Category Archives: General

Obertura de dades, on som?

communityAra ja fa dos anys de l’aprovació de la Llei de transparència catalana. Aquesta llei obligava les nostres administracions a obrir les dades que generen i amb les quals treballen, amb l’objectiu de fer possible la informació de la ciutadania, la generació de valor afegit sobre aquestes dades per part del sector privat i la transparència del conjunt de l’Administració.

Avui el grau d’aplicació de la llei, en allò referent a les dades obertes, és dispar. Per bé que  algunes administracions i ajuntaments sí que han fet els deures i ens ofereixen dades útils, actualitzades i accessibles en forma d’arxius o de serveis web, dins les pàgines web de les nostres administracions on han proliferat els apartats de transparència i de dades obertes, majoritàriament, el contingut real que hi trobem és mínim i poc usable.

Alguns d’aquests ens al·leguen manca de recursos o pressupost, altres senzillament no han entès els beneficis socials que suposa l’obertura de les “seves” dades i les han obert a contracor, i alguns altres continuen amagant part de les dades que generen (!).

Amb tot, encara que hi ha molt per fer, el fet és que si entenem l’obertura de dades com un procés a mitjà termini, aquest avança. Més enllà del que es fa o deixa de fer des de les administracions, la societat en conjunt va articulant propostes que empenyen els processos reals d’obertura.

Algunes iniciatives van encaixant dins el puzle de l’open data i alhora que exigeixen a les administracions dades de qualitat, al dia i accessibles, també aporten demostradors tangibles dels beneficis de l’obertura que donen sentit al procés:

  • Iniciativa Barcelona Open Data és una iniciativa mixta amb una doble vessant. D’una banda, de difusió del coneixement i possibilitats de les dades obertes al conjunt de la ciutadania i, de l’altra, una vessant formativa que cerca la formació de qualitat d’emprenedors i professionals d’empreses i administracions.
  • Transparencia.press és un portal en el qual es publica informació periodística obtinguda a través de peticions d’informació mitjançant la Llei de transparència. Els usuaris poden fer arribar al web peticions de dades que són articulades des del portal cap a la corresponent administració. Es tracta d’un impuls (push) directe en pro de la transparència de l’Administració.
  • La xarxa ciutadana de Llefià, Llefi@Net, és un bon exemple de reutilitzador local. Es tracta d’un projecte d’innovació social que fomenta el coneixement i l’ús de les TIC al barri de Llefià de Badalona cercant la integració de la ciutadania dins la societat de la informació.

Aquestes són tres bones iniciatives; és cert que queda molt per fer, però el procés comença a prendre vida pròpia més enllà de la llei. La societat comença a pressionar l’Administració cap a l’obertura decidida i eficaç de les dades i fa aflorar valor real basat en dades obertes, valor que retroalimenta la necessitat de continuar el procés complet d’obertura.

Amb tot la nostra societat encara ha de tancar el cercle de les dades obertes. Els esforços fets fins ara per les nostres administracions són poca cosa si no hi ha una reutilització real i efectiva per part de la ciutadania i les empreses. Les administracions que creuen en les dades obertes, i que han fet els deures, necessiten ara casos que demostrin internament i externament que cal continuar el procés d’obertura de dades de forma decidida.

I perquè això passi realment cal entendre que generar valor real a partir de dades obertes no passa ja només per posar-les en el portal de dades obertes a disposició del públic general, ni per organitzar hackatons generalistes amb codificadors (coders) i “motivats” pel tema open data. Hem de pujar un grau en el procés i adonar-nos que el valor afegit de cada conjunt de dades arribarà quan siguin els experts i les institucions especialitzades els que treballin, tractin, analitzin i edifiquin valor sobre aquelles dades que coneixen i entenen.

Arribats on som, cal entendre que la reutilització real de les dades es produirà si som capaços d’arribar i dinamitzar, ja no només la comunitat generalista de reutilitzadors, sinó cadascuna de les comunitats especialitzades que tenen la capacitat d’entendre les dades i sumar la seva expertesa per edificar així VALOR REAL.

