Blog

La XIP amb #DibaOberta

DibaOberta_p

La Diputació de Barcelona ha iniciat la campanya #dibaoberta, que cerca transformar els actuals models de governança tot direccionant-los cap al Govern Obert. En aquest marc, el dia 17 de maig va organitzar una Jornada a l’espai Francesca Bonnamaisson de Barcelona.

A la jornada hi va haver diverses intervencions i taules rodones amb l’objectiu de debatre i difondre què són i com podem definir i implementar polítiques de govern obert en els nostres municipis. Així, es van compartir iniciatives i projectes relacionats amb la participació de la ciutadania, la transparència, les dades obertes i tot allò que engloba el concepte govern obert.

La XIP hi va ser present per compartir la seva visió i opinió. Primerament, el nostre vídeo explicatiu del govern obert va ajudar a escalfar motors al principi de la jornada.

Poc després, Sandra Lomas va participar a la taula de debat sobre “Pilars del Govern Obert: Transparència”. Hi va aportar una idea de transparència que va més enllà de l’acompliment d’uns estàndards determinats, ja que estem en un moment en què caldria valorar la utilitat dels portals existents, la coincidència dels indicadors o, fins i tot, el grau de coneixement intern, és a dir, dels  treballadors públics. Interioritzar la transparència en la feina diària apuntaria cap a una nova Administració, on la innovació pogués generar nous productes i serveis.

La transparència hauria d’esdevenir una eina capacitadora i no infoxicadora, hauria de facilitar l’accés a informació d’interès per a la ciutadania, fent que hi intervingués, o sigui, cocreant, coproduint i coavaluant informació per a l’Administració, com ja estan fent passivament en altres àmbits. Caldria buscar un ecosistema de participació activa en què els usuaris entenguin tot el que poden guanyar si som transparents, com ja estan fent en casos com l’aportació de dades de salut per a la recerca.

Finalment, a la darrera taula de debat sobre “Situació i experiències de Govern Obert”, Marc Torres va repassar on som en el procés de govern obert, diferenciant allà on anem incidint amb força i quins són aquells aspectes que encara cal seguir madurant. De manera generalitzada sembla que tot i que anem articulant elements referents a la participació ciutadana, la transparència i les dades obertes, els aspectes relatius a la coproducció de serveis resulten els menys desenvolupats.

A tall de resum, les tres idees més importants del discurs eren:

  1. Fins ara estem fent processos participatius molt generalistes. Cal acotar les preguntes a la resposta i definir qui són realment els que hi han de participar. Cal pensar aquest processos com veritables xarxes de coneixement: amb un objectiu ben definit i amb un procés de curació, debat i extracció de coneixement guiat.
  2. La participació de la ciutadania ha de ser transversal dins les nostres institucions. Hem d’entendre la participació com una eina al servei de les diferents parts d’un organisme. De fet, s’ha de poder participar sense processos participatius. La participació pot començar en els serveis socials, en l’atenció al públic, en el ple municipal.
  3. Atès que la societat s’adapta amb més rapidesa que l’Administració als canvis disruptius que vivim, cal que l’Administració aprofiti la inèrcia de la societat. En aquest sentit l’Administració ha de ser possibilitadora de la materialització de les propostes que s’articulin des de la societat.
Adaptació del gràfic de Buckminster Fuller

Gràfic adaptat. Font: Downes, L. “The Laws of Disruption: Harnessing the New Forces that Govern Life and Business in the Digital Age”. Basic Books. 2009.

Hem d’agrair als responsables de la Diputació de Barcelona la seva atenció amb la XIP i felicitar-los per aquesta valuosa jornada.

Podeu consultar la presentació a l’Slideshare de la XIP

 …

Llegeix-ne més

Twitter per a tothom, també per als governs

Manual Twitter“La participació ciutadana no serà puntual sinó permanent, i les xarxes ho faciliten cada vegada més”; aquesta va ser una de les frases pronunciades per Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, a la presentació del Manual dels governs a Twitter. Pautes per a institucions públiques a partir de l’experiència del Govern de Catalunya, que va tenir lloc el dia 15 de maig, al Museu d’Història.de Catalunya. Tal com diu a la seva introducció, el Manual pretén aportar tècniques i idees, a institucions de govern i administracions públiques, per actuar d’una manera coherent i efectiva en una  xarxa social que ha esdevingut imprescindible en l’estratègia de comunicació de governs i administracions.

