Tag Archives: administració pública

La XIP al II Congrés de Govern Digital

CGD17 01Els dies 25 i 26 de gener va tenir lloc, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el II Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci Localret i el Consorci AOC, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el CCCB, i el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya.

El Congrés va estar centrat al voltant de 4 grans eixos (govern obert, administració digital, empresa i gestió intel·ligent del territori) amb els objectius principals de crear un espai de trobada i d‘intercanvi de coneixement entre tots els agents implicats (ens administratius, empreses, treballadors públics, emprenedors, etc.) per a posar en comú les experiències en marxa, els projectes previstos, les tecnologies aplicables i les oportunitats de col·laboració.

Alguns dels moments destacables dels Congrés van ser la ponència magistral d’Andrea di Maio (Digital Government: A Journey, Not a Destination), on va aportar idees tan interessants com el concepte de coratge digital d’una organització; també van ser comentades, per la seva originalitat, la particular visió de l’administració electrònica explicada pel Peyu o l’entrevista “matadora” amb la @Funcionariamunicipal.

La XIP va presentar, en una sala totalment plena, el projecte Programari lliure i de codi obert – Societat lliure i govern obert: una publicació amb 24 articles que aporten una visió de 360 graus sobre el tema i alhora constitueixen una crida perquè les administracions entenguin els beneficis de treballar amb programari lliure per a les societats a qui serveixen, amb els valors associats a les polítiques de govern obert. S’hi van fer propostes concretes d’aplicació per deixar de veure el programari lliure des d’una perspectiva tecnològica per aproximar-nos-hi des d’una mirada social.

CGD17 02Poc després Maria Cortés, de la XIP, va participar al taller sobre xarxes socials i missatgeria instantània, on es van aportar tècniques i consells fàcilment aplicables per qualsevol Administració pública amb presència en aquests canals. El format del taller permetia la participació del públic i d’aquesta manera van poder aparèixer idees com ara que les xarxes són un àmbit de comunicació i no de resolució, o que la presència de l’Administració a les xarxes socials ha començat a renovar els fluxos de treball en prestació de serveis i atenció ciutadana.

Durant el Congrés es van poder conèixer iniciatives interessants d’aplicació de l’administració electrònica, sobretot en el món municipal, però també va quedar palesa la necessitat d’avançar cap a una Administració centrada en el ciutadà, propera, facilitadora i adaptada als temps actuals. I això és feina de tots!

Llegeix-ne més

Els spin doctors 74: Atenció ciutadana, governs transparents i oberts

spindoctors_jgEl passat 27 de juny, Toni Aira va entrevistar Jordi Graells per al programa ‘Els spin doctors’ de Catalunya Ràdio, acompanyat de Francesc Canosa, Núria Escalona i Sergi Cutillas. Com a director general d’Atenció Ciutadana, va poder explicar els projectes que s’impulsen actualment des de la ‪Direcció General i de com de necessari és que els governs donin tota la rellevància del món a l’àmbit d’atenció ciutadana.

Entre altres temes s’hi va parlar del pas del govern de l’era industrial al govern de l’era digital: la funció pública que coneixem avui pràcticament no ha canviat en els últims 160 anys, quan pels volts de 1850 es va adaptar a l’era industrial de llavors, per fer efectives les seves funcions més importants. I és que no ha tingut, en tots aquests anys, una necessitat peremptòria d’adaptar-se al ritme creixent dels canvis.

Però ara la situació és completament diferent. El canvi s’esdevindrà ineludiblement tant si l’Administració vol com si no. Ja no es tracta d’una simple substitució de la tecnologia. Cal pensar de manera molt més profunda perquè no podem afrontar amb les mateixes solucions els problemes que se’ns plantegen.

També es va destacar que de mica en mica es van construint les bases de governs i administracions a internet. L’element digital serà inherent a tot perquè la gran majoria de serveis ha de ser digital. Les administracions hauran de contractar persones digitalment expertes i les hauran d’animar perquè hi romanguin. I aquí cal destacar el pacte intergeneracional entre la generació X (nascuts 1960-70) i la generació Y (1980-90), que és la que governarà les administracions properament.

