socials, etc.), per fer front a aquest sotrac. Ens afegim al reconeixement unànime i merescut de la seva tasca.

En la línia que indica el títol, tampoc no podem oblidar la data que la societat catalana té al cap: l’1 d’octubre. Hores d’ara resulta difícil avançar què ens trobarem el dia 2, però està clar que res no serà el mateix després de totes les declaracions i els posicionaments dels últims mesos; referèndum, eleccions, independència… són diferents escenaris sobre els quals s’ha parlat molt, ja sigui des dels estaments polítics, els mitjans de comunicació o entre la ciutadania. El país es mou. El país canvia. I tots nosaltres amb ell.

També, estem davant d’una sèrie de canvis tecnològics i socials que presagien canvis importants en el nostre dia a dia: els avanços en intel·ligència artificial, els moviments d’empreses com Amazon o Uber, la creixent automatització de feines, la capacitat de votar electrònicament en algun ajuntament o les possibilitats que ofereix la tecnologia de la cadena de blocs (blockchain).

No cal esperar més senyals. El canvi ja ha arribat. Llavors, què hem de fer els treballadors públics?

No cal repetir que la societat està mutant d’una manera que necessita una Administració diferent, que adopti aquests models emergents si vol mantenir la seva vocació de servei a la ciutadania. Certament, ara per ara constitueixen realitats bastant allunyades, que van a dues velocitats, i ens podem arribar a plantejar, com Xavier Marcet, si Té remei l’Administració?. Les receptes que hi proposa són vàlides (potenciar la intraprenedoria, adaptar-se a la ciutadania, desburocratitzar, etc.) però no admeten adormir-se.

La frase final de l’article resulta prou reveladora: tot això és massa seriós com per deixar l’Administració només a l’Administració. Necessitem a les persones. Per tant, és el moment de prendre la iniciativa, d’aprofitar el talent intern i d’incorporar maneres de fer diferents en el nostre dia a dia, amb confiança, responsabilitat i emoció, sense esperar que els canvis ens vinguin donats externament.

Des de la XIP procurarem posar el nostre gra de sorra en aquest canvi, i ens teniu a la vostra disposició per tirar endavant els projectes que el puguin fer realitat.

Ens hi posem?

Font de la imatge: Pixabay

Llegeix-ne més

On són els nous líders?

nou lideratge

Els pròxims anys es preveuen canvis significatius en les organitzacions, tant pel que fa a la manera de treballar com també a les habilitats que requeriran els seus treballadors, i no n’hem d’excloure l’Administració. Alguns visionaris asseguren que en la pròxima dècada hi ha un risc elevat que màquines intel·ligents i programes informàtics substitueixin bona part dels llocs de treball. Xavier Marcet, al seu article La complexitat ofega els caps, ha encunyat el concepte de “cap minvant”, per descriure les dificultats que tenen els directius per enfrontar-se a un entorn que requereix innovació, transversalitat i capacitat de desaprendre.

En una entrada anterior reflexionàvem sobre quines han de ser les competències dels treballadors públics i deixàvem pendent la reflexió de qui ha de liderar els canvis que s’acosten. La crisi ha estat l’excusa esgrimida durant bastant temps per no concretar determinats projectes, però mentrestant alguns empleats públics han fet un pas endavant i han demostrat el seu compromís. Fins i tot ens hem familiaritzat amb el terme intraemprenedor per descriure aquelles persones que volen participar i contribuir amb més coses de les que la institució els deixa fer.

El panorama suggereix possibilitats de canvi, innovació i desenvolupament, reptes que necessitaran nous líders per tirar-los endavant. Caldrà generar valor i crear nous escenaris de futur que suposin un guany per a l’organització. El nou líder, per descomptat, ha de posar en marxa projectes i motivar la gent, però també cal que es converteixi en un observador avantatjat i que alhora s’impliqui en una organització que no deixarà de canviar. En el cas de l’Administració, especialment, haurà de procurar que incorpori maneres de fer ja habituals a la societat (immediatesa, facilitat, transparència, ludificació, etc.).