Al llarg de la presentació, i en la participació paral·lela a les xarxes socials, va quedar  palesa la necessitat d’anar una mica més enllà i aplicar-hi una visió dinàmica. Twitter constitueix un reflex de la societat amb totes les seves virtuts i els seus defectes, i per això cal potenciar-hi la participació de la ciutadania i dels propis treballadors de la Generalitat. D’aquesta manera, cal considerar les xarxes com una eina de governança; en l’entrada anterior al nostre blog ja es destacava el paper que hi han de tenir les entitats públiques: informant, amb una escolta activa, captant dades i sempre amb un lligam a les necessitats personalitzades de l’usuari, no a l’inrevès.

En algun moment, des de la XIP ja hem comentat que innovar a l’Administració passa per adaptar-la al món d’avui, dinàmic i en canvi constant, a la societat a qui serveix, a la seva estructura en xarxa, a les noves possibilitats tecnològiques. Això significa no donar solucions als problemes d’avui amb les eines d’ahir i dialogar des dels canals habituals de la ciutadania, com ara les xarxes socials, per connectar-hi. En aquest sentit ha estat important que el president hagi destacat que, a la llarga, tots els professionals de l’Administració participaran a les xarxes socials, i no només els community managers.

IMG_9055pFinalment, tot i que vivim en un món cada vegada més connectat, on necessitem compartir amb l’altre i reaccionar ràpidament, també s’hi va esmentar la importància d’invertir en estratègia, creativitat i màrqueting, afegint-hi valor humà. És important que ens deixem sorprendre, tant a Twitter com a la nostra feina habitual. Si volem aconseguir una comunicació efectiva, sobretot amb la ciutadania, hem de generar serveis imaginatius que els facilitin la interacció amb l’Administració (i la vida en general). Què esperem per començar?

Podeu descarregar el Manual dels governs a Twitter al web de Gencat en català, castellà i anglès.

Llegeix-ne més

Xarxes socials i missatgeria instantània a l’Administració pública

Taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017

Imatge del taller de xarxes socials i missatgeria instantània al Congrés Govern Digital 2017 que és la font d’aquest article.

Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria, que es caracteritzen per la seva immediatesa, suposen per a l’Administració un conjunt  d’oportunitats, de reptes i dilemes que poden transformar l’accés i la qualitat dels serveis públics. L’Administració, que no pot ni ha de quedar al marge de les tendències i formes de relacionar-se de la ciutadania, afronta l’ús d’aquestes eines de comunicació buscant respostes a les següents preguntes.

 

1. Hem de ser presents a les xarxes socials? En quines?

Si la ciutadania és present a les xarxes, l’Administració també hi ha de ser. Per fer-hi una escolta activa i per sondejar el que s’hi diu.

Davant la diversitat actual de plataformes (Twitter, Facebook, Youtube, Instagram, Snapchat…), cal fer prèviament una reflexió estratègica sobre quina ha de ser la presència corporativa que s’hi té d’acord amb els objectius i els públics de l’organització i els recursos disponibles. Obrir perfils i després deixar-los abandonats és contraproduent.

En entitats públiques, els objectius poden anar des de la informació, l’atenció ciutadana o la transparència fins a la visibilitat o la captació de dades. En aquest sentit, l’obertura i disponibilitat de canals ha d’anar lligada a les necessitats de l’usuari i no a l’estructura interna de la institució: la hiperfragmentació de canals i la rèplica en xarxes de l’organigrama perjudica el ciutadà.

2. Quin ha de ser el perfil de les persones que gestionen els comptes?

En la gestió de les xarxes socials, podem diferenciar dos vessants: comunicació versus atenció.

En tots dos casos és important disposar de mecanismes de coordinació eficients, definició de rols i funcions, d’una planificació editorial i de protocols de gestió de crisis. En aquest sentit, convé destacar els criteris que fixa la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, que ha servit d’inspiració per a moltes Administracions i institucions.

En el cas dels perfils que no provenen de l’àmbit de la comunicació, i que tradicionalment han atès la ciutadania via telefònica, per correu electrònic o presencialment, convé fer un acompanyament i una mínima capacitació en habilitats digitals.

3. Quins continguts funcionen més a xarxes?

En l’era de la infoxicació, la nostra capacitat d’atenció clarament s’ha reduït. En aquest context, l’Administració té el repte de ser efectiva en els missatges que difon, tant en el contingut com en la forma. Com podem fer-ho? Creant continguts atractius i creatius a través de formats gràfics, audiovisuals, interactius i lúdics i de difondre dades que, sense ser complexes, generin curiositat i transmetin experiències.

Humanitzant la cara més burocràtica de l’Administració i connectant amb els usuaris a nivell més emocional podem canviar la percepció que habitualment se n’ha tingut i tenir impacte.

També convindria “transformar” en llenguatge de servei i d’atenció ciutadana els continguts de caire més institucional, corporatiu o fins i tot polític, que actualment passen desapercebuts.

4. Com es mesura l’èxit a les xarxes socials?

A nivell qualitatiu, les mostres d’agraïment i de suport dels usuaris a les xarxes representen un indicador molt valuós de la informació i atenció que es dona. A nivell quantitatiu, mètriques com ara el compromís (en anglès, “engagement”), la interacció dels usuaris participatius o les accions amb prescriptors destaquen per sobre d’altres com el nombre de seguidors.

5. Quin és el canvi més destacat que les xarxes han provocat en l’Administració?

Les xarxes socials han suposat una oportunitat per al canvi en l’Administració. D’una banda, com a revulsiu per redissenyar i agilitar processos organitzatius tradicionalment lents, i de l’altra, per fer caure barreres culturals i projectar una imatge de la l’Administració més renovada, eficient i “moderna”. En aquest sentit, si els mateixos treballadors es converteixen en prescriptors, la visibilitat i la reputació de la organització augmenta.

6. Quines són les previsions i tendències de futur?

Actualment, la missatgeria instantània i les xarxes que ofereixen contingut més gràfic, audiovisual i efímer estan recollint bona part de les converses i l’activitat. És en aquest context que també es detecta una gran oportunitat per arribar a públics que tradicionalment no s’han relacionat amb l’Administració, com les audiències més joves, que exigeixen nous formats de comunicació.

Pel que fa a les plataformes de missatgeria instantània, representen un nou entorn de relació amb la ciutadania (el xat, el canal de difusió i el bot de Telegram de la Generalitat en són ja un exemple).  

Un altre dels grans reptes (tecnològic i de privacitat, en aquest cas), que queda per davant a l’Administració és la integració de les bases de dades personals de la ciutadania amb els corresponents perfils de xarxes socials en sistemes de gestió de la relació amb el client (CRM).

En definitiva, convé estar alerta i copsar els nous usos que la ciutadania fa de les xarxes. En aquest nou entorn comunicatiu, estem obligats a adaptar-nos constantment al canvi.

Font: Taller – Xarxes socials i missatgeria instantània amb Sergi Xaudiera (Direcció General d’Atenció Ciutadana), Mar Lobato (Ajuntament de Rubí) i Maria Cortés (TERMCAT). Congrès de Govern Digital 2017. El repte de la societat digital i la transformació de les Administracions Públiques

Llegeix-ne més

Governar és servir

 

Enllaç a l'estratègia de transformació del govern britànic del 2017-2020

Governar és servir. Així comença el document en què el govern britànic descriu l’estratègia per a la seva transformació des d’ara al 2020. Ara que Catalunya està construint la seva pròpia estratègia en el marc del Pacte Nacional per a la societat digital, no estaria de més tenir present quins són els objectius i els passos que es planteja un dels països digitalment més avançats del món.

Una de les parts més valuoses del document és el pròleg. En aquest, el ministre del Cabinet Office afirma sense embuts que, tot i els esforços, la ciutadania manté la percepció que el govern és incapaç de fer allò per al que va ser escollit, o ineficient a l’hora de respondre a les necessitats populars: el govern no ha estat prou hàbil a aprofitar el potencial de transformació que proporcionen les noves tecnologies per generar canvis. El govern és gran i lent. I en un món on cada cop es demana més agilitat i efectivitat, el repte és considerable.

Per aquest motiu, la transformació digital és una eina molt potent per renovar la legitimitat del paper del govern en la gestió del que és públic, però sobretot per posar la democràcia al nivell que es mereix el poble.

Comptant la feina feta des del 2012 amb l’Estratègia de Govern Digital, Gran Bretanya es proposa arribar al 2020 havent transformat tots els serveis d’atenció a la ciutadania i havent-ne millorat l’experiència d’usuari, havent transformat l’organització (en termes de flexibilitat, eficiència i multicanalitat), i havent transformat el funcionament intern per produir el “canvi” eficientment.