Si de debò ens creiem el pas cap a una Administració del segle XXI, més predictiva que preventiva, que escolta més la gent, amb més govern sobre les dades i, per tant, que creua tota mena de dades per millorar el servei ciutadà, aleshores cal dedicar més atenció –redundància volguda– a les unitats d’atenció ciutadana i dotar-les de més recursos. Cal reformar l’Administració i moure els recursos cap als òrgans que poden aportar més valor i intel·ligència a la interacció governs/administracions-ciutadans. I estar a l’alçada de l’experiència que han de viure els ciutadans (GovUX: governar per a l’experiència de la ciutadania).

Podeu consultar l’entrevista sencera a http://bit.ly/spindoctorsgraells

Imatge de la web del programa Els spin doctors a la CCMA

Llegeix-ne més

La XIP al TEDxPlaçadelFòrum

TEDPDFEl passat 27 de maig va tenir lloc el TEDxPlaçadelFòrum, a Tarragona, on Sandra Lomas, de la XIP, va participar com a ponent. Els TEDx són esdeveniments organitzats de manera local, seguint el mateix esperit que els TED (tecnologia, entreteniment i disseny) de “difondre idees que valen la pena” i que en l’actualitat ja cobreixen gairebé tots els temes.

El fil conductor de la presentació consistia a mostrar com és possible fer una Administració pública diferent, una Administració oberta. A partir d’una situació dominada per la burocràcia apareixen iniciatives com la de la XIP, que intenten incorporar el potencial de les xarxes socials a la cultura operativa i estratègica de l’Administració. Cal superar la idea que els processos, el llenguatge, en definitiva tot el que ha de donar garanties, només s’entén si hi treballes, ja que la burocratització mal entesa senzillament acabava produint efectes adversos.

També s’hi va obrir una reflexió al canvi que s’està produint al món, a partir de la hiperconnectivitat a Internet i del nou paradigma econòmic basat en l’economia del coneixement, nous models de negoci, noves generacions educades en l’ús de la tecnologia. El paper de l’Administració moltes vegades s’ha limitat simplement a informatitzar tràmits o a crear webs corporatius d’informació pública a partir d’una aplicació limitada del concepte de transparència.

Enfront de tot això, el govern obert implica una nova manera de relacionar-se, en alguns casos fins i tot una primera manera d’interrelacionar-se ciutadans, empreses i entitats amb administracions públiques i governs, amb l’objectiu d’aprofitar el coneixement compartit per portar a terme una nova gestió pública capaç de generar valor a la societat.

La transparència també ha de capacitar-nos per entendre, com a ciutadans, per entendre aquestes organitzacions com a gestores de tot el que ens pertany i fer nostra la gestió pública. Si volem convertir-nos en una societat democràticament avançada, la transparència ha de ser capaç de generar el coneixement necessari perquè qualsevol de nosaltres puguem entendre com i per què es prenen les decisions públiques.

Com a conclusió, l’Administració ha de treballar per a persones informades, connectades, capacitades per a la discussió pública i que puguin influir directament en les decisions. Obrir governs significa crear i gestionar serveis públics per a la ciutadania que els finança. És entendre que Internet i les xarxes socials han ajudat a canviar el món. L’objectiu d’obrir governs ha de ser, en tot moment, la millora de la qualitat de vida de les persones i la manera d’aconseguir-ho és, senzillament, fer-ho diferent.

 

Llegeix-ne més

Ja saps com és la casa…

canviarMassa vegades els treballadors públics que intentem incentivar, provocar, articular  el canvi de l’Administració des de dins, rebem com a resposta a les nostres propostes concretes un “ja saps com és la casa”!

Dins aquesta frase s’amaga tot allò que tant limita avui les nostres institucions públiques: la por al canvi, la por a sortir de la zona de confort de companys i caps, el lockin (bloqueig) provocat per una estructura jeràrquica desfasada a les necessitats d’avui, les mancances comunicatives i relacionals dels propis organismes i fins i tot el cansament i desgast dels que, farts d’intentar solucionar el problema, avui en formen part!

Però… qui és la casa?!

La casa certament són els murs que hem edificat i que dificulten enormement el moviment ràpid, constant, eficient i direccional que cal a la nostra Administració si vol seguir sent útil a la societat a qui serveix. Murs que serveixen a l’statu quo, a aquells que per mandra, desídia, avorriment o benefici prefereixen que tot quedi igual. Ells són els murs, ells són la casa.

Però la casa de l’Administració no pot ser d’ells, ha de ser nostra!