Quines característiques ha de tenir aquest nou líder? Els líders que esperen les organitzacions, per descomptat, han de ser persones immerses al món de les xarxes socials, les dades obertes i els serveis mòbils, amb competències clau com el coneixement digital, la gestió de la informació i la comunicació. També han de ser capaços d’aprendre/desaprendre contínuament o de saber potenciar el seu equip, han de disposar d’una visió global en el temps i, sobretot, han de saber canviar i navegar pel canvi.

Tots tenim una quota de responsabilitat per millorar la nostra empresa i potser ara ja és el moment de superar pors, assumir-la i començar a fer canvis, perquè o els fem ara o algú els farà per nosaltres, fins i tot a les institucions públiques. Potser els nostres líders actuals encara no es plantegen parlar seriosament del futur, però al futur sí que li interessarà parlar amb ells… A més, qui diu que no pot ser un líder qualsevol de nosaltres?

Imatge procedent de la galeria de Flickr de TassiEye

Llegeix-ne més

Tanta jerarquia, cal?

TED_MHEl que Margaret Heffernan explica en el vídeo TED ‘Why it’s time to forget the pecking order at work’ és ben aplicable a l’Administració.

William Muir, biòleg evolutiu a la Universitat de Purdue (Indiana, EUA) estudiant la productivitat de les gallines, es va adonar que les supergallines –les més productives individualment—no aconseguien ser les millors en grup perquè només podien mantenir la seva condició suprimint la productivitat de la resta.

Traslladant-ho al món de les organitzacions, el MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) va fer una investigació de la qual va concloure que els grups que funcionen millor són els que mostren una millor connexió social entre si. Amb alta sintonia i sensibilitat mútua, les idees flueixen i prosperen perquè s’aprofita el coneixement de tothom. Els equips necessiten aquesta xarxa social –per informal que sigui– on demanar ajut per temes irresolts i per si ja s’ha treballat en allò.

Les organitzacions del segle XXI no requereixen de superhomes o superdones; sols necessiten de l’energia, la imaginació i l’impuls de tothom. Això les pot fer imbatibles.

I a l’Administració? Hi ha marge perquè tothom aporti productivament? O, quan algú ho intenta massa, es troba una supergallina que el picoteja?

 

 

Llegeix-ne més

Unes XIPs amb Jordi Foz

jordi fozfotocarnetAquest és el primer d’una sèrie de posts que agrupem sota el nom “Unes XIPs amb…” en què recollirem les opinions de persones rellevants de les nostres institucions que ens expliquen quins canvis creuen que són necessaris per modernitzar l’Administració.

Avui és el torn d’en Jordi Foz, cap de la sectorial administracions públiques d’ERC, president d’Òmnium Gràcia i gestor públic en temes d’urbanisme.

Des d’una mirada molt republicana, en Jordi Foz creu que és important que el poder estigui ben distribuït i que la societat la formin ciutadans que participin i se’n sentin responsables, que siguin actius i virtuosos. Cal recuperar la virtut en la política, la virtut republicana.

La clau de volta d’una administració pública forta és l’empleat públic que ha de tenir la capacitat -i assumir la responsabilitat- d’incidir amb la seva feina diària per tal de millorar la societat.

Pel que fa al debat de si cal una transformació radical de l’administració pública, en Jordi té clar que això requereix un lideratge polític centralitzat molt fort i molt perseverant en el temps, perquè malauradament les resistències a vegades són molt fortes i no podem arribar a portar a terme el canvi que volem.

És per aquest motiu que confia més en una altra visió, potser menys radical d’entrada, que es basa a aprofitar aspectes importants i clau dins l’Administració per fer-los servir de palanques de canvi, de manera que es converteixin en motors per si sols i serveixin per provocar transformacions més importants al llarg del temps.

