Category Archives: .EDU

Una ciutadania capacitada digitalment?

ciutadania capacitadaComença a quedar lluny el naixement d’Internet. Acabant gairebé la revolució social i de pas ja per la revolució de la Internet de les coses, pot sorprendre encara que el darrer informe sobre Educació Superior NMC Horizon Report > 2015 Higher Education Edition, publicat per New Media Consortium (NMC) y EDUCAUSE Learning Initiative (ELI), plantegi el repte de l’alfabetització digital.

L’informe identifica com a tendències dels propers anys l’evolució de l’aprenentatge en línia, el replantejament dels espais d’aprenentatge, els recursos educatius oberts i l’aprenentatge i avaluació basats en les dades. A més, planteja dos reptes significatius: l’alfabetització digital i l’ús de l’aprenentatge informal.

L’alfabetització digital és un repte conegut, però una assignatura sense resoldre encara. Sense unes habilitats bàsiques és difícil avançar. L’alfabetització digital és la base. La veritable alfabetització digital ha d’incloure les competències bàsiques en les quals, segons la UNESCO, se centra l’alfabetització mediàtica i informacional.

Les administracions i organitzacions en general malden per disposar de professionals amb competències clau com el coneixement digital, gestió de la informació i comunicació digital. A totes els cal fer una gestió eficaç del temps, de la informació i la possibilitat d’aprendre amb recursos que la Xarxa ja posa al nostre abast. En definitiva, es tracta de guanyar en competitivitat i afavorir un canvi cultural i organitzatiu.

L’altre repte, incorporar formes d’aprenentatge informal en un entorn formal, ens ofereix l’oportunitat de treballar l’ús de la comunicació a través de xarxes socials i entorns de treball virtuals. El repte és una educació que formi ciutadans crítics i responsables, que afavoreixi una actitud participativa a l’alçada de les estratègies de governança oberta que s’impulsin al país.

Els alumnes, futurs treballadors i ciutadans, necessiten aquestes habilitats per desenvolupar-se en els àmbits personal i professional. Poder expressar-se i participar, al capdavall, en una societat que ofereix opinar en llibertat.

Ens trobem, doncs, de ple en un canvi de model social i cultural, en el qual és fonamental el desenvolupament de polítiques que facilitin la integració de l’alfabetització digital i l’aprenentatge informal en els currículums educatius. I segurament serà interessant plantejar-ho com un repte en l’etapa d’ensenyament secundari.

Imatge: Fotografia de la galeria de Flickr de Donnie Ray Jones (CC by 2.0).

Llegeix-ne més

Les comunitats de Google+, el nou entorn virtual de la XIP

deYU3EyQP9cN23moYfLw_DandelionUn dels grans reptes d’un grup d’acció com la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) és disposar d’un espai de cooperació virtual amb unes eines i una metodologia que facilitin el treball en xarxa i l’assoliment dels objectius marcats. Per això d’un cert temps ençà segurament la XIP està fent el mateix recorregut que altres organitzacions-xarxa pròpies del segle XXI.

Bregant en el tema, s’ha passat per diferents estadis. Inicialment amb els grups de treball, on cada un es plantejava el propi espai segons les habilitats dels seus membres. Un temps després, ja el 2013, amb la configuració d’una plataforma desenvolupada amb Google Sites es va definir una extranet col·laborativa. Avui la XIP fa una aposta clara per l’ús de les comunitats de Google, com una solució a les necessitats actuals i que es podrà substituir, si convé, més endavant per altres recursos sense cap cost físic ni econòmic.

La XIP considera que, actualment, n’hi ha prou amb les tecnologies gratuïtes de Google per donar solució a les seves necessitats relacionals. La idea és evitar la dispersió d’informació, definir els usos dels canals de comunicació i simplificar la gestió de processos interns. I amb un objectiu clar: fer-ho molt fàcil!

El canal de comunicació extern general continua sent el blog xarxaip.cat, fent ús de la plataforma WordPress. S’hi publiquen continguts propis, a partir de les aportacions dels membres i col·laboradors. En canvi, per facilitar la comunicació entre els membres de la XIP es planteja la creació de dues comunitats a Google: una de més general i oberta i una altra d’àmbit intern, privada, per a aquells membres que treballen en un projecte concret.