Més enllà de les interessants iniciatives que la societat va articulant en relació amb les dades obertes, avui cal que les administracions contactin amb les comunitats especialitzades de cada tema i promoguin la reutilització directa d’aquestes dades. Altrament seguirem esperant tenir una llista llarga i de qualitat de casos d’èxit de reutilització.

Imatge: http://insectime.org/main/wp-content/uploads/2013/02/community.jpg.

Llegeix-ne més

La XIP al II Congrés de Govern Digital

CGD17 01Els dies 25 i 26 de gener va tenir lloc, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el II Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci Localret i el Consorci AOC, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el CCCB, i el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya.

El Congrés va estar centrat al voltant de 4 grans eixos (govern obert, administració digital, empresa i gestió intel·ligent del territori) amb els objectius principals de crear un espai de trobada i d‘intercanvi de coneixement entre tots els agents implicats (ens administratius, empreses, treballadors públics, emprenedors, etc.) per a posar en comú les experiències en marxa, els projectes previstos, les tecnologies aplicables i les oportunitats de col·laboració.

Alguns dels moments destacables dels Congrés van ser la ponència magistral d’Andrea di Maio (Digital Government: A Journey, Not a Destination), on va aportar idees tan interessants com el concepte de coratge digital d’una organització; també van ser comentades, per la seva originalitat, la particular visió de l’administració electrònica explicada pel Peyu o l’entrevista “matadora” amb la @Funcionariamunicipal.

La XIP va presentar, en una sala totalment plena, el projecte Programari lliure i de codi obert – Societat lliure i govern obert: una publicació amb 24 articles que aporten una visió de 360 graus sobre el tema i alhora constitueixen una crida perquè les administracions entenguin els beneficis de treballar amb programari lliure per a les societats a qui serveixen, amb els valors associats a les polítiques de govern obert. S’hi van fer propostes concretes d’aplicació per deixar de veure el programari lliure des d’una perspectiva tecnològica per aproximar-nos-hi des d’una mirada social.

CGD17 02Poc després Maria Cortés, de la XIP, va participar al taller sobre xarxes socials i missatgeria instantània, on es van aportar tècniques i consells fàcilment aplicables per qualsevol Administració pública amb presència en aquests canals. El format del taller permetia la participació del públic i d’aquesta manera van poder aparèixer idees com ara que les xarxes són un àmbit de comunicació i no de resolució, o que la presència de l’Administració a les xarxes socials ha començat a renovar els fluxos de treball en prestació de serveis i atenció ciutadana.

Durant el Congrés es van poder conèixer iniciatives interessants d’aplicació de l’administració electrònica, sobretot en el món municipal, però també va quedar palesa la necessitat d’avançar cap a una Administració centrada en el ciutadà, propera, facilitadora i adaptada als temps actuals. I això és feina de tots!

Llegeix-ne més

Han mort dos servidors públics

agents ruralsÉs un fet molt extraordinari que els servidors públics perdin la vida de forma violenta mentre estan fent la seva feina. Però això ha passat aquest cap setmana, entremig d’una plantació d’oliveres. Lluny d’un despatx on molts dels servidors públics treballen normalment.

Els agents rurals, a qui violentament se’ls va arrabassar la vida, complien amb el seu deure. Feien tasques de control un dissabte al matí, lluny dels despatxos i de les grans aglomeracions. Perquè també fora de les ciutats i els pobles hi ha normes que s’han de respectar i seguir per bé de la convivència de la societat. I perquè hi ha persones que no les compleixen.

En molts àmbits d’atenció ciutadana, els servidors publics no som respectats i se’ns qüestiona la nostra feina. Una feina que fem amb esperit de servei, en molts casos amb passió i en bé de tota la comunitat a la que ens devem.

El nostre condol als familiars i companys del Francesc Xavier i del David, membres del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya.

Imatge: https://twitter.com/Agents_Rurals/status/822832267475222528

Llegeix-ne més

No hi ha bon govern sense govern obert

sweb46El dia 18 de gener va tenir lloc la 46a sessió web amb el títol de “És possible un país amb govern obert?” , a càrrec de Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, i Jordi Foz, secretari de Transparència i Govern Obert.