Per fer-ho, faran ús de les oportunitats que les eines, la tecnologia i els enfocaments propis de l’era digital ofereixen, per entendre millor les necessitats de les persones, construir serveis de manera més ràpida i al cost més baix i  prendre decisions a partir de les dades i els fets contrastables.

Al cap i a la fi, el motor de transformació del govern (i de l’Administració) és apoderar els ciutadans i fer l’Administració responsable de les seves necessitats.

La mutació digital del govern té unes finalitats ben identificades:

  • Que els usuaris tinguin una bona experiència d’usuari i que sigui coherent en la seva interacció amb l’Administració
  • Que els governs electes tinguin més impacte en les seves polítiques proveint serveis i informació de manera més ràpida i fent canvis àgilment
  • Que es redueixi el temps i el cost de governar amb més agilitat per respondre al canvis socials, econòmics i polítics
  • Que millori la confiança de la ciutadania en el govern, garantint la seguretat de les dades personals i aplicant transparència en publicar dades de caràcter no personal perquè es puguin reutilitzar adequadament
  • Que hi hagi sistemes de seguretat per defecte, combatent el cibercrim a cada etapa de la transformació digital.

Aquestes 5 finalitats van acompanyades de 5 objectius per transformar la relació entre la ciutadania i el govern britànic per al 2020:

  • Continuar oferint serveis digitals per a tothom i transformar la manera d’actuar de l’Administració
  • Desenvolupar les habilitats i cultures correctes entre els servidors i líders públics i generar un entorn iteratiu i d’aprenentatge centrat en els ciutadans
  • Proporcionar millors eines i dissenyar processos de treball que facilitin la feina als servidors públics i els permeti desenvolupar les seves funcions més efectivament
  • Fer un millor ús de les dades, no només per transparència sinó per contribuir a la transformació del sector públic i el sector privat
  • Crear, operar, iterar i incorporar plataformes de tramitació i gestió compartides i reutilitzables que potenciïn la transformació, i que siguin de codi obert

L’estratègia britànica destaca perquè, a més d’establir les prioritats d’acció fins al 2020, busca el seu impacte no tan sols en la ciutadania sinó també en la necessitat de transformar internament l’organització. Han arribat a la conclusió que per donar un millor servei i acompanyament a la ciutadania, cal capacitar i invertir en els treballadors públics, potenciant noves habilitats i aptituds, així com reclutant nous perfils professionals.

Podeu consultar el document complet a: https://www.gov.uk/government/publications/government-transformation-strategy-2017-to-2020

 …

Llegeix-ne més

La XIP amb la innovació al món local

XIP_GironaEl dia 29 de març va tenir lloc la jornada Els governs locals com a motors d’innovació, que pretenia aportar idees sobre com la innovació pot esdevenir una eina facilitadora per al treball en xarxa, especialment en els municipis petits. Per tal de dur-ho a terme, s’hi van analitzar experiències locals i casos concrets de xarxes d’innovació, entre ells el de la XIP.

La ponència central va anar a càrrec de Joan Subirats, que va exposar diferents enfocaments sobre la innovació, decantant-se per aquell que respon a la transformació social i econòmica que estem vivint actualment, on estructures que fins ara consideràvem estables, com ara la família o l’escola, deixen de ser-ho. Estem vivint un canvi d’època en què no es pot funcionar de la mateixa manera. Són moments marcats per l’heterogeneïtat social i la fragilitat d’entorns en què l’Administració ha de deixar de “derivar” per treballar en xarxa, per tractar la complexitat des de més a prop.

Per tal d’il·lustrar el concepte dels motors d’innovació en els municipis petits, Joaquim Brugué va presentar el seu treball “Polítiques socials innovadores en contextos de crisi i austeritat” on es planteja, entre altres preguntes, si els municipis petits són espais potencialment innovadors. La resposta és afirmativa, però mentrestant cal superar les resistències d’una Administració que no està pensada per ser innovadora i que va ser creada per oferir seguretat i garanties. Segons l’estudi, els municipis petits, en canvi, resulten ens més adequats per gestionar la inexactitud que demanen els temps actuals.