  • Dels que des de la construcció i la positivitat articulem propostes, sovint per camins tortuosos, en no poder-les dur a terme des dels corresponents canals jeràrquics.
  • Dels que en el nostre dia a dia provoquem accions de canvi en la gent del nostre entorn: companys i caps.
  • Dels que creiem que l’Administració, i les nostres institucions, són l’essència de la gestió del pro comú social. Tot i que hores d’ara bastants ja no ho veuen d’aquesta manera.

Sí, ja sabem com és la casa, i lluitarem perquè sigui diferent.

Adaptar l’Administració al que avui ens cal passa per un canvi cultural d’envergadura. Sigui com sigui avui la casa haurà de ser com li correspon a la societat d’avui, no valen excuses!

I tu, ets part de la casa?

Llegeix-ne més

Reptes per adaptar-se a les noves formes de comunicació

com xarxesEl ritme de canvi marcat per la tecnologia obliga a empreses, Administració i ciutadania a un replantejament constant de formes de treballar i de relacionar-se. Els canvis tecnològics ofereixen noves fórmules de relacions i comunicacions, l’ús dels mitjans electrònics afavoreix la participació, la creació de comunitats a través de la interacció amb l’ús d’eines com ara les xarxes socials, la personalització dels serveis a través dels dispositius mòbils, comunicació instantània, i els que queden per inventar …

El gran repte de qualsevol organització rau a adaptar les metodologies a les noves eines i els coneixements de les generacions que hi conviuen, sovint fins a quatre, perquè les últimes ja veuen el món a través de missatges curts, i prioritzen la rapidesa sobre la qualitat, ja que tenen una capacitat de menys de 8 segons per parar atenció.

Aquesta diversitat també obliga els departaments de comunicació a repensar les seves fórmules, amb la necessitat de trobar els canals més adients per fer arribar el seu missatge amb el text i format d’acord amb el públic al qual va adreçat. Correu electrònic i programes de xat han anat deixant pas a la missatgeria instantània, que ofereix la immediatesa que exigim en la comunicació, i cada cop s’incorporen eines de missatgeria instantània amb més naturalitat dins de les estratègies de màrqueting o de comunicació directa amb el client o la ciutadania.

WhatsApp és l’eina de missatgeria instantània més utilitzada, però no l’única. El passat mes de febrer va arribar als mil milions d’usuaris, la mateixa xifra a què van arribar els usuaris de Gmail de Google. La seva facilitat d’ús va fer arribar l’eina a segments de la població sense importar coneixements tecnològics, ni la seguretat de les comunicacions. Tot i que les noves versions de WhatsApp incorporen millores en seguretat com ara el xifrat dels missatges, la seguretat de les comunicacions ha estat el seu punt feble, i aquest fet va propiciar el naixement de Telegram, una aplicació de missatgeria instantània de codi obert, amb unes prestacions per mantenir la seguretat i la privacitat molt superiors a WhatsApp.

L’augment d’ús de la missatgeria instantània per part d’administracions públiques és una clara mostra d’aquesta transició, amb exemples d’ús de WhatsApp i Telegram per part de les Administracions Públiques. La pròpia Generalitat de Catalunya n’és un exemple, i ajuntaments com ara Mataró. També experiències fora de Catalunya com Olivenza, Aracena, Ugena i el Govern de Navarra. Les exigències de seguretat, el nou marc jurídic de la relació de l’Administració amb la ciutadania i organitzacions, i la regulació del seu ús en els processos de gestió marquen el ritme en el desenvolupament d’aquest tipus d’iniciatives. En l’àmbit de la comunicació interna també sorgeixen idees noves. Des de l’ús de la missatgeria instantània, a eines de missatgeria corporativa, com és el cas d’Slack, que combina la missatgeria instantània amb l’enviament de tot tipus d’arxiu, xats de grup, i la integració amb altres eines.

Aquest tipus d’eines podem ajudar a donar una empenta a la col·laboració dins de les organitzacions en facilitar el treball col·laboratiu i l’orientació a projectes, fet que ofereix una flexibilitat a les estructures jeràrquiques rígides; també pot ajudar a millorar la productivitat i l’eficiència en la gestió del temps que dediquem a atendre el correu electrònic en la nostra jornada laboral. Però els grans reptes que planteja són organitzatius, canvis culturals i unes habilitats digitals que requereixen d’una visió estratègica i un lideratge clar i ferm.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquest article a Medium

Imatge procedent de Pixabay

Llegeix-ne més

El Pla Nacional de Valors

PNValorsPels volts de 2011 la Generalitat de Catalunya va decidir impulsar, amb la col·laboració activa de la societat civil, un projecte innovador anomenat Pla Nacional de Valors.