La sessió pretenia explicar les estratègies de govern obert impulsades pel Govern de Catalunya. S’hi va parlar del govern obert com a oportunitat per al canvi cultural per mitjà de la personalització de la relació entre l’Administració i les persones, i en tot moment va quedar palesa la importància del paper del treballador públic com a punt de contacte principal entre les estructures administratives i la ciutadania.

En paraules del conseller, la ciutadania no es mostra com un ens homogeni i vol esdevenir un actor en la presa de decisions, que serà una manera d’aprofitar el fet evident que fora de l’Administració hi ha més intel·ligència que a dins. Si es pretén que la relació entre les persones i els ens administratius estigui basada en la confiança, cal que els treballadors públics estiguin apoderats i convençuts del canvi, i d’aquesta manera es podrà aprofitar, també, l’expertesa interna per millorar la nostra Administració. Cal gestionar els assumptes públics a partir del coneixement i la capacitat de tots els actors, amb absoluta transparència, rendint comptes i més enllà dels cicles electorals. En definitiva, no hi ha bon govern sense govern obert.

La intervenció del secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz, va estar més centrada a mostrar les accions dutes a terme per anar cap al govern obert, moltes d’elles relacionades amb la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, de la qual ja hem parlat en algun post anterior. Realment s’han fet molts avenços en l’aplicació de la llei com ara la posada en marxa dels portals, la publicitat activa o la millora de l’accés amb recursos com ara l’idCAT SMS, però cal fer passos endavant per fer-los més entenedors, reforçar els canals d’accés a la informació i potenciar altres usos que hi poden estar relacionats (per exemple, el periodisme de dades). La transparència fa la feina més fàcil al gestor públic.

Es plantegen uns quants reptes importants per als temps més immediats, com ara la nova arquitectura del portal de transparència de la Generalitat, la nova política de dades obertes, o els nous portals de participació que han d’afavorir el canvi de paradigma en la prestació de serveis públics i que per força han d’atorgar més protagonisme als treballadors públics per tal d’aconseguir una Administració propera a la ciutadania.

Llegeix-ne més

On són els nous líders?

nou lideratge

Els pròxims anys es preveuen canvis significatius en les organitzacions, tant pel que fa a la manera de treballar com també a les habilitats que requeriran els seus treballadors, i no n’hem d’excloure l’Administració. Alguns visionaris asseguren que en la pròxima dècada hi ha un risc elevat que màquines intel·ligents i programes informàtics substitueixin bona part dels llocs de treball. Xavier Marcet, al seu article La complexitat ofega els caps, ha encunyat el concepte de “cap minvant”, per descriure les dificultats que tenen els directius per enfrontar-se a un entorn que requereix innovació, transversalitat i capacitat de desaprendre.

En una entrada anterior reflexionàvem sobre quines han de ser les competències dels treballadors públics i deixàvem pendent la reflexió de qui ha de liderar els canvis que s’acosten. La crisi ha estat l’excusa esgrimida durant bastant temps per no concretar determinats projectes, però mentrestant alguns empleats públics han fet un pas endavant i han demostrat el seu compromís. Fins i tot ens hem familiaritzat amb el terme intraemprenedor per descriure aquelles persones que volen participar i contribuir amb més coses de les que la institució els deixa fer.

El panorama suggereix possibilitats de canvi, innovació i desenvolupament, reptes que necessitaran nous líders per tirar-los endavant. Caldrà generar valor i crear nous escenaris de futur que suposin un guany per a l’organització. El nou líder, per descomptat, ha de posar en marxa projectes i motivar la gent, però també cal que es converteixi en un observador avantatjat i que alhora s’impliqui en una organització que no deixarà de canviar. En el cas de l’Administració, especialment, haurà de procurar que incorpori maneres de fer ja habituals a la societat (immediatesa, facilitat, transparència, ludificació, etc.).

Quines característiques ha de tenir aquest nou líder? Els líders que esperen les organitzacions, per descomptat, han de ser persones immerses al món de les xarxes socials, les dades obertes i els serveis mòbils, amb competències clau com el coneixement digital, la gestió de la informació i la comunicació. També han de ser capaços d’aprendre/desaprendre contínuament o de saber potenciar el seu equip, han de disposar d’una visió global en el temps i, sobretot, han de saber canviar i navegar pel canvi.

