Category Archives: .GOV

Escó 136: participació de la ciutadania en l’elaboració de la llei de transparència. Valoració de la XIP

Aquest divendres el Parlament ha publicat Escó 136, un espai de participació perquè la ciutadania faci comentaris o suggeriments als projectes i proposicions en tramitació. Les aportacions es podran contestar i ser utilitzades pels membres dels òrgans tramitadors en els treballs d’elaboració de les lleis, visualitzar-se en el mateix portal i també quedar reflectides com a incorporades en el text en una memòria annexa a les iniciatives tramitades. La primera llei exposada a escrutini ciutadà és la de transparència i accés a la informació pública i bon govern. Cal felicitar el Parlament perquè amb Escó 136 és un primer pas per institucionalitzar la participació ciutadana en l’elaboració de lleis i l’accés a la informació dels treballs parlamentaris en temps real. I, a més, perquè és la seva actuació més ambiciosa per combatre la distància de la ciutadania envers les institucions legislatives. Com que és una actuació en la línia d’avançar cap a un Parlament més obert a la participació ciutadana, des de la XIP (Xarxa d’Innovació Pública) ens agradaria ajudar a millorar-la perquè no perdi efecte aviat i pugui coincidir amb les expectatives de participació que tenen els ciutadans sobre les normes que elabora el seu parlament. Voleu conèixer les propostes de la XIP? Continueu llegint i doneu-nos la vostra opinió...

Llegeix-ne més

La proposta de reforma de l’Administració de la FERA

Diverses entitats de la societat civil catalana agrupades en el Fòrum per a la Reforma de l’Administració (FERA) –entre les quals l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP)– es van reunir ahir al Palau de la Generalitat amb el president, la vicepresidenta, el secretari de Govern i la secretària d’Administració i Funció Pública. Van demanar-los que, en el moment d’afrontar la necessària reforma de l’Administració pública, es tingui en compte el document que lliuraven i també amb el coneixement acadèmic i les capacitats dels servidors públics.

Les línies mestres del document no es focalitzen tant el dimensionament de l’ocupació pública, com exposaven altres propostes, sinó més aviat en els problemes endèmics del sector públic, com ara finançament, productivitat, imatge social, prestigi dels professionals, responsabilització, ètica pública, innovació, tecnologia, relació amb sector privat, estructures d’estat, agenda per a la reforma consensuada amb els agents del país… En definitiva, s´hi palesa la intenció de centrar les mesures de millora en els resultats més que no pas en aspectes de procés (regulació, jerarquia, etc.) com s’ha estat fent tradicionalment fins ara.

Per aquesta iniciativa, des de la XIP felicitem la iniciativa –i també a l’ACGP, amb qui mantenim una relació de treball i col·laboració periòdica– que contribuirà ben segur a una visió de la reforma de l’Administració pública que defugi plantejaments amb una visió més clàssica i s’apropi a les característiques dels temps que corren sobre les quals conversem tants cops en aquest blog.

Document de 30 mesures per a la reforma de l’Administració pública presentat pel FERA

Llegeix-ne més

Existeix l’accountability?

Acabem de retornar de les vacances d’estiu. Costa tornar a començar; tanmateix tenim la sensació d’haver carregat les piles per afrontar el nou –i complex– any acadèmic. De ben segur que tindran lloc fets que poden ser transcendents en molts dels temes de què tractem al blog de la XIP: economia, país, govern, transparència, obertura, funció pública... Precisament durant l’agost el periodista Albert Montagut va publicar un article a La Vanguardia que semblava la continuació expressa del darrer apunt que vam publicar al blog, ‘Partits polítics democràtics, oberts i transparents’, del qual va ser autor Carlos Guadián. Montagut invocava la falta d’accountability en les nostre contrades. Es queixava del retard en l’inici del procés de regeneració democràtica que tan necessita el país com a mesura inajornable per començar a sortir de la crisi. Pel seu interès el reproduïm sencer a continuació.