El Pla té com a objectiu el benestar integral i el bé comú pensant en les futures generacions, i per això calia engegar una reflexió conjunta amb els actius de la societat: administració, empreses, organitzacions i persones individuals de tots els àmbits. També la XIP va ser convidada a aportar la seva visió.

El Departament de Benestar Social i Família (actual Treball, Afers Socials i Famílies) va ser l’encarregat de dirigir el projecte començant per una fase de diagnosi de la situació de partida.

El Pla de Valors es troba vertebrat en 17 grans àmbits:

  1. Educació general
  2. Educació artística
  3. Educació universitària
  4. Cultura
  5. Comunicació i xarxes socials
  6. Activitat física i esport
  7. Sostenibilitat, paisatge i hàbitat
  8. Salut
  9. Ciència
  10. Economia
  11. Organitzacions: empresa, administració pública i tercer sector
  12. Diàleg social
  13. Comerç
  14. Justícia
  15. Seguretat
  16. Política
  17. Recerca aplicada

Aquests àmbits estan inspirats per un eix principal, que és el de col·locar la persona en el centre de tota l’activitat humana. Els diversos grups de treball es van reunir i es va treballar en línies estratègiques mitjançant objectius, per posteriorment fer-los operatius. Entre 2014 i 2015 es va presentar en comunicació interna i externa el marc teòric del PNV, tant als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya com al Parlament de Catalunya.

Aquest 2016, segons el calendari d’actuacions, correspon la fase d’implementació d’algunes accions prioritàries del PNV. Fa pocs dies es comunicava la marxa de la persona que coordinava i impulsava el PNV; això fa que hores d’ara plani la incertesa al voltant d’una proposta que podria ser o haver estat un gran canvi de paradigma.

Tindrà el Pla Nacional de Valors el mateix destí que moltes altres bones idees abandonades hores d’ara al calaix d’algun despatx? Sincerament, esperem que no sigui així. En un moment tan delicat per a la humanitat, que viu un canvi d’era social i cultural, un projecte humanista com el Pla de Valors no hauria de caure en l’oblit.

Imatge: coberta del Pla Nacional de Valors

Llegeix-ne més

Unes XIPs amb Ismael Blanco

Foto Ismael BlancoContinuant amb els posts que agrupem sota el nom “Unes XIPs amb…” avui us oferim les opinions d’Ismael Blanco, investigador Ramon Cajal de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i el Departament de Ciència Política i Dret Públic de l’UAB.

1. Quins canvis creus que serien necessaris per modernitzar l’administració?

Des dels anys 70 han estat dominants les propostes vinculades a la nova gestió pública (New Public Management). Per a la nova gestió pública (NGP), l’objectiu prioritari de la modernització administrativa és la millora de l’economia i de l’eficiència del sector públic: reduir la despesa pública, o si més no contenir-ne el creixement. Sense negar la importància d’aquests objectius, cal tenir present que la modernització administrativa es pot plantejar des de valors alternatius, que reconeguin i posin en valor les especificitats públiques de la gestió.

Des d’aquesta mirada alternativa, hauríem de canviar la nostra manera de definir el problema de l’administració: la clau és la col·laboració, més que no pas la competència. Necessitem uns serveis públics més oberts al diàleg i a l’intercanvi en tots els nivells: entre diferents administracions, entre diferents àrees dins dels mateixos nivells administratius, entre agents públics i privats, entre agents públics i socials… Cal anar cap a l’administració deliberativa, cap a una administració que dialoga, més democràtica i intel·ligent, amb més capacitat de donar resposta als problemes complexos que avui afronta la nostra societat.

2. Com relacioneu les teories de govern obert amb aquests canvis?

D’una banda, aquestes teories ens porten més enllà de les preocupacions de l’NGP per l’economia i per l’eficiència del sector públic; sense negar el valor d’aquesta perspectiva en circumstàncies concretes, el problema principal continua sent la manca de reconeixement de les especificitats publiques de la gestió: cal que parlem de ciutadania, i no de clients. D’aquesta manera, cal posar l’accent en el repte de la democratització de les relacions entre les administracions publiques i la ciutadania, cal parlar de la necessitat d’una administració més transparent, més participativa i més col·laborativa. Les teories del govern obert posen en valor tot això.

