Blog

El model d’escola pública catalana, més enllà de la immersió lingüística

Llegíem fa uns dies a la premsa de tot el país que el Tribunal Suprem espanyol havia emès tres sentències en què obligava la Generalitat de Catalunya a fer servir el castellà com a llengua vehicular a les escoles, juntament amb el català, i ordenava que s’adaptés el sistema d’ensenyament proposat a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, on es diu que el castellà s’ha d’introduir com a llengua vehicular “de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos”. Ara ja són 500 famílies les que han demanat l’escolarització en castellà dels seus fills.

S’ha donat una importància cabdal a la immersió lingüística, que és un model que ha estat valorat a la Unió Europea com a model d’integració lingüística i social. Tenim exemples ben propers, al País Valencià, on la no aplicació de la immersió lingüística ha provocat dos efectes principals que ara es deixen notar amb força en una societat dividida entre valencianoparlants i castellanoparlants: la  segregació lingüística, per la qual els infants són separats en línies diferents segons la llengua que trien, i que comporta una segregació social  (els plantejaments es distancien, no hi ha sentiment de pertinença al mateix país, a la mateixa comunitat), i la incompetència lingüística en llengua valenciana dels infants que segueixen la línia en castellà. Tots els valencianoparlants parlen castellà, però no a la inversa.…

Llegeix-ne més

Presentació del llibre INprenedors i de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP)

El 14 de juny, s’ha presentat a Barcelona la versió catalana del llibre INprendedores i ens han acompanyat quatre dels autors: Tíscar Lara, Dioni Nespral, Alberto Ortiz de Zárate i Jordi Graells.

Durant l’acte, també s’ha presentat la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) i s’ha explicat als assistents què cal fer per adherir-s’hi. S’ha animat a tothom a posar el seu granet de sorra per col·laborar, amb il·lusió, per impulsar canvis que millorin i transformin l’Administració.…

Llegeix-ne més

El nou desig de les organitzacions: el talent dels seus treballadors

Els experts (Castells, Tapscott, Suárez Arroyo, etc) fa temps que diuen que estem vivint de manera privilegiada un canvi de paradigma social: el pas de la societat industrial a la societat digital, la societat basada en el coneixement, la societat basada en l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació, les TIC.

En qualsevol canvi de paradigma social les “regles del joc” es modifiquen completament; per exemple, són evidents els canvis en les organitzacions que van provocar la transició entre la societat agrària i la societat industrial. Ara estem vivint uns nous canvis profunds: el ràpid pas de la societat industrial a la societat del coneixement…

Llegeix-ne més

Presentació d’INprenedors

InprenedorsEl proper 14 de juny, a les 16 hores, la Xarxa d’Innovació Pública us convida a la presentació de la versió catalana en format digital del llibre INprenedors (consultable també a SAVIA d’EOI).

L’acte tindrà lloc a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (c/ Girona, 20. Barcelona) i comptarem amb la presència de:

La XIP està constituïda per professionals de la Generalitat, ajuntaments, diputacions i universitats públiques catalanes que es valen de les funcionalitats de les xarxes socials (treball conjunt, captació del talent intern i extern, comunicació multidireccional, cocreació, estació de treball conjunta, aprenentatge en el lloc de treball, comunitats de pràctica, etc.) per promoure el canvi i la transformació de l’Administració pública.

L’entrada és lliure, però cal confirmar l’assistència a l’adreça xarxaip@gmail.com

Llegeix-ne més

De les acampades al govern obert

Estem vivint uns moments de canvi, el moviment dels anomenats “indignats” (nascut de les manifestacions del 15 de maig arreu d’Espanya) no és una protesta més, les acampades que s’han derivat certifiquen que això és quelcom més que una manifestació, de fet, el que estem és davant d’una transformació de la societat, el temps ens dirà si estem davant d’una lleu modificació de la societat o un canvi radical.

Encara és prematur extreure’n conclusions definitives, els esdeveniments se succeeixen en una velocitat de vertigen, el que ahir semblava era impossible avui ja és una realitat.

No obstant, mica en mica es van obtenir documents resultants de les deliberacions en les assemblees, un ha estat aquest document de mínims.…

Llegeix-ne més

Xarxes socials, revoltes àrabs i ciutadania indignada a Occident

Encara corre per Egipte aquest acudit: Hosni Mubàrak es troba els expresidents egipcis Anwar as-Sadat i Gamal Abdel Nàsser al més enllà, i Mubàrak pregunta a Nàsser com ha anat a parar allà. “Verí”, diu Nàsser. Mubàrak s’adreça a Sadat: “I tu?”, pregunta. “La bala d’un assassí”, diu Sadat. “I tu, Hosni?”, a la qual cosa Mubàrak respon: “Facebook”.

En aquest interessant moment de la història, on les revoltes al món àrab serveixen com a model d’inspiració per a mobilitzar sectors de la ciutadania cada cop més indignats, hi ha un debat entre els especialistes que donen gran importància al paper desenvolupat pel web social durant les revoltes i els que, sense negar-lo, en minimitzen l’impacte. Entre aquests últims trobaríem Malcolm Gladwell (Small Change. Why the revolution will not be tweeted) o José López Ponce (Rizomática) (Túnez. La fe etnocentrista 2.0 en una revolución 1.0).

Aquests autors es refereixen al fet que els joves tunisians que participaven en les manifestacions no es dedicaven a tuitejar des dels seus mòbils ni hi havia una pàgina a FB, sinó que els centres de mobilització eren presents als barris, als centres d’estudis, als cafès, a les mesquites, als hammams, als mercats i a les viles (en els països àrabs el grau de socialització en els espais públics és elevadíssim, sobretot en el cas dels homes). En definitiva, aquesta línia de pensament confluiria en el que anomenen visió etnocentrista occidental (o ciberactivisme de sofà), molt allunyada dels vincles forts en el compromís i en les idees en què s’han de basar les revolucions i els moviments reivindicatius.…

Llegeix-ne més

Mètriques per impulsar accions

Amb l’arribada de les eines de xarxa social el món de les mètriques s’ha capgirat. Hem passat de fer informes més o menys vistosos sobre les dades que ens proporcionava el web a tot un ventall de dades que ens arriben per diferents canals. Ara cal monitorar tots els entorns en què es té presència a Internet: blocs, Twitter, Facebook, YouTube…

I per què s’ha de fer? Doncs perquè no n’hi ha prou a ser en aquests entorns. Hi som per un motiu o per una estratègia i hem de conèixer i analitzar el nostre impacte a la xarxa i mesurar el retorn de la inversió.…

Llegeix-ne més

Una Administració col·laborativa i en xarxa

Global NetworkLes xarxes socials han passat de ser sistemes de comunicació a canals d’atenció ciutadana, ja que permeten intercanviar coneixement a més de continguts. Els ciutadans no sols usen les xarxes socials sinó que creen comunitats i participen de l’elaboració, distribució i valoració crítica de serveis i polítiques públiques.

Les organitzacions miren amb sorpresa, falta de coneixement o fins i tot desconfiança les xarxes socials. La presència dels seus organismes a Facebook, Twitter… les ha fet trontollar. Les xarxes generen nous espais de comunicació i debat que alteren les jerarquies tradicionals.…

Llegeix-ne més

XIP Manifesto: Why the Public Innovation Network (XIP)?

SolThe Public Administration offers services to make citizens’ life easier, although they maintain a negative sentiment based on its professional’s productivity and work stability. Behind the scene, there is a historical asymmetric power balance in favor of the first. Times are changing, and now, many people from within the Administration are interested to address this truncated relationship.

Luckily, favouring both sides, an ally came to rescue: the Internet. Its most current flavor eases people and organizations interaction thru social networks. Technology greatly simplifies changes in work procedures and affects all professional fields. Therefore, Public function cannot remain outside.

There’s a conversation about the new Administration and lots of labels arise (collaborative, open –oGov-, from us –weGov-), pointing out a new holistic model of public innovation beyond electronic administration (eGov), understood as a mere set of transactions and digital processes, ranging from housing to citizenship attention services. A model that takes into account the basics of classic public management (public policies evaluation, quality, etc.) exceeding them by employing new productive, learning, management and relationship environments, better aligned with the knowledge society.

The XIP

Given the paradigm changes in the social and economic arena, organizations keep transforming their activity and foundations. The same way should be taken by the Administration, and in order to go forward, a group of professionals decided to arrange around the Public Innovation Network (XIP).

Some work lines have been proposed, in order to share projects and best practices, knowledge, news, and finally learning together from our own experience and from others, while at the same time, devise new services with other players (citizenship, providers, etc.), taking into account the Administration’s knowledge. There’s also a profound willingness to spread ideas, proposals and energy to make our organizations evolve.

To achieve this, there are several inspirational drivers, like transparency (it is very important that public administrations open their data sets for re-use and thus help to provide a better insight about their governance), participation (take people’s collective intelligence into account) and collaboration (going forward in new ways to co-create public services and policies). The main goal is to put the citizen at the center of the actions and policies of the Administration.