Un d’aquests aspectes o temes clau seria, en primer lloc, la transparència. Ara que la transparència s’ha regulat per una llei considerada avançada, tenim l’oportunitat des de l’Administració per aprofundir en la transparència entre les unitats, entre els departaments i a la vegada entre les diferents administracions públiques, ja que dissortadament les estratègies internes actuals es recolzen en moltes ocasions en un poder basat en l’opacitat. Hem d’aprofitar la llei, d’una banda, per canviar aquestes dinàmiques internes que serviran per desterrar determinades irregularitats i pràctiques de frau, i de l’altra, per acostumar-nos internament a treballar en xarxa de manera transparent i compartint aquesta informació en obert. Hem de posar llum a la foscor, no permetre racons amagats on s’amagui el frau o l’exercici del poder arbitrari.

Un segon aspecte cabdal és que els treballadors de l’administració pública estiguin capacitats per prendre decisions i responsabilitzar-se’n. L’administració és molt burocràtica i molt centralitzada, i ens costa prendre decisions si els caps no les han autoritzat. Per aquest motiu cal, d’una banda, dotar de competències (de tota mena, també les pressupostàries i de personal) tota l’estructura i no centralitzar innecessàriament el poder. Cal poder prendre decisions sense por.

D’altra banda, ha d’estar molt ben delimitada quina feina fa cadascú, i distingir molt bé els actors que intervenen en els processos: els polítics, els directius públics i els treballadors públics. És imprescindible que els directius tinguin experiència i estiguin acreditats per les seves funcions, per tant no han de ser per quota de partit.

El tercer aspecte primordial per aprofundir en la democràcia des de la visió republicana és el del de la col·laboració i la participació ciutadana. S’ha avançat molt en temes de participació, però cal incidir-hi encara més. Hem de comptar amb la ciutadania des de l’inici, en la definició de les polítiques públiques, i no només limitar-nos a demanar als ciutadans que proposin quan els presentem propostes ja elaborades.

No val a presentar-los idees preconcebudes i demanar-los que triïn la que els sembli millor, sinó que és amb la ciutadania amb qui ens hem de plantejar les preguntes sobre què hem de fer i com ho hem de fer, perquè si aprofitem les seves idees i el potencial de les TIC podrem fer moltes més coses, molt millor i més ràpid.

Llegeix-ne més

Com ha anat el I Congrés de Govern Digital?

I Congrés Govern DigitalEls dies 21 i 22 de gener ha tingut lloc al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona de Montjuïc el I Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci AOC (Administració Oberta de Catalunya) i la participació activa de diverses administracions (ajuntaments de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, Localret, Diputació de Barcelona…).

La XIP hi ha tingut un lloc destacat, tant en l’organització mateixa com en la participació de diversos dels seus membres com a ponents i com a personal organitzador i relator.

Al llarg dels dos dies, 1.300 professionals de les administracions catalanes i altres professionals vinculats al sector públic han exposat i debatut idees i experiències per ser posades en pràctica per transformar les respectives organitzacions públiques: govern obert, transparència, innovació pública, contractació pública electrònica, identitat digital, agenda digital europea 2020, relació amb les empreses… Properament se’n publicaran de manera oficial les conclusions.

Us fem un tast de l’àmbit més de governança de país. S’hi ha evidenciat que cal un canvi de cultura institucionals acompanyat d’un canvi de valors. És molt important que els governs defineixin un pla estratègic que vagi més enllà dels límits d’un sol mandat, que porti a la pràctica els principis de governança oberta amb tots els seus elements –transparència, rendició de comptes, assumpció de responsabilitats, participació, col·laboració i intraemprenentatge–. I més, com s’ha anat insistint en el Congrés, que el context polític i social que estem vivint com a país pot esdevenir crucial per accelerar i materialitzar aquestes polítiques.

En el vessant més metodològic, es constata la necessitat de definir un model d’innovació públic que ompli de sentit aquest tema. Com han reiterat diversos ponents, encara que les administracions no han estat dissenyades per innovar, és inajornable marcar-se reptes, que ajudin a implementar idees innovadores per canviar les rutines ineficients actuals. Per això, ens caldrà definir bé l’estratègia (qui i on volem ser, com deia Linnar Viik, d’Estònia), admetre també el fracàs com a aprenentatge i, sobretot, crear espais de participació dels empleats (intraemprenentatge) i de la ciutadania.

