Blog

Deu ser que estem canviant?

Segons els experts, ens hem anat acostumant que les institucions basin la seva raó de ser en metarrelats per estructurar-ne l'organització que tots els membres han d’acceptar sense piular (el programa d'un partit polític o d'un sindicat, la missió d'una empresa, el funcionament organitzatiu de l’Administració, etc.). Tanmateix, la realitat d’un món que canvia vertiginosament de la mà d’Internet i sobretot de les xarxes socials és que a les persones no els acaben de satisfer les estructures organitzatives (institucions i mercats) i troben en el web la via idònia per relacionar-se com a individus i grups amb la flexibilitat que demana el temps actual.

Llegeix-ne més

Català a l’atac! L’escola catalana no és negociable

Fa uns dies parlàvem en aquest mateix bloc de les sentències del Tribunal Suprem que qüestionaven el sistema d’immersió lingüística català i de la necessitat de mantenir-la com a instrument de cohesió social i de no segregació d’alumnes per raó de llengua. Ara, una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), dictada en execució d'una sentència del Tribunal Suprem, ha revifat la polèmica per instar la Generalitat a establir en un termini de dos mesos el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament en els mateixos termes del català.

Llegeix-ne més

Radicals lliures i innovació pública

Tradicionalment, s’ha acusat el sector públic de ser pobre en innovació, d’innovar poc. La paradoxa esdevé quan es fa evident que les administracions compten amb un bon nombre de professionals innovadors, però alhora l’organització mostra una capacitat limitada per aprofitar i propiciar el seu talent i la seva creativitat. Avui dia, aquesta percepció dels ens públics és rebatuda per l’actitud innovadora de multitud de treballadors públics que actuen com a radicals lliures, agrupant-se i donant cos a noves conductes a partir de coalicions creatives. Què empeny les persones –també a les administracions publiques– a connectar-se entre elles per donar sortida a les seves inquietuds? Com s’expliquen aquestes conductes espontànies? Si coneguéssim aquest codi, si es pogués sintetitzar aquesta mena d’ADN, els esforços de les administracions publiques per sistematitzar la innovació es veurien fortament impulsats.

Llegeix-ne més

L’Administració que necessitem: la gestió del PIRMI

Aquests últims dies a Catalunya hem assistit a un episodi, molt criticat en els mitjans de comunicació, perquè els afectats són persones vulnerables, que necessiten d’especial atenció. Ens referim als beneficiaris de la prestació econòmica de la renda mínima d’insersió, conegut popularment com a PIRMI. I l’episodi en concret és que la Generalitat de Catalunya ha decidit fer un canvi en el sistema de pagament d’aquesta ajuda amb l’objectiu de detectar possibles fraus entre els perceptors de la prestació.

Llegeix-ne més

Un llibre que (també) podem llegir aquest estiu

S’acostuma a pensar que els llibres tècnics només tenen una lectura possible, justament aquella que ens permet extreure el coneixement que l’autor o autors han dipositat dins del text. Ens atrevim, els més agosarats, a parlar del missatge explícit i l’implícit, del que l’autor diu, però també del que no diu i ens aventurem a suposar què volia dir… el que mai esperem d’un llibre tècnic és que ens remogui les emocions. Però és que aquest llibre parla de persones, concretament d’emprenedors que es plantegen i s’enfronten al repte de tirar endavant projectes disruptius des de dins de les organitzacions en les que treballen. Llegint INprenedors pensem l’impensable: hi ha formes diferents d’explicar com s’han de fer les coses, maneres que ens atrapen, estils alternatius que ens parlen d’aspectes organitzatius i funcionals de les empreses i de les administracions publiques i ens deixen apropar-nos als sentiments de la gent que hi treballa.