XIP’s values

  1. Persons are a capital asset for the Administration. They contribute with talent and creativity.
  2. A new leadership promoting both citizenship and professionals feel satisfied is needed.
  3. Knowledge is key. There’s a need to foster multi-directional networked dialogue.
  4. Aligning corporate culture with innovation, risk assumption, productivity and results.
  5. Design simple and efficient processes, bearing in mind people’s knowledge and participation.
  6. Learning on the workplace in a collaborative manner, and also learning from past failures.
  7. Boost a new intellectual property rights management, as an intangible asset that adds value to our outcome.
  8. Services managed and delivered by the Administration must be tailored.
  9. Employ emerging technologies (cloud computing, virtualization and web 2.0 tools).
  10. Articulate citizen participation ways to influence in public policies.

Llegeix-ne més

Manifiesto de la XIP: ¿Por qué la Red de Innovación Pública (XIP)?

SolLa Administración ofrece servicios para hacer la vida de la ciudadanía más fácil, y ésta, sin embargo, continua manteniendo una visión negativa sobre la base de unos argumentos relacionados con la productividad y la estabilidad laboral de sus profesionales. Tras ese desencuentro, se hallan muchos años de una relación de poder asimétrica a favor de la primera. Pero los tiempos cambian y ahora, desde la Administración, muchas personas tienen interés en enderezar esta relación truncada.

Por suerte para las dos partes, ha surgido un aliado: Internet. Actualmente se basa en facilitar la interrelación de personas y organizaciones en red social; una tecnología que simplifica enormemente los cambios en los procesos de trabajo y que trastoca todos los ámbitos profesionales. Y el de la función pública no puede quedarse al margen.

Se habla de la nueva Administración aplicándole un sinfín de etiquetas (colaborativa, abierta oGov, nuestra weGov…) para designar una misma cosa: un nuevo modelo integral de innovación pública que, superando el concepto de Administración electrónica (eGov), entendida como un mero conjunto de trámites y procesos digitales para relacionarse con la Administración, comprenda todo tipo de políticas, desde las de vivienda hasta los servicios de atención a la ciudadanía. Un modelo que tiene en cuenta elementos básicos de la gestión pública clásica (evaluación de la políticas públicas, calidad…) pero que la supera basándose en nuevos entornos productivos, de aprendizaje, gestión y relación, más alineados con la sociedad del conocimiento.

La XIP

Las organizaciones están transformando su actividad y razón de ser gracias a este cambio de paradigma social y económico. La Administración también ha de orientarse en esta dirección. Para avanzar, un grupo de profesionales hemos decidido organizarnos alrededor de la Red de Innovación Pública (XIP). Nos hemos propuesto unas líneas de trabajo conjuntas para compartir proyectos y buenas prácticas, conocimiento, noticias y, en definitiva, aprender todos juntos de nuestra experiencia y de la de los demás, y, al mismo tiempo, idear nuevos servicios con el resto de actores públicos (ciudadanía, proveedores, etc.) a partir del conocimiento de la Administración. Asimismo, deseamos contagiar al resto de personal nuestras ganas de irradiar ideas, propuestas y energía para el cambio en la organización.

Para conseguirlo, continuaremos inspirándonos en la transparencia (es importante que las administraciones abran los datos para su reutilización y ayuden a hacer más transparente la acción de administraciones y gobiernos), la participación (contar con la inteligencia colectiva de las personas) y la colaboración (avanzar hacia formas de cocreación en la elaboración de servicios y de políticas públicas). El objetivo principal es poner al ciudadano en el centro de las políticas y las acciones de la Administración.

Principios de la XIP

  1. Las personas son el principal activo para la Administración, aportan talento y creatividad.
  2. Se necesita un nuevo liderazgo que promueva una organización donde profesionales y ciudadanía se sientan satisfechos.
  3. El conocimiento es clave. Se debe fomentar el diálogo multidireccional en red.
  4. Alinear la cultura corporativa con la innovación, la asunción de riesgos, la productividad y los resultados.
  5. Diseñar procedimientos simples y eficientes contando con el conocimiento y la participación de las personas.
  6. Aprender en el lugar de trabajo, de manera colaborativa, también a partir de los errores.
  7. Impulsar una nueva gestión de la propiedad intelectual, como un intangible que añade valor a lo que realizamos.
  8. Personalizar los servicios que gestiona y presta la Administración.
  9. Utilizar tecnología emergente (virtualización, cloud computing y web 2.0).
  10. Articular formas de participación ciudadana para incidir en las políticas públicas.

Llegeix-ne més