D’altra banda, les teories de govern obert posen en valor i fan evidents les potencialitats que ens ofereixen els avenços tecnològics per tal de desenvolupar aquest nou paradigma de gestió pública, on la web 2.0, les xarxes socials, les aplicacions mòbils… tenen un paper central en el desenvolupament d’un nou paradigma molt més democràtic de relació entre el sector públic i la ciutadania.

3. Ara que la transparència s’ha regulat per una llei considerada avançada, què cal fer per impulsar polítiques de participació efectives?

Fins ara hem tendit a posar molt l’accent en la regulació del dret d’accés a la informació pública sense pensar prou en les mesures que promouran l’exercici efectiu d’aquest dret per part de la ciutadania. Cal impulsar polítiques actives que facilitin la màxima difusió dels nous drets d’accés i d’ús de la informació pública; polítiques que capacitin a les persones per tal d’aprofitar les oportunitats que ofereixen les plataformes digitals. És important promoure un ús democràtic d’internet entre les noves generacions, un ús que va molt més enllà dels seus valors de consum.

Finalment, cal valorar les lleis de transparència com a motor de la participació democràtica. L’accés a la informació és un requisit necessari per a la democratització de l’administració, però no és un requisit suficient. Cal acompanyar la transparència administrativa amb canals efectius de participació ciutadana en la presa de decisions. Les noves tecnologies també poden tenir un paper molt important en aquest sentit.

Podeu consultar una versió ampliada d’aquesta entrevista a Medium

 

Llegeix-ne més

Pel fruit, es coneixen els arbres. Per una Administració meritocràtica

mar_llibresAmb aquesta traducció lliure del refrany castellà «obras son amores y no buenas razones» ens volem referir a la falta de meritocràcia a l’Administració. Sou d’aquesta opinió? La compartiu?

Fa pocs dies l’inefable Carles Capdevila retratava amb mestratge al diari ARA el moment de canvi trencador que vivim a tots nivells, d’interregne, en deia, agafant l’expressió de Zygmunt Bauman.

En la contemplació d’aquest període de pas cap un altre paradigma, tot i no saber encara què el substituirà, també nosaltres, funcionaris catalans, tenim la necessitat de dir com ens agradaria que fos l’Administració i comprometre’ns a intentar aconseguir-ho. I afirmem sense embuts que a la democràcia li cal un funcionariat preparat a l’alçada del país nou que volem construir.

Per això hem triat un post amb aquest títol. Volem una Administració autènticament meritocràtica, on els mèrits que es considerin als càrrecs directius i els professionals siguin pel valor que aporten a l’organització i no pas exclusivament pels títols, cursos i coneixements reactius diversos. I això és aplicable tant als directius que han forjat la seva carrera professional a base de màsters com també als funcionaris especialitzats en l’acumulació de cursos de gestió pública clàssica. Uns i altres s’han beneficiat dels mecanismes de promoció professional que estableix la reglamentació de la funció pública, amb un cost de recursos i econòmic en la majoria de casos assumit per l’Administració mateixa, és a dir, a càrrec de la resta d’empleats i ciutadania.

A l’altre costat, trobem professionals que poc poden assistir a activitats formatives (o s’espavilen per consumir-les en altres formats per les seves habilitats tecnològiques) perquè tenen al cap un únic objectiu: materialitzar projectes. Fins i tot, en alguns casos, per les seves condicions d’interinitat laboral, paradoxalment, acaben sent desplaçats (fins perdre la feina) per les persones sobreformades per aquesta via en competències que en força casos, com que s’han apuntat indiscriminadament a tota la que han volgut, poc tenen a veure amb el que requereixen els llocs de treball. Però ai las! el sistema reconeix aquests mèrits com a determinants per ocupar places a l’Administració.

La falta de meritocràcia origina la profusió de nous models de gestió pública i/o de governança (qualitat, electrònica, oberta…afegiu-hi l’adjectiu que vulgueu) directius que no es duran mai a la pràctica perquè hi ha un excés ja sigui en teoritzar o en transferir a organismes tercers la teoria dels primers per ser executada :-P. Sembla evident que el que és difícil i meritori és portar-les a la pràctica. De fet, quantes idees coneixem que no han superat la fase del ppt! Superar el discurs semàntic i acabar executant projectes dels quals es pugui mesurar l’efectivitat, aquesta és la qüestió. I sense cap dubte que seria una bona mesura per a la carrera professional a la nostra Administració!