Llegeix-ne més

Partits polítics democràtics, oberts i transparents

El panorama polític està canviant ràpidament. Tot indica que el bipartidisme, o, més ben dit, els partits de govern tradicionals estan patint la crisi de confiança que la ciutadania té en el sistema polític actual. Es parla de renovació. D'obrir portes. De fer primàries. Però són canvis tímids que no acaben de convèncer ningú. Gairebé ni la pròpia militància. Continua predominant el corporativisme tant dins una formació política com entre formacions suposadament rivals en la lluita ideològica. La tecnologia també està afectant el rol que tenen els partits polítics, i és un fet que la desintermediació política genera noves dinàmiques de fer política. El problema és el temps de reacció dels partits i dels polítics.

Llegeix-ne més

Es busquen líders: n’ets un?

Amb tot el que està succeint, seria imperdonable que administracions i empreses no es  dediquessin en cos i ànima a buscar a tothora recursos i solucions per encarar el demolidor escenari en què ens trobem.

Amb aquesta situació tan greu, és una bona via seguir  el consell dels consultors experts en organitzacions, que demanen de fer aflorar sense dilació el talent ocult al seu si. Cercar els intraemprenedors (com apunta el llibre d’Ortiz de Zárate), aquelles persones que volen participar i contribuir amb més coses de les que la institució els deixa fer. I cal trobar-les ja: persones que siguin capaces d’assumir reptes interns per aportar valor amb idees que puguin transformar-se en projectes i conduir-les fins a la societat i al mercat. Malauradament, coneixem massa entitats amb polítiques participatives de cartró pedra:  a tot estirar demanen que s’aportin munts d’idees, que s’acaben podrint al tinter, a la intranet o, encara més greu, a l’aplicació que van comprar expressament (paradoxalment, a la Xarxa n’hi ha un munt de gratuïtes :P).

En aquesta era de la col·laboració, es necessiten més que mai directius que exerceixin un lideratge natural i connector, com postula Gary Hamel, que creïn entorns de col·laboració i innovació i permetin avançar així cap a la xarxarquia (en anglès wirearchy i en castellà redarquia. La xarxarquia, segons José Cabrera, és una estructura més líquida, més transversal, on tothom és coresponsable i alhora copartícip dels èxits i dels fracassos de l’organització. Un «nou ordre no necessàriament basat en el poder i l’autoritat de la jerarquia formal, sinó en les relacions de participació i els fluxos d’activitat que, de forma natural, sorgeixen a les xarxes de col·laboració, basades en el valor afegit de les persones, l’autenticitat i la confiança».

Capacitar líders de debò, dels que amb la seva actitud afavoreixin un ambient optimista dins l’organització. Com en el vídeo de Derek Sivers al TED, que sàpiguen encomanar una il·lusió col·lectiva perquè l’empresa o l’Administració recuperin l’esperit del principi, quan eren emprenedores i amb una accentuada actitud de servei.

