Es busca… la fórmula màgica de l’aprenentatge

together-2450090_960_720

Font: Pixabay

Adaptar els models d’aprenentatge, les assignatures o els currículums a la realitat, aquest és el repte amb què s’enfronten els departaments de formació i de recursos humans, a dia d’avui. Si se centra el tema en els processos d’aprenentatge dins de les organitzacions, la diferència rau en la rapidesa per adaptar-se als canvis.

Per mantenir la competitivitat en un mercat exigent, les empreses i els seus directius necessiten prendre consciència de quin és el capital humà de què disposen. Per minimitzar l’impacte dels canvis de personal, necessiten retenir el talent i assegurar la transferència de coneixement. A més, la velocitat dels canvis, obliga el personal a actualitzar-se constantment. L’aprenentatge -i el seu foment- es converteix en una necessitat vital i permanent.

El sector públic no pot ni ha de quedar al marge d’aquest plantejament. Resulta complicat que l’Administració s’adapti a la mateixa velocitat que els canvis però no hauria de ser impossible.

En aquest sentit, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada va organitzar la xerrada “Experiències d’aprenentatge en acció” per donar a conèixer iniciatives pioneres en models de formació. La taula coordinada per Virginio Gallardo, director d’Humanonova, va comptar amb la intervenció dels directors de recursos humans de tres grans empreses: Joaquín Azcue Castillón per Telefònica, Ramón García Espeleta per La Caixa i  Inés Rodríguez Rodero per Microsoft. Tots ells van coincidir en aquests aspectes:

  • Cal que hi hagi proactivitat per part de l’individu davant l’aprenentatge.
  • S’ha de fomentar l’ús dels espais virtuals com entorns de treball col·laboratiu o per crear comunitats virtuals destinades a millorar la pràctica professional, on els membres comparteixin els seus coneixements i perquè a través de la informalitat de les relacions socials s’arribi a l’aprenentatge.
  • S’han de potenciar els bancs de males pràctiques per aprendre dels errors.
  • Cal el reconeixement de l’autoprenentatge, i incorporar-lo automàticament a l’expedient.
  • Són necessaris formadors interns, sense increments salarials, que comptin amb reconeixement públic i formació específica.

L’èxit d’aquest model d’aprenentatge es basa en la comunicació entesa com un procés bidireccional i que requereix d’una voluntat participativa. El periodista i consultor especialitzat en TIC, Luis Ángel Fernández Hermana,  va destacar la saturació, fatiga i escepticisme de la participació en la societat en general. També en les organitzacions apareixen dificultats per aconseguir la implicació activa del personal. Educadors, dinamitzadors i gestors de comunitats virtuals necessiten habilitats especials per estimular la participació, però també cal educar els professionals i a la ciutadania per dur a terme una participació realment efectiva.

De tot plegat, què en penseu? Es poden aplicar a l’administració els models d’altres experiències com les exposades? La participació és un dret o una obligació? Quins són els ingredients de la fórmula?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *