Category Archives: .GOV

Open access, accés obert al coneixement

La finalitat del moviment open access (OA) o moviment pel lliure accés a la informació científica és aconseguir que els treballs de recerca de qualsevol disciplina siguin accessibles gratuïtament des de la xarxa, sobre la base que els resultats de la recerca finançada amb diners públics han de ser de domini públic. Actualment, per tal d’accedir a la recerca finançada amb fons públics hem de pagar per duplicat: primer per dur a terme la recerca i després per l’accés a les subscripcions a les publicacions científiques, que són substancialment cares. Les universitats es gasten globalment unes quantitats molt elevades en les subscripcions anuals a aquestes publicacions (que poden arribar a costar 25.000 dòlars l’any, o centenars de dòlars un sol número), que a més exigeixen als autors la cessió total a l’editor dels seus drets.

Llegeix-ne més

Presentació de l’avantprojecte de llei basca de transparència i bon govern

El 27 de juny a la tarda es va publicar una pàgina sobre l’avantprojecte de llei basca de transparència i bon govern des de la qual es poden formular aportacions, comentaris i observacions navegant pel text de la llei o bé es pot emetre una opinió genèrica en favor o en contra de la llei. El termini d’aquest procés de participació acaba el 15 de setembre.

Al llarg del mateix dia va tenir lloc una jornada de treball sobre la llei a la qual el Govern basc havia convidat diversos experts en matèria de govern obert i transparència, entre els quals hi havia dos membres de la XIP, Marc Garriga (@mgarrigap) i Núria Vives (@nuriavives).

Llegeix-ne més

Com de transparents han de ser Govern i Administració?
¿Cuán transparentes deben ser Gobierno y Administración?

El lliure accés a la informació no tan sols permet al ciutadà controlar la gestió dels governs, vetllar per la netedat dels procediments, evitar la corrupció i aconseguir que rendeixin comptes. És molt més que tot això. Tal com mostren les diapositives de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública), els avantatges de la transparència i l’accés a la informació són molt més grans per als governs: poden garantir l’estat del benestar amb una Administració més productiva (serveis de més qualitat amb els mateixos o menys recursos) gràcies a la coproducció dels serveis amb tots els altres actors (ciutadania, empreses, entitats, proveïdors...). Què en penseu?

Llegeix-ne més

Comentaris de la XIP sobre la consulta pública a l’Avantprojecte de Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern proposat pel Govern espanyol

Una llei que faciliti la transparència informativa i, en el fons, que aporti la millor manera de gobernar és, òbviament, d’interès per a la Xarxa d’Innovació Pública. La XIP sempre ha defensat la necessitat d’obrir les nostres administracions públiques de cara a la ciutadania, només així, amb una estreta col·laboració entre l’Administració i la ciutadania, podrem assolir un sector públic eficient que dóna resposta real a les necessitats dels ciutadans. De fet, recentment s’ha reconegut la nostra experiència en aquesta matèria en demanar-nos la nostra opinió en la redacció de la futura llei basca de transparència informativa. Però, per aconseguir aquesta “estreta col·laboració”, necessitem una participació ciutadana efectiva; per això és necessari un pas previ: informar-ne, sense cap trava, els ciutadans. Aquesta és la importància d’una llei de transparència informativa. Què creieu que hauria de regular una llei de transparència i accés a la informació? Ha de preveure com vehicular també la participació i prendre en consideració els canals digitals?

Llegeix-ne més

Reunió per impulsar llei de transparència amb el Govern basc

El lehendakari, Patxi López, va mantenir dimarts passat una trobada amb diverses persones expertes –entre les quals hi havia Jordi Graells, en representació de la XIP– per parlar de transparència. Durant l’acte va convidar els presents a participar en l’elaboració de l’esborrany de la futura llei de transparència que el Govern vol presentar en els propers mesos.