Els usos previstos per a la comunitat de Google són facilitar la participació dels membres i esdevenir l’únic punt per compartir la documentació generada. A més s’hi integren els serveis com Google Drive, els esdeveniments, els hangouts (o videoconferències) i disposar d’una aplicació mòbil per accedir-hi en tot moment. Per facilitar la bona marxa de la comunitat s’han redactat les normes d’ús i unes recomanacions per publicar-hi continguts.

Però disposar d’un entorn que ho faciliti no ho és tot; calen més elements per gaudir de la XIP i obtenir resultats: conèixer l’ús adequat de les eines, una dinamització alineada amb l’ideari, ganes de treballar i crear el clima adient on cada membre pugui trobar el seu rol per col·laborar dins de la XIP. Aquí tothom té reptes!

Els qui heu manifestat la vostra voluntat de ser membre de la XIP i no formeu part de la comunitat, podeu sol·licitar adherir-vos-hi per participar, publicar o comentar continguts. L’únic requeriment és disposar d’un compte de gmail.

 

Imatge: Dandelion by Coley Christine Catalano (d’Unsplash, amb llicència CC0 1.0 Universal

Llegeix-ne més

Som ara una generació més culta?

Tothom recordarà aquell gag de l’APM on pregunten a una jove model com es deien els Reis catòlics i ella contesta: “Carles?”. Quan l’entrevistadora li indica que es deien Isabel i Ferran, es dirigeix a la càmera per demanar disculpes: “Hola Ferran, em sap greu, els nervis...”. Sovint desfilen pels canals de TV personatges mediàtics que no són precisament un model de saviesa. Tot plegat ens fa pensar en el nivell cultural del jovent actual i reflexionar sobre si és el mateix, inferior o molt inferior respecte del de les generacions anteriors. Diversos experts es mostren contraris als que afirmen que el nivell cultural dels joves d'ara és pitjor que el dels joves d'abans perquè sovint, els que així s’expressen, provenen de famílies amb un nivell cultural elevat i es comparen, ells i els seus amics llegits, amb els joves d'ara en general, en comptes de fer la comparació amb el conjunt de la joventut de la seva època. El fet cert és que probablement estem davant del jovent més ben format de la història, i una bona prova d’això són els bons resultats que els joves investigadors que treballen a Catalunya obtenen a Europa. A més, caldria afegir l'"efecte Flynn", segons el qual el quocient intel·lectual augmenta generació rere generació gairebé arreu del món.

Llegeix-ne més

Coneixement solidari

Les xarxes d’intercanvi de coneixements (XIC) són entitats sense ànim de lucre, obertes a la participació de tothom, que tenen per objectiu la compartició de sabers i experiències vinculades a àmbits diversos (tècnic, social, artístic, intel·lectual…). Aquestes xarxes contribueixen a fomentar les pràctiques de bon veïnatge i valors com ara la participació i la solidaritat entre les persones i els col·lectius.

Amb la crisi econòmica, política i de valors que estem travessant, les XIC i el consum col·laboratiu pretenen ser una alternativa a l’actual sistema basat en la producció-consum i l’individualisme. Creieu que reeixirà aquest nou model, centrat en la cooperació i la suma d’esforços, contraposat a aquells que pensen que les idees són béns preuats que cal protegir per a un ús i benefici exclusius? En coneixeu algun exemple?

Llegeix-ne més

#somescola: la XIP en defensa del model educatiu català

El model d’ensenyament català vigent des de fa més de 25 anys, d’immersió lingüística, és reconegut i valorat internacionalment perquè evita la segregació per raó de llengua i garanteix la competència lingüística de l’alumnat tant en llengua catalana com en llengua castellana en finalitzar l’etapa escolar. Aquest model ha estat la base d’una societat cohesionada en què les llengües han conviscut sense conflicte. Amb l'esborrany de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat eductiva, la nova llei proposada pel Ministeri d’Educació del govern espanyol, es pretén modificar aquest model d'ensenyament vigent i afectar de manera substancial la llengua catalana.