El model de mèrits actual hauria de ser posat en qüestió per les organitzacions representatives més institucionalitzades, com són partits polítics i sindicats, i reformular amb urgència noves propostes que, en una nova lògica d’acord amb la societat xarxa actual, estableixin un tipus de mèrit més social, és a dir, la capacitat que té la Xarxa per reconèixer quan una idea s’ha acabat implementant amb forma de projecte i ha causat uns resultats evidents.

Nosaltres, des del blog de la XIP, volem col·laborar perquè sigui així. Per això, ens trobareu sempre explicant els exemples que la Xarxa considera socialment reeixits perquè s’han dut a terme i han provocat transformacions en el seu entorn.

Per posar-hi una mica humor, tot plegat ens ha fet recordar aquell equip de canoa espanyol que volia competir amb un de japonès

Com en Capdevila, hem volgut plantejar el tema en to ben alt, lliurement i sota el risc de ser mirats amb condescendència. Perquè, com ell, ens agrada ser valents i dir que «el món el canvia la gent que fa coses i les fa bé».

Imatge de la galeria de Flickr de Richie Rich

Llegeix-ne més

Sobre la reforma de les administracions públiques

piano_stringsAquesta vegada centrem la nostra atenció en el tema de la reforma de les administracions públiques i fem una adaptació dels posts que l’AOC i Gencat han publicat en els seus blogs per tal de resumir les principals novetats sobre aquest tema:

L’objectiu d’aquesta reforma és implantar una administració totalment electrònica, interconnectada i transparent. Les dues lleis que regulen aquesta reforma són:

Aquesta reforma té dos eixos complementaris:

  1. el que fa correspon a les relacions externes de l’Administració amb els ciutadans (apartat 1a) i les empreses (apartat 1b), segons la Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques,
  2. el que fa referència a l’organització i relacions internes dins de cada Administració i entre les diferents administracions, en la qual se centra la Llei de règim jurídic del sector públic.

1- Sobre les relacions externes de l’Administració amb els ciutadans i les empreses

1a) Principals novetats per als ciutadans

  • Es faciliten les relacions electròniques dels ciutadans amb l’Administració. S’habilita la presentació d’escrits en qualsevol moment en el registre electrònic de qualsevol Administració, amb independència a qui es dirigeixin.
  • Es simplifiquen els mitjans d’identificació i de signatura electrònica que es poden utilitzar per als tràmits administratius. Ús de claus electròniques, assistència personal i avisos push al ciutadà.
  • S’estableix com a regla general la no sol·licitud de documents originals (per exemple, la declaració de la renda o els certificats d’empadronament, etcètera) que ja estan en els arxius de l’Administració.
  • Es guanya en reducció de terminis i agilitat: hi haurà un únic procediment comú, més fàcil de conèixer, i un procediment “exprés” per a supòsits de menor complexitat.
  • Es pot reduir l’import de les sancions per pagament o per reconeixement de la responsabilitat.
  • A través del Pla anual normatiu els ciutadans podran conèixer les principals reformes que té previst aprovar.

1b) Principals novetats per a les empreses

  • Les empreses es relacionaran obligatòriament de forma electrònica amb totes les administracions.
  • Es redueixen càrregues administratives en no exigir com a regla general documents que hagin estat presentats amb anterioritat, o elaborats per la mateixa Administració.
  • En l’àmbit estatal, es fixa amb caràcter general una data comuna (gener i juny) d’entrada en vigor de les normes que imposin obligacions a professionals i empreses per al desenvolupament de la seva activitat econòmica o professional.

2- Sobre l’organització i relacions internes dins de cada Administració (apartats 2a i 2b) i entre les diferents administracions (apartat 2c)
2a) Major transparència i funcionament més àgil de les Administracions Públiques

  • Reducció del temps de tramitació en preveure que totes les comunicacions entre administracions seran íntegrament electròniques en tots els seus procediments.
  • Creació d’un inventari únic i públic de tots els organismes i entitats vinculats o dependents de totes les administracions.
  • Creació d’un nou registre estatal en el qual constarà tot el llistat d’òrgans de cooperació en què participa l’Administració General de l’Estat, així com dels convenis que l’Estat té subscrits amb altres administracions.
  • Es podran consultar via web les propostes normatives amb caràcter previ, i hi haurà una avaluació de les iniciatives normatives aprovades l’any anterior com a mecanisme de control expost i per fer, si cal, propostes de modificació o derogació.
  • Les conferències sectorials (principal òrgan de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes) han de ser informades sobre els projectes normatius, quan afectin l’àmbit competencial d’altres administracions públiques, amb l’objectiu de millorar l’intercanvi d’informació i evitar l’aparició de duplicitats.

