Category Archives: .ORG

Un salt radical

IMG post salt radicalEl sector públic està inquiet! Necessita d’una disrupció!

Les organitzacions també compleixen anys. Com fan els éssers humans a l’etapa adulta en la qual adquireixen ple domini de les emocions per afrontar els problemes, han de fer passos decisius per emancipar-se perquè ja disposen de l’adequat grau de maduresa per adoptar nous models.

Aquest salt implica que les organitzacions deixin enrere la protecció, el control, l’estructura jeràrquica, l’aprenentatge individual, el perfeccionament, etc. Tots aquests elements són més característics de les etapes d’infància i d’adolescència. Ara cal passar a assumir riscos, compartir coneixement, treballar en xarxa, afegir valor, etc. Amb aquestes qualitats, més pròpies de la fase adulta, la maduresa ja es palesa per la capacitat d’innovació de les persones que les conformen.

Però, la mentalitat innovadora incipient en aquestes organitzacions requereix d’un hàbitat idoni per poder-se desenvolupar i donar fruits. Probablement l’entorn adient són les organitzacions líquides, horitzontals, obertes, que permeten crear espais de participació i formació d’equips al voltant de projectes comuns. Aquests organismes fan aflorar el coneixement col·lectiu i el talent de professionals entusiastes, implicats, apassionats en la recerca de respostes i solucions a reptes i necessitats que la societat planteja.

I, nosaltres, volem fer aquest salt?

Autores: Esther Sans i Mercè Pascual

Llegeix-ne més

Ara ja en tenim proves: podem millorar l’Administració mitjançant la col·laboració!

Aquest dimecres es va celebrar a la sala d’actes del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (@CEJFE) la 31a sessió web ‘Millorar els serveis de l’Administració mitjançant la col·laboració’, a càrrec de Jesús Martínez (@jesusmartinez), responsable de Formació Directiva i Nous Programes del CEJFE. L’objectiu de la sessió era reflexionar sobre els elements que fan possible que organitzacions com les administracions, no dissenyades originàriament per permetre la participació dels empleats, esdevinguin espais d’innovació i millora permanent dels seus serveis per la implicació directa dels professionals. A l'Administració hi ha moltes persones que produeixen idees i cal donar-los un espai de trobada. La clau és no contraposar estructures sinó superposar-les, connectar l'estructura formal amb la informal. El programa i les comunitats de pràctica creen un nou ecosistema a l'organització, una vertebració diferent del coneixement: connexions al marge d'organigrama. Ara ja sabem que hi ha experiències, com el programa @compartim o les comunitats de l’Agència de Salut Pública i algunes altres més que han dut a la pràctica el repte d’entrar en la dinàmica col·laborativa per produir millor i fer-ho amb més satisfacció personal. Molt bons exemples a seguir!