Llegeix-ne més

Open access, accés obert al coneixement

La finalitat del moviment open access (OA) o moviment pel lliure accés a la informació científica és aconseguir que els treballs de recerca de qualsevol disciplina siguin accessibles gratuïtament des de la xarxa, sobre la base que els resultats de la recerca finançada amb diners públics han de ser de domini públic. Actualment, per tal d’accedir a la recerca finançada amb fons públics hem de pagar per duplicat: primer per dur a terme la recerca i després per l’accés a les subscripcions a les publicacions científiques, que són substancialment cares. Les universitats es gasten globalment unes quantitats molt elevades en les subscripcions anuals a aquestes publicacions (que poden arribar a costar 25.000 dòlars l’any, o centenars de dòlars un sol número), que a més exigeixen als autors la cessió total a l’editor dels seus drets.

Llegeix-ne més

Parlem en positiu. El Congrés Internacional EDO 2012

Ens comentava un empresari que fa massa temps que en tots els àmbits només se sent parlar de crisi, de retallada. I com que tots nosaltres, directament o indirecta, patim les conseqüències d’aquesta situació, ens és fàcil d’enganxar-nos-hi. Aquest empresari ens deia: hem oblidat, potser, que els moments de crisi són una fantàstica oportunitat de canvi? Per què no parlem, doncs, de possibilitats de millora, d’innovació? Per què no mirem bé al nostre voltant i destaquem allò que s’està fent bé i no solament allò que decau? I, en certa manera, això és el que ens va aportar el II Congrés Internacional EDO 2012, que va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) de Barcelona els dies 23, 24 i 25 de maig de 2012. El Congrés, organitzat pel CEJFE en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, duia per títol “Gestió del coneixement i desenvolupament organitzatiu: formació i formació corporativa”. Els objectius del Congrés ja mostraven el desig dels organitzadors d’incentivar un procés de canvi: fomentar, promoure, conèixer, valorar, impulsar... Es buscava sobre tot la connexió entre persones, l’establiment de xarxes col·laboratives i línies de treball conjunt, el coneixement de bones pràctiques i experiències... l’aprofitament dels recursos i la valoració positiva de qualsevol iniciativa emprenedora i oberta.

Llegeix-ne més

M’expliques una història?

Potser és una moda passatgera, potser és una tècnica que es consolidarà, però el que és cert és que les narratives digitals són una eina comunicativa molt potent. Hi intervé l’emoció, la creativitat, l’ús de les TIC, el desig de compartir... i s’hi expressen sentiments, vivències i maneres de fer. I és aquest punt de subjectivitat i d’explicar una història el que enganxa els espectadors.

Llegeix-ne més

Català a l’atac! L’escola catalana no és negociable

Fa uns dies parlàvem en aquest mateix bloc de les sentències del Tribunal Suprem que qüestionaven el sistema d’immersió lingüística català i de la necessitat de mantenir-la com a instrument de cohesió social i de no segregació d’alumnes per raó de llengua. Ara, una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), dictada en execució d'una sentència del Tribunal Suprem, ha revifat la polèmica per instar la Generalitat a establir en un termini de dos mesos el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament en els mateixos termes del català.

Llegeix-ne més

El model d’escola pública catalana, més enllà de la immersió lingüística

Llegíem fa uns dies a la premsa de tot el país que el Tribunal Suprem espanyol havia emès tres sentències en què obligava la Generalitat de Catalunya a fer servir el castellà com a llengua vehicular a les escoles, juntament amb el català, i ordenava que s’adaptés el sistema d’ensenyament proposat a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, on es diu que el castellà s’ha d’introduir com a llengua vehicular “de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos”. Ara ja són 500 famílies les que han demanat l’escolarització en castellà dels seus fills.

S’ha donat una importància cabdal a la immersió lingüística, que és un model que ha estat valorat a la Unió Europea com a model d’integració lingüística i social. Tenim exemples ben propers, al País Valencià, on la no aplicació de la immersió lingüística ha provocat dos efectes principals que ara es deixen notar amb força en una societat dividida entre valencianoparlants i castellanoparlants: la  segregació lingüística, per la qual els infants són separats en línies diferents segons la llengua que trien, i que comporta una segregació social  (els plantejaments es distancien, no hi ha sentiment de pertinença al mateix país, a la mateixa comunitat), i la incompetència lingüística en llengua valenciana dels infants que segueixen la línia en castellà. Tots els valencianoparlants parlen castellà, però no a la inversa.

Llegeix-ne més