La participació de la XIP es va centrar en una taula sobre com es generen xarxes d’innovació pública, compartida amb la Xarxa d’Innovació Social del Vallès, on es va fer un repàs a la trajectòria de la XIP i els principals projectes on ens hem implicat. En la línia del que s’havia anat comentant al llarg de la Jornada, es va posar èmfasi en la necessitat d’adaptar l’Administració al món d’avui, facilitant espais de creixement als treballadors públics com a motors principals de la innovació i sense oblidar el component emocional que hauria d’acompanyar aquests processos.

Llegeix-ne més

Fem-ho fàcil… a la ciutadania!

webwEl dia 15 de març va tenir lloc la 47a sessió web amb el títol de “Al límit de la publicitat digital per atreure els usuaris, amb Gemma Escribano, directora de màrqueting de Wallapop. La sessió pretenia exposar estratègies i recursos de publicitat digital que els han servit per adaptar-se a aquest nou model i plantejar si l’Administració també podria fer-ne ús. S’hi va parlar de les claus de l’èxit de la comunicació digital i d’exemples de com aconseguir-ho, com ara presentant un mínim producte viable de la manera més ràpida possible, sense necessitat d’esperar a la perfecció, ja que podem acabar divulgant un producte obsolet. Recorda molt alguns processos administratius, oi?

Al llarg de la presentació es va ressaltar la importància de “fer-ho fàcil” com a element clau del màrqueting digital. S’hi va analitzar la usabilitat dels formularis que s’utilitzen a l’Administració per a dur a terme determinats tràmits; però realment són necessaris aquests tràmits si l’Administració ja disposa de moltes d’aquestes dades i les podria encreuar fàcilment?

En una entrada anterior ja plantejàvem que en molts casos sembla que la informació vagi a la recerca del ciutadà, en el sentit que les administracions haurien d’adaptar la seva lògica a la manera de funcionar dels ciutadans i situar-los, de veritat, al centre del procés, i en l’últim apunt al blog ja vèiem que cal que les administracions aprenguin a fer les preguntes adequades per enfrontar-nos a una nova escala de valors on el sector públic necessita noves eines.

Ara ja toca actuar: l’Administració s’ha d’adaptar al món d’avui, dinàmic i en canvi constant, a la societat a qui serveix, a la estructura en xarxa de la ciutadania, a les noves possibilitats tecnològiques que permeten abordar els problemes d’avui amb eines eficaces. Bàsicament consisteix a fer coses diferents de manera diferent, dialogant amb la ciutadania a través dels seus canals, de manera efectiva.

Si Wallapop ha aconseguit 40 milions d’usuaris, entre d’altres raons, és perquè ha entès aquesta dinàmica de simplicitat en el relat, creativitat, coneixement dels seus usuaris, comunicació per a totes les edats… No podríem aprendre del seu exemple i aconseguir una Administració que faciliti la vida de les persones?

Podeu veure més opinions i reflexions al voltant d’aquesta sessió web al compte @gencat https://twitter.com/i/moments/842001247553093632

Llegeix-ne més

Cal que les administracions aprenguin a fer les preguntes adequades

EAPC XIP 006pAquesta és una de les idees que van aparèixer, el passat 21 de febrer, a la segona sessió del cicle #eapcOpenLab, que va ser impartida per Sandra Lomas, de la XIP,  amb el títol “Innovem als serveis públics”. A partir d’aquest enunciat tan directe es plantejava saber com es pot innovar a les administracions públiques i quin és el paper que hi tenim tots plegats, des dels polítics i els directius fins als empleats públics i la ciutadania.

En un món on han canviat les regles, on resulten habituals els conceptes d’intermediació renovada, simplicitat d’eines, superació de límits geogràfics, multicanalitat o resolució transversal dels problemes, la innovació es configura com una de les eines fonamentals per donar resposta a aquesta realitat superposada i complexa. En aquest entorn canviant ens enfrontem a una nova escala de valors i el sector públic necessita noves eines.

També s’hi va destacar la necessitat de comptar amb la participació de tots els actors, començant per la ciutadania, a l’hora de dissenyar els serveis que ha de proporcionar l’Administració. En aquest sentit innovar consistiria a aportar solucions adequades o a servir la ciutadania a partir d’entendre els problemes i la realitat. I com s’aconsegueix això? Compartint coneixement, posant en contacte socis de negoci, connectant xarxes, apoderant els usuaris, etc. Cal que l’Administració entengui les emocions del ciutadà/client i per a això necessita fer les preguntes adequades i aplicar l’empatia.