Llegeix-ne més

Cap a entorns d’innovació més líquids: aprenent dels pingüins

Un dels principals reptes a què s’enfronten les administracions públiques a l’hora d’innovar és de quina manera han de configurar els equips d’innovació perquè donin els resultats esperats. D’una banda, les organitzacions tenen una manera força rígida d’estructurar-se, basada en l’adscripció de persones a unitats i perfils i que dificulta, en gran mesura, l’intercanvi d’idees i la permeabilitat en les converses. De l’altra, hi ha una significativa manca de tradició a l’hora d’articular estructures temporals i líquides, que es facin i desfacin amb la mateixa facilitat, per tal de respondre a les demandes concretes d’innovació: tendim a organitzar els entorns d’innovació de manera semblant a com ho fem per a la resta d’àrees, de manera que acabem per tenir el més semblant a una sitja. El debat sobre com de tancat o obert ha de ser un entorn d’innovació no és nou. Ja hi ha veus que defensen la necessitat d’unes estructures més líquides: equips d’innovació, comunitats de pràctiques o xarxes professionals. Després de nombroses converses mantingudes amb persones que condueixen equips d'innovació dins i fora de l’Administració pública, arribem a la conclusió que comparteixen dos trets comuns: d’una banda, totes elles experimenten les mateixes barreres a la innovació; de l’altra, admeten que no tenen totes les respostes. Així doncs, situar determinats individus en entorns altament innovadors però alhora tancats, aïllats de la resta, pot abocar a l’exhauriment de la capacitat innovadora d’un grup fins cremar-lo. A l’altre extrem, trobem una palesa dificultat per incorporar el coneixement d’aquells que, tot i que són a la perifèria, romanen en permanent contacte amb l’exterior, amb el que es cou més enllà de les fronteres organitzatives, amb les demandes reals d’innovació, però que alhora no se’n senten part activa. Així, el nus de la qüestió rau en com de sostenible és en el temps la innovació segons aquests models, com roman i creix en el temps la capacitat d’innovar o, ans al contrari, minva sense remei malgrat disposar d’equips d’alt rendiment dedicats a aquesta tasca. I és que les idees més disruptives es produeixen per contacte, mitjançant les converses i el compartir coneixement, sense que això impliqui ni molt menys renunciar a espais personals de creació i ideació. Necessitem ser més líquids.

Llegeix-ne més

Organitzacions resilients?

La resiliència és un terme manllevat de la física que fa referència a la tenacitat o resistència dels materials i que Boris Cyrulnik desenvolupa en el camp de la psicologia en la seva obra “Les vilains petits canards” (Els aneguets lletjos) per fer referència a la capacitat de les persones per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i ser transformat per aquestes de manera positiva. Traslladat aquest concepte al món de les organitzacions, la resiliència és aquella característica organitzacional que aprofundeix en les causes dels impactes negatius, que treballa les relacions mútues entre els equips, els individus i la problemàtica, que gestiona la construcció d’una nova realitat, i que potencia la sortida eficaç de les situacions de conflicte. En els moments convulsos que ens ha tocat viure la resiliència esdevé més que una característica una necessitat i cal avaluar les organitzacions per determinar si estem fent les coses de manera que ens en puguem sortir amb garanties.

Llegeix-ne més

Parlem en positiu. El Congrés Internacional EDO 2012

Ens comentava un empresari que fa massa temps que en tots els àmbits només se sent parlar de crisi, de retallada. I com que tots nosaltres, directament o indirecta, patim les conseqüències d’aquesta situació, ens és fàcil d’enganxar-nos-hi. Aquest empresari ens deia: hem oblidat, potser, que els moments de crisi són una fantàstica oportunitat de canvi? Per què no parlem, doncs, de possibilitats de millora, d’innovació? Per què no mirem bé al nostre voltant i destaquem allò que s’està fent bé i no solament allò que decau? I, en certa manera, això és el que ens va aportar el II Congrés Internacional EDO 2012, que va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de Barcelona els dies 23, 24 i 25 de maig de 2012. El Congrés, organitzat pel CEJFE en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, duia per títol “Gestió del coneixement i desenvolupament organitzatiu: formació i formació corporativa”. Els objectius del Congrés ja mostraven el desig dels organitzadors d’incentivar un procés de canvi: fomentar, promoure, conèixer, valorar, impulsar... Es buscava sobre tot la connexió entre persones, l’establiment de xarxes col·laboratives i línies de treball conjunt, el coneixement de bones pràctiques i experiències... l’aprofitament dels recursos i la valoració positiva de qualsevol iniciativa emprenedora i oberta.

Llegeix-ne més

Fer, comprar o construir capacitats per a la provisió de serveis públics

Tradicionalment, la necessitat de nous serveis, les administracions públiques la resolen des d’una perspectiva dicotòmica: cada organització ha de decidir quines activitats es duran a terme dins dels límits de l’organització (fer) i quines es diferiran a tercers (comprar). Habitualment, aquesta elecció s’entén en termes excloents entre les dues opcions, de manera que rarament es conjuguen ambdues alhora. L’establiment de la incapacitat per assumir els reptes amb els recursos propis disponibles i les capacitats observades són, per norma general, l’origen de la majoria de les decisions de compra. Pràcticament ningú no nega, en un marc teòric, la necessitat de construir relacions que transcendeixin més enllà de les fronteres que delimiten les diferents administracions públiques, que desdibuixin els límits entre allò que hom sempre ha considerat que està dins i allò que es troba fora. Ni tampoc que sigui una premissa ineludible utilitzar tots els actius disponibles procedents d’administracions ben diverses per tal de connectar individus que puguin idear serveis des d’una perspectiva d’innovació i de millora, que puguin desenvolupar i implementar idees, que siguin capaços d’idear solucions a problemes complexos. Però quan una administració pública ha de cercar l’ajut extern en l’àmbit dels serveis, es troba que l’enfocament actual de la contractació no s’orienta a fomentar la innovació mitjançant totes les vies possibles de treball conjunt. Quin és el futur per al disseny de serveis en el sector públic i com es vincula a la tan discutida innovació pública? Com la configuració actual dels equips limita l’abast dels projectes? És aquest fet el causant que es perdin oportunitats d’innovar?

Llegeix-ne més

Fer les maletes és positiu

Abans-d'ahir el Govern central va publicar les dades de l’atur corresponents al mes de març d’enguany. Tot i que a Catalunya les dades denoten una lleu reducció del nombre d’aturats (en, aproximadament, unes 3.700 persones), el cert és que el volum de persones que estan cercant feina encara és molt alt, concretament 638.247 catalans encara no tenen feina (i l’estan buscant).

Llegeix-ne més

Cal saber aprofitar el sacrifici i l’esforç de les persones

Cada dia que passa es publiquen notícies amb dades que informen que l’ús de les xarxes socials és més generalitzat, que hi ha més persones que les utilitzen. Però hi ha la impressió que l’ús que se’n fa és més per temes d’oci que per feina. Per altra banda tots coneixem les dificultats que hi ha per introduir a la feina diària l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Tenim la sensació que no les aprofitem, que no les hi traiem el suc que ens poden donar. Així doncs, tenim un repte: com podem fer que les ganes de col·laborar de les persones i la gestió de la direcció de l’organització empenyin en la mateixa direcció? És possible aquesta sinèrgia? Hi ha metodologia per desenvolupar sinèrgies?

Llegeix-ne més

I ara… com ens organitzem?

Tant empreses com administracions disposen de recursos materials -econòmics bàsicament-, de recursos humans i de recursos intangibles, com el coneixement, per assolir els seus objectius. Aquests recursos els han de permetre complir la seva raó de ser. Tanmateix, amb el pas del temps, els objectius o la prioritat de complir-los, el context social i econòmic i la conjuntura política és possible que canviïn. I al seu torn, això hauria de fer modificar certs criteris o determinades actuacions perquè s'adiguin a la nova realitat o a les noves circumstàncies i requeriments. En el context actual, on per imperatius econòmics es limiten els recursos humans i les prioritats de certes actuacions, s’imposa una redistribució d’efectius així com una redistribució organitzativa, ja que les càrregues de treball que patien temps enrere diverses unitats han anat minvant i per contra, d’altres es troben amb càrregues superiors i sense possibilitats d’ampliar la seva plantilla. I aquesta pràctica de redistribució d’efectius hauria de ser una constant a les administracions. Com ho veieu?

Llegeix-ne més

RSC i administracions

A cap de nosaltres se’ns escapa la capacitat de les administracions públiques per impulsar al si de la societat noves maneres de fer i actuar. En els darrers anys, l'Administració ha esmerçat esforços perquè les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) passin a formar part de l’ideari dels poders públics, de les pràctiques habituals de les nostres empreses i de les activitats de la ciutadania. Penseu que les nostres administracions s’apliquen prou en implementar aquestes pràctiques?

Llegeix-ne més