Aquesta és una de les idees que van aparèixer, el passat 21 de febrer, a la segona sessió del cicle #eapcOpenLab, que va ser impartida per Sandra Lomas, de la XIP, amb el títol “Innovem als serveis públics”. A partir d’aquest enunciat tan directe es plantejava saber com es pot innovar a les administracions públiques i quin és el paper que hi tenim tots plegats, des dels polítics i els directius fins als empleats públics i la ciutadania.
En un món on han canviat les regles, on resulten habituals els conceptes d’intermediació renovada, simplicitat d’eines, superació de límits geogràfics, multicanalitat o resolució transversal dels problemes, la innovació es configura com una de les eines fonamentals per donar resposta a aquesta realitat superposada i complexa. En aquest entorn canviant ens enfrontem a una nova escala de valors i el sector públic necessita noves eines.
També s’hi va destacar la necessitat de comptar amb la participació de tots els actors, començant per la ciutadania, a l’hora de dissenyar els serveis que ha de proporcionar l’Administració. En aquest sentit innovar consistiria a aportar solucions adequades o a servir la ciutadania a partir d’entendre els problemes i la realitat. I com s’aconsegueix això? Compartint coneixement, posant en contacte socis de negoci, connectant xarxes, apoderant els usuaris, etc. Cal que l’Administració entengui les emocions del ciutadà/client i per a això necessita fer les preguntes adequades i aplicar l’empatia.
Un dels exemples que es va aportar a la sessió va ser la tasca duta a terme per la XIP tots aquests anys, i la projecció del vídeo del projecte Programari lliure i de codi obert – Societat lliure i govern obert va mostrar com avui en dia s’està transformant el nostre món i la necessitat que ens apoderem com a individus, com a col·lectius i com a societat. Els usuaris no són passius i també generen productes i serveis: si l’Administració els fa participar de manera activa, al mateix temps que col·laboren i formen part de la comunitat, generarà riquesa i transparència. Al cap i a la fi, qui determina la qualitat d’un servei no és el directiu, sinó l’usuari.
Tant al desenvolupament de la ponència com a l’espai de participació dels assistents va quedar clar que vivim un bon moment per innovar i que els treballadors públics preferirien unes unitats de recursos humans dedicades no únicament a tasques de control sinó que vetllessin per visualitzar el talent intern, i per promoure espais neutrals, on no mani ningú i tothom pugui fer-hi aportacions. Si volem aconseguir una nova Administració pública, haurà de ser des de la passió, la creativitat i el compromís: amb aquestes eines podrem construir un nou model que doni resposta a les necessitats de la societat, a qui l’Administració serveix i de la qual ha de ser part activa.
Podeu consultar el material de la sessió al web de l’EAPC