Un dels exemples que es va aportar a la sessió va ser la tasca duta a terme per la XIP tots aquests anys, i la projecció del vídeo del projecte Programari lliure i de codi obert – Societat lliure i govern obert va mostrar com avui en dia s’està transformant el nostre món i la necessitat que ens apoderem com a individus, com a col·lectius i com a societat. Els usuaris no són passius i també generen productes i serveis: si l’Administració els fa participar de manera activa, al mateix temps que col·laboren i formen part de la comunitat, generarà riquesa i transparència. Al cap i a la fi, qui determina la qualitat d’un servei no és el directiu, sinó l’usuari.

Tant al desenvolupament de la ponència com a l’espai de participació dels assistents va quedar clar que vivim un bon moment per innovar i que els treballadors públics preferirien unes unitats de recursos humans dedicades no únicament a tasques de control sinó que vetllessin per visualitzar el talent intern, i per promoure espais neutrals, on no mani ningú i tothom pugui fer-hi aportacions.  Si volem aconseguir una nova Administració pública, haurà de ser des de la passió, la creativitat i el compromís: amb aquestes eines podrem construir un nou model que doni resposta a les necessitats de la societat, a qui l’Administració serveix i de la qual ha de ser part activa.

Podeu consultar el material de la sessió al web de l’EAPC

Llegeix-ne més

Vídeo del projecte Programari lliure i de codi obert-Societat lliure i govern obert

Us presentem el vídeo que vol condensar de manera gràfica el projecte Programari lliure i de codi obert-Societat lliure i govern obert

També podeu accedir a la versió castellana: El software libre y el código abierto en nuestras administraciones

Us convidem a difondre’l i compartir-lo!…

Llegeix-ne més

Obertura de dades, on som?

communityAra ja fa dos anys de l’aprovació de la Llei de transparència catalana. Aquesta llei obligava les nostres administracions a obrir les dades que generen i amb les quals treballen, amb l’objectiu de fer possible la informació de la ciutadania, la generació de valor afegit sobre aquestes dades per part del sector privat i la transparència del conjunt de l’Administració.

Avui el grau d’aplicació de la llei, en allò referent a les dades obertes, és dispar. Per bé que  algunes administracions i ajuntaments sí que han fet els deures i ens ofereixen dades útils, actualitzades i accessibles en forma d’arxius o de serveis web, dins les pàgines web de les nostres administracions on han proliferat els apartats de transparència i de dades obertes, majoritàriament, el contingut real que hi trobem és mínim i poc usable.

Alguns d’aquests ens al·leguen manca de recursos o pressupost, altres senzillament no han entès els beneficis socials que suposa l’obertura de les “seves” dades i les han obert a contracor, i alguns altres continuen amagant part de les dades que generen (!).

Amb tot, encara que hi ha molt per fer, el fet és que si entenem l’obertura de dades com un procés a mitjà termini, aquest avança. Més enllà del que es fa o deixa de fer des de les administracions, la societat en conjunt va articulant propostes que empenyen els processos reals d’obertura.

Algunes iniciatives van encaixant dins el puzle de l’open data i alhora que exigeixen a les administracions dades de qualitat, al dia i accessibles, també aporten demostradors tangibles dels beneficis de l’obertura que donen sentit al procés:

  • Iniciativa Barcelona Open Data és una iniciativa mixta amb una doble vessant. D’una banda, de difusió del coneixement i possibilitats de les dades obertes al conjunt de la ciutadania i, de l’altra, una vessant formativa que cerca la formació de qualitat d’emprenedors i professionals d’empreses i administracions.
  • Transparencia.press és un portal en el qual es publica informació periodística obtinguda a través de peticions d’informació mitjançant la Llei de transparència. Els usuaris poden fer arribar al web peticions de dades que són articulades des del portal cap a la corresponent administració. Es tracta d’un impuls (push) directe en pro de la transparència de l’Administració.
  • La xarxa ciutadana de Llefià, Llefi@Net, és un bon exemple de reutilitzador local. Es tracta d’un projecte d’innovació social que fomenta el coneixement i l’ús de les TIC al barri de Llefià de Badalona cercant la integració de la ciutadania dins la societat de la informació.