Llegeix-ne més

Cap a la provisió mixta i col·laborativa

Sembla del tot ineludible la racionalització de serveis que es plantegen a hores d’ara totes les administracions. En uns moments de crisi estructural es fa imprescindible afrontar una actuació transparent d'ordenació de serveis amb la idea de mancomunar, reutilitzar i oferir serveis que siguin realment necessaris. En aquesta reordenació del catàleg de serveis públics als quals s'accedeix gratuïtament (o amb alguna forma de copagament) independentment de la titularitat de l'ens que els presta, l'Administració ha de continuar sent qui garanteix aquest accés públic. Però pot deixar de tenir un rol intervencionista excessiu, per dedicar-se a corregir desequilibris o situacions de prepotència o monopolístiques d'algunes empreses. Es fa molt necessari adoptar mesures com: 1. Reducció d’alguns serveis (canvi en el catàleg) que no siguin imprescindibles. 2. Diversificació del model de prestació de serveis públics, amb proveïdors de titularitat no pública. 3. Avançament cap a formes de treball més participatives, deliberatives i col·laboratives, que aportin eficiència a l’Administració. Aquestes fórmules de col·laboració i coproducció (crowdsourcing) aplicat a l’àmbit de governs i administracions són un recurs molt potent per aprofitar el coneixement col·lectiu de la ciutadania (ciutadans, empreses, associacions...) per millorar els serveis públics i la qualitat de vida de la gent. De fet, la participació de la ciutadania en la presa de decisions en afers públics és l’element clau de la nova governança, el Govern Obert (Open Government o oGov), que requereix d’una nova cultura política i d’un fort lideratge per ser implantat. Tot això serà cada cop més possible en la mesura que clients, ciutadans i professionals puguin tractar les dades de l'Administració i que en facin tota mena de serveis –gratuïts i de pagament– que solucionin les seves necessitats i facin una vida més satisfactòria i de qualitat. Tant en el cas del crowdsourcing com en la reformulació del catàleg de serveis públics són mesures que s’orienten cap a una funció pública pròpia del segle XXI, en una societat de persones i organitzacions cada cop més connectades en xarxa.

Llegeix-ne més

Big data: dades al servei d’una Administració eficient

L’etiqueta de big data abraça aquells conjunts de dades la grandària dels quals depassa les funcionalitats ordinàries de les eines de programari existents per a la seva obtenció, tractament i visualització. I és que la gestió d’aquesta informació es configura com una de les tendències amb més futur tant en el sector públic com en l’àmbit empresarial. Estan preparades les administracions per a l’establiment d’una cultura de millora del rendiment sobre la base de l’anàlisi de les seves dades? Quines oportunitats suposa el tractament de big dataper als treballadors públics i per a la ciutadania? A quines implicacions ètiques ens enfrontem quan processem la informació?

Llegeix-ne més

RSC i administracions

A cap de nosaltres se’ns escapa la capacitat de les administracions públiques per impulsar al si de la societat noves maneres de fer i actuar. En els darrers anys, l'Administració ha esmerçat esforços perquè les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) passin a formar part de l’ideari dels poders públics, de les pràctiques habituals de les nostres empreses i de les activitats de la ciutadania. Penseu que les nostres administracions s’apliquen prou en implementar aquestes pràctiques?

Llegeix-ne més

De les acampades al govern obert

Estem vivint uns moments de canvi, el moviment dels anomenats “indignats” (nascut de les manifestacions del 15 de maig arreu d’Espanya) no és una protesta més, les acampades que s’han derivat certifiquen que això és quelcom més que una manifestació, de fet, el que estem és davant d’una transformació de la societat, el temps ens dirà si estem davant d’una lleu modificació de la societat o un canvi radical.

Encara és prematur extreure’n conclusions definitives, els esdeveniments se succeeixen en una velocitat de vertigen, el que ahir semblava era impossible avui ja és una realitat.

No obstant, mica en mica es van obtenir documents resultants de les deliberacions en les assemblees, un ha estat aquest document de mínims.

Llegeix-ne més

Una Administració col·laborativa i en xarxa

Global NetworkLes xarxes socials han passat de ser sistemes de comunicació a canals d’atenció ciutadana, ja que permeten intercanviar coneixement a més de continguts. Els ciutadans no sols usen les xarxes socials sinó que creen comunitats i participen de l’elaboració, distribució i valoració crítica de serveis i polítiques públiques.

Les organitzacions miren amb sorpresa, falta de coneixement o fins i tot desconfiança les xarxes socials. La presència dels seus organismes a Facebook, Twitter… les ha fet trontollar. Les xarxes generen nous espais de comunicació i debat que alteren les jerarquies tradicionals.

Llegeix-ne més