Llegeix-ne més

Transparència parlamentària

Un dels àmbits de regulació que, malgrat tenir-ne competències, encara no s’ha desenvolupat a Catalunya, per raons diverses i les quals no són objecte d’aquest apunt, és l’electoral. Catalunya no disposa d’una llei electoral pròpia i, en conseqüència, des de l’esfera política mai s’ha obert un debat públic sobre la forma com accedeixen els diputats a les responsabilitats parlamentàries i en quina mesura les funcions que hi porten a terme es deuen a la representativitat ciutadana o a les voluntats estratègiques partidistes. Segurament en l’actual escenari es donen les dues variables i són les dinàmiques ja adquirides aquelles que marquen l’actuació diària. Tanmateix, el nou paradigma social basat en l’evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) cap a entorns més participatius i col·laboratius per l’efecte de les xarxes socials amb incidència en tots els camps de la nostra vida també té conseqüències en la forma com es desenvolupa l’acció legislativa. En la nostra realitat més propera, doncs, trobem com els principis de transparència, participació i col·laboració són assumits amb major o menor mesura en el debat, la definició, la creació o l’avaluació de les polítiques públiques, però pel que fa a l’escenari parlamentari, aquest es troba estancat en allò que té a veure amb la implementació de l’Open Government. A Catalunya, per part de tots els actors, s’ha generat una actitud passiva i allunyada sobre l’activitat parlamentària i el rendiment de comptes que se’n deriva. Ciutadania i parlamentaris no es reconeixen entre si i no han sabut, o volgut, explotar, d’una banda, les eines que des del Parlament volen experimentar la participació i, d’altra banda, sotmetre a monitoratge l’activitat parlamentaria. Darrerament en diferents països s’estan desenvolupant iniciatives, siguin d’origen parlamentari o civil, que plantegen impulsar l’obertura i la participació dels parlaments. L’objectiu és aconseguir fer d’aquestes institucions públiques uns ens permeables amb l’entorn a partir de reenfocar la seva visió cap a una actitud favorable a la posada a disposició de la informació i l’activitat que les ocupa.

Llegeix-ne més

GovJam 2013 Design Thinking és possible en els serveis públics

La innovació en els serveis públics té molt a veure amb el disseny. Aquesta és la idea sobre la qual ha girat la primera edició de la GovJam 2013 que ha tingut lloc els dies 4, 5 i 6 de juny a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya a Barcelona.

La Gov Jam és esdeveniment d’abast mundial on conflueixen sinergies diferents per contribuir a la modernització de l’Administració, tot replantejant-ne les polítiques i els serveis. Per això, la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) hi ha volgut ser present i ajudar a generar el coneixement col·lectiu necessari.

Llegeix-ne més

#Datanalysis15m: visualització i anàlisi dels moviments de protesta social

La xarxa de xarxes, Internet, s'està erigint com un immens i complex territori pel qual discorren l'activitat econòmica, les interaccions socials i les dinàmiques polítiques del segle XXI. Hi flueix un corrent gairebé infinit de coneixements, descobriments, interaccions, campanyes, una ciutadania posada dempeus… que eixamplen de manera impressionant els límits de la interacció humana. Potser per aquesta raó, per entendre les dinàmiques de les xarxes, darrerament han agafat molta volada la visualització de la informació i l’anàlisi de dades. Sorgeixen, doncs, una gran quantitat de mètodes emergents d'anàlisis que prenen com a mostres la gairebé infinita quantitat de dades generades dia a dia les xarxes. N’és un bon exemple el treball fet per Paradigma Labs sobre el moviment de protesta mundial del 15 octubre de 2011, on es va palesar clarament el poder de les xarxes socials, fonamentalment Twitter. El vídeo següent mostra l'evolució en el temps de l'activitat relacionada amb Twitter, al voltant del 15 d'octubre de 2011, prenent un conjunt de dades de 1,2 milions de tuits (des del dia 13 fins al 18 d’octubre), creant visualitzacions geolocalitzades al voltant de Nova York, San Francisco, Barcelona i Madrid i mostrant com les etiquetes (hashtags) relacionats van evolucionar durant aquest període de temps.

Llegeix-ne més

32a sessió web: estratègia tecnològica per obrir governs

32ª Sessió WebAhir, en el marc de la 32a sessió web Estratègi­a tecnològica per a un govern obert que va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (@CEJFE), vam poder assistir a un tast complet, concís i clarificador al voltant de les estratègies tecnològiques que es poden seguir per anar construint i consolidant iniciatives per a un govern obert.

Al final de la sessió, no hi van faltar consells si es vol ser creatiu i innovar: qüestionar-se el que està establert, marcar-se reptes impossibles, contagiar creativitat, compartir, reinventar i, sobretot, molta dosi d’humor!… Bones recomanacions de Ferran Adrià, a les quals, sens dubte, ens afegim!

Llegeix-ne més