En el món local, també amb aquesta visió més d’estratègia a llarg termini –marcada especialment per l’Horitzó 2020, d’agenda per als ens locals–, s’han destacat els punts clau a tenir en compte: governança de la transició a la digitalització, gestió de recursos humans, reutilització del coneixement, col·laboració pública i privada, compartició d’infraestructures, transició de productes a serveis, interoperabilitat, seguretat, presència a les xarxes socials, gestió del funcionament de les ciutats i de les necessitats dels habitants.

Llegeix-ne més

El joc pot fer millorar l’Administració?

Tridomino de graellsNo, no us estem proposant millorar els vostres rècords del solitari o del pescamines; volem parlar de la ludificació (gamification en anglès), que consisteix en la utilització de recursos i tècniques pròpies del joc en contextos diferents, com ara el món laboral, per tal d’aconseguir implicació dels usuaris, un canvi en el comportament o simplement per transmetre un missatge.

La ludificació va aparèixer als EUA ara fa uns cinc anys, en principi molt aplicada al món del màrqueting i de l’empresa, i s’ha anat estenent a altres àmbits com ara la política, l’ensenyament o la salut… però, seria possible aplicar-la a l’Administració?

El joc pot arribar a ser una eina transformadora i innovadora en l’Administració: permet tirar endavant activitats complexes i integrades, ajuda a créixer com a persones i com a professionals, fa desenvolupar actituds saludables, fomenta el treball en equip, etc.

Les tècniques per aplicar-lo al nostre entorn són diverses i ja estan funcionant en empreses privades: atorgament de premis per superació d’objectius, establiment de rànquings de participació a la intranet, concursos d’idees per millorar circuits… En tot cas es tracta de potenciar aquells elements que poden fer de la feina un joc estimulant aprenent per mitjà del descobriment, superant reptes, vivint una fantasia o fins i tot sent algú altre durant una estona.

Vam tenir una mostra ben clara de les virtuts del joc a la presentació del llibre 42 veus sobre el govern obert, a càrrec de Màrius Serra i el seu enXIPmàrius, demostrant que es pot treballar l’enginy de manera lúdica per millorar en la nostra feina, amb una frase per recordar: innovar a l’Administració pot semblar jugar a pòquer en un tauler d’escacs.

 

Imatge: Tridomino CC 3.0 Graells http://flickr.com/graells

Llegeix-ne més

El problema de l’Administració són les duplicitats?

En èpoques de crisi, tothom busca bocs expiatoris. I sembla clar que el nivell d’imaginació de l’entorn no dóna per a més: de bon començament les crítiques es concentren gairebé de manera obsessiva en l’Administració. Fins ara tots els intents de modernitzar-la es mouen exclusivament en l’esfera tècnica (congelació i reducció de sous, regulació de les baixes...). Caldria situar, però, el rerefons en dos eixos rellevants. D’una banda, la reforma de l’Administració afecta l’àmbit polític, a la manera com s’ha estructurat l’Estat –raons històriques i socials evidents– i al consegüent repartiment de responsabilitats entre institucions i organismes. Avui mateix amb el pretext de la modernització s’afavoreix una recentralització que pot trencar aquest consens assolit. De l’altra, perquè les administracions del nostre entorn, com la majoria d’organitzacions del país, no són ni eficaces ni eficients, i això és un obstacle per al desenvolupament del país. La ineficiència es correlaciona amb els temes de finançament i de capacitat de gestió. Però l’eficàcia depèn en bona mesura de la motivació dels professionals: no podem demanar organitzacions eficaces si no hi ha objectius clarament definits, si no s’assagen noves formes de producció més vinculades a la compartició del coneixement i bones pràctiques i al món de les xarxes, entre moltes altres qüestions.

Llegeix-ne més