Llegeix-ne més

Reflexions al voltant de les reestructuracions organitzatives a l’Administració pública

La màquina gegantina. Després d’anys de funcionament de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, existeix cert sobredimensionament d’estructures en alguns departaments, sectors o àmbits que fan més difícil donar servei a la ciutadania de manera àgil, eficaç i eficient. La gran maquinària administrativa té molts engranatges, alguns perfectament greixats, i d'altres que grinyolen per tot arreu. No entrarem a analitzar el per què s’ha produït, simplement constatem una realitat. Parlem de la innovació de serveis al ciutadà, que ha de ser una prioritat de l’Administració, òbviament, però la innovació aplicada a processos de reestructuració i/o fusió d’organitzacions, que són tan complexos, és possible?

Llegeix-ne més

Accessibilitat o disseny: qüestió de seny?

No tot allò que és accessible és usable, ni tot allò usable és forçosament accessible. Tots coneixem llocs web que són funcionals, però alhora gens atractius. I al contrari, molts llocs web són gràficament excel·lents, però es fa difícil de navegar-hi. Fer un lloc web accessible no requereix grans esforços ni comprometre la funcionalitat o l’aparença d’un lloc web. Si fins i tot per a les persones sense discapacitats, la navegació per pàgines web amb una accessibilitat contrastada genera beneficis -disminució d’errades, reducció del temps d’aprenentatge...-, per què aquesta continua sent l'assignatura pendent del disseny web? Quan parlem de llocs web, el disseny s’ha d’entendre com quelcom més que una simple qüestió gràfica o estètica: ha de promoure l’adopció de criteris universals d’accessibilitat i usabilitat, per tal d’esdevenir un disseny inclusiu adreçat a fer les coses més fàcils per a tothom.

Llegeix-ne més

El model d’escola pública catalana, més enllà de la immersió lingüística

Llegíem fa uns dies a la premsa de tot el país que el Tribunal Suprem espanyol havia emès tres sentències en què obligava la Generalitat de Catalunya a fer servir el castellà com a llengua vehicular a les escoles, juntament amb el català, i ordenava que s’adaptés el sistema d’ensenyament proposat a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, on es diu que el castellà s’ha d’introduir com a llengua vehicular “de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos”. Ara ja són 500 famílies les que han demanat l’escolarització en castellà dels seus fills.

S’ha donat una importància cabdal a la immersió lingüística, que és un model que ha estat valorat a la Unió Europea com a model d’integració lingüística i social. Tenim exemples ben propers, al País Valencià, on la no aplicació de la immersió lingüística ha provocat dos efectes principals que ara es deixen notar amb força en una societat dividida entre valencianoparlants i castellanoparlants: la  segregació lingüística, per la qual els infants són separats en línies diferents segons la llengua que trien, i que comporta una segregació social  (els plantejaments es distancien, no hi ha sentiment de pertinença al mateix país, a la mateixa comunitat), i la incompetència lingüística en llengua valenciana dels infants que segueixen la línia en castellà. Tots els valencianoparlants parlen castellà, però no a la inversa.…

Llegeix-ne més

Presentació del llibre INprenedors i de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP)

El 14 de juny, s’ha presentat a Barcelona la versió catalana del llibre INprendedores i ens han acompanyat quatre dels autors: Tíscar Lara, Dioni Nespral, Alberto Ortiz de Zárate i Jordi Graells.

Durant l’acte, també s’ha presentat la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) i s’ha explicat als assistents què cal fer per adherir-s’hi. S’ha animat a tothom a posar el seu granet de sorra per col·laborar, amb il·lusió, per impulsar canvis que millorin i transformin l’Administració.…

Llegeix-ne més

El nou desig de les organitzacions: el talent dels seus treballadors

Els experts (Castells, Tapscott, Suárez Arroyo, etc) fa temps que diuen que estem vivint de manera privilegiada un canvi de paradigma social: el pas de la societat industrial a la societat digital, la societat basada en el coneixement, la societat basada en l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació, les TIC.

En qualsevol canvi de paradigma social les “regles del joc” es modifiquen completament; per exemple, són evidents els canvis en les organitzacions que van provocar la transició entre la societat agrària i la societat industrial. Ara estem vivint uns nous canvis profunds: el ràpid pas de la societat industrial a la societat del coneixement…

Llegeix-ne més