2b) Major control i disciplina de les Administracions Públiques per reforçar la consolidació fiscal

  • El Projecte de Llei de règim jurídic del sector públic simplifica el sector públic institucional.
  • Es creen nous controls sobre les entitats i organismes del sector públic, tant de supervisió contínua, com de control d’eficàcia.
  • Es fa més exigent la creació de nous organismes i entitats estatals per evitar la seva proliferació injustificada.
  • S’aclareix el contingut mínim dels convenis subscrits entre administracions públiques, i es regulen els tràmits i informes preceptius als quals s’han de sotmetre.

2c) Millor cooperació i coordinació entre les diferents administracions públiques

  • Es regulen els elements bàsics de composició i funcionament de la Conferència de Presidents, formada pel president del Govern i els presidents autonòmics.
  • Es regulen les Conferències sectorials com a òrgans de cooperació essencials entre l’Estat i les comunitats autònomes.
  • S’inclouen mesures específiques per millorar el funcionament de l’Administració General de l’Estat, com els requisits d’idoneïtat dels alts càrrecs o la tramitació electrònica de les propostes i acords del Consell de Ministres.

 Imatge: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Piano_strings_3.jpg

Llegeix-ne més

Com ha anat el I Congrés de Govern Digital?

I Congrés Govern DigitalEls dies 21 i 22 de gener ha tingut lloc al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona de Montjuïc el I Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci AOC (Administració Oberta de Catalunya) i la participació activa de diverses administracions (ajuntaments de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, Localret, Diputació de Barcelona…).

La XIP hi ha tingut un lloc destacat, tant en l’organització mateixa com en la participació de diversos dels seus membres com a ponents i com a personal organitzador i relator.

Al llarg dels dos dies, 1.300 professionals de les administracions catalanes i altres professionals vinculats al sector públic han exposat i debatut idees i experiències per ser posades en pràctica per transformar les respectives organitzacions públiques: govern obert, transparència, innovació pública, contractació pública electrònica, identitat digital, agenda digital europea 2020, relació amb les empreses… Properament se’n publicaran de manera oficial les conclusions.

Us fem un tast de l’àmbit més de governança de país. S’hi ha evidenciat que cal un canvi de cultura institucionals acompanyat d’un canvi de valors. És molt important que els governs defineixin un pla estratègic que vagi més enllà dels límits d’un sol mandat, que porti a la pràctica els principis de governança oberta amb tots els seus elements –transparència, rendició de comptes, assumpció de responsabilitats, participació, col·laboració i intraemprenentatge–. I més, com s’ha anat insistint en el Congrés, que el context polític i social que estem vivint com a país pot esdevenir crucial per accelerar i materialitzar aquestes polítiques.

En el vessant més metodològic, es constata la necessitat de definir un model d’innovació públic que ompli de sentit aquest tema. Com han reiterat diversos ponents, encara que les administracions no han estat dissenyades per innovar, és inajornable marcar-se reptes, que ajudin a implementar idees innovadores per canviar les rutines ineficients actuals. Per això, ens caldrà definir bé l’estratègia (qui i on volem ser, com deia Linnar Viik, d’Estònia), admetre també el fracàs com a aprenentatge i, sobretot, crear espais de participació dels empleats (intraemprenentatge) i de la ciutadania.

En el món local, també amb aquesta visió més d’estratègia a llarg termini –marcada especialment per l’Horitzó 2020, d’agenda per als ens locals–, s’han destacat els punts clau a tenir en compte: governança de la transició a la digitalització, gestió de recursos humans, reutilització del coneixement, col·laboració pública i privada, compartició d’infraestructures, transició de productes a serveis, interoperabilitat, seguretat, presència a les xarxes socials, gestió del funcionament de les ciutats i de les necessitats dels habitants.

Llegeix-ne més