Tots tenim una quota de responsabilitat per millorar la nostra empresa i potser ara ja és el moment de superar pors, assumir-la i començar a fer canvis, perquè o els fem ara o algú els farà per nosaltres, fins i tot a les institucions públiques. Potser els nostres líders actuals encara no es plantegen parlar seriosament del futur, però al futur sí que li interessarà parlar amb ells… A més, qui diu que no pot ser un líder qualsevol de nosaltres?

Imatge procedent de la galeria de Flickr de TassiEye

Llegeix-ne més

La XIP amb el Col·legi d’enginyers d’informàtica i Sinergia

sinergiaEl dia 13 de desembre la XIP es va reunir amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) i amb Sinergia per tal de presentar-los el llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert, un recull de 24 articles escrits per experts de diferents camps que ens donen una visió de 360 graus sobre què és en realitat el programari lliure i de codi obert (Free and Open Source Software, FOSS).

La trobada resultava important per a la XIP ja que el Col·legi d’enginyers informàtics és qui representa els professionals d’aquest àmbit, mentre que Sinergia plasma un acord entre entitats empresarials que busca la coordinació, interlocució i realització d’actuacions conjuntes, i que agrupa a 14 associacions que representen a més de 2.000 empreses amb 25.000 llocs de treball.

Des d’un bon començament es van evidenciar nombrosos punts de contacte, com ara la necessitat de trobar un nou model tecnològic, on les petites i mitjanes empreses catalanes puguin treballar de manera normal amb l’Administració amb programari lliure i de codi obert, fet per al qual estan preparades, com ho demostren les aplicacions que estan fent en diferents àmbits. Aquest fet hauria de permetre que en el moment de contractar una aplicació informàtica es poguessin posar en la mateixa balança, en peu d’igualtat, una solució privativa i una altra de codi obert.

En aquest entorn resulta especialment important el paper que pot dur a terme Sinergia, com a aglutinador de múltiples empreses de l’entorn TIC i en aquest sentit miraran d’elaborar un recull de les que treballen amb FOSS, a la manera d’un marketplace, el qual s’incorporarà a la versió en línia de la publicació per tal de facilitar l’accés a aquestes empreses i donar-hi visibilitat.

A Catalunya, comptem amb uns professionals tecnològics ben preparats per als reptes que ens planteja el futur més immediat!

Llegeix-ne més

Versió castellana del llibre programari lliure i de codi obert/ societat lliure i govern obert

foss-castgAvui us presentem la versió castellana del llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert, un recull de 24 articles escrits per experts de diferents camps que us vam presentar el mes de juny i que ens donen una visió de 360 graus sobre què és en realitat el programari lliure i de codi obert (Free and Open Source Software, FOSS).

Tal com us vam comentar en el moment de compartir la versió catalana del llibre, estem davant un ecosistema TIC emergent, on el programari lliure ha trobat les condicions idònies per a desenvolupar-se  i arriba a la maduresa. Grans volums de codi informàtic es troben en repositoris web oberts i poden ser reutilitzats, millorats, adaptats i emprats com a base de nous desenvolupaments.

En aquests repositoris, comunitats d’usuaris formades per programadors i petites empreses, però també multinacionals i governs, posen a l’abast de tothom el codi que generen, coneixedors del potencial col·laboratiu de la xarxa que continua i millora el seu desenvolupament.

És un bon moment perquè l’Administració comenci a aplicar una política basada en programari lliure i de codi obert amb accions ben simples com ara analitzant abans de comprar programari privatiu si ja hi ha una solució FOSS adient, obrint sistemàticament el codi que genera, mantenint i dinamitzant repositoris de codi obert tot fent aflorar el programari ja existent dins les institucions, i entenent la pròpia Administració no només com a consumidora de FOSS, també com a productora.

És hora que comprenguem el nou escenari tecnològic i social derivat d’aquest procés. És hora d’entendre els beneficis i les noves possibilitats que treballar amb programari lliure i de codi obert ens dóna com a societat. És hora que les nostres administracions s’adonin de l’enorme potencial i els avantatges de treballar sobre la base del FOSS

Un cop més, us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Us podeu descarregar el llibre des d’aquest enllaç i el podeu consultar en línia des de l’adreça http://softwarelibre.xarxaip.cat

Moltes gràcies a tots els que ho heu fet possible un cop més!