Aquestes són tres bones iniciatives; és cert que queda molt per fer, però el procés comença a prendre vida pròpia més enllà de la llei. La societat comença a pressionar l’Administració cap a l’obertura decidida i eficaç de les dades i fa aflorar valor real basat en dades obertes, valor que retroalimenta la necessitat de continuar el procés complet d’obertura.

Amb tot la nostra societat encara ha de tancar el cercle de les dades obertes. Els esforços fets fins ara per les nostres administracions són poca cosa si no hi ha una reutilització real i efectiva per part de la ciutadania i les empreses. Les administracions que creuen en les dades obertes, i que han fet els deures, necessiten ara casos que demostrin internament i externament que cal continuar el procés d’obertura de dades de forma decidida.

I perquè això passi realment cal entendre que generar valor real a partir de dades obertes no passa ja només per posar-les en el portal de dades obertes a disposició del públic general, ni per organitzar hackatons generalistes amb codificadors (coders) i “motivats” pel tema open data. Hem de pujar un grau en el procés i adonar-nos que el valor afegit de cada conjunt de dades arribarà quan siguin els experts i les institucions especialitzades els que treballin, tractin, analitzin i edifiquin valor sobre aquelles dades que coneixen i entenen.

Arribats on som, cal entendre que la reutilització real de les dades es produirà si som capaços d’arribar i dinamitzar, ja no només la comunitat generalista de reutilitzadors, sinó cadascuna de les comunitats especialitzades que tenen la capacitat d’entendre les dades i sumar la seva expertesa per edificar així VALOR REAL.

Més enllà de les interessants iniciatives que la societat va articulant en relació amb les dades obertes, avui cal que les administracions contactin amb les comunitats especialitzades de cada tema i promoguin la reutilització directa d’aquestes dades. Altrament seguirem esperant tenir una llista llarga i de qualitat de casos d’èxit de reutilització.

Imatge: http://insectime.org/main/wp-content/uploads/2013/02/community.jpg.

Llegeix-ne més

La XIP al II Congrés de Govern Digital

CGD17 01Els dies 25 i 26 de gener va tenir lloc, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el II Congrés de Govern Digital, organitzat per la Generalitat de Catalunya, el Consorci Localret i el Consorci AOC, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el CCCB, i el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i l’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya.

El Congrés va estar centrat al voltant de 4 grans eixos (govern obert, administració digital, empresa i gestió intel·ligent del territori) amb els objectius principals de crear un espai de trobada i d‘intercanvi de coneixement entre tots els agents implicats (ens administratius, empreses, treballadors públics, emprenedors, etc.) per a posar en comú les experiències en marxa, els projectes previstos, les tecnologies aplicables i les oportunitats de col·laboració.

Alguns dels moments destacables dels Congrés van ser la ponència magistral d’Andrea di Maio (Digital Government: A Journey, Not a Destination), on va aportar idees tan interessants com el concepte de coratge digital d’una organització; també van ser comentades, per la seva originalitat, la particular visió de l’administració electrònica explicada pel Peyu o l’entrevista “matadora” amb la @Funcionariamunicipal.

La XIP va presentar, en una sala totalment plena, el projecte Programari lliure i de codi obert – Societat lliure i govern obert: una publicació amb 24 articles que aporten una visió de 360 graus sobre el tema i alhora constitueixen una crida perquè les administracions entenguin els beneficis de treballar amb programari lliure per a les societats a qui serveixen, amb els valors associats a les polítiques de govern obert. S’hi van fer propostes concretes d’aplicació per deixar de veure el programari lliure des d’una perspectiva tecnològica per aproximar-nos-hi des d’una mirada social.

CGD17 02Poc després Maria Cortés, de la XIP, va participar al taller sobre xarxes socials i missatgeria instantània, on es van aportar tècniques i consells fàcilment aplicables per qualsevol Administració pública amb presència en aquests canals. El format del taller permetia la participació del públic i d’aquesta manera van poder aparèixer idees com ara que les xarxes són un àmbit de comunicació i no de resolució, o que la presència de l’Administració a les xarxes socials ha començat a renovar els fluxos de treball en prestació de serveis i atenció ciutadana.

Durant el Congrés es van poder conèixer iniciatives interessants d’aplicació de l’administració electrònica, sobretot en el món municipal, però també va quedar palesa la necessitat d’avançar cap a una Administració centrada en el ciutadà, propera, facilitadora i adaptada als temps actuals. I això és feina de tots!…

Llegeix-ne més