Llegeix-ne més

La XIP participa a la xerrada de Richard Stallman sobre informàtica i llibertat

stallman01El dia 12 novembre va tenir lloc, a les Cotxeres de Sants, la xerrada “La Informàtica i la Llibertat a càrrec de Richard Stallman, creador i impulsor del concepte de programari lliure, a la qual va ser convidada la XIP per presentar el llibre Programari lliure i de codi obert/ Societat lliure i govern obert (Free and Open Source Software, FOSS).

La intervenció de Marc Torres es va centrar a destacar la gènesi del projecte, la vinculació amb la publicació de la versió anglesa del 42 veus sobre el govern obert i la necessitat de disposar d’una visió de 360 graus sobre la importància del programari lliure i de codi obert en àmbits tan decisius com ara l’ensenyament, la participació, el món empresarial, la societat civil i, per descomptat, la pròpia Administració.

També es van posar sobre la taula els principals beneficis de treballar amb programari lliure a l’Administració (reaprofitament, adaptabilitat, control de seguretat i privacitat, generació de riquesa, independència tecnològica, etc.) com també què cal fer per treure’n profit. Finalment, les conclusions es van centrar a relacionar el paper del programari lliure com a peça clau en les polítiques de govern obert si l’Administració vol acostar-se a una societat que canvia ràpidament.

stallman02Després va venir la intervenció de Richard Stallman, fundador del projecte GNU i de la Free Software Foundation, el qual va destacar les 4 lleis del programari lliure (sense limitacions d’ús, codi públic, còpia i distribució lliure, possibilitat de modificar el codi), els mecanismes de control que supera i les alternatives disponibles al programari privatiu en diferents àmbits personals i col·lectius.

Algunes de les idees proposades per Stallman coincideixen amb les línies mestres de la publicació de la XIP, com ara que programari lliure no equival a programari gratuït, o la necessitat de superar el lock in o bloqueig creat pel programari privatiu en determinats àmbits molt sensibles.

Les dues presentacions van anar acompanyades d’un debat molt participatiu sobre les possibilitats del programari lliure i els límits que cal superar per a la seva aplicació. Un cop més, us convidem a llegir aquest recull, us convidem a difondre’l, us convidem a debatre’l.

Llegeix-ne més

Quines han de ser les competències dels treballadors públics?

forum-innovacioTenim criteri per buscar i seleccionar la millor informació a Google? Un treballador públic ha de saber crear o actualitzar un blog? Realment algú es llegeix un informe de 100 pàgines a l’Administració?

Aquests van ser alguns dels interrogants que va plantejar Sandra Lomas, membre de la XIP, al I Fòrum d’Innovació Pública, que va reunir prop de 200 treballadors de diferents administracions publiques el 6 d’octubre, al Centre de Convencions de Món Sant Benet, per tal d’abordar els reptes de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i els desafiaments de les Administracions en la seva transformació digital.

La nova llei implica un canvi de paradigma important ja que obliga totes les administracions a relacionar-se amb la ciutadania per via telemàtica; però alhora representa una bona oportunitat per als treballadors públics perquè ja no hi ha cap dubte que la comunicació digital serà una competència clau en un futur immediat. Moltes empreses del sector privat ja ho tenen clar fa temps i han fet el tomb, tenen comunicació directa amb els clients i han dut a terme la transformació digital; aleshores, a què esperem les administracions públiques?

Cal tirar endavant aquesta transformació i fer uns serveis públics atractius per a tothom; els empleats públics estem assumint que necessitarem noves competències, com ara treball en xarxa, aprenentatge continu i orientació al ciutadà. Però això també ha d’anar acompanyat d’un canvi d’estructures, on la comunicació horitzontal prevalgui per sobre de les estructures funcionals, en una administració que actuï més i planifiqui menys.

I qui ha de liderar aquest canvi? Aquest serà el tema d’un altre post…

